Amb motiu de
la celebració del 1er de maig com a dia internacional de les treballadores i
treballadors, els moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i les
Balears (ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers i Religioses/os en barris
obrers i populars) i les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de
Catalunya, volem avançar en prendre consciència dels reptes que ens cal
afrontar com a societat per tal de créixer en justícia i equitat.
És
un repte urgent, donat que constatem
Que la classe treballadora, a casa nostra, ha vist agreujada
la seva situació per la crisi sanitària, econòmica, laboral, social, d’equitat
de gènere, ecològica i ètica, produint-se un increment de la desigualtat social
en aquest darrer any. Aquesta es manifesta en:
●
La precarització contínua de les condicions laborals dels
treballadors i treballadores, amb una exigència de major flexibilitat i pèrdua
de drets (atur, ERTOs, temporalitat, treball a temps parcial involuntari,
falsos autònoms, reducció del sou, externalització de serveis, baixes pensions,
bretxa salarials dona-home, desnormativització, incompliments normatius a les
empreses…)
●
A aquesta precarietat del treball i de les vides, cal sumar
unes polítiques socials que no tenen cura de les necessitats bàsiques de les
persones. Els drets com ara l’habitatge, la sanitat, l’educació i el treball es
mouen per interessos econòmics, de manera que no han estat drets cuidats ni
respectats i que els efectes de la pandèmia han mostrat les conseqüències
d’aquest debilitament.
●
A la nostra societat, el fet de ser dona, contínua
significant discriminació i desigualtat a l’àmbit laboral, social i familiar. A
diari es produeixen morts i agressions per violència sexista, així com a
discursos als mitjans de comunicació que arriben a banalitzar aquesta violència
i als moviments socials de denúncia d’aquesta.
● Per fer front als efectes de la pandèmia no s’han materialitzat les mesures d’ajuda cap a la societat (retards de les ajudes, obstacles en l’accés…), creant moltes dificultats de les persones i famílies per sortir-se’n. S’està afrontant la pandèmia només des d’una mirada econòmica, això ha portat a un desgavell de mesures que no han acabat de donar resposta a les necessitats generades.
● Finalment, constatem que davant aquest procés d’augment de
les desigualtats es veu agreujat per una crisis democràtica (que ve d’abans de
la pandèmia). Ens trobem amb una continua criminalització i judicialització de
persones i de moviments que plantegen un nou model social. Cal anar amb compte
amb la reducció dels drets polítics per raó de la pandèmia (limitacions a les
manifestacions de caràcter laboral, feminista, social i polític...) per no
normalitzar-los!
Davant aquesta realitat, des de la nostra mirada obrera i cristiana a la llum de l’Evangeli, és fonamental que descobrim l’esperança d’allò que ja és presència de Déu entre nosaltres, per això:
individual i col·lectiva es faci
efectiva, que ens plantegem com a prioritat l'acompanyament a les persones en
situació de més vulnerabilitat i generem respostes personals i col·lectives que
posin en el centre a la persona.
Denunciar el que està fent el sistema dominat pels interessos econòmics dels grans monopolis i oligopolis, que aprofiten la crisi com una oportunitat econòmica i no com una oportunitat per a construir una societat més justa i equitativa (només cal veure què ha passat amb les farmacèutiques i el seu enriquiment amb les patents de les vacunes per a fer front a la pandèmia). Tal com vam expressar al comunicat final de la Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya d’aquest any 2021,
La política amb majúscules ha de reivindicar-se com a
contribuïdora a aportar solucions i no a crear problemes, com sovint i
malauradament passa. Però no podem prescindir d'ella, perquè la seva absència
ens porta a viure sota la llei del més poderós. No hem de caure en el desànim i
fer només descripcions d'allò que ens oprimeix. El papa Francesc ens anima a
l’acció: "... el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les
vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure
alternatives".
Així, per a posar-nos en acció,
com a persones cristianes en el món obrer, cal que posem en marxa o ens hi
sumem a totes aquelles iniciatives que cerquen assolir un món més just i
equitatiu.
Actuem per
Un model que es basi en una resposta a la mercantilització dels serveis públics (sanitat, educació i habitatge). La pandèmia ens ha fet encara més evident la necessitat de què estiguin subjectes al bé comú.
L’autoorganització de les treballadores i treballadors, a través dels sindicats i dels moviments socials, per avançar en la millora de les condicions de treball, les pensions, la Renda Garantia de Ciutadana, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes… i tantes i tantes reivindicacions de la classe treballadora, prioritzant els sectors més exclosos i empobrits.
En definitiva, un compromís per ser presents com a cristians i cristianes a l’espai públic i polític, tot treballant amb tanta i tanta gent companya en les lluites per una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el món i que posi a les persones al centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada