A PROVENÇALS, SENT LLEVAT DINS LA PASTA EN EL MÓN OBRER: UNA FE ATERRADA

Divendres 25 d’octubre ens vàrem trobar persones de l’Arxiprestat de Provençals per a reflexionar entorn d’uns testimonis marcats per l’experiència del bisbat en la pastoral obrera. Els testimonis van ser diversos: jove estudiant i treballadora, home de mitjana edat, treballador manual, home jubilat amb el compromís amb la lluita per les pensions.

Els testimonis van suggerir molts aspectes interessants:

Ens sentíem reflectits, per exemple, en el testimoni de la persona jove en relació als fills/es. 

Es va valorar que les jornades laborals són terrorífiques. Ens falta consciència de tot plegat i de veure una mica més enllà del que fem (per exemple: si anem a comprar a les botigues del barris o a un gran centre comercial).

El sistema capitalista ha estat criticat pel Papa Francesc, titllant-lo de salvatge i assassí. Però nosaltres, en certa mesura, també l’hem impulsat. Podem canviar-lo?

L’apostolat es fa, sens dubte; potser no com abans, amb un anunci de Jesús tan explícit,…però amb la manera d’estar al món, transmets Jesús. Vol dir mirar de ser autèntics. L’apostolat es fa a la feina, agafant l’autobús, comprat al barri (per a retenir els treballadors i que els beneficis de les empreses no marxin fora), lluitant pel barri, …En definitiva, sent coherents.

Cal tenir present sempre que, el primer, és la persona. I ens cal fer comunitat i solidaritat. Es va  remarcar la importància de l’educació i de fer reflexionar entorn allò que és important i ens constitueix com a persones.

Ens hem adonat que la lluita amb la fe ens pren tota la vida; hi ha persones grans que expressen, explícitament, que estan lluitant per les pensions dels seus fills. I ja no diguem l’acompanyament dels fills que estan fent: amb la cura dels nets i netes, amb el suport econòmic a partir de les ja minses pensions.

També varen sorgir les qüestions: per què a les cúpules dels sindicats no solen a haver-hi dones? on són?

Per a tot això necessitem una fe aterrada, molt horitzontal.

D’entre el públic assistent, una veu anuncià que tot el que havíem parlat tenia a veure amb l’eix que encara estem treballant del Pla Pastoral Diocesà (Sortim!): la Fraternitat.

Ens vàrem emplaçar a trobar-nos els dies 8 i 15 de novembre, a les 19:30 a Sant Paulí de Nola (Barcelona) per continuar amb la presentació de la Pastoral Obrera a l’Arxiprestat de Provençals. Es va recordar que, des de fa uns anys, la Pastoral Obrera treballa pel treball decent en una plataforma amb altres entitats d’Església; cada any, el 7 d’Octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent i a la diòcesi es realitzen varis actes. Finalment, es va anunciar que, a Ràdio Estel, aquest curs s’emet el programa “Llevat dins la Pasta” impulsat pel Secretariat de Pastoral Obrera Interdiocesà de Catalunya; és cada divendres a les 17:30h.

FRENTE A LA INDECENTE PRECARIEDAD, TRABAJO DECENTE COMO DIOS QUIERE

Por quinto año consecutivo, las organizaciones que integramos la iniciativa «Iglesia por el Trabajo Decente» (ITD) celebramos, el 7 de octubre, la Jornada Mundial por el Trabajo Decente para hacer visible la indecente precariedad que sufre el mundo del trabajo. Junto a todos los agentes que participan en la organización política, económica y social del trabajo, urgimos a adoptar las medidas necesarias para conseguir que el trabajo decente sea una realidad accesible para todas las personas. En junio se celebró el centenario de la Organización Internacional del Trabajo en el marco de su 108ª Conferencia, donde se constató la necesidad de orientar todos los esfuerzos a asegurar una transición justa a un futuro del trabajo que contribuya al desarrollo sostenible en sus dimensiones económica, social y ambiental. La apuesta común fue la de aprovechar todo el potencial del progreso tecnológico y el crecimiento de la productividad para lograr trabajo decente y desarrollo sostenible, con objeto de asegurar la dignidad, la realización personal y una distribución equitativa de los beneficios para todos. Las preguntas que lanzamos en este 7 de octubre son estas: ¿En qué se ha transformado hoy la dignidad del trabajo? ¿Qué precariedad laboral es la que sufrimos las hijas e hijos de Dios? Cuando hablamos de precariedad laboral lo hacemos de vidas truncadas, vulnerables y violentadas; de personas explotadas y abusadas por contratos temporales y eventuales, con sueldos que no concuerdan con las horas realizadas, sin seguridad en el puesto de trabajo y sujetos a una flexibilidad que acaba quebrando la dimensión personal de las personas trabajadoras al imposibilitar una verdadera conciliación entre trabajo, familia, descanso, participación social y ocio. Seguimos constatando cómo el trabajo está lejos de ser un derecho que garantice la dignidad de la persona, mientras sigue aumentado el número de trabajadores y trabajadoras pobres. El testimonio de Alberto, un joven trabajador que reside en Madrid, pone voz a esta realidad. «Actualmente trabajo 16 horas semanales y cobro 560 euros. La respuesta de mi jefe las veces que le he comentado el tema del salario, de la categoría siempre han sido: “Ahora no es el momento”, “la cosa está muy mal”, “ya ves cómo está la situación, no hace falta que te cuente”, “ahora no hay dinero” […] Encima hay otras personas que insinúan que quizás es que no te esfuerzas lo suficiente, que no has trabajado todo lo que deberías, que tu trabajo no lo es todo para ti y eso lo nota el jefe, que tu currículum no es lo suficientemente amplio, vamos, QUE LA CULPA ES TUYA». Como organizaciones y movimientos de Iglesia encarnados en la realidad del trabajo, queremos ser buena noticia en nuestras casas y barrios, lugares de trabajo y centros de estudios. Y volveros a recordar que “la política económica debe estar siempre al servicio del trabajo digno”. En palabras del papa Francisco “cuando la sociedad está organizada de tal modo, que no todos tienen la posibilidad de trabajar, de estar unidos por la dignidad del trabajo, esa sociedad no va bien: ¡no es justa! Va contra el mismo Dios, que ha querido que nuestra dignidad comience desde aquí. La dignidad no nos la da el poder, el dinero, la cultura, ¡no! ¡La dignidad nos la da el trabajo!”. Y un trabajo que sea realmente digno, porque hoy “tantos sistemas sociales, políticos y económicos han hecho una elección que significa explotar a la persona”. Sensibles a esta realidad, conscientes de la importancia de establecer puentes y mirando al mundo desde las periferias en las que estamos presentes, en esta Jornada Mundial reivindicamos que: Todos los poderes públicos se comprometan de forma activa en la construcción de un sistema económico, social y laboral justo, fraterno y sostenible que sitúe a la persona en el centro. El trabajo sea garante de dignidad y justicia, así como del desarrollo integral de la persona, de sus capacidades, dones y vocación, empezando por las personas más descartadas y excluidas. El trabajo sea fuente de reconocimiento social y personal, a través de la dignificación de los cuidados, con nuevos planteamientos de políticas sociales, de género y educativas en igualdad entre mujeres y hombres, sin olvidar el derecho a una conciliación real de la vida familiar y laboral. El trabajo es para la vida, por lo que es imprescindible que se realice en un entorno de seguridad y salud, con condiciones que garanticen la integridad física y psíquica de la persona. Como Iglesia viva insertada en el mundo donde bulle la vida, las entidades que formamos la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente acompañamos esta dura realidad social y sus efectos deshumanizadores. Estamos llamados por ello a estar alerta para denunciar, desde la ternura, la compasión y el estilo de vida de Jesús de Nazaret, la denigración que está sufriendo la persona y el trabajo. En esta Jornada que coincide con el inicio del Sínodo especial para la Amazonía, compartimos con todos los convocados a esa esperanzadora cita tanto los retos que nos lanza el cuidado de la Casa Común como las inquietudes ante el deterioro medioambiental y las violaciones de derechos humanos que conlleva para las comunidades más vulnerables. La defensa de la Creación nos involucra directamente como ITD en la defensa de unas condiciones laborales dignas para quienes se ven sometidos, bajo escandalosas condiciones de explotación, a prácticas productivas insostenibles con la dignidad humana y el equilibrio medioambiental. Unimos nuestras fuerzas y compromisos como gesto profético, e invitamos a toda la Iglesia, a las comunidades, movimientos sociales y personas de buena voluntad a celebrar y reivindicar juntos esta jornada. Comunicación ITD | 3 octubre 2019 de 10:15 | Etiquetas: #7O2019, #DaLaChapa, #Iglesiaporeltrabajodecente, #IndecentePrecariedad, #JMTD2019 | Categorías: Manifiestos | URL: https://wp.me/p8xwqT-L3

ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT - DILLUNS DELS DRETS HUMANS "UN FUTUR SENSE PRECARIETAT LABORAL"

Església Arxidiocesana de Barcelona   ·   1 d'octubre de 2019   ·   Sofia Alonso

Els dilluns dels Drets Humans del 30 de setembre eleva a l'Església com a figura clau per a repensar i construir el futur social i mercantil

Amb motiu de la Jornada Mundial del Treball Decent i el doble centenari de la Vaga de la Canadenca i l’Organització Internacional del Treball, tres entitats compromeses amb la dignificació del treball s’han reunit aquest primer d’Els Dilluns dels Drets Humans del curs per debatre sobre el futur laboral, especialment per a les persones i col·lectius més vulnerables de la societat.

Quina pel·lícula mundial social i laboral ens espera?

“Què és el que hauria d’estudiar? Quines condicions laborals vull tenir en un futur? Cap a on van les societats? Quins seran els nous llocs de treball?” són algunes de les incerteses més quotidianes que a la celebració del centenari de l’Organització Internacional del Treball s’han formulat més seriosament.

Tot i que la pobresa ha disminuït, una manifestació de que s’està assistint a una recuperació econòmica, segueixen produint-se injustícies socials i, conseqüentment, un progressiu empobriment dels treballadors. L’OIT ha instal·lat com a capçalera de l’agenda mundial 2030 la centralitat de la persona i la humanització del sector mercantil per a afrontar les futures panoràmiques.

Les que cuiden i a qui no cuida ningú

La cura de la llar és un exemple de les ocupacions que es preveu que seguirà sent de les més necessitades. A Espanya existeixen més de sis centes mil treballadores domèstiques, però tot i que la posició estigui regulada per les administracions és una de les més explotades. “Queda molta feina per fer: encara que cotitzen, no tenen dret a l’atur i estan fora de la llei de protecció de riscos laborals”, explica Carmen Juares, coordinadora de la Associación Mujeres Migrantes Diversas. L’entitat reclama al Govern la ratificació del conveni 189, que faria més justa la situació laboral i asseguraria una vida més digne a totes aquestes treballadores, que majoritàriament són dones i moltes migrades.

L’església es reuneix amb la OIT

“No hi ha un futur apriorístic”, ha declarat Judith Carreras, consellera de l’equip de l’Oficina OIT d’Espanya. “Hem de decidir com volem encarar i dirigir les noves tendències mundials i no amagar-nos”. El paper de l’Esglèsia és decisiu a l’hora de configurar la transformació: “malgrat els nostres esforços en la construcció de la pau, la justícia social i les normes laborals, ens enfrontem a seriosos problemes de desocupació, explotació, tràfic de persones, treball esclau […] i pràctiques i mitjans tecnològics qüestionables”, declarava el Papa Francesc a la reunió centenària de la OIT el passat juny.

L’epidèmia de les economies fraudulentes

I és que la revolució tecnològica és una de les grans metamorfosis mundials que més impacte està tenint en les noves tendències mercantils i ocupacionals, com l’economia de plataformes i la uberització. Aquests fenòmens viuen en un núvol legal que encara no han limitat els diferents actors i s’estan produint alarmants fugues de drets laborals.

“Moltes d’aquestes empreses justifiquen el frau fiscal sota el paraigües de la innovació”, adverteix Núria Soto, representant de Ridersxderechos, una cooperativa que s’encarrega de lluitar per les condicions dels treballadors que es dediquen a fer repartiment amb diferents transports. “Es pot ser una empresa novedosa i respectar la llei”, indicava. A diferència del cas més invisibilitzat i en solitud que viuen les dones que es dediquen a la feina de la llar, “als riders els veiem circular per les nostres ciutats, però igualment viuen situacions amagades d’injustícia”, reflexiona la dinamitzadora de la xerrada Laura Mor.

Revenent la bici

“Mira, em paguen per anar en bici i portar una motxilla a l’esquena!”, va pensar La Núria Soto, quan necessitava diners per pagar-se la universitat. Un temps després de donar-se d’alta d’autònom, quelcom fins ara desconegut per ella, va descobrir que li havien venut la moto… o la bici? A la pràctica, la definició d’aquesta figura laboral no quadrava amb la realitat. “L’horari flexible que et prometen és un miratge, al final depenia de que complís les ordres que implícitament marcava l’empresa: si no acceptava encàrrecs el cap de setmana, desprès no em trucaven per treballar”. Al final, l’autonomía no és real.

Aquests negocis s’articulen a través d’una falsa figura de l’autònom. El fals autònom és el treballador obligat a donar-se d’alta en el règim dels treballadors autònoms de la Tresoreria General de la Seguretat Social (amb tots els gastos que això comporta pel particular). Malgrat treballar i realitzar una prestació de serveis per a una empresa de manera depenent, aliena, voluntària estan sota l’organització empresarial i a canvi d’una retribució determinada per aquesta, és a dir, el treballador depèn completament de l’empresa en totes les seves vessants. Això suposa un estalvi de costos socials per a l’empresari.

La responsabilitat és universal

“La lluita que fem és per tots”, exclamaven tant la Núria Soto com la Carmen Juares. “No només pels riders”, deia Soto, “no només per les cuidadores”, deia Juares. Es tracten de dinàmiques emergents que poden colonitzar altres territoris si la legalitat no les atura. Tal i com resumia Carreras, un dels reptes estel·lars de la OIT és prometre una Garantia Laboral Universal, que independentment de la figura laboral que ampari als treballadors, s’assegurin uns drets i condicions dignes. Al final, però, la responsabilitat que es compleixin no només recau en el Govern i els personatges internacionals; sinó en el que fa cadascú al seu espai personal per impulsar aquestes iniciatives que perfilaran el paisatge dels propers anys.

II FESTIVAL DE MAREES I MOVIMENTS SOCIALS - DISSABTE 5 D'OCTUBRE DE 10:00H A 20:00H AL PARC DE L'ESPANYA INDUSTRIAL

ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT - UN GRAFITI PER DENUNCIAR LA PRECARIETAT LABORAL

El proper 7 d'octubre celebrem la Jornada mundial pel Treball Decent.

De nou, la plataforma Església pel treball decent surt al carrer a reivindicar que la necessitat de trencar amb la precarietat laboral i caminar cap un treball que ens dignifiqui. L'acte, un gest públic i reivindicaitu, serà el proper dilluns 7 d'octubre a les 17:00h a la Plaça Sant Jaume. 

També us adjuntem el comunicat que hem elaborat amb motiu d'aquesta jornada.

Us esperem a tots i totes!!!

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, promoguda arreu del món el dia 7 d’octubre per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i per la Confederació Sindical Internacional (CSI), escau insistir en la situació dramàtica a què es veuen abocades moltes persones que estan en risc de perdre el seu lloc de treball habitual, de manera especial aquelles que avui fan les feines més senzilles i menys valorades per la societat.

A l’hora d’afrontar el futur, com entitats d’Església o d’inspiració cristiana, posem al centre de les nostres preocupacions les necessitats de les persones més desafavorides. Avui la Terra té prou recursos perquè tothom pugui viure dignament, la qüestió és com repartim el treball entre tothom per poder després també compartir la riquesa.

Atès el gran desenvolupament tecnològic del nostre món, hi ha un intens debat sobre el futur del treball i es plantegen molts dubtes sobre si la creació de nous llocs de treball compensarà la important i previsible destrucció de molts dels actuals. Davant els reptes del futur i compromeses des de la nostra esperança, creiem que:

Ø La nostra societat necessita recuperar el sentit comunitari i fraternal, reivindicant el paper que correspon a la política exercida amb honestedat i transparència per revitalitzar el contracte social, en benefici de totes les persones.

Ø  La realitat laboral es transformarà i cal esperar que es crearan noves oportunitats. Cal repartir millor el treball i reduir la jornada laboral; invertir en formació per capacitar i reciclar professionalment les persones, i sobretot, crear treball decent i sostenible.

Ø  La cura de les persones dependents reclama més atenció, reconeixent la seva importància i destinant-hi més recursos, personals i materials. Reivindiquem un sou mínim de 1.000 €/mes i flexibilitat per assolir una millor conciliació laboral. Les empreses cooperatives hi poden tenir un paper destacat.

Tot i que la fita de les nostres entitats és col·laborar perquè tothom pugui tenir un treball digne i decent, en el dia a dia cal donar resposta a molta gent a casa nostra que pateix per falta de feina o de feines precàries. A més a més de noves polítiques actives i actualitzades contra l’atur, cal una Renda Garantida de Ciutadania que arribi a tothom que ho necessiti, gestionada de forma transparent i amb la participació de les persones afectades.