Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dilluns, 21 de maig del 2018

VIII JORNADES HOMENATGE GUILLEM ROVIROSA, organitzada pel Moviment Cultural Cristià




En un món globalitzat e interdependent, en aquesta guerra entre forts i febles, on l'Església Catòlica està en combat, perseguida, defensant als empobrits, la família, el món del treball, els joves, denunciant les ideologies postmodernes, l'imperialisme internacional dels diners, què necessita l'església dels laics?

Quina formació fem els laics per fer el discerniment dels signes dels temps? Com estem fent el laïcat la formació necessària per afrontar el combat que ens demana l’Església,  per combatre el pecat i convertir les estructures personals e institucionals?

L’objectiu d’aquestes  jornades és promoure el tresor que aquell grup d’amics conversos, Rovirosa, Caterina, Malagón, Canamasas, Merino, Julián GdC... van regalar a l’Església universal per enfocar la formació i la promoció del laïcat. El Pla Cíclic i el mètode d’Enquesta ens donen criteris evangèlics per desvetllar els signes dels temps, “el descobriment de la nostra dignitat i de les nostres possibilitats com fills de Déu rescatats per Crist, per conjugar la realitat amb la doctrina de l’ Església” (Rovirosa).

Programa de la Jornada:


Dissabte 26 maig. Parròquia Sta. Eulàlia Vilapicina. BCN (10.00-13.30 h)

Moviment Cultural Cristià

dissabte, 19 de maig del 2018

UNA CRISI SOCIAL QUE FA MASSA TEMPS QUE PERDURA

Reflexionem sobre quin mercat de treball volem, i per extensió, quina societat estem construint

siluetes-perfils-caritas-barcelona



Les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) són força reveladores sobre el camí que hem triat: ha disminuït l’atur fins al 12%, però la precarietat segueix augmentant. Actualment, els contractes de menys de 7 dies són el 27% del total de contractes realitzats, les persones que fa més d’un any que són a l’atur són el 46.5% i el 50% de les persones que estan a jornada parcial voldrien fer més hores. I les persones que s’han desanimat i que han deixat de buscar feina de manera activa ascendeix ja a les quasi 30.000 persones.
La taxa d’atur pujaria del 12% fins al 20% si tinguéssim en compte les persones que volen treballar més hores i les que s’han cansat de buscar feina. 
Aquestes dades, esfereïdores per sí mateixes, no mostren el rostre, el nom i el cognom de les persones que segueixen patint els efectes de la crisi i de la precarietat d’un mercat de treball que no ofereix possibilitats perquè les persones excloses surtin de la pobresa i l’exclusió social.
Càritas pretén donar veu a aquestes persones excloses, treballadores pobres, que no poden tenir un projecte vital amb garanties i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Cal reflexionar sobre els pilars que sustenten un Estat del Benestar cada cop més minso, empobrit i que no permet a les persones desenvolupar-se amb drets i garanties a una vida digna i un treball decent.
És necessari que avancem cap a un seguit de reformes que:
  • Potenciïn l’ocupació dels col·lectius específicament afectats per la precarietat i la pobresa (joves, persones amb baixa formació, migrants).
  • Impulsin la igualtat d’oportunitats i de tracte reals entre dones i homes, perquè ser dona ja implica exclusions i desigualtats de per sé.
  • Garanteixin l’empadronament i evitar l’irregularitat sobrevinguda en el cas de les persones migrants.
  • Regulin l’ús de contractes temporals de molt curta durada.
  • Reformin les prestacions per tal que puguin donar cobertura en determinats moments on les persones es poden trobar en situació de vulnerabilitat.
  • Una nova reforma laboral, amb un major equilibri entre els drets de les persones treballadores i de les empreses.
L’1 de maig ha de seguir essent un dia de reivindicació, de denúncia a un sistema laboral que per a sortir de la crisi econòmica no està prioritzant les persones, perpetuant així una crisi social que ja fa massa temps que perdura.
Dessirée Garcia, Coordinadora del programa de formació i inserció sociolaboral de Càritas


dimarts, 15 de maig del 2018

CONSTRUÏM L'ESPERANÇA - Acte d'homenatge a Jaume Botey


El proper divendres 18 de maig a les 18h tindrà lloc un acte d'homenatge al nostre amic Jaume de la mà de totes les entitats cristianes i d'església en les que ell participava.

L'acte durarà una hora i mitja i acabarà amb un senzill piscolabis. Serà a l'Hospital de Campanya, a la Parròquia de Santa Anna - Barcelona.

Sentiu-vos tots convidats i feu arribar la invitació a qui creieu convenient.


divendres, 4 de maig del 2018

VETLLA DE PREGÀRIA DE LA PASTORAL OBRERA DE BARCELONA - DEFENSEM ELS DRETS LABORALS

El passat divendres 27 d'abril la delegació de Pastoral Obrera de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una vetlla de pregària a l'Església de Santa Madrona.

Us deixem l'enllaç a la crònica que ha fet l'Església de Barcelona

https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/1-de-maig/



dijous, 3 de maig del 2018

ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT - COM ACONSEGUIR AVUI UN TREBALL DECENT?

El passat 1 de març vam celebrar un acte en el marc de la campanya “No qualsevol treball, sinó un treball decent”, impulsada per diferents entitats d'església, que actualment ens hem organitzat en la plataforma Església pel Treball Decent: ACO, JOC, GOAC, Càritas, Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Acció Solidària Contra l’Atur i la Delegació diocesana de Pastoral Obrera.
L'acte, que es va dur a terme a l'escola Jesuïtes del Clot, va consistir en una taula rodona que portava per títol “Com aconseguir avui un treball decent?”. En aquesta taula van participar-hi els ponents següents:
• María Recordo, secretària general del sindicat USOC
• Enric Vinaixa, director general de relacions laborals i qualitat en el treball del departament del treball, assumptes socials i famílies
• Rosa Llamas, directora de persones i organització del grup CLECE
• Josep M. Ureta, moderador, periodista

En la fila zero també vam poder comptar amb la intervenció de representants de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, el col·lectiu “Les Libèl·lules”, la CGT, l'Assemblea d'Aturats de Barcelona i els Moviments Obrers Cristians (JOC, ACO, GOAC).

La reivindicació de tots els participants va ser clara “no qualsevol treball, sinó un treball decent”. Però què és un treball decent? Ho podríem definir com aquell treball imprescindible que et cobreixi totes les necessitats elementals o bàsiques per a un bon desenvolupament humà dins de la societat que compartim. Aquell que et permeti viure, desenvolupar una família, tenir un habitatge, gaudir d'una bona educació. Aquell treball que estigui ben remunerat, en funció de les hores que li dediquem, i on l'empresa no escatimi salari per excés d'hores no cobrades o fora del contracte establert amb el treballador, on el treballador se senti valorat dins i fora de l'empresa. Amb un jornada laboral regulada per conveni i un calendari establert per compaginar la vida laboral amb la familiar i l'oci.

Els ponents en aquest acte van deixar constància de la situació laboral a Espanya i de la falta d'oportunitats de la joventut, que després d'acabar els estudis han d'emigrar a altres països per introduir-se al mercat del treball, amb les conseqüències que això comporta per a les famílies. El treball precari, amb contractes porqueria, i la desigualtat entre gènere és també un altre factor a tenir en compte per aconseguir un treball decent. L'estabilitat laboral i la falta de regulació, en moltes ocasions per part de les administracions, generen conflictes laborals que desestabilitzen el mercat, i repercuteix en tots els sectors incloses les pensions de les persones que ja han abandonat la seva etapa de treball. Tot ésser humà té dret a un treball decent i la seva dignitat ha de ser respectada, tal com estableix la Constitució espanyola.

Tots els intervinents van destacar la importància de certs punts a tenir presents quant a desigualtats a abordar: s'han de millorar les condicions laborals i buscar equilibri, la globalització ha de ser equitativa. Tothom ha de poder desenvolupar una vida digna gràcies a un treball decent. No obstant això, la recent reforma laboral espanyola permet condicions de treball indecent. Aquesta situació és inacceptable. Els sindicats han d'oposar-se a això. Les empreses han de ser rigoroses i complir amb els convenis. Cent anys després d'haver-se aconseguit a Espanya la jornada laboral de 8 hores, sembla que amb prou feines s'ha avançat.

Les reivindicacions que vam poder escoltar, entre d’altres, van ser: una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tots, una valoració d'ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, una recuperació econòmica acompanyada d'una ocupació suficient i una millora de la recuperació social.

I, sobretot, ens van recordar que el treball ha de ser un bé i un dret fonamental de tota persona i que està vinculat directament a la dignitat humana. Aquest dret està reconegut en l'article 23 de la Declaració dels Drets Humans i en els tractats internacionals de drets humans, i és descrit a la declaració de l'Organització Internacional del Treball (OIT) relativa als Principis i Drets Fonamentals del Treball.