Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimarts, 17 de desembre del 2013

LLIURAMENT AL PARLAMENT DE LES 121.191 SIGNATURES DE LA ILP RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA


20 DESEMBRE CONCENTRACIÓ AL PARLAMENT DE CATALUNYA

ACOMPANYEM EL LLIURAMENT DE 121.191 SIGNATURES DE LA ILP PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA!

El proper divendres 20 de desembre a les 13 hores farem el lliurament al Parlament de Catalunya dels plecs amb les 121.191 signatures recollides  i acreditades de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania.

Fem una crida a totes les persones, fedataris/es i representants d'entitats que han donat suport a aquesta ILP a participar en la concentració a les 13 hores davant del Parlament acompanyant el lliurament de les signatures.

Barcelona 17 desembre

Comissió Promotora ILP Renda Garantida de Ciutadania

¡Veniu amb les samarretes!

dimecres, 27 de novembre del 2013

XX JORNADA DE RELIGIOSES I RELIGIOSOS EN BARRIS OBRERS I POPULARS




Sota el títol "Espiritualitat en l'acció social als barris obrers i ambients populars", i amb l’ajut del jesuïta Dario Mollà, teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, aprofundirem en la vivència de la crisi des de la nostra fe (espiritualitat, encarnació...) concretant-la a l'acció amb actituds i signes d’esperança davant la crisi que estem vivim.

Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya us tornem a convidar a participar d’aquesta Jornada de formació, convivència  i comunió eclesial. Un espai privilegiat per plantejar-nos les grans qüestions de l’Església enmig de la societat actual.

Us esperem a totes i tots.

Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos
Secretaria de Pastoral Obrera
            Telf. 933  011 568
pastoralobrera@arqbcn.cat



dilluns, 25 de novembre del 2013

LA GOAC I LA ACO DAVANT EL 25N - DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

NO MÉS VIOLÈNCIA A LES DONES
 Si una dona pateix violència la patim totes


És violència

El menyspreu, L'insult i el crit.
Els cops.
L’assetjament sexual a casa , al carrer o a la feina.
La violació a casa, al carrer i com a arma de guerra.
Posar traves a la promoció personal.
Haver de demostrar més mèrits i capacitats per assumir llocs de treball, llocs de responsabilitat professional o política.
Haver d’abandonar els propis  fills per mantenir-los tot cuidant els dels altres en altres països.
Cobrar menys.
Haver d’assumir la majoria de tasques de cura de persones vulnerables i de la llar sense rebre reconeixement polític ni econòmic.
Veure reduïts els servies i recursos per les persones que requereixen especial atenció.
Aprovar lleis que criminalitzen la decisió vers la pròpia maternitat.
Estar vetada per assumir càrrecs i funcions pel fet de ser dona.


Aquest 25 de Novembre tornem a recordar les 62 dones mortes aquest any per les seves parelles i ex-parelles sentimentals a l’estat espanyol i posem de manifest que s’han presentat més de 100.000 denúncies per agressió, segons els expertes moltes menys que les agressions reals.

Però les agressions a la llar son la punta de d’iceberg de tot un comportament social impregnat de violència de gènere que patim les dones arreu del món.

Vivim en un sistema patriarcal que considera els homes superiors, més racionals, més pràctics, més independents, més emprenedors i en definitiva més capacitats per governar la llar, les empreses, les escoles, les esglésies, els partits polítics, les institucions públiques.

A l’hora vivim en un sistema capitalista que considera els beneficis materials i econòmics com el criteri més important per organitzar la vida i no té en compte que la activitat humana fonamental és sostenir la vida i que retallar despeses i serveis per enriquir-se suposa sovint una sobrecarrega  insostenible per les dones.

Les dones cristianes i obreres, creiem que els valors de l’evangeli son la font per viure una vida digna, que mereix la pena ser viscuda. Des d’aquest valors destaquem que les dones som iguals als homes en drets i dignitat.

Cal treballar per un canvi de mentalitats per tal que el respecte, l’amor i la llibertat siguin la base de la convivència i la dignitat de  la persona sigui el valor fonamental.

Cal continuar exigint a les administracions els mitjans adients per acabar amb la violència i la discriminació vers les dones.

Cal que l’Església reconegui definitivament la paritat entre home i dona  ja que Déu ens va crear, dona i home, a la seva imatge i semblança.


Les dones creiem en nosaltres mateixes i hem iniciat col·lectivament un camí sense retorn cap a la plena realització!!!

Germanor Obrera d’Acció Catòlica
Acció Catòlica Obrera

                                                                            25 de novembre de 2013

divendres, 22 de novembre del 2013

LA PASTORAL OBRERA DE BARCELONA ENS ADHERIM A "ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS"

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer... mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura... o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme... Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

24-N. Manifestació. 12 h. Passeig de Gràcia/Diagonal

4-D. 18 h. Concentració davant del Parlament

dimecres, 20 de novembre del 2013

COMUNICADO FINAL DE LAS XIX JORNADAS GENERALESDE PASTORAL OBRERA


Bajo el lema “No os dejéis robar la esperanza” se han celebrado, en Ávila, los días 16 y 17 de noviembre, las decimonovenas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de los Movimientos Apostólicos Obreros. Hemos contado con la presencia y las palabras de ánimo de Mons. Jesús García Burillo, Obispo de Ávila.

Constatamos que el desempleo, las condiciones indignas de trabajo, y la falta de esperanza asociada a esta larga crisis, generan precariedad y vulnerabilidad no solo laboral, sino precariedad vital. Nuestra sociedad es una sociedad fracturada, que genera exclusión, que deshumaniza, porque ha puesto al dinero en el centro de la vida económica, social y política. Nuestra sociedad ha olvidado que la persona es siempre lo primero, y que sólo el servicio al bien común de toda la persona y de todas las personas legitima la acción política y el dinamismo económico.[1] Y constatamos que esta situación es fruto de la acción interesada de poderes financieros, económicos y políticos, cuya acción inhumana hemos de seguir denunciando, por ser contraria al Evangelio.

Constatamos que la precariedad afecta no solo a las personas individualmente consideradas, sino a las familias enteras, a los niños y jóvenes, a los mayores, y a la misma estructura de la convivencia social. El deterioro humano que el desempleo creciente y la precariedad constante van generando clama ante el Dios de la Vida. Donde no hay trabajo, falta la dignidad. No podemos seguir recorriendo esos caminos. En nombre de Dios pedimos, como clamaba recientemente el Papa Francisco: ¡trabajo, trabajo, trabajo! [2]

Como miembros de la Iglesia somos conscientes de la necesidad de seguir reivindicando un trabajo decente para todos que sea expresión de la dignidad esencial de todo hombre o mujer: un trabajo libremente elegido, que asocie efectivamente a los trabajadores, hombres y mujeres, al desarrollo de su comunidad; un trabajo que, de este modo, haga que los trabajadores sean respetados, evitando toda discriminación; un trabajo que permita satisfacer las necesidades de las familias y escolarizar a los hijos sin que se vean obligados a trabajar; un trabajo que consienta a los trabajadores organizarse libremente y hacer oír su voz; un trabajo que deje espacio para reencontrarse adecuadamente con las propias raíces en el ámbito personal, familiar y espiritual; un trabajo que asegure una condición digna a los trabajadores que llegan a la jubilación.[3] (CV 63) Nuestra sociedad debe buscar caminos para hacer posible un trabajo humano digno para todas las personas.

Queremos reconocer, valorar, y agradecer cuantos esfuerzos de solidaridad y humanización, y en pro de estructuras políticas y económicas más justas van surgiendo en nuestro mundo, y a cuantas personas –creyentes o no- hacen de la solidaridad con los últimos y de la lucha por la justicia, su camino de vida.

Por eso:
  • Reafirmamos la dignidad inalienable de todas las personas. El trabajo humano es digno porque son los hombres y las mujeres quienes lo realizan.
  • Queremos abrir horizontes más allá de la precariedad. En Cristo Resucitado, vencedor de la muerte, podemos avanzar en nuevas posibilidades de vida para todos. Hemos de seguir alumbrando, nuevas formas de organización social, económica y política, más justas y humanas.
  • Hemos de sostener la utopía del Reino, y fomentar el discernimiento cristiano que nos ayude a articular lo utópico, lo posible, y lo concreto.
  • Queremos ayudar a que las personas descubran y activen sus fortalezas y se abran a la esperanza; queremos suscitar la esperanza en los demás.
  • Queremos potenciar espacios y experiencias de encuentro y acompañamiento de quienes sufren. Solo desde la solidaridad demostrada seremos capaces de suscitar esperanza.


A esta tarea invitamos de corazón a los militantes obreros cristianos, a los miembros de los movimientos apostólicos obreros, de las congregaciones religiosas, de las comunidades parroquiales, de nuestras diócesis, para seguir haciendo “una pastoral obrera de toda la Iglesia”.

Ávila, 17 de noviembre de 2013






[1] Cfr. CDSI 398. Cfr. Papa Francisco, Viaje pastoral a Cagliari, Encuentro con el mundo del trabajo 22.09.2013; Discurso 03.10.2013 en el aniversario de Pacem in Terri;, y Discurso 25.05.2013 a la Fundación Centessimus Annus.
[2] Papa Francisco. Viaje pastoral a Cagliari. Encuentro con el mundo del trabajo 22.09.2013
[3]ritas in Veritate 63

dimarts, 12 de novembre del 2013

PREGAR DES DE LA FE I LA VIDA

El proper divendres 15 de novembre la Pastoral Obrera de l'Arxiprestat de Sant Andreu ha organitzat una pregària social per pregar des de la fe i la vida.

Serà a les 20:30h a la Parròquia de Sant Andreu.


divendres, 8 de novembre del 2013

A LAMPEDUSA HEM NAUFRAGAT TOTS


  • Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats.
  • Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’Orient Mitjà.

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:
  • Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.
  • Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.
  • Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.
  • La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem: 
  • Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.
  • Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.
  • Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.
  • Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.
  • Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació. 
  • Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.


Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants    Novembre 2013


ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

CRISTIANS I POLÍTICA a debat. Una proposta: el PROCÉS CONSTITUENT


Des de la Coordinadora de la Pastoral Obrera de Barcelona hem volgut organitzar un espai de debat sobre els nostre posicionament, com a cristians i cristianes, davant del Procés Constituent impulsat a Catalunya. 

Com a militants i simpatitzants dels Moviments i Col·lectius de Pastoral Obrera, us convidem el proper dimecres 30 d'octubre, a les 19h, a l'Església Sant Pau del Camp a compartir, de la mà d'Arcadi Oliveres, un espai que ens aportarà elements que ens ajudin a fer aquesta reflexió.

Us hi esperem!!!!

121.191 SIGNATURES EN SUPORT DE LA ILP PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA


RESCATEM LES PERSONES

En el dia d'avui, 25 d'octubre, a les 11:30 hores la representació de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania, acompanyat per fedataris/es, persones col·laboradores i representants de les organitzacions que han donat suport a la campanya han registrat 121.191 signatures en 20 caixes a l'oficina de l'IDESCAT per a la seva posterior validació.

S'han superat més del doble de les 50.000 signatures que exigeix ​​la normativa de la ILP a Catalunya.
  
Aquest èxit és el resultat d'un ampli i sostingut esforç de milers de persones que han col·laborat al llarg i ample de Catalunya, de l'activitat de suport de gairebé un centenar d'organitzacions, plataformes unitàries i entitats, de caràcter cívic, social i polític a Catalunya que comprenen al moviment de treballadors/es en atur, la majoria de sindicats, organitzacions polítiques amb representació parlamentària, entitats cíviques, socials i altermundistes, el moviment veïnal, el corrent progressista de l'església catòlica , etc , etc . També gràcies a les mocions de suport de 38 ajuntaments, entre ells, de les grans ciutats de Catalunya.

A aquest primer i decisiu pas seguirà l'activitat per sumar nous suports ciutadans, estendre la informació sobre aquest projecte de llei a tot Catalunya, aconseguir que el Parlament de Catalunya debati el més aviat possible el contingut del projecte de llei i aprovi el seu contingut.

Rescatem a les persones posant en vigor el projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania.

Barcelona 25 d’octubre 2013

Comissió Promotora ILP RGC






dimecres, 16 d’octubre del 2013

COMUNICAT DE LA GOAC AMB MOTIU DEL DIA DEL TREBALL DIGNE

Els i les militants de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu, reunits en Assemblea els dies 5 i 6 d’octubre de 2013 volem expressar públicament que:

El 7 d’octubre hem celebrat la Jornada Mundial pel Treball Digne, un dret que actualment està en retrocés.
l Uns 200 milions de dones i homes estan desocupats. D’altres 870 milions, la quarta part de la població activa mundial, treballen, però els seus ingressos no els permeten superar el llindar de la pobresa (1,5 euros al dia per persona).
l La desocupació juvenil arriba a nivells alarmants a diversos països d’Europa i Àfrica Septentrional. La proporció d’ocupació informal supera el 40% a més de dos terços dels països emergents i en desenvolupament.
l El 80% de la població mundial no té cobertura adequada de seguretat social i a més del 50% li manca aquesta cobertura.
A Catalunya,
l Les darreres dades ens parlen d’1,6 milions de persones pateixen pobresa (un 21,9% de la població catalana).
l Des de l’inici de la “crisi”, s’han perdut 595.000 llocs de treball a Catalunya. El primer trimestre de 2013 hi havia 902.300 persones a l’atur.
l La desocupació és especialment preocupant entre la població jove: el 53,2% està a l’atur.
l La taxa d’atur femení és del 23,22% en un marc d’augment de l’economia submergida i de retallades socials escandaloses.

El Papa Francesc denunciava la causa d’aquesta situació amb tota claredat: “La societat és injusta si no ofereix a tothom un treball o si explota els treballadors[...] No pagar allò que és just, no donar feina, perquè només es veuen els balanços, només es veu quant profit en puc treure... això va contra Déu! Les persones són menys importants que les coses que produeixen beneficis per a aquells que tenen el poder polític, social, econòmic” (Homilia amb motiu del Primer de Maig de 2013).

Una gran part de l’economia ha estat substituïda per l’especulació, i el primer sacrificat és el treball, per tant, la classe obrera. El principi de “la primacia del treball sobre el capital” ha estat oblidat. Els treballadors i les treballadores són ara un “recurs” més.

Els i les militants de la GOAC, com a Església, afirmem que l’atur crònic, l’explotació laboral, la precarització de l’ocupació, els retrocessos en els drets econòmics, socials, culturals i ambientals, els acomiadaments, els ERO fraudulents, els desnonaments... no són qüestions tècniques. Són causes de sofriment de moltes persones, companys i companyes nostres.

Només un treball digne i decent realitza la vocació humana. Un treball que permeti a les persones satisfer les seves necessitats i ser felices. El treball ha de ser principi de vida.

Si no aconseguim aquest treball decent, posem en joc la dignitat de l’ésser humà, la construcció de la nostra humanitat i d’una societat feta a mida de les persones i, especialment, d’aquelles que més pateixen.

Conquerir el treball digne ha estat un repte fonamental per als militants obrers cristians que ens han precedit i, entre ells, el nostre fundador en Guillem Rovirosa. Els actuals membres de la GOAC, cristians i cristianes en el món obrer, manifestem el nostre agraïment pel seu testimoni. Ho volem fer continuant la seva lluita. Junt amb tots els col·lectius que la defensen avui, ens reafirmem en aquest compromís.

Barcelona, 7 d’octubre de 2013



divendres, 4 d’octubre del 2013

JORNADA MUNDIAL DEL TREBALL DECENT - 7 D'OCTUBRE


DECLARACIÓ 7 D’OCTUBRE DE 2013

Moviment de Treballadors-es Cristians d’Europa (MTCE)



El 7 d'octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent. Com afirma la OIT, a més de generar un ingrés, el treball decent sintetitza les aspiracions dels individus durant la seva vida laboral.

En l'àmbit mundial, hi ha pocs indicis que es posi fi a la crisi de l'ocupació. Aquesta crisi ha accelerat la pressió sobre els salaris i les condicions de treball, i ha augmentat la bretxa de les desigualtats. Segons dades de OIT, més de 200 milions de menors es veuen obligats a treballar com a esclaus. Des de 2008 s'han perdut prop de 50 milions d'ocupacions; 205 milions de persones viuen sense ocupació a tot el món i cada lloc de treball perdut representa un drama humà. Uns altres 870 milions —la quarta part dels treballadors de tot el món— treballen amb ocupacions precàries, els ingressos de les quals no els permeten superar el llindar de la pobresa en les seves llars. 

A Europa la taxa de desocupació és del 11% i les ocupacions precàries s’eleven ja el 20%, segons dades d'Eurostat. La desocupació juvenil (22’8%) és alarmant i els mateixos joves pensen que no hi ha futur per a ells. Aquestes dades constaten que el món del treball i les famílies treballadores són avui el nucli del descontentament de les nostres societats. El treball, que és un bé fonamental per a les persones, s'està convertint en ocupació precària i indecent, que sacrifica als treballadors i treballadores al déu de la competitivitat i del mercat. Les persones i els seus drets es veuen sotmeses a les exigències d'una economia indecent i ens fan creure que això és alguna cosa natural, normal i necessari.

La solució per aconseguir la justícia social passa avui, per abordar el tema del treball digne de manera urgent. La consecució de la meta del treball decent en l'economia globalitzada, requereix l'adopció de mesures en el plànol europeu i internacional. Però constatem que la Unió Europea no posa en el centre de les seves decisions la situació de precarietat d'un enorme nombre de famílies en la majoria de les nostres nacions.

Davant aquesta situació, des del Moviment de Treballadors Cristians d'Europa (MTCE) volem fer una crida a les nostres Esglésies particulars i nacionals, i a la ciutadania en general, perquè prenguem consciència i ens comprometem a defensar la dignitat humana; és el moment de la participació, de la política, de la responsabilitat. Els treballadors i treballadores del món sencer hem d'alçar la veu reclamant el dret a un treball decent i a una vida decent. Hem de reivindicar, des dels nostres moviments i organitzacions, una economia al servei de la persona, un treball decent i condicions de vida dignes per a totes les persones i famílies. Com ens recordava recentment el Papa Francisco:

“La societat no és justa si no ofereix a tots un treball o explota als treballadors. El treball ens dóna la dignitat! Qui treballa és digne, té una dignitat especial, una dignitat de persona. (…) “No pagar el just, no donar treball, perquè només es veuen els balanços, només es veu quant profit puc treure... Això va contra Déu! Les persones són menys importants que les coses que produeixen benefici pels quals tenen el poder polític, social, econòmic”. 

(Homilia del Papa Francisco.
1 de maig de 2013)

Ens unim als qui reclamen una Europa amb una forta dimensió social i urgents polítiques per reactivar l'economia i la creació d'ocupació i ocupació digna i amb drets. 

S'ha de lluitar per l'extensió dels drets socials al conjunt de la població mundial (…)

Estem disposats a difondre i estendre una nova mentalitat social i política. Una manera de viure que visibilitzi que un altre món, una altra política i una altra economia són necessàries i possibles i que ja els estem realitzant i construint
, des de la fe en Jesucrist i el seu Evangeli.


Extracte de la Declaració final de
 l'Assemblea General del 
Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC).
Haltern, Alemanya, juliol de 2013 

dilluns, 30 de setembre del 2013

DIA DEL TREBALL DIGNE - 7 D'OCTUBRE

El proper 7 d'octubre es celebra el Dia del Treball Digne. Els moviments del MTCE (Moviments de Treballadors i Treballadores Cristians d'Europa) han impulsat una senzilla acció conjunta. 

La idea és fer petits actes on es distribueixin i es recullin targetes on les persones participants escriguin què és el treball digne o treball decent per a ells. Aquestes targetes seran entregades al President del Parlament Europeu en Brussel·les a finals de gener de 2014

Els moviments de treballadors i treballadores cristians de la Delegació de Pastoral Obrera ens hem volgut sumar a aquesta iniciativa i us convidem a participar de la nostra acció, una concentració a la Plaça Sant Agustí, el mateix 7 d'octubre a les 19h de la tarda. Us hi esperem!

dilluns, 23 de setembre del 2013

DECLARACIÓ FINAL DEL SEMINARI INTERNACIONAL I DE L'ASSEMBLEA GENERAL DEL MMTC - 2013




Bajo el lema “Construyamos una sociedad justa, fraternal y sostenible” se han realizado en Haltern am See del 17 al 24 de Julio de 2013 el Seminario Internacional y la Asamblea General del Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos (MMTC). Han sido 8 días de encuentro, de compartir la vida, de intensos momentos de intercambios y debates, vividos desde una auténtica solidaridad y fraternidad por 163 delegados y delegadas de 44 movimientos nacionales presentes en los continentes África, América, Asia y Europa, rompiendo cualquier barrera de lengua, raza o cultura. 

El trabajo realizado en los grupos ha posibilitado: compartir a nivel mundial la situación actual de los derechos sociales de los trabajadores y trabajadoras, tomar conciencia de cómo son vulnerados sistemáticamente, iluminar esta realidad desde el evangelio y la Doctrina Social de la Iglesia y formular unas pistas de acción a nivel internacional. Todo esto ha permitido que los delegados presenten su vida y la de sus movimientos, descubran otras realidades, analicen problemas comunes y se comprometan a llevar acabo algunas acciones.


I. VER: RETROCESO DE LOS DERECHOS SOCIALES DE LOS TRABAJADORES EN UN CONTEXTO DE CRISIS MUNDIAL

La exposición de las situaciones por parte de los diferentes delegados nos muestra una realidad donde se constata el sufrimiento de muchas familias trabajadoras en todos los continentes. Una humanidad que sufre dolor porque los derechos más fundamentales no son respetados. Así hemos constatado que esta crisis económica y financiera ha provocado: La pérdida de derechos sociales que ya habían sido ganados. Un aumento del desempleo y una precarización de este, trabajadores inmigrantes en situaciones de esclavitud, empleadas de hogar en todo el mundo que no son reconocidas como trabajadoras, con sueldos míseros y jornadas de trabajo interminables, jóvenes que no pueden construir un futuro por no tener oportunidades laborales.

Millones de trabajadores carecen de seguridad social y/o de una protección social adecuada. Especialmente alarmante es la falta de asistencia médica de personas inmigrantes en situación de ilegalidad, o la generación de trabajadores que cuando acaban su período de jubilación están mal viviendo con pensiones miserables. También observamos una creciente privatización de los servicios públicos como la salud, educación, la asistencia jurídica.
  
 Hemos compartido que estas situaciones están provocadas por:

UN MODELO ECONOMICO CONTRARIO A LOS DERECHOS SOCIALES que supone una mercantilización de los trabajadores y de la vida social, y un dominio de la economía financiera sobre la economía productiva. Es un modelo que absorbe los recursos necesarios para dedicarlos a la rentabilidad económica de unos pocos, sin control social y político.

UNA POLÍTICA SIN SENTIDO DE LA JUSTICIA Y LA FRATERNIDAD. Se constata una pérdida de poder de la sociedad civil, una pérdida de participación y decisión sobres los asuntos más fundamentales de nuestra vida social y familiar. Una política que ha puesto en primer lugar el afán de la acumulación de riquezas, que no solo pone en riesgo a miles de trabajadores sino también los recursos naturales de nuestro planeta. La acción política orientada hacia el bien común ha desaparecido y en ella se ha instalado la inmoralidad y la deshumanización.

UNA CULTURA SOCIAL CONTRARIA A LA FRATERNIDAD Y A LA SOLIDARIDAD, porque se fundamenta en relaciones humanas individualistas y consumistas y provoca miedo e indiferencia ante los acontecimientos de la vida y el sufrimiento de las personas, que nos paraliza haciéndonos creer que no existen alternativas. Una cultura que nos hace que parezca normal lo que es inmoral y que ha debilitado profundamente en nuestra sociedad el sentido de justicia, del bien común y del destino universal de los bienes. Es una cultura que debilita profundamente el reconocimiento práctico de los derechos sociales.


II. JUZGAR: COMO VALORAMOS LA SITUACIÓN DE LOS DERECHOS SOCIALES

Marcos 10, 42-45:“Quien quiera ser el primero, que sea el último y el servidor de todos”. Los textos evangélicos y la Doctrina Social de la Iglesia ofrecen criterios claros para poder vivir y caminar hacia una sociedad fraternal y solidaria. Afirman que el reconocimiento práctico de los derechos sociales es fundamental para que una sociedad funcione. La dignidad de las personas y la justicia hacia los más empobrecidos de nuestro planeta requiere especialmente hoy, en este contexto de crisis, que las decisiones políticas y económicas estén orientadas hacia una mejor redistribución de los recursos para consolidar un desarrollo humano justo y sostenible.

El respeto a los derechos de los trabajadores y trabajadoras es el criterio fundamental para organizar la vida económica, porque la economía debe estar al servicio de las necesidades de las personas, especialmente las más empobrecidas. Es un escándalo para la humanidad la situación actual de hambre y esclavitud que esta crisis está provocando a tantas colectividades de hombres y mujeres de todo el planeta. Hemos constatado que este sistema capitalista neoliberal impide la construcción de una sociedad justa, fraternal y sostenible. También como cristianos queremos hacer visible nuestra fragilidad como iglesia para responder con coherencia a las necesidades de nuestros hermanos y hermanas más pobres de nuestras comunidades, ya que muchas veces nos hacemos cómplices de un modo de vivir individualista y consumista. Necesitamos mantenernos en un proceso de conversión permanente, y hacer visibles propuestas de vida a nuestros compañeros de trabajo, que hay otra manera de vivir, más solidaria, más humana y más fraterna.


III. ACTUAR: DEFENDER LOS DERECHOS SOCIALES DE LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS, ASÍ COMO DE TODAS LAS PERSONAS, ES UN DEBER DE JUSTICIA

Como movimientos de trabajadores cristianos queremos avanzar en el reconocimiento práctico de los derechos sociales de los trabajadores y trabajadoras. Ante todo, defendiendo y extendiendo socialmente una nueva mentalidad, en nuestras familias, en las empresas, en las organizaciones sociales, políticas y sindicales, en nuestras comunidades eclesiales, luchando contra aquellos obstáculos individuales, ambientales y estructurales que impiden la fraternidad. Nosotros defendemos que:

  • Hay recursos suficientes para todos, por tanto se trata de realizar una redistribución de la riqueza de manera más justa.
  • Es necesaria una adecuada protección social para que las personas no sean esclavas de un sistema capitalista que es inmoral. Por ello hay que luchar contra este modelo capitalista neoliberal.
  • Otro modelo político es necesario y posible, centrado en la defensa de la justicia, el bien común y dando el poder a los pueblos. Necesitamos una comunidad política a nivel internacional que desarrolle políticas de una distribución justa de la riqueza económica, social y cultural.
  • Se debe luchar por la extensión de los derechos sociales al conjunto de la población mundial. Revindicamos una Renta Mínima Universal que permita la subsistencia a miles de personas.
  • Es necesario un modelo económico y político que proteja el medio ambiente para tener un planeta donde sea posible la vida humana.


Cada uno de nuestros movimientos y cada uno de nosotros y nosotras, como Iglesia, queremos participar activamente en esta tarea, por ello:

Estamos dispuestos a vivir nuestro compromiso social y político al servicio de las personas, en especial de los trabajadores más empobrecidos.

Estamos dispuestos a cuidar de la formación de nuestros miembros y de nuestras comunidades en la dimensión social y política de la fe.

Estamos dispuestos a que nuestra iglesia y nuestros movimientos acojan la situación de defensa de derechos sociales de las personas.

Estamos dispuestos a acoger la vida de las personas que son víctimas de la negación y recortes de derechos sociales, promoviendo su protagonismo.

Estamos dispuestos a participar en las luchas sociales que busquen la defensa de una sociedad más justa, fraternal y sostenible. Queremos colaborar en recuperar el sentido comunitario de la lucha por la justicia y el valor de las organizaciones sociales para combatir el empobrecimiento y la deshumanización.

Estamos dispuestos a difundir y extender una nueva mentalidad social y política. Una manera de vivir que visibilice que otro mundo, otra política y otra economía son necesarias y posibles y que ya los estamos realizando y construyendo.

Para ello debemos ser, como nos señala el papa Francisco I ”Una Iglesia pobre y para los pobres al servicio del mundo. Que el Señor nos ayude en este caminar, y además vivirlo con alegría”. 

Asamblea del Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos
 24 de Julio de 2013 Haltern am See, Alemania