Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

divendres, 12 de juny de 2020

UNA REALITAT QUE CLAMA SILENCIOSAMENT



Blog Cristianisme i Justícia .
 2 juny 2020· Per Pepe Rodado


Porto més de dos mesos sense treballar a causa de la Covid-19. El lloc on treball és una residència de joves esportistes lligada a un institut. No podrem tornar a la feina fins que obrin els instituts. Mentrestant, em vaig plantejar com podia donar un cop de mà davant tantes necessitats com anaven apareixent. Després d'oferir-me a Càritas, em van proposar participar en un punt de distribució d'aliments atenent famílies que, per primera vegada, s'acostaven a Càritas causa de la pèrdua de la feina o a l'atur dels treballs (amb un ERTO) pel coronavirus. Fa més d'un mes col·laborant en aquesta tasca. Què he observat des d'aquest lloc en aquestes setmanes?
Un 70% de les famílies són immigrants "sense papers". En situacions molt diverses en alguns aspectes, no així en el resultat final de necessitat màxima. M'explico. Molts d'ells no porten molt temps al nostre país: entre uns mesos i menys de dos anys. Hi ha altres que porten tres o més anys i encara no tenen papers. Alguns els havien presentat i la paralització administrativa els ha deixat congelats. Altres estan a l'espera d'aconseguir un contracte laboral d'un any a jornada completa per poder presentar-los. Aquesta és una de les exigències absolutament injustes de la Llei d'estrangeria  que impedeix a moltes persones, tot i l'arrelament al país, poder regularitzar la seva situació a Espanya i accedir a un mercat de treball regular, primer pas per poder adquirir la ciutadania amb els drets corresponents.
D'aquest grup, lògicament, els que treballaven ho feien sense contracte i la pandèmia els ha tret la font d'ingressos per anar tirant en el dia a dia, ja que els treballs que feien han quedat aturats: treballs de cura, de neteja, en la construcció, etc.
Un altre grup important és el de les persones que treballaven legalment, però l'empresa ha fet un ERTO. Moltes d'elles ho feien en el món de l'hostaleria i la restauració. Resulta que gairebé ningú, a mitjans de maig, ha cobrat res encara! Tot i que el ERTO era de mitjans de març. Només alguns han cobrat el mes de març. Per tant, porten un mes i mig sense entrades. L'angoixa per no poder fer front a l'alimentació, el pagament dels subministraments, dels lloguers dels pisos o habitacions, etc., és notable. En aquesta situació hi ha persones d'origen immigrant amb permís de residència i treball i també persones de país. Segons dades de CCOO, a dia d'avui hi ha 15.000 treballadors i treballadores que no han cobrat el ERTO, I en aquesta xifra només consten els de mitjanes o grans empreses, no els de les petites, com és el cas dels que han vingut a el punt de distribució d'aliments on col·laboro.
Un grup menor, però que m'ha cridat l'atenció, és el de persones que estaven al nostre país de turisme i els ha agafat la situació d'alarma proclamada pels governs respectius on s'han prohibit o reduït al mínim els vols. No han pogut tornar als seus països i han consumit tots els recursos de què disposaven. Els consolats i l'ambaixada els han deixat penjats. Els d'aquest grup són principalment de Sud-Amèrica.
Alguns casos més concrets. El d'una mare amb dos fills adolescents que porten sis mesos al nostre país. Encara no han aconseguit empadronar per les traves burocràtiques, a les quals s'ha afegit la no atenció a les oficines presencialment, i els mitjans telemàtics estan col·lapsats . Resultat: els dos nois no han pogut escolaritzar i perden tot el curs. A més de no tenir accés als drets bàsics que atorga l'empadronament.
Una dona jove que treballava en una botiga estava de baixa maternal quan va entrar en vigor l'atur per l'estat d'alarma. La petita empresa va optar per acollir-se a un ERTO ..., però es van oblidar d'ella i no la van incloure! Un "oblit" que l'ha deixat a ella i als seus dos fills al límit, en una habitació de lloguer de la que l'amenacen de fer fora si no paga ...
O el de diverses persones amb formació en educació i sanitat que s'enfronten a una quasi missió impossible quan intenten convalidar els seus estudis. Precisament professionals que podrien tenir possibilitats de treball davant la necessitat que tenim en aquests àmbits.
O el d'un parell de persones que els han rescindit el contracte d'obra i servei per la situació del coronavirus, sent la seva única font d'ingressos.
Aquesta és la fotografia des de l'atenció directa a 120 famílies. És una fotografia fidel d'una realitat laboral i social molt més àmplia. Com la punta d'un iceberg. Ella ens parla, a condició que vulguem veure-la i escoltar-la. És fonamental veure-la i escoltar-la en tant que persones, com a treballadors i treballadores amb les que podem identificar-nos. Però més important encara és que siguin vistes i escoltades pels responsables polítics, perquè puguin donar una resposta decent a aquestes persones. La majoria d'elles expressen que només volen viure del seu treball i viuen amb certa vergonya l'haver de demanar ajuda ... Per això aquesta setmana, quan han tornat per segona vegada a recollir els aliments, he descobert una llumeta d'esperança als ulls i la veu d'un grup d'ells, perquè han començat a fer algunes hores, els han cridat de la feina dient que a finals de mes o principis de juny reprendran el treball i compten amb ells.
Un cop més constatem que la feina és molt més que un pur mitjà per obtenir recursos materials per subsistir. És una acció que expressa la dignitat i l'autonomia personal i atorga un lloc social. Ho tindrà en compte la "nova normalitat"? O aquesta només significa seguir amb les mateixes condicions laborals, però amb mascareta i distància física? (Em nego a acceptar el concepte de distància social, que és terrible i ben significatiu!).
Les situacions referides, reals i feridores, són una denúncia viva d'unes condicions de vida laborals i socials que són inadmissibles i que caldrà modificar a favor de les persones si volem ser una societat decent. Només aquesta acció serà digna d'anomenar acció política. Per aquest motiu preferim fer la nostra l'expressió de Guy Ryder, director general de l'OIT, que afirma que més que una nova normalitat el que cal fer és entrar en una normalitat millor per a tothom.


dijous, 11 de juny de 2020

DAVANT LA CRISI INDUSTRIAL I LABORAL A CATALUNYA - NOTA DE PREMSA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL T

Evangelitzats per la litúrgia, enviats a renovar el món amb la ...


Tarragona, 9 de juny de 2020 

Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid19 s'hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció, com és el cas de l’empresa Nissan a Catalunya. 

L’empresa automobilística tancarà les seves factories de Zona Franca a Barcelona, de Montcada i Reixac, i de Sant Andreu de la Barca. Aquest tancament afecta moltes persones del nostre entorn: amb l'acomiadament de més de 3.000 llocs de treball directes i una previsió de més de 20.000 d’indirectes. 

Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l'Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Els Bisbes desitgem transmetre aquest missatge per mirar el futur amb esperança:

1. Segons el parer de persones qualificades, la decisió d’aquesta deslocalització ha estat el resultat de tot un entramat de moviments econòmics, polítics i socials en l'àmbit internacional. Consta que la crisi s’ha anat forjant temps enrere i que, tot i haver buscat solucions, l'efecte de la pandèmia del Covid-19, ha accelerat les decisions empresarials.

2. No ignorem la complexitat del problema, però sí que expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades i confiem en l’èxit dels esforços realitzats conjuntament. Secundem totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú. 

3. La Doctrina Social de l'Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar. 

 4. Cal fer, doncs, un esforç per part de tots per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se. 

5. La repercussió social d'aquesta crisi ha reclamat l'atenció d'organitzacions civils i d'institucions polítiques. Fins ara ha resultat del tot insuficient i els intents de solució han arribat molt tard. Les forces socials s'han mobilitzat. En tot cas, les possibles sortides de la crisi no podran realitzar-se sense el diàleg, l'acord i la col·laboració dels tres àmbits implicats en el fenomen productiu: el treball, el capital i el poder polític. 

6. Els bisbes fem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Tot el conjunt de la societat ha de mirar el futur amb confiança, ha d’afavorir la creativitat i ha de lluitar amb fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes. 

7. Els Bisbes fem també una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Cridem, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves. 

8. Per fer-ho possible és necessari construir ponts per tal que siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats. 

9. Instem tots els catòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús ens inspirarà per dur a terme una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat. 

Davant la crisi industrial i laboral a Catalunya, demanem la benedicció de Déu perquè puguem trobar les respostes justes a les exigències legítimes de totes les persones i famílies que avui l’estan sofrint dolorosament. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres tots els seus dons. 

dissabte, 30 de maig de 2020

ANTE EL CIERRE DE LA NISSAN - TESTIMONIO DE UN TRABAJADOR AFECTADO

Hoy el alma se nos ha caído al suelo cuando la empresa, después de chantajearnos durante meses, nos han anunciado el cierre de nuestros puestos de trabajo. Después de dejarnos la piel durante tantos años, de congelaciones salariales, de recortes de derechos, de trabajadores despedidos, hoy nos pagan con una traición.

He ido contemplando como poco a poco les cambiaba el semblante a mis compañeros, de la esperanza al dolor y más tarde a la rabia. Siempre creímos sus mentiras, aceptamos los sacrificios que nos pidieron y su pago fueron 30 monedas de plata.

Con la mirada fría, como la de un verdugo, ni ha pestañeado, ni tan siquiera ha pensado en las 25.000 familias que hay detrás, sólo les ha importado sus beneficios.

Me suena el móvil y con voz alterada, mi hija me dice que el abuelo (al cual tuvimos que sacar de la residencia deprisa y corriendo porque se nos moría con covid19 y al cual mi ángel de la guarda, mi mujer, no dudó en encerrarse con él, arriesgando su propia vida), está pegando a Lorena, su cuidadora, ataques de la demencia. Así que tengo que dejar a mis compañeros quemando neumáticos, al grito de “si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra“, a toda prisa.

Por el camino de vuelta a casa, es cuando recuerdo tus palabras de hace un año aproximadamente. Al igual que ya hiciste con Simón, me preguntaste:

- Jorge, ¿tú me amas?
- Con todo mi corazón, Señor.
- Pues se fuerte ¿podrás?
- Y yo, todo valiente… lo que me eches.

Cuántas veces me creí un apóstol, un discípulo ejemplar, tonto de mí, iluso. Vanidoso. En estos dos meses, no te mentiré, he sufrido, he llorado y he padecido, hasta que, perdido, me volviste a preguntar:

          - ¿no decías que me amabas? Pues confía en mí.

¡¡¡Cuánto me pesa mi cruz!!! Y me acordé de ti, en el Gólgota, llevabas no una cruz, llevabas todas nuestras cruces. Cristo nos invitó a coger la cruz y a seguirle, no a tener miedo a la vida y tumbarnos a esperar. Cuando caemos, nos levantamos, pedimos perdón y corregimos nuestro rumbo.

Señor, quiero lo que tú quieras, cojo mi cruz y te sigo… que dulce es ahora. Para nosotros los cristianos obreros, la vida no es para sentarse y esperar a que Dios nos solucione todo el problema con milagros, sino empezar a hacerlo ya nosotros… luchando.

Paz en Cristo


Jorge Pérez
Militante de la ACO-Acción Católica Obrera
28 de mayo de 2020


divendres, 29 de maig de 2020

COMUNICAT DAVANT DEL TANCAMENT DE LA NISSAN A CATALUNYA - PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 









Davant del tancament de les fàbriques de la NISSAN a Catalunya que deixa al carrer a 4.000 treballadores i treballadors directes i afecta gravíssimament a 21.000 d’indirectes.

Com a moviments i col·lectius de treballadores i treballadors cristians volem:
  • expressar la nostra indignació i rebuig a aquest tancament, fruit de l’especulació i la manipulació que fan aquestes empreses multinacionals, que estan potenciant aquest capitalisme sense entranyes, amb l’únic objectiu del seu guany i benefici al preu que sigui, sense tenir en compte el bé social, als treballadors i treballadores ni les seves famílies.
  • constatar la feblesa dels nostres governs, que no han lluitat tot el que calia al costat dels treballadors/es per trobar una alternativa a aquesta agressió del capital al món del treball del nostre país.
  • compartir amb vosaltres el testimoni del Jorge Pérez, un militant obrer cristià de l’ACO (Acció Catòlica Obrera), treballador de la NISSAN. Creiem que les seves paraules reflecteixen la realitat que estan vivint aquests milers de companyes i companys nostres: el dolor, el patiment, la frustració i la indignació  pel tracte rebut, de part de l’empresa, amb els seus directius i accionistes. Alhora que expressa la seva fe en Jesucrist i la força que dona el sentir-se estimat per Ell. (Enllaç al testimoni d’en Jorge Pérez, un treballador afectat)

                            
Fem nostres les paraules del Papa Francesc el Primer de Maig d’enguany:
Tota injustícia que es comet contra una persona que treballa és una agressió a la dignitat humana, àdhuc a la dignitat del qui comet la injustícia: s’abaixa el nivell i s’acaba en la tensió de dictador-esclau. En canvi, la vocació que Déu ens dona és molt bella: crear, re-crear, treballar. Però això només pot fer-se quan les condicions són justes i es respecta la dignitat de la persona.

Per això volem:
  • fer un gran crit de Solidaritat amb totes i tots els treballadors/es de la NISSAN: els hi donem el nostre suport, perquè la seva lluita és la nostra.
  • invitar a participar en les accions i manifestacions que facin els treballadors/es.
  • cridar a col·laborar econòmicament a la caixa de resistència que tenen per poder fer front a aquesta lluita, ells i les seves famílies.  El nº de compte d’aquesta caixa de resistència és: ES21 0049 1944 2623 1003 0440.

Moviments i Col·lectius Obrers Cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC i MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en barris obrers i populars i Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya


------ Castellano------

COMUNICADO ANTE EL CIERRE DE LA NISSAN EN CATALUNYA


Ante el cierre de las fábricas de la NISSAN en Cataluña que deja en la calle a 4.000 trabajadoras y trabajadores directos y afecta gravísimamente a 21.000 indirectos.


Como movimientos y colectivos de trabajadoras y trabajadores cristianos queremos:
  • expresar nuestra indignación y rechazo a este cierre, fruto de la especulación y la manipulación que hacen estas empresas multinacionales, que están potenciando este capitalismo sin entrañas, con el único objetivo de su ganancia y beneficio al precio que sea, sin tener en cuenta el bien social, los trabajadores y trabajadoras ni sus familias.
  • constatar la debilidad de nuestros gobiernos, que no han luchado todo lo necesario junto a los trabajadores/as para encontrar una alternativa a esta agresión del capital en el mundo del trabajo de nuestro país.
  • compartir con vosotros el testimonio de Jorge Pérez, un militante obrero cristiano de ACO (Acción Católica Obrera), trabajador de la NISSAN. Creemos que sus palabras reflejan la realidad que están viviendo estos miles de compañeras y compañeros nuestros: el dolor, el sufrimiento, la frustración y la indignación por el trato recibido, de parte de la empresa, con sus directivos y accionistas. A la vez que expresa su fe en Jesucristo y la fuerza que da el sentirse amado por Él. (Enlace al testimonio de Jorge Pérez, un trabajador afectado).

Hacemos nuestras las palabras del Papa Francisco el Primero de Mayo de este año:

Toda injusticia que se comete contra una persona que trabaja es una agresión a la dignidad humana, incluso a la dignidad del que comete la injusticia: se baja el nivel y termina en la tensión de dictador-esclavo. En cambio, la vocación que Dios nos da es muy hermosa: crear, re-crear, trabajar. Pero esto sólo puede hacerse cuando las condiciones son justas y se respeta la dignidad de la persona.


Por eso queremos:
  • hacer una llamada a la Solidaridad con todas y todos los trabajadores/as de la NISSAN: les damos nuestro apoyo, porque su lucha es nuestra.
  • invitar a participar en las acciones y manifestaciones que realicen los trabajadores/as.
  • llamar a colaborar económicamente en la caja de resistencia que tienen para poder hacer frente a esta lucha, ellos y sus familias. El nº de cuenta de esta caja de resistencia es:
  • ES21 0049 1944 2623 1003 0440.

Movimientos y Colectivos Obreros Cristianos de Cataluña y Baleares: ACO, GOAC, JOC y MIJAC, Curas Obreros, Religiosas/os en barrios obreros y populares y Delegaciones de Pastoral Obrera de las diócesis de Cataluña



divendres, 1 de maig de 2020

MANIFIESTO 1 de MAYO DE LA INICIATIVA ILGESIA POR EL TRABAJO DECENTE


#1Mayo2020 | Manifiesto de la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente


Ante el 1º de Mayo de 2020, Día Internacional del Trabajo, extraordinariamente marcado por la crisis de la pandemia, las organizaciones promotoras de la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente (ITD) unimos nuestras voces y fuerzas, en esta celebración del trabajo y de san José obrero, para reafirmar que el trabajo es para la vida, que debe garantizarse unas condiciones laborales que protejan la integridad física y psíquica de la persona, y favorezca su protección socialesenciales para una vida digna.
No nos cabe duda de que la crisis laboral y económica provocada por la pandemia de la COVID-19, hubiera tenido un menor impacto, sin la indecente precariedad laboral, ese “virus” que caracteriza el sistema de relaciones laborales, que lesiona los derechos de las personas trabajadoras y de sus familias; si la sanidad y el conjunto de políticas sociales hubieran contado con los recursos que necesitan y que fueron recortados como consecuencia de la anterior crisis financiera.
Los empleos más precarizados, como son los de personas trabajadoras del hogar y de cuidados, de la agricultura, de establecimientos de alimentación o repartidoras, que hasta el momento han estado invisibilizados y no han tenido un justo reconocimiento laboral y social, son los que en este momento de crisis sanitaria, que supone la paralización del sistema productivo y económico, se han «descubierto» como esenciales para la sostenibilidad de la vida, para garantizar el bienestar de todas las personas y que no nos falten alimentos y cuidados durante el periodo de cuarentena. Pero continúan ejerciendo sus funciones en condiciones precarias y en la mayoría de los casos sin la protección adecuada. Amplificamos nuestro aplauso, también para estas realidades.
«Tenemos unos sueldos muy bajos, sin derecho a paro, no estamos protegidas, por nada ni por nadie. ¿Por qué no tengo yo derecho a cobrar paro como una cajera que trabaja en el supermercado, una panadera, un repartidor?… si mi trabajo es tan digno como el de ellos… no sé por qué las leyes están así, no sé por qué nos miran así, es que parecemos la clase baja del universo…» Rosario, empleada de hogar en Albacete.
A ello se unen el drama del desempleo registrado, que, junto al estructural, son la punta del iceberg de una crisis del empleo mucho mayor; que no computa los trabajos no reconocidos, ni el empleo suspendido por expedientes de regulación temporal. El empleo que en primer lugar se ha destruido es el más débil, el que carece de redes de protección social. Por ello, a todas las personas que verán reducidos sus ingresos, incluso hasta límites que no garanticen el mínimo para vivir dignamente, se suman las que no cuentan con ningún tipo de protección.
Hacemos un llamamiento para que se articulen e impulsen todas las medidas necesarias evitando que esto vuelva a pasar, y para apoyar y cuidar a las personas más afectadas, especialmente a quienes están en la calle, sin techo y las que nunca reúnen los requisitos para percibir alguna renta mínima. ITD, constituida por instituciones que acompañan a las víctimas de la precariedad, exigimos construir una red de protección social para quienes han perdido empleo, salario y derechos, para que nadie se quede atrás.
Necesitamos superar planteamientos individualistas y comprometernos solidariamente con la comunidad y el bien común. Valoramos el compromiso de la ciudadanía y el de tantas empresas, y subrayamos que son las Administraciones Públicas las garantes últimas del bien común de nuestra sociedad.
Desde estas constataciones, reclamamos:
  • El reconocimiento de un ingreso mínimo garantizado en un programa articulado que integre las políticas sociales en España.
  • El derecho a la prestación por desempleo para las personas empleadas de hogar, así como el reconocimiento social del trabajo de hogar y de cuidados.
  • La regularización extraordinaria y urgente de los trabajadores y las trabajadoras “sin papeles” y descartados de los derechos de ciudadanía.
  • Un pacto de Estado, entre toda la sociedad y sus instituciones que, entre otras cuestiones, apueste por la centralidad de la persona y el trabajo decente, piedra angular sobre lo que se sostiene todo lo demás.
  • El fortalecimiento del pilar de los derechos sociales en Europa.
Como entidades de la Iglesia sensibles y comprometidas con la realidad en el mundo obrero y del trabajo, en este 1º de Mayo y de san José obrero invitamos a las comunidades cristianas a unirnos, desde la distancia física obligatoria, desde nuestras casas, en la celebración y la oración. Os invitamos a participar con creatividad en aquellas acciones que puedan hacer visible la necesidad de un trabajo decente acorde con la dignidad humana.

dijous, 30 d’abril de 2020

1er DE MAIG - CELEBRACIÓ DIOCESANA DE LA PASTORAL OBRERA

1er de Maig i crisi derivada del Covid-19

Eguany, davant la situació actual que ha provocat no poder celebrar el primer de maig com sempre, des de la POB hem volgut recollir la realitat d'aquesta nova crisi, veure com ens està afectant i fer propostes d'actuació. 

Amb les respostes a les preguntes que vam enviar als moviments de la Pastoral Obrera hem elaborat aquest vídeo a ocasió del Primer de Maig.


D'altre banda, la Plataforma Església pel Treball Decent també ha elaborat un comunicat amb motiu del 1er de Maig. El teniu a continuació...












Nota de la Plataforma Església per un treball decent en ocasió del
Dia Internacional dels Treballadors 2020

ÉS URGENT IMPLEMENTAR UN INGRÉS MÍNIM GARANTIT DINS UN PROGRAMA QUE INTEGRI TOTES LES POLÍTIQUES SOCIALS

Arribem enguany a la celebració del Dia Internacional dels Treballadors en mig d’una pandèmia d’abast mundial, que genera un impacte social i econòmic devastador, amb efectes molt greus sobre milions de treballadors i treballadores, sobretot per als que desenvolupen treballs menys qualificats o precaris.

Amb l’esperança que puguem superar aviat aquesta malaltia, escau anar pensant en com fer front a les seves conseqüències. En aquest sentit, creiem que el pensament social de l’Església ofereix una perspectiva que pot ser de gran ajut.

Els poders públics han d’aprovar polítiques socials i econòmiques de la màxima potència possible que contribueixen a la protecció dels drets de totes les persones afectades i a la reactivació econòmica.

Entre d’altres, creiem que cal posar en marxa amb urgència totes les normes i instruments que assegurin un ingrés mínim garantit per a totes les persones que no disposin d’ingressos suficients, que ajudi a mantenir la convivència social i recuperi l’economia. La qüestió és evidentment molt complexa. La diversitat territorial, amb experiències a diversos territoris com és el cas de Catalunya amb la Renda Garantida de Ciutadania han de ser tingudes en compte a l’hora d’articular un ingrés mínim garantit que doni cobertura a totes les persones en el conjunt l’Estat.

Atès que persones i famílies desprotegides necessiten uns ingressos mínims per poder viure amb dignitat, cal que les autoritats públiques els hi proporcionin a través de prestacions públiques adequades. Molts dirigents polítics de diferents tendències ideològiques ho han reconegut, com també hi ha fet diverses referències el mateix Papa Francesc. Com que no hi ha gaires experiències de situacions d’urgència similars, allò que s’acordi demanarà coratge i s’haurà de fer “ad experimentum”. Els pressupostos de cada any ho podran anar ajustant, perquè esperant trobar la fórmula perfecta, hi ha el perill de perdre el tren.

Així mateix, tal i com reclamen altres organitzacions i col·lectius, són necessàries altres mesures molt importants per garantir els drets d’alguns col·lectius que es troben particularment desprotegits. Entre d’altres, la prestació d’atur per les persones treballadores de la llar, el reconeixement social del treball a la llar i de les cures, així com la regularització extraordinària i urgent dels treballadors i treballadores de nacionalitat estrangera en situació d’irregularitat administrativa, que els deixa en una circumstància especialment vulnerable.

Més enllà de les polítiques públiques, estem convençuts que la recuperació de l’economia productiva demanarà un esforç gran d’entesa entre treballadors i empresaris, els quals, en
aquestes circumstàncies excepcionals, hauran d’acordar moltes coses per poder tornar progressivament a la normalitat en la mesura que es vagi controlant la malaltia.

Els invents d’enginyeria financera i els paradisos fiscals han d’ésser cosa d’un passat a  superar. Tampoc no són acceptables ERTO’s fraudulents. Tothom ha d’afrontar la seves responsabilitats i assumir una necessària i fraternal justícia social.

La dramàtica situació que es viu pot voler justificar actuacions rígides de l’Estat, sense respectar la necessària diversitat. Cal recordar que l’economia necessita de la iniciativa privada i del control públic, sempre d’acord amb el principi de subsidiarietat. Els ajuts i subvencions que arribaran de la Unió europea s’hauran d’administrar amb  gran responsabilitat i transparència. Malauradament hi ha encara entre nosaltres els qui intenten d’aprofitar-se sense justificació, perjudicant greument el conjunt de la nostra societat i el crèdit que necessitem a nivell internacional.

En qualsevol cas, la crisi que vivim ens ha situat com a societat davant d’un repte enorme i, a la vegada, d’una nova oportunitat: avançar junts cap a un nou model econòmic i social centrat en la persona, que garanteixi el dret a un treball digne i decent per tothom, o subsidiàriament uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques, en el marc d’una ecologia integral. Com diu el papa Francesc, cal «construir altres maneres d'entendre l'economia i el progrés, per a combatre la cultura del descart, per a donar veu als qui no la tenen, per a proposar nous estils de vida. Mentre el nostre sistema econòmic i social produeixi una sola víctima i hi hagi una sola persona descartada, no hi haurà una festa de fraternitat universal.»

                                                   
Barcelona, 1 de maig de 2020


Plataforma Església pel Treball Decent: Càritas diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Secretariat diocesà de Pastoral Obrera (JOC, MIJAC, ACO, GOAC), Delegació diocesana de Pastoral Social, Fundació ASCA-Acció Solidaria Contra l’Atur, Mans Unides, SEDASE-Seminari Doctrina i Acció Social de l’Església, URC-Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya, Secretariat diocesà de Missions






1er de MAIG - COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA JORNADA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES


#MesQueMai1erdeMaig




El primer de maig és sempre moment de reclamar el protagonisme de la classe obrera i moment de reivindicar totes les lluites que ens han portat a millorar les condicions de vida de treballadores i treballadors. En aquest primer de maig de 2020, la crisi sanitària creada per la Covid-19, que ha esdevingut ja una crisi social i econòmica, ens fa demanar mesures d’acció ràpida per reduir les desigualtats i patiments dels treballadors i treballadores.


1.   Es degraden les condicions de vida del món laboral

L’estat d’alarma creat per la Covid-19 està generant situacions de incertesa en el futur. Constatem l’empitjorament en les condicions de vida de les persones i, de forma més greu, d’aquelles que ja vivien en situacions de precarietat, provocades principalment per les condicions de treball. Més atur, reduccions salarials, ajuts econòmics que es retarden, lloguers i pagament de hipoteques pendents, manca de recursos informàtics per l’educació de la infància, saturació del sistema sanitari, manca total d’ingressos per a persones que treballen a l’economia submergida, són algunes de les conseqüències més directes de la situació de pandèmia. Malauradament molta gent quedarà exclosa fruit d'aquesta situació, com va passar a l'anterior crisi del 2008. Aquella, en particular, va servir per revertir gran part del sistema de benestar del que ens havíem beneficiat, i que ara es veu tan necessari de preservar.

La conjuntura actual de les empreses en el nostre país és el resultat d’unes polítiques aplicades en el passat. La globalització ha anat comportant, des fa unes dècades, la deslocalització d’empreses. Provoca, a més de pèrdues de llocs de treball, una manca de subministrament de productes que ara esdevenen bàsics en la gestió d’aquesta crisi (mascaretes, respiradors,..). Així mateix, en les darreres dècades, moltes grans empreses s'han desfet dels seus treballadors per a contractar-los com a falsos autònoms incrementant la precarietat de les condicions de vida de les persones. 
Aquest sistema econòmic que es presenta com a infal·lible i creador de riquesa, no fa més que provocar uns nivells de pobresa creixent. Empeny a les persones a "tenir més" en diners, poder i privilegis, per sobre de simplement "ser". Afecta així el nucli de la condició humana: sentir-se estimats pel que cada una/un és i estimar sense condicions. Destrueix el medi ambient amb una sobreproducció que esgota els recursos naturals i trenca l’equilibri ecològic que ens cura i protegeix. I d'aquí es deriven tota classe de violències traduïdes en assetjaments de tota mena. Deforma la vocació de les persones que estem cridades a ser fills i filles de Déu i a viure amb dignitat. Joseph Cardijn, fundador de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), va dedicar la seva vida a transmetre i fer possible aquest missatge dins de l'Església i al món obrer. Missatge que és, més que mai, actual i necessari de viure i transmetre. 


2.   La dignitat de les treballadores i treballadors per damunt de tot

Aquesta crisi és també una crisi humanitària que ha portat i seguirà portant una gran dosi de patiment cruel a moltes persones, especialment a la gent gran. Pensem avui en la soledat de moltes persones malaltes soles als hospitals; gent que ha mort sense la presència de les persones estimades; l'abandonament de molts avis a residències; l'angoixa de les seves famílies sense notícies; els enterraments gèlids sense família ni amics; el drama dels que han de conviure a la mateixa llar amb els seus maltractadors o abusadors; cases amb moltes persones vivint sota el mateix sostre; avis que viuen la soledat a casa seva; infants que no poden desenvolupar-se com mereixen; i tantes altres situacions dures. Disminuir el patiment de tanta gent hauria de ser també un objectiu per a les nostres societats.

Des de Pastoral Obrera de Catalunya manifestem que no podem sortir d’aquesta crisi repetint els mateixos esquemes econòmics i polítics. Volem sortir-ne construint noves relacions i noves estructures que prioritzin la dignitat de les persones, i en primer lloc, les necessitats de les persones més vulnerables. Valorem molt les accions de solidaritat que estem vivint en aquestes setmanes, demanem que es transformin en permanents i que siguin liderades des de les institucions públiques. Apostem per uns serveis públics que donin respostes eficients a tota la població, sense exclusions per l’origen, pel gènere, ni pels nivells econòmics. Exigim la necessitat d'una renda bàsica garantida, indispensable per molts col·lectius, alguns ja afectats per les anteriors crisis i ara tocats de ple per l'actual crisis sanitària i ja també econòmica i social.


3. Anar a les causes i impulsar sistemes cooperatius i de participació

Al planeta hi ha recursos i coneixement suficients per a preservar allò més essencial, i per tant prioritari, per a les persones: la salut, l’habitatge, el menjar, el treball digne, l'educació, la cultura, el respecte per la natura i la millora del medi ambient. Sentim i volem compartir una crida per a bastir un Món Nou, com Jesús ens proposa. Si no ens hi posem, no ens en sortirem d'aquesta i, a més, ens vindran altres crisis (ambientals, alimentàries, més crisis sanitàries). Crisis que ja estan patint, fa anys, els països més empobrits. No hem d’oblidar que estem en un sol Món.


Proposem d'anar a les causes. Hem d'empènyer, a través de la política, a fer governs valents que plantin cara a aquest sistema neoliberal, impulsar sistemes cooperatius en la gestió de les empreses, reforçar els col·lectius i la participació ciutadana en el treball i en els diferents àmbits de la vida, fent de la democràcia (i no de la imposició) un estil de vida permanent, i posant un altaveu a les veus profètiques del nostre temps de fora i de dins de l'Església.

El projecte de Jesús és la solidaritat, la presa de consciència, l'ajuda mútua, la lluita per la justícia i la denuncia de la injustícia, l'amor compartit amb les persones més empobrides i amb les que pateixen. Descobrim la crida per construir el nou món que Jesús ens proposa. Amb aquesta confiança, i amb tothom que vulgui, posem fil a l'agulla.


¡¡¡ SOM-HI !!!

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARES: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA




------------ En castellà ------------


El primero de mayo es siempre momento de reclamar el protagonismo de la clase obrera y momento de reivindicar todas las luchas que nos han llevado a mejorar las condiciones de vida de trabajadoras y trabajadores. En este primero de mayo de 2020, la crisis sanitaria creada por la Covid-19, que se ha convertido ya una crisis social y económica, nos hace pedir medidas de acción rápida para reducir las desigualdades y sufrimientos de los trabajadores y trabajadoras.


1. Se degradan las condiciones de vida del mundo laboral

El estado de alarma creado por la Covid-19 está generando situaciones de incertidumbre en el futuro. Constatamos el empeoramiento en las condiciones de vida de las personas y, de forma más grave, de aquellas que ya vivían en situaciones de precariedad, provocadas principalmente por las condiciones de trabajo. Más paro, reducciones salariales, ayudas económicas que se retrasan, alquileres y pago de hipotecas pendientes, falta de recursos informáticos para la educación de la infancia, saturación del sistema sanitario, falta total de ingresos para personas que trabajan en la economía sumergida, son algunas de las consecuencias más directas de la situación de pandemia. Desafortunadamente mucha gente quedará excluida fruto de esta situación, como ocurrió en la anterior crisis de 2008. Aquella, en particular, sirvió para revertir gran parte del sistema de bienestar del que nos habíamos beneficiado, y que ahora se ve tan necesario de preservar.

La coyuntura actual de las empresas en nuestro país es el resultado de unas políticas aplicadas en el pasado. La globalización ha ido comportando desde hace unas décadas, la deslocalización de empresas. Provoca, además de pérdidas de puestos de trabajo, una falta de suministro de productos que ahora se convierten en básicos en la gestión de esta crisis (mascarillas, respiradores…). Asimismo, en las últimas décadas, muchas grandes empresas se han deshecho de sus trabajadores para contratarlos como falsos autónomos incrementando la precariedad de las condiciones de vida de las personas.
Este sistema económico que se presenta como infalible y creador de riqueza, no hace más que provocar unos niveles de pobreza creciente. Empuja a las personas a "tener más" en dinero, poder y privilegios, por encima de simplemente "ser". Afecta así el núcleo de la condición humana: sentirse queridos por lo que cada una/uno es y amar sin condiciones. Destruye el medio ambiente con una sobreproducción que agota los recursos naturales y rompe el equilibrio ecológico que nos cura y protege. Y de ahí se derivan toda clase de violencias traducidas en acosos de todo tipo. Deforma la vocación de las personas que estamos llamadas a ser hijos e hijas de Dios y vivir con dignidad. Joseph Cardijn, fundador de la Juventud Obrera Cristiana (JOC), dedicó su vida a transmitir y hacer posible este mensaje dentro de la Iglesia y en el mundo obrero. Mensaje que es, más que nunca, actual y necesario de vivir y transmitir.

2. La dignidad de las trabajadoras y trabajadores por encima de todo

Esta crisis es también una crisis humanitaria que ha llevado y seguirá llevando una gran dosis de sufrimiento cruel a muchas personas, especialmente a las personas mayores. Pensamos hoy en la soledad de muchas personas enfermas solas en los hospitales; gente que ha muerto sin la presencia de las personas queridas; el abandono de muchos ancianos en residencias; la angustia de sus familias sin noticias; los enterramientos gélidos sin familia ni amigos; el drama de los que tienen que convivir en el mismo hogar con sus maltratadores o abusadores; casas con muchas personas viviendo bajo el mismo techo; abuelos que viven la soledad en su casa; niños que no pueden desarrollarse como merecen; y tantas otras situaciones duras. Disminuir el sufrimiento de tanta gente será también un objetivo para nuestras sociedades.

Desde Pastoral Obrera de Cataluña manifestamos que no podemos salir de esta crisis repitiendo los mismos esquemas económicos y políticos. Queremos salir construyendo nuevas relaciones y nuevas estructuras que prioricen la dignidad de las personas, y en primer lugar, las necesidades de las personas más vulnerables. Valoramos mucho las acciones de solidaridad que estamos viviendo en estas semanas, pedimos que se transformen en permanentes y que sean lideradas desde las instituciones públicas. Apostamos por unos servicios públicos que den respuestas eficientes a toda la población, sin exclusiones por el origen, por género, ni por los niveles económicos. Exigimos la necesidad de una renta básica garantizada, indispensable para muchos colectivos, algunos ya afectados por las anteriores crisis y ahora tocados de lleno por la actual crisis sanitaria y ya también económica y social.



                                                         




 3. Ir a las causas e impulsar sistemas cooperativos y de participación

En el planeta hay recursos y conocimiento suficientes para preservar lo más esencial, y por tanto prioritario, para las personas: la salud, la vivienda, la comida, el trabajo digno, la educación, la cultura, el respeto por la naturaleza y la mejora del medio ambiente. Sentimos y queremos compartir una llamada para construir un Mundo Nuevo, como Jesús nos propone. Si no nos ponemos, no saldremos de ésta y, además, nos vendrán otras crisis (ambientales, alimentarias, más crisis sanitarias). Crisis que ya están sufriendo, hace años, los países más empobrecidos. No debemos olvidar que estamos en un solo Mundo.

Proponemos ir a las causas. Debemos empujar, a través de la política, a hacer gobiernos valientes que hagan frente a este sistema neoliberal, impulsar sistemas cooperativos en la gestión de las empresas, reforzar los colectivos y la participación ciudadana en el trabajo y en los diferentes ámbitos de la vida, haciendo de la democracia (y no de la imposición) un estilo de vida permanente, y poniendo un altavoz a las voces proféticas de nuestro tiempo de fuera y de dentro de la Iglesia.

El proyecto de Jesús es la solidaridad, la toma de conciencia, la ayuda mutua, la lucha por la justicia y la denuncia de la injusticia, el amor compartido con las personas más empobrecidas y con las que sufren. Descubrimos la llamada para construir el nuevo mundo que Jesús nos propone. Con esta confianza, y con todo el mundo que quiera, nos ponemos manos a la obra.

¡¡¡ VAMOS !!!


MOVIMIENTOS Y COLECTIVOS OBREROS CRISTIANOS DE CATALUÑA Y BALEARES: ACO, GOAC, JOC Y MIJAC, CURAS OBREROS, RELIGIOSAS/OS EN BARRIOS OBREROS Y POPULARES Y DELEGACIONES DE PASTORAL OBRERA DE LAS DIOCESIS DE CATALUÑA