Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dilluns, 20 de juliol del 2015

CONCENTRACIÓ DAVANT EL PARLAMENT PER UNA IL`P DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ DIMECRES 22 DE JULIOL A LES 18 HORES DAVANT DEL PARLAMENT


Per reivindicar l'aprovació sense retards i retallades de la proposta de llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Per donar suport a l'aprovació de la proposta de Llei d'Emergència habitacional i pobresa energètica:

Tothom a la concentració davant del Parlament de Catalunya el dimecres 22 de juliol a les 18 hores.

diumenge, 19 de juliol del 2015

MANIFEST DEL SECRETARIAT DE MARGINACIÓ DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA ENTORN LES POLÍTIQUES I ACCIONS SOCIALS EN EL NOSTRE PAÍS


El Secretariat de marginació de l’Arquebisbat de Barcelona, ha dedicat les seves trobades d’aquest curs, 2014-15, a reflexionar de com desitjaríem que fossin les polítiques i accions socials en el nostre País, els propers anys. Anys que seran decisius en la  configuració política i social de Catalunya. El nostre afany és col·laborar amb propostes positives, que siguin justes i ajudin a la millora de les condicions de vida dels exclosos i marginats.

La nostra reflexió ha estat inspirada en la Doctrina social de l’Església, que té com un dels seus principis  que l’economia estigui al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia. Ens hem fitxat, amb alguns col·lectius que actualment es troben en una situació de molta vulnerabilitat:
·       Famílies sense recursos en què ha sofert o estat en risc de patir desnonaments,
·       Infants amb malnutrició, dones soles amb càrregues familiars,
·       dones que pateixen violència de gènere, o es veuen obligades a exercir la prostitució,
·       persones sense sostre, immigrants en situació alegal,
·       també el creixement de les desigualtats econòmiques, com a conseqüència d’aquest  temps de crisi

DEMANEM A LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

  1. Unes lleis d’habitatge que possibilitin que tothom tingui un habitatge digna. I que es busquin solucions polítiques per posar fi als desnonaments que deixen a famílies al carrer, tant freqüents en aquests darrers anys a Catalunya i que ha estat motiu de sofriment per tantes persones.
  2. Que hi hagi llocs a on, sense excessives exigències, es pugui  acollir a les persones sense sostre. I també que junt amb l’acollida se’ls ofereixin tractaments mèdics i psicològics per  les malalties psíquiques i d’addiccions, que sovint pateixen aquestes persones.
  3. Atenció a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució. Prioritzar plans de reinserció social, ofertes realistes de treball, per damunt de la repressió policíaca en el carrer.
  4. Ajudes suficients a les famílies, especialment les que no tenen recursos, a les desestructurades, monoparentals, perquè puguin garantir una alimentació i educació adequada als seus fills. Combatre la malnutrició infantil.
  5. Garantir una renda bàsica a tota la població.
  6. Combatre, i si cal penalitzar, les expressions, gests i actituds xenòfobes que es donen en persones i organitzacions socials i polítiques en contra els immigrants.
  7. Garantir l’educació i la sanitat a totes les persones que viuen entre nosaltres, independentment de la seva situació legal.
  8. Fer plans urbanístics en els barris, amb equipaments culturals, esportives, socials que afavoreixin la cohesió social.
  9. No perseguir, amb controls o batudes a persones, només perquè els seus trets físics, permeten pensar que son persones nascudes fora.
  10. Polítiques  que permetin als joves, dones, l’accés al treball. Plans de formació professional especialment per persones que tenen dificultats de seguir els cursos reglats dels plans de formació.



DEMANEM A LES COMUNITATS CRISTIANES

Que fidels al Missatge de l’Evangeli, i seguint els ensenyaments del Papa Francesc, estiguin  atentes als sofriments dels homes i dones, i no oblidi que els pobres són els destinataris privilegiats de l‘Evangeli. “ Cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. No els deixem mai sols” (Evangelii Guadium n 48)

LA NOSTRA RESPONSABILITAT
En les nostres demandes no volem fer demagògia, som conscients  que ens involucren a tots, i molt especialment els que col·laborem amb entitats i grups que treballen  per la dignitat de les persones del “quart món”. Com a creients en Jesucrist, no ens podem quedar només en demanar a les institucions polítiques que assumeixin les seves responsabilitats, sinó que volem manifestar el nostre compromís per treballar tant individualment com a entitats d’església per a favor del més necessitats, fem nostres les paraules del papa Francesc, volem una església pobra, i per als pobres. Una església que escolta el clam del més desafavorits.
Ens estimem el nostre País, Catalunya, i volem posar al seu servei, els nostres talents. Un país que desitgem just, i lliure a on tothom hi pugui viure amb dignitat

El NOSTRE AGRAÏMENT
Volem fer un reconeixement i agraïment a moltíssimes persones, professionals i voluntaris que des de fa molt de temps treballen per la dignitat de les persones, així com les moltes institucions, que amb temps de crisi i retallades, han suplert amb  el seu esforç i creativitat, la manca de recursos

Barcelona
6 de juliol de 2015

divendres, 17 de juliol del 2015

III MARXA CONTRA L'ATUR, LA PRECARIETAT, LA POBRESA I DESIGUALTAT - QUATRE DIES MARXANT SOLA EL SOL I AMB EL VENT DEL CANVI A FAVOR

QUATRE DIES MARXANT SOTA EL SOL I AMB EL VENT DEL CANVI A FAVOR
Milers de persones han participat al llarg del recorregut de la III Marxa contra l'atur, la precarietat, la pobresa i desigualtat, en un ambient reivindicatiu i de fraternitat, així com en els diversos actes de presentació organitzats a Vilanova i la Geltrú, Prat de Llobregat, Barcelona, ​​Terrassa, Santa Coloma Gramenet, etc.
La marxa va començar el 6 de juliol a les 9 hores a la Plaça de la Vila de Badalona i va finalitzar davant del Parlament el 9 de juliol a les 19 hores.
Al llarg de quatre dies, caminant sota un sol implacable, les nombroses persones que van participar en la marxa amb desenes de banderes representatives de l'àmplia pluralitat d'entitats i organitzacions que la van recolzar, i de nombroses pancartes de col·lectius i campanyes com la setmana de 30 hores, van passar per Badalona, ​​Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixach, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Badia del Vallès, Barberà, Sabadell, Terrassa, Rubí, SEAT Martorell, Abrera, Sant Vicenç dels Horts, l'Hospitalet de Llobregat, fins arribar a Barcelona.
A l'entrada de les ciutats grups nombrosos de persones es concentraven per rebre i acompanyar la marxa, gent de la Coordinadora d'assemblees de treballadors / es en atur de Catalunya, de la Marea pensionista, de la PAH, dels diversos sindicats, iaioflautes, gent del moviment veïnal i del ric teixit associatiu de Catalunya, i de les organitzacions polítiques que donaven suport a la marxa. Les pancartes penjaven als carrers i places de les ciutats convocant i saludant la marxa.
En tots els ajuntaments pels quals va passar la marxa es van realitzar concentracions de suport per a lliurar la carta reivindicativa i explicar els seus objectius. En alguns ajuntaments aquest acte es va realitzar a la sala de plens municipal, o sales habilitades a l'efecte, en altres es va realitzar a l'entrada a l'ajuntament davant de les persones concentrades. En general l'actitud de les alcaldesses i alcaldes i de les representacions municipals va superar la mera cortesia protocol·lària, i van declarar sintonitzar amb els objectius de la carta reivindicativa i la seva disposició a aplicar-los en el marc de les seves competències, o bé elevar mocions en suport de aquests objectius cap a les institucions de la Generalitat i de l'Estat espanyol.
El vent del canvi havia entrat amb diversa intensitat en els ajuntaments, se sentia, es respirava, especialment per aquells que havien participat en anteriors marxes com la II Marxa a l'octubre de 2010. Molts alcaldes i alcaldesses ens esperaven a la plaça, o venien a rebre'ns a l'entrada de la ciutat o ens acompanyaven fins a sortir del municipi.
A totes les representacions municipals se'ls va agrair la seva actitud de compromís i se'ls va convidar a trucar a la ciutadania i els moviments socials quan necessitin del seu suport enfront de l'oposició i boicot dels poders econòmics i de la dreta conservadora, però també se'ls va recordar que en cas de flaquejar i no complir amb el programa i els compromisos favorables a la majoria social, el poble acudirà a la plaça per exigir el seu compliment i les responsabilitats pertinents.
La marxa no es va limitar a caminar o concentrar-se davant dels ajuntaments, es van difondre a mà milers de diaris de la marxa, es van realitzar actes reivindicatius davant de les oficines del BBVA per protestar contra els desnonaments, es va protestar contra la privatització de l'aigua en algunes localitats i es va reivindicar la seva remunicipalització, es va reivindicar el caràcter públic dels hospitals en defensa de la salut. També es van realitzar actes informatius a les places i locals dels pobles.
El primer dia a la plaça de la "Porxada" de Granollers es va representar l'obra de teatre "amb l'aigua al coll" pel col·lectiu de persones en atur d'Olot, una magnífica obra pel seu testimoni i pedagogia, que va alegrar i va refrescar els ànims després d'un dia de marxa sota un sol tòrrid que ens va fer trobar a faltar l'ombra dels arbres absents a la ribera del Besòs.
La marxa que va discórrer amb gran precisió no hagués estat possible sense la col·laboració de molta gent solidària, també d'alguns ajuntaments, que van facilitar avituallament d'aigua, que van preparar els esmorzars, dinars i sopars populars, o van facilitar transport públic.
Finalment la marxa va entrar a Barcelona i després de gaudir de l'acollida a Can Batlló, va reposar les seves forces al Parc de l'Espanya Industrial i al Casinet d'Hostafranchs, per reprendre a les 15:30 hores la marxa fins a la Plaça de Sant Jaume, on la nova alcaldessa Ada Colau, acompanyat pel primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, i altres representants municipals van rebre a la marxa en un saló de l'ajuntament on se li va lliurar i va explicar la Carta reivindicativa, per a continuació baixar a la plaça de Sant Jaume i expressar el seu compromís davant les persones concentrades.
 A continuació la marxa es va dirigir al Parlament on va arribar sobre les 19 hores. Sengles delegacions es van entrevistar amb Anna Simó en absència de la presidenta, i amb els grups parlamentaris, a tots ells se'ls va fer entrega de la Carta reivindicativa i es va detallar el seu contingut.
La resposta dels grups parlamentaris presents, amb les absències justificades del representant del PP i de la CUP, va oscil·lar entre el ple suport als objectius de la Carta que va expressar la representant d'ICV-EUiA, les manifestacions de desacord de les representacions de CiU i Ciutadans amb la majoria d'objectius de la Carta reivindicativa, i les posicions més diverses i matisades de les representacions d'ERC i PSC, suport de tots dos a la proposta de llei d'emergència habitacional ia la la petició de derogació de la reforma laboral, suport d'ERC a les mocions de rebuig al TTIP, reserves o distàncies amb la resta de reivindicacions.
A diferència del vent de canvi que percebem en els ajuntaments, al Parlament es va trobar a faltar tan sols una lleugera brisa. En conclusió cal seguir mobilitzats perquè el vent del canvi abast de ple al Parlament.
Per defensar l'aprovació "sense retallades" de les propostes de llei de Renda Garantida de Ciutadania i d'Emergència habitacional i pobresa energètica es va anunciar, a la sortida de l'entrevista amb els grups parlamentaris, la convocatòria d'una concentració el dimecres 22 de juliol a les 18 hores a l'entrada del Parlament de Catalunya.
Finalment expressem el nostre agraïment a totes les persones que han participat en la marxa i han col·laborat en el seu èxit, a les persones, entitats i organitzacions que han donat suport a la marxa, i han facilitat amb les seves aportacions seu autofinançament:





dimarts, 7 de juliol del 2015

SOM MIGRANTS, UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA QUE RELATA EL FENOMEN MIGRATORI



El passat 29 de juny es va inaugurar l'exposició SOM MIGRANTS, una exposició fotogràfica que relata el drama de les persones que han de creuar la frontera per sobreviure. Un viatge que els fa creuar la frontera entre Mèxic i Estat Units i la més coneguda per nosaltres, la "frontera sud" entre Marroc i Espanya. Amb aquesta mostra d'imatges colpidores, es vol recordar que el fet de prendre la decisió d'emigrar a un altre país és un dret fonamental de les persones i que tothom hauria de poder exercir-lo lliurement.  La migració és i ha esta present en la vida de cadascun de nosaltres. En aquest sentit, tots i totes som migrants.

L'exposició és gratuïta i estarà fins el 30 d'agost a la sala 5 del CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona). Ha estat organitzada per Càritas Diocesana de Barcelona, Entreculturas, el Servei Jesuïta a Migrants d'Espanya-MigraStudium, el Servei Jesuïta a Migrants de Mèxic i la Delegació de Pastoral Social de l'Arquebisbat de Barcelona.

Esperem sigui del vostre interès