Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 19 de juny de 2019

XXXV ENCUENTRO EUROPEO DE CURAS OBREROS


¿En qué sentido se ha transformado nuestra vida por el mundo del trabajo dentro de la clase obrera?





Informe del encuentro elaborado por Julio P. Pinillos y José Centeno en el que se comentan, a través de testimonios, el intercambio de experiencias de los curas obreros, católicos protestantes y algunas personas laicas de las comunidades de sietes países que se dieron cita en el centro “Neel Breuning Haus” de la JOC y ACO de Herzogenrath (Aquisgrán)


Es clásico en el lenguaje de los curas obreros, el “estar con" o ser "como uno de tantos” de San Pablo a los Filipenses

Los curas-obreros son conscientes de ir más allá, hacia una trascendencia de lo puramente sociológico y descubrir la noticia de Jesús de Nazaret

17.06.2019 | Julio P. Pinillos / José Centeno



Curas-obreros católicos, protestantes y anglicanos y algunas personas laicas de sus comunidades, de siete países nos hemos dado cita en el centro “Neel Breuning Haus” de la JOC y ACO de Herzogenrath (Aquisgrán). Estamos en el cruce de fronteras de Alemania-Holanda-Bélgica, que fue un muy importante núcleo minero del carbón hoy desaparecido por las reconversiones.

"¿En qué sentido se ha transformado nuestra vida por el mundo del trabajo dentro de la clase obrera?”

Este fue el eje del intercambio de nuestras experiencias y de nuestras celebraciones. Con el propósito de respetar lo más posible el sabor y la fuerza de los testimonios desgranados en los pequeños grupos y asambleas agrupamos algunos extractos en torno a cuatro dimensiones:

Dimensión espiritual

Pasa por compartir la vida real en la que nos movemos especialmente con los empobrecidos por las decisiones que dimanan de los poderes económicos e ideológicos (el mundo de los falsos valores que se inculcan sibilinamente) y por apelar a lo más fundamental de la opción evangélica: "Seréis testigos de Mi”. Esto está a la base de todos testimonios, en la comunicación de los grupos y en las celebraciones.

“Somos llamados a guardar y recuperar la mística de la fe, lo más independiente posible de la Institución de la Iglesia. Esto puede recrear nuestro acceso personal a la interreligiosidad... Todo está unido a todo: oración, trabajo, fatiga, alegría, relaciones, soledad, todo es presencia…" (María. Alemania).

“La experiencia de trabajo me ha llevado a comprender la espiritualidad cristiana no como un alejamiento de lo humano, sino como un ahondamiento e iluminación de lo que es realmente humano –a menudo oculto- vivido en “el espesor de la realidad”, como lo llama un teólogo español”. (Pepe. Cataluña)

 


Dimensión de la encarnación

Es clásico en el lenguaje de los curas obreros, el “estar con" o ser "como uno de tantos” de San Pablo a los Filipenses. Transformar la realidad obrera desde el corazón de ella misma, las estructuras de producción, con frecuencia injustas, y en los barrios y organizaciones obreras.

“Lo que me ha cambiado día a día y poco a poco es el hecho de fichar todas las mañanas, como todo el mundo. Es una escuela de realismo y de fidelidad a la vida tal cual es. A veces me siento agotado pero le digo al Señor: Yo sé que me amas y aquí sigo…” (Cathalá. Francia)

“La vocación es la llamada de Dios través de los de abajo, no de los de arriba, de los trabajadores y no solo del obispo; aquellos que te llaman al sindicato, a plataformas ciudadanas, a organizaciones... para hacer la vida más justa y fraterna hacia el Reino de Dios, la misión evangélica. En la experiencia del trabajo el abajarme fue la arcilla y el mundo obrero que me transformó fue el alfarero” (Luis. España.)

“El oficio de carpintero ha cambiado totalmente. Antes era un trabajo "humano" en el que la creatividad manual llenaba toda la jornada. Pero hoy el oficio de trabajador manual o de agricultor tiende a desaparecer.

La explotación de la tierra está tocando su fin. ¿Qué futuro para la tierra? El trabajo está unido a esta cuestión, la explotación de la tierra y de sus recursos. Nosotros no podemos continuar consumiendo de esta manera por un imperativo de consumo seductor e inútil. Hay que retornar a la simplicidad de la vida y del consumo"(Mario. Italia)

Dimensión de la Iglesia

Con todas las contradicciones y ambivalencias que en ella hay. Una Iglesia comprometida con los pobres, en “en salida", "por las periferias", con unos obispos y responsables de la misión “con olor a oveja"... en expresiones de nuestro Papa, hermano Francisco

“Es la misma experiencia del trabajo la que me ha conducido al realismo de amar a la Iglesia como sacramento de la humanidad. En positivo es signo e instrumento del amor salvífico de Dios y en negativo es también signo y a veces instrumento doloroso de lo que hay de oscuro en la humanidad. Ambivalencia muy presente también en el mundo obrero y en mí mismo.”(Pepe. Cataluña)



“Hemos vivido desde hace años - y aún hoy lo comprobamos- una suerte de “fidelidad conflictiva” en un intento de ser fieles a la Iglesia... Por otra parte no nos sentimos identificados con ciertos compañeros y compañeras que promueven una especie de “resistencia activa" intentando cambiar con hechos consumados criterios doctrinales y pastorales sobre temas como la secularidad del mundo, el rol de la mujer en la Iglesia, la sexualidad, etc, cara a una Iglesia que hay que reconocer se muestra atrasada y, a veces, “extraterrestre" (Ramiro. Cataluña)
“Deseamos compartir la vida obrera y compartir así nuestra solidaridad con las clases explotadas de la sociedad. En el espíritu de la Encarnación hacemos a la Iglesia presente en el mundo obrero… Ser sacerdote no es un problema para él desde el momento en que cumplimos nuestra tarea honestamente con espíritu de solidaridad” (Bélgica)



Dimensión pastoral
Los curas-obreros son conscientes de ir más allá, hacia una trascendencia de lo puramente sociológico y descubrir la noticia de Jesús de Nazaret

“Hay muchos cambios en la historia de la vida industrial con la llegada de las nuevas tecnologías, los trabajadores quedan muy afectados y pueden perder la esperanza ¿qué podemos hacer nosotros para darle la esperanza?” (Phil, Inglaterra)

Creyentes y no creyentes, no sólo las confesiones religiosas, aceptan a Jesús de Nazaret como Patrimonio de la Humanidad. Su mensaje de fraternidad es un viento fresco en las luchas, en la cooperación, en los movimientos sociales por la justicia, la paz, la ecología o el feminismo, para conseguir un mundo de hermanos (España).

En las Bienaventuranzas se dice: ‘Felices los pobres, los que tienen hambre y sed’. Los pobres, los desheredados, los que aparentemente son descartados son los más queridos por el corazón de Dios. Yo me siento atraído para vivir a su lado en el trabajo y en sus viviendas (Jean-Marie. Francia)

A lo largo del encuentro celebramos la festividad de Pentecostés en nuestros propios idiomas y con un corazón común. Compartieron con nosotros diversos momentos el obispo de Aquisgrán, Helmut Dieser, el Vicario de Pastoral y la responsable diocesana de la presencia de la Iglesia en el mundo obrero.

Finalmente los compañeros franceses nos invitaron al próximo encuentro en septiembre de 2020 que tendrá lugar en Francia.

Aquisgrán 10 de junio 2019

dimecres, 5 de juny de 2019





Davant el greu incompliment pel Departament de Treball, Afers Socials i families de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), així com la transgressió de la Llei de Transparència posada en evidència per la resolució 114/2019 de la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés de la Informació Pública (GAIP), la burla a la Moció del Parlament de Catalunya de 22 de novembre 2018 que obliga a revisar totes les sol·licituds rebutjades fins a li data, i el dolor, patiment i desesperança causat desenes de milers de persones i famílies a qui s'ha rebutjat injustament la sol·licitud de la prestació de la RGC, la Comissió Promotora de la RGC, amb el suport d'altres moviments socials contra la Precarietat, de Marea Pensionista, la Coordinadora d'assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, etc., hem convocat  

una concentració per exigir el ple compliment de la llei RGC el dimecres 12 de juny, a les 19 hores a Pçza. Sant Jaume de Barcelona.

Preguem el vostre suport i difusió a aquesta convocatòria.

dimecres, 22 de maig de 2019

Nota de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants davant les properes eleccions municipals i al Parlament Europeu



“Era foraster i em vau acollir” (Mt. 25,35)



RESUM

Davant la propera convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i als ajuntaments, la Plataforma d’Entitats Cristianes expressa la seva preocupació pel fet que el fenomen migratori ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori. Ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i més justes han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades.
Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. En els darrers anys s’han fet enormes esforços en les polítiques d’acollida, atenció social, mediació i sensibilització. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.
Finalment, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals.


*****


Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir públicament les següents consideracions:

1. Vivim novament un moment important d’entrada de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.

Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma

2. Ens preocupa profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por, recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu. Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar. Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.

3. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori, per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes implicacions. Però és un canvi inevitable.

4. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, generadores d’exclusió, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les regions veïnes i en el món en general.


Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social

5. Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir un  habitatge digne. També continuar fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

6. L’acollida i la integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país, com és el padró, que facilita els processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015), tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.

7. L’educació ha estat sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i subsaharià.

8. Com ja vàrem expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la situació dels menors immigrants sense acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i joves.

9. L’acollida i la integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable, que és l’immens treball que fan les entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general. L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants.

10. Per últim, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals (europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista en aquesta delicada matèria.



Barcelona, 20 de maig de 2019



Acció dels Cristians per l’abolició de la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt-al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, Cintra–Benallar, Fundació Viarany- Centre Comvivim, Comunitats de vida cristiana a Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Secretariat de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat de Pastoral  amb migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, Ekumene (Centre Social Domingo Solà), ACAT-Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Equip de pastoral obrera de Badalona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra-Studium, Fundació Salut Alta, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC), Grup de Juristes Roda Ventura, Iniciatives Solidàries, Interculturalitat i Convivència, Joventut Obrera Cristiana (JOC),  Justícia i Pau de Barcelona, Mans Unides de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, ACO Catalunya, Religioses en Barris Obrers, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Comunitats Adsis de Barcelona, Capellans Obrers, AIDIR, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Ortodòxia, Parròquia de Santa Anna-Hospital de Campanya




dijous, 2 de maig de 2019

DAVANT EL MAQUILLATGE I OPACITAT DE LES DADES PUBLICADES SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA




El passat 15 d'abril, en plena campanya electoral, diversos diaris publicaven a "pàgines especials" la informació titulada "La Renda Garantida de Ciutadania ja arriba a més de 120.000 persones" (1), i un subtítol on diu que aquesta prestació "té gairebé el doble de beneficiaris que la Renda Mínima d'Inserció ".

Aquesta asseveració del subtítol és falsa, i busca maquillar l'incompliment de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) resultat d'una pèssima gestió i de la voluntat de restringir tant sí com l'accés a aquest dret, rebutjant de manera injusta la gran majoria de les noves sol·licituds efectuades des de 15 de setembre de 2017.

En efecte, en aquest article publicitari s'informa que hi ha hagut un increment del 92% respecte de les 62.525 persones que percebien la Renda Mínima d'Inserció al setembre de 2017. No obstant això, aquest increment és rotundament fals perquè no comptabilitza el nombre de 44.895 persones que van percebre prestacions de complements de pensions no contributives en aquesta mateixa data. Si sumem tots dos col·lectius, el nombre de persones beneficiàries de prestacions que es deriven de l'aplicació de la llei RGC ascendeix a 107.420 persones. Per tant, l'increment de persones beneficiàries de noves sol·licituds des setembre 2017 fins el 15 d'abril de 2019 ascendeix a 13.080 (120.500-107.420), és a dir un increment percentual del 12,18%, res a veure amb el percentatge del 92% indicat en l'article propagandístic.

D'altra banda, la mateixa xifra de 120.500 persones beneficiàries és qüestionable ja que suma persones beneficiàries de prestacions de caràcter diferent, tant per les seves característiques com per les seves quanties econòmiques: la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania i la prestació complementària de pensions i prestacions socials (2).

Amb la finalitat de tenir una informació real que permeti una valoració rigorosa de la implementació de la llei RGC, la Comissió Promotora de la RGC ve reclamant a la Direcció d'Economia Social, el Tercer Sector, les cooperatives i la Autoempresa de la Generalitat de Catalunya (DGES), el nombre de resolucions aprovades i persones beneficiàries, de manera diferenciada segons el tipus de prestació (3). També s'ha sol·licitat el nombre d'expedients i persones beneficiàries que perceben en l'actualitat cadascuna de les prestacions, un cop descomptats els expedients suspesos o extingits per diverses causes (trobar feina, deixar de complir els requisits, etc.)

L'afirmació en aquest article, que la millora de la informació explica l'evolució positiva del percentatge de sol·licituds aprovades en els últims mesos, ens sembla discutible ja que no té en compte el nombre de sol·licituds valorades en cada mes, i l'efecte desànim en persones potencialment beneficiàries de la RGC que renuncien a sol·licitar-les vistes les dificultats a què es reconegui aquest dret. Tampoc serveix per donar una explicació satisfactòria de les nombroses denegacions injustes de les prestacions, comprovades en els punts d'assessorament a les persones sol·licitants, els 9.300 recursos d'alçada presentats fins a desembre de 2018, els centenars reclamacions per silenci positiu incomplert, i de recursos al contenciós administratiu.

La implementació de la RGC és deplorable. De les 133.746 noves sol·licituds d'RGC i complements, des del 15 de setembre de 2017 fins el 9 de desembre de 2018 (4), només es van aprovar 10.468 sol·licituds, és a dir el 7,82%, sent rebutjades per denegació, desistiment, o no consideració 121.816, és a dir el 91,1%, quedant pendents de valoració en aquesta data 1.462 sol·licituds (1,1%).

Si considerem que l ' "Informe d'aplicació i efectivitat de la llei RGC" presentat pel Conseller de Treball, afers socials i famílies Sr. Chakir el Homrani a la Mesa del Parlament el 28 de desembre passat de 2018 reconeixia que el percentatge de sol·licituds aprovades de Renda Mínima d'Inserció a l'abril de 2016 era del 46,76%, mentre que a les noves sol·licituds de prestacions de RGC i complements només és del 12,18%; si a més, tenim en compte les dades de pobresa severa facilitades per IDESCAT una vegada finalitzat 2017, que arriba al 5% de la població a Catalunya o 347.000 persones, hem de concloure, que la implementació de la Llei de la RGC s'està gestionant de manera indeguda.

Davant els problemes observats en la implementació de la llei de la RGC el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de novembre de 2018 una moció que obliga el govern de la Generalitat a revisar la totalitat de sol·licituds rebutjades i documentar-les. Fins avui desconeixem si aquesta moció ha estat complerta.

Davant l'opacitat de la Direcció general d'Economia Social (DGES) en la gestió de la llei RGC, posada en evidència per la Resolució 114/2019 de la Comissió de Garantia de l'accés a la informació pública de la Generalitat que obliga a donar plena resposta a la sol·licitud d'informació pública presentada el 31 d'agost de 2018 (5), té més sentit que mai la nostra demanda presentada davant els grups parlamentaris i recolzada per mocions i declaracions aprovades pels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, Santa perpètua de la Mogoda, Cornellà, Vilafranca del Penedès, Prat de Llobregat, Barcelona, etc., d'aprovar una auditoria independent sobre la gestió del Departament de Treball, afers socials i famílies de la Generalitat en la implementació de la llei de la Renda garantida de Ciutadania.

24 abril 2019

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

Notes:

(*) Encara que no figura la signatura de l'autor o entitat que ha redactat el contingut d'aquestes pàgines especials, es dedueix pel seu contingut que el seu origen està en l'àmbit de la Conselleria de Treball, afers socials, i famílies.
(1) Aquesta pàgina publicitària informa que el nombre de persones beneficiàries és de 120.500 persones, sumant incorrectament prestacions diferents, la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que és la prestació central de la llei, i els complements de pensions no contributives i prestacions socials.
(2) La prestació de complements de pensions no contributives i prestacions socials s'estableix en la Disposició addicional tercera de la llei RGC
(3) La dita informació es va començar a sol·licitar el 31 d'agost del 2018, i en sol·licituds posteriors. No hi ha hagut resposta de la DGES fins a la data.
(4) Veure informes publicats al web del Departament de Treball, Afers Socials i families en setembre 2018 i 11 de gener el 2019.
(5) El termini perquè la DGES compleixi aquesta Resolució i faciliti les dades sol·licitades per la Comissió Promotora de la RGC finalitza el proper 25 d'abril, després d'aprovar-una sol·licitud d'ampliació del termini.

divendres, 26 d’abril de 2019

LA PASTORAL OBRERA CELEBRA EL 1er DE MAIG

Des de la Pastoral Obrera de Barcelona us convidem a la celebració diocesana del 1er de Maig, amb motiu de la Jornada Mundial dels treballadors i treballadores.

L'acte tindrà lloc el proper divendres 3 de maig, a l'Església Mare de Déu de la Llum de l'Hospitalet del Llobregat (c. Enginyer Moncunill, 41). En el següent enllaç trobareu l'ubicació. Església Mare de Déu de la Llum 
Us hi esperem!!!!!!!!




I des de la Pastoral Obrera de Catalunya també es fan altres actes entorn d'aquesta jornada...


I en el següent enllaç podreu descarregar-vos el comunicat que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat per aquest 1er de Maig... Comunicat POC-1erMaig2019

dimecres, 24 d’abril de 2019

ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT DAVANT LES ELECCIONS GENERALS DEL 28A



La Plataforma Església pel Treball Decent,  a la vista de les ELECCIONS A CORTS GENERALS del pròxim dia 28 d’abril de 2019


RECORDA:
La seva reiterada i insistent reivindicació d’un treball digne i decent per a tothom, i que gaudeixi de protecció social. De manera especial per a les persones que estan a l’atur, les que tenen condicions laborals precàries i les que fan les feines més senzilles, menys valorades i amb menys possibilitats de cara al futur.
Enguany, quan l’Organització Internacional del Treball (OIT)  -que integra sindicats, empresaris i Administracions públiques-  compleix 100 anys, escau urgir la revitalització del contracte social en un marc de renovada i necessària solidaritat. 


PROPOSA:
  • Promoure una economia productiva a escala humana, que redueixi les desigualtats i eviti els grans egoismes de l’economia especulativa.
  • Refermar la negociació col·lectiva per poder repartir la prosperitat, superant les limitacions de la greu crisi començada el 2008 i la de la Reforma Laboral.
  • Fer aflorar l’economia informal i el treball irregular. Cal que les Administracions publiques treballin perquè tothom tingui una feina regularitzada.
  • Deixar de vincular les autoritzacions de residència de les persones estrangeres amb l’obligació de tenir un contracte laboral o una oferta de feina, perquè sovint esdevé un requisit impossible d’aconseguir per persones en situació irregular, i quan aquesta és sobrevinguda, s’allarga la situació de vulnerabilitat i de pobresa.
  • Dignificar el paper de les persones que es dediquen a la cura de la llar. Cal realitzar canvis perquè les persones ocupades en aquest sector assoleixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa.
  • Impulsar l’habitatge social públic, fixant unes condicions assumibles per les famílies vulnerables per l’atur o la precarietat laboral.




DEMANA:
Per un costat s’ha reclamat els partits polítics que concorren a aquestes eleccions el seu compromís de treballar responsablement a les noves Corts per tal de fer realitat les sis  propostes de l’apartat anterior.

Per altre costat es demana als electors i electores que a l’hora de decidir el seu vot actuïn amb responsabilitat tenint en compte els punts anteriors com a criteris  de decisió, parant atenció a les propostes dels diferents partits en l’àmbit laboral, econòmic i social, atesa la seva repercussió per facilitar una vida digna a tothom.


Barcelona, a 15 d’abril de 2019




dimecres, 13 de març de 2019

8 RAONS PER AL 8 DE MARÇ - LES DONES PENSIONES



Las MUJERES PENSIONISTAS hoy salimos a la calle porque la brecha de género tiene cara de mujer, siendo todavía más cruel conforme envejecemos. Una jornada para visibilizar el peso de todas las tareas que asumimos, todas las decisiones de consumo que adoptamos, para que toda la sociedad vea qué sucede si paramos las mujeres.

Estamos atravesadas por desigualdades y precariedades que nos sitúan en lugares muy diversos frente al Patriarcado y al Sistema capitalista: el desempleo, las condiciones del trabajo asalariado, los cuidados, el consumo, la formación, la procedencia, la clase, la edad, la orientación sexual, la identidad de género y las habilidades y las pensiones.




Al enumerar las causas de esa brecha en las pensiones, hemos de pararnos en primer lugar en LOS RECORTES en sanidad, servicios sociales, educación, y dependencia, pues se hacen a costa del trabajo y del tiempo de las mujeres. Tengamos la edad que tengamos, nosotras cubrimos todas las carencias del sistema porque no hay corresponsabilidad ni de los hombres, ni del Estado en LOS TRABAJOS DE CUIDADOS.

Consecuencia: asumimos dobles y triples jornadas de trabajo, que provocan deterioro en nuestra salud y nuestro tiempo personal. Tengamos la edad que tengamos.

Las mujeres realizamos el TRABAJO DOMÉSTICO Y DE CUIDADOS aun cuando estamos jubiladas. No nos jubilamos nunca. Un trabajo que el sistema capitalista invisibiliza porque promueve ciudadanxs de primera y de segunda. Lo que nos condena, por el hecho de ser mujeres, a pobreza diaria y en la jubilación.

PRECARIEDAD LABORAL es igual a pobreza. Presentamos trayectorias laborales más cortas, bases de cotización más bajas, trabajos peor remunerados, y además, la interrumpimos en las edades asociadas con la maternidad y el cuidado de los hijos, produciéndose lo que se denomina Brecha de Género. Toda esa desigualdad también condiciona los subsidios por desempleo e irremediablemente, la jubilación.

Las TRABAJADORAS DEL HOGAR no tenemos pensión de jubilación porque no disfrutamos de la condición de trabajadoras, tal y como se recoge en el Estatuto de los Trabajadores y en la Constitución Española. El Estado transfiere el TRABAJO DE CUIDADOS de unos hogares a otros en base a ejes de poder, entre ellos el de género, etnia, clase y el lugar de procedencia. Sufrimos brecha de género en el trabajo y luego en las pensiones.

La división sexual del trabajo nos condena al desempleo en un 19%, además, a trabajos precarios, discriminación laboral; a una BRECHA SALARIAL del 23%, que nos conduce a situaciones de pobreza, con mayor incidencia si somos mayores de 45 años. Dicha brecha nos obliga a trabajar “gratuitamente” 54 días al año. Como consecuencia, nuestras pensiones son más bajas, por lo que también en este tramo de nuestra vida sufrimos pobreza y desigualdad por el hecho de ser mujeres.

LAS MUJERES RURALES además de tener que enfrentarnos al deterioro ambiental por la crisis ecológica provocada por el capitalismo voraz, lo hacemos en un contexto patriarcal en el que no se hace efectiva la titularidad compartida de la tierra. Realidades que presentan a mujeres sin jubilación.

Capítulo aparte merecen LAS PENSIONES. En la actualidad 1 millón de mujeres de más de 65 años carecen de pensión y viven de las migajas de las pensiones de sus maridos, que también son bajas. Tres de cada cuatro mujeres solo pueden acceder a una pensión no contributiva. Y las que acceden lo hacen con una cuantía del 36% menor que los hombres.

MÁS DE 1,5 MILLONES DE MUJERES
PERCIBEN PENSIONES POR DEBAJO DE 500 EUROS.

Las pensiones de viudedad. En su mayoría son mujeres que reciben la mitad de la pensión de su marido.

En el sistema patriarcal las mujeres sufrimos VIOLENCIA económica, social, habitacional. Asistimos con rabia al hecho de que vivimos en un país que viola los DDHH en general. Agravándose la situación si además eres pobre, emigrante o ambas cosas (como es el caso de las mujeres de la fresa de Huelva). Esto se agrava exponencialmente, llegado el momento de la jubilación.
Nosotras, formamos parte de un proceso de transformación radical de la sociedad, de la economía, de las relaciones, de la cultura. Esto pasa por hacer menos complejas nuestras sociedades, por acabar con el patriarcado, que nos somete y con el capitalismo, que se apropia de los recursos de este planeta y los concentra en las manos de unxs pocxs, mayoritariamente hombres. Nosotras defendemos vidas dignas con acceso a los RECURSOS NECESARIOS como la energía, el agua o los alimentos, más aún cuando somos mayores.

Este movimiento intergeneracional que es la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Público de Pensiones y específicamente desde la Comisión de la Mujer, hacemos nuestras las reivindicaciones del movimiento feminista. Por eso, el día 8 salimos a la calle y secundamos la HUELGA DE EDUCACIÓN, CONSUMO Y CUIDADOS, como vía para impulsar el cambio real y efectivo en igualdad.


SIN NOSOTRAS EL MUNDO SE PARA
ORGANIZADAS, CAMBIAMOS EL MUNDO


8 marzo 2019

dimecres, 6 de març de 2019

8 de MARÇ!!!! JORNADA MUNDIAL DE LA DONA TREBALLADORA

Aquest 8 de març ens sumem a la Vaga Feminista!!
Aquí teniu el comunicat i els actes que es fan des de la Pastoral Obrera de Catalunya....💪💪




dimarts, 26 de febrer de 2019

XXXI JORNADA D'ESTUDI DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA




GARANTIR LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES.

Amb tres intervencions: una des del Col·lectiu Ronda, sobre la cobertura en cas de finalització de contractes, atur, accident laboral o malaltia; una segona entorn de la situació de les pensions, amb l’aportació des de la Marea Pensionista; i una tercera, des de la Renda Garantida de Ciutadania, que té com a objectiu que totes les persones tinguin uns ingressos mínims per viure.
Dissabte 2 de març, a partir de les 9:30h al Seminari Conciliar de Barcelona. 

Us hi esperem!!!