Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimarts, 12 de juny del 2012

MANIFEST DE LA PASTORAL SOCIAL


Delegació de Pastoral Social
Secretariat Diocesà pels Marginats
Rivadeneyra,6, 8a
08002 Barcelona



El Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona ha dedicat part de les seves sessions d’estudis, d’aquest curs 2011-12, a examinar les conseqüències de les retallades econòmiques en les polítiques socials.
Retallades que repercuteixen de forma molt negativa en la vida de moltes persones en especial d’aquelles que pateixen mes precarietats i que han anat creixent en aquests darrers temps, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que pateix el nostre país
En les nostres trobades hem convidat a  experts. hem escoltat el testimoni de persones que treballen en institucions en el camp de l'exclusió social... Agraïm les aportacions d’alguns biblistes que ens han  ajudat a reflexionar  a la llum de la Paraula de Déu
En finalitzar el curs hem cregut convenient fer públiques algunes de les conclusions a les que hem arribat. La nostra pretensió no és una altra sinó la d'apuntar algunes pistes que puguin ajudar  als creients, i a tots els homes i dones de bona voluntat, a tenir alguns elements de judici  
ALGUNES REALITATS 
Algunes realitats

1-      En el nostre país cada vegada creix més el nombre de famílies en què cap dels seus membres tenen ingressos estables, degut  que es troben en atur i se'ls ha acabat el subsidi o bé, perquè no han accedit a la primera feina.
2-      Augmenta el nombre de persones que es veuen obligades  a demanar, per subsistir, roba o aliments en les parròquies, Càrites, Creu Roja o altres institucions  de caire benèfic.
3-      És molt significatiu l’augment considerable de persones “sense sostre”. Segons el recompte que es va fer el 8 de novembre del 2011, en l’actualitat en la ciutat de Barcelona són 2.791 (1533, dormint directament al carrer o en assentaments i 1258 allotjades en els recursos públics i privats existents), un 32’1% més, que fa quatre anys.
4-      Creix el nombre de persones que es veuen obligades a treballar en l’economia submergida, sense cap mena d’assegurança i cobrant uns sous de misèria. Aquest fenomen és transversal, però el pateixen d’una forma molt significativa el col·lectiu d’immigrants.
5-      S’ha denegat o retirat el “PIRMI”, únic ingrés estable,  a moltes famílies, degut a les noves exigències administratives.
6-      Els infants són un dels col·lectius més afectats per la política de “retallades”. Segons els darrers informes, un de cada quatre nens de Catalunya es troben en situació de risc, degut a la manca d’alimentació adequada, d’higiene, i de condicions de vida. Els menjadors escolars es queixen de manca de recursos o de cobrar de l’Administració amb molt de retard i algunes d’aquestes empreses amenacen amb plegar. Per alguns infant és l’únic menjar adient.
7-      Cada vegada és més gran el nombre de persones que es veuen obligades per subsistir a buscar restes de menjar als contenidors, a recollir ferralla en les deixalles, o a la venda ambulant. En aquest darrer cas, exposant-se a la detenció o l'embargament dels productes o es veuen obligats a fugir i amagar-se de les forces de seguretat com si fossis delinqüents.
8-      S’han cancel·lat o retallat moltes subvencions a entitats socials, fet que ha obligat a moltes d’aquestes entitats a suprimir o disminuir  alguns dels seus serveis, en detriment de les persones que se’n beneficiaven. Darrerament un dels col·lectius que s’han vist afectat, no l’únic, ha estat el dels  qui pateixen deficiències psíquiques
 A LA LUM DE LA PARAULA DE DÉU
A la llum de la Paraula de Déu

1-      Davant de tants homes i dones que pateixen, Déu continua interpel·lant-nos amb la mateixa pregunta que va fer a Caín, des dels inicis de la història:On és el teu germà Abel?” (Gn 4, 9)
2-      Els creients no podem fer cas omís de les observacions de la carta de Sant Jaume: “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2 14-17).
3-      No podem tancar els ulls davant del sofriment de tants homes i  tantes dones que no tenen el mínim per viure amb dignitat. El nostre criteri de comportament ha de ser la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37).                               DENUNCIEM

Denunciem


1.       Que el pes de la crisi econòmica recaigui en el més febles, aquells que menys es van beneficiar en temps de bonança.
2.       Que en el debats parlamentaris, tant a nivell estatal com català, és parli molt més de polítiques financeres, d’estabilitats pressupostàries, de dèficit fiscal, que no pas de persones. Conscients que és bàsic per un país una correcta política econòmica, aquesta ha d’estar al servei de les persones, i de forma molt particular, al servei dels més pobres i no a la inversa.
3.       Que en l'elaboració dels pressupostos no es tingui com a primera prioritat les polítiques de benestar social, ajudant amb projectes i subvencions a la reinserció social d’aquells que s’han vist llançats per la crisi econòmica al marge de la societat.
4.       Que mentre hi ha persones que es veuen obligades a viure en el carrer o en habitatges sense les degudes condicions, entitats financeres i immobiliàries posseeixi un gran estoc de pisos buits.
5.       Que va creixent en la nostra societat el nombre de persones que viuen la marginalitat, abocades a un procés de degradació personal que farà molt difícil, per no dir impossible, la seva reintegració a la societat.
6.       Que cada vegada és més gran la diferència que hi ha entre la població sense recursos suficients, els pobres, i els que neden en l’abundància, els rics. És escandalós que un dels mercats que més creixi sigui, els dels productes de luxe als quals sembla que no els afecti la crisi.

Demanem


1.      En primer lloc a les comunitats cristianes, que tot i seguint l’exemple de la primitiva Església, intensifiquin  la comunió de béns (Ac 2, 44-46). I tinguin com a prioritat la solidaritat envers els més febles.
2.      A les administracions públiques que revisin els seus pressupostos, i posin com a primer objectiu de despesa, polítiques de reinserció i promoció social, d’ajudes i subvencions a les entitats que treballen en el món de la marginació i dels més pobres, encara que això sigui en detriment d’altres realitats
3.      A les entitats financeres que posin al servei del més pobres els seus recursos, i facilitin l’accés a l’habitatge posant a disposició en condicions  assumibles, l’estoc de pisos buits que tenen
4.      Als partits polítics que deixant de banda, les seves llegítimes diferències, s’esforcin per cercar un gran acord per posar l’economia del país al servei del més febles.
5.      A la societat en general que sigui conscient que el nostre món no té futur, si continua creixent el nombre de persones que no poden viure amb dignitat, i promoguin com un dels valors més preuats la solidaritat

Finalment volem agrair al gran nombre de voluntaris, i institucions, tant civils, com d’inspiració religiosa, que treballen per la promoció de les persones, i que hi dediquen temps, creativitat, recursos. Són un signe d’esperança, enmig d’aquesta situació tant difícil per a molts.

Secretariat Diocesà pels Marginats
Dia del Corpus Christi, festa de la caritat,
10 de juny de 2012