Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 25 de juliol del 2019

LA PASTORAL OBRERA VISITA LA FUNDACIÓ ENGRUNES... UN ESPAI PER COMPARTIR



El secretariat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona fou convidat aquest curs a visitar l’empresa de reinserció laboral Engrunes. Així, vàrem atansar-nos a les instal·lacions ubicades al municipi de Montcada i Reixach.

Guiats per treballadors i responsables del centre, vàrem recórrer les diferents instal·lacions i vàrem conversar amb les dos educadores que acompanyen/coordinen les tasques de reinserció dels treballadors. L’activitat, de fet, no es duu a terme només a la seu central. A part dels treballs d’obra que es fan en domicilis d’institucions o privats, també aquesta empresa de reinserció té al seu càrrec algunes botigues per a venda de productes de segona mà o serveis municipals com ara deixalleries.

Valorem la tasca ingent dels professionals dedicats a temes inserció que malden per preservar la dignitat de tota persona exclosa, proporcionant una formació adequada per accedir amb més facilitat al món laboral. A Engrunes, s’ofereix una oportunitat per a formar-se, per a aprendre ofici, per a adquirir o re-adquirir hàbits, ... Hem comprovat que aquestes persones reben un sou digne que s’ha volgut, expressament, mantenir durant l’època de crisi. Així, les persones que han pogut treballar a Engrunes han pogut tenir un respir en la seva vida per a refer-se d’una situació difícil.

Des del secretariat de Pastoral Obrera encoratgem la tasca de les persones i empreses de l’àmbit social que aposten per fer realitat la reinserció de persones amb dificultats a través del treball, com és el cas d’Engrunes. Creure en la persona i en el gran potencial de canvi i transformació és el nucli de l’acció d’Engrunes. Si a la Pastoral Obrera valorem que el treball digne ens ajuda a estructurar-nos com a persones, la importància de tenir un treball quan es pateixen situacions dures i d’exclusió és més que evident. A part de guanyar-nos la vida, la feina ens ajuda a socialitzar-nos, a actuar per a construir/desenvolupar/crear treballs i projectes.

El tipus de feina que es realitza a Engrunes és: obres, serveis de deixalleria, serveis de buidatge de pisos, etc. Fem una crida a comptar amb els serveis d’aquesta, i d’altre empreses de reinserció.

dimarts, 23 de juliol del 2019

UNA CULTURA DEL ENCUENTRO PARA SUPERAR LA ECONOMÍA DEL DESCARTE. Comunicada de los Cursos de Verano de la HOAC






Con el título «Una cultura del encuentro para superar la economía del descarte», La Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) ha realizado una nueva edición de sus Cursos de Verano, en Salamanca, en la Residencia de los Padres Paules, del 15 al 21 de julio, una nueva ocasión para la convivencia distendida y la alegría de encontrarnos con personas de las diferentes diócesis.

El cambio de paradigma económico, la concepción del trabajo humano y del empleo y la cultura del encuentro, han centrado la reflexión de estos cursos. Empezaron el día 15 con las Jornadas de Reflexión, dirigidas a consiliarios, animadores y animadoras de la fe y seminaristas, en las que hemos profundizado en cómo se puede acompañar, desde este servicio a la comunidad, una cultura del encuentro en el mundo obrero y del trabajo.

Dentro de las actividades previstas, el día 16 se convocó a los medios de comunicación a una rueda de prensa en la Casa de la Iglesia de Salamanca, en la que comparecieron el presidente general y el responsable de Formación de la HOAC, y a la que asistieron diversos medios diocesanos y locales, y donde se lanzó el mensaje que fundamenta los cursos: “No podemos conformarnos con una sociedad configurada por una economía profundamente injusta y deshumanizadora”

Los días 17, 18 y 19 se celebraron las Jornadas de Profundización y Diálogo con las ponencias de: Enrique Lluch, doctor de Ciencias Económicas, Cristina Vega y Juan Francisco Garrido, ambos militante de la HOAC. Cada ponencia, desde sus diferentes prismas expuso cómo el sistema capitalista normaliza y genera una mentalidad que justifica un trabajo precario y la exclusión; cómo el Evangelio y la Doctrina Social de la Iglesia (DSI) nos invita a discernir cuál es el horizonte necesario para hacer posible un trabajo digno y una sociedad decente; y de qué manera debemos situarnos vitalmente quienes consideramos urgente un cambio de mentalidad, que nos permita colaborar a alcanzar una cultura de fraternidad y solidaria.

Enrique Lluch, justificó por qué se hace necesario y señaló propuestas para cambiar y conseguir que la economía sea de otra manera, en línea con lo que plantea la Doctrina Social de la Iglesia. Plateó diez premisas sapienciales  desde las  que la economía se fundamente en  la prioridad de la persona y contribuya al bien común.

Por su parte, Cristina Vega desarrolló la propuesta de Trabajo humano y empleo desde la DSI, clave de toda la cuestión social. Realizó una mirada a la realidad desde esta cultura hegemónica, centrada en el consumismo y en el individualismo en una sociedad del “bajo coste”; y se fundamenta en la tecnocracia y el mérito, que señala al empobrecido como “culpable de su propia situación”. Plantea que necesitamos reorientar nuestra mirada para recuperar los valores del trabajo y del movimiento obrero; y releyendo el pensamiento del papa Francisco, señaló la necesidad de acompañar estas realidades, con ternura, humildad y sacrificio, para situar a la persona en el centro de las decisiones y no al dinero.

Concluyeron las ponencias con la intervención de Juan Francisco Garrido que cuál es, a su juicio, debían ser las principales orientaciones para propiciar un cambio de mentalidad y alentar una nueva cultura. Este cambio necesita que se hagan visibles estilos de vida solidarios y fraternos, y sumemos a nuestros compañeros y compañeras, desde sus situaciones de empobrecimiento y precariedad, a estas iniciativas de comunión; que generemos acciones orientadas a las instituciones y al seno de la Iglesia, para que estén al servicio de las personas descartadas por este sistema.

En este espacio, nos visitó el secretario general de CCOO, Unai Sordo, que tuvo la oportunidad de saludar a los asistentes.

Finalizamos las Jornadas con una mesa de experiencias militantes de acompañamiento a trabajadores y trabajadoras con los que convivimos. En ellas, compartimos cómo ir dando pasos hacia una vida de comunión de nuestras vidas, nuestros bienes y nuestra acción que quiebre la cultura individualista que nos envuelve. En concreto, Trobades (Encuentros) HOAC, de la diócesis de Segorbe-Castellón; El café de lo sábados, de la diócesis de Jaén; y el acompañamiento y apoyo a personas durante su conflicto laboral de la diócesis de Canarias. Han sido tres experiencias inspiradas en la cultura del encuentro.

En el marco de estas Jornadas de Profundización y Diálogo, se celebró la Eucaristía con la comunidad parroquial de la iglesia de San Sebastián. Reunidos celebramos que nuestra vida es envío, es misión, orientada en dar a conocer la alegría del Evangelio y su proyecto de humanización y ofrecimos, para ello, estos días de encuentro, diálogo, convivencia y nuestro compromiso de acción de gracias.

A continuación, como signo de nuestro compromiso comunitario de la HOAC, en la lucha por un trabajo digno para una sociedad decente, tuvo lugar el gesto público en la plaza de Anaya.

La HOAC manifiesta su voluntad en promover una cultura del encuentro, cuyo itinerario pasa por:

  1. Impulsar propuestas y acciones que dignifiquen la vida de los trabajadores y las trabajadoras.
  2. La importancia de vivir desde las claves de nuestra espiritualidad cristiana y valores inspirados en la justicia social que nos humanicen; vivir desde la solidaridad y la fraternidad;
  3. Informarse y formarse para ser y vivir de otra manera;
  4. Crear espacios de encuentro;
  5. Reclamar y favorecer instituciones al servicio de todas las personas, prioritariamente, de las más desfavorecidas;
  6. Y el anuncio de un trabajo digno y para una sociedad decente.


Todas estas respuestas son concreciones para plantar cara a este sistema económico que “mata”, en palabras del papa Francisco, que precariza la vida de las personas y de nuestra “casa común”.

Los días 20 y 21 los dedicaremos a las Jornadas de Oración, en un clima de serenidad y silencio Con las Bienaventuranzas, oramos cómo se abre paso el Reino de Paz y Justicia, en nuestras vidas y, especialmente, en las situaciones de precariedad y pobreza con las que convivimos.

Salamanca, 19 de julio de 2019

dijous, 4 de juliol del 2019

COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA SOBRE ELS ABUSOS SEXUALS A MENORS I ALTRES PERSONES VULNERABLES A L'ESGLÉSIA I A LA SOCIETAT, EN GENERAL



Abusos: els qui formem el cos de Crist, sofrim

«Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell» (1Co 12,24-26)

La Pastoral Obrera de Catalunya volem dir una paraula al voltant d’aquesta qüestió que ens interpel·la després d’haver fet un discerniment i havent deixat passar un temps suficient després que aquest tema ocupés les capçaleres dels principals mitjans de comunicació. Les diverses entitats i moviments que formem la Pastoral Obrera de Catalunya sentim en pròpia carn la vergonya, la pena, la indignació i el dolor per l’escàndol dels abusos sexuals a menors i altres persones vulnerables per part de preveres, religiosos, bisbes i seglars que treballen en institucions eclesials, i també els que es produeixen en d’altres àmbits. Són uns fets que afecten no només a víctimes i agressors sinó a tot el Poble de Déu; aquest concepte ple de sentit, que emanava del Concili Vaticà II, i que, més de cinquanta anys després, no hem sabut encarnar i donar-li forma. Voldríem viure i transmetre un estil de ser i fer Església més horitzontal i fraternal, ja que la l’excessiva jerarquització de qualsevol institució humana pot comportar una concentració de poder que pot conduir a situacions de patiment.

Per això ens rebel·la l’abús de poder que s’ha posat de manifest en violentar el cos i la consciència dels menors i altres persones vulnerables, en soscavar la confiança de les seves famílies, i el mal i les seqüeles que s’han causat en tantes vides truncades i que s’han vist determinades per uns fets infames. Ens repugna també, a més de la comissió dels fets, com s’ha abordat per part de l’Església, sempre que s’ha reaccionat corporativament i repartint culpes, protegint i donant cobertura als agressors, posant en risc noves víctimes (amb els trasllats vergonyants) i quan s’ha negat l’acollida a les víctimes.

Valorem la valentia dels papes Benet XVI i Francesc en abordar aquesta qüestió, en particular amb la darrera cimera antipederàstia que s’ha fet al Vaticà del 21 al 24 de febrer passats, i els seus primers fruits, amb les mesures que el Papa Francesc ha impulsat contra l’encobriment dels fets. També posem en valor el comunicat dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense del 12 de febrer. És i serà necessari fer tot el que sigui possible per a reparar el mal provocat afrontant aquests fets amb absoluta transparència i fer el possible per a què aquestes situacions no es repeteixin mai més. No obstant això, a més, ens cal una disposició autèntica a la conversió evangèlica per tal d’eradicar aquest crim, per a que aquest tipus de comportaments delictius no tornin a succeir en el si de l’Església.

Per això, els moviments de Pastoral Obrera considerem que a l’Església hauríem de:

Pel que fa al passat i als fets comesos,
  • Prioritzar l’acolliment amorós a les víctimes per part de tot el Poble de Déu, demanar un perdó sincer i ajudar a guarir.
  • Reparar materialment i moralment les víctimes, amb criteris transparents i que es puguin generalitzar al conjunt de l’Església.
  • Considerar i explorar la possibilitat de realitzar entrevistes de reconciliació entre les víctimes/supervivents i els agressors.
  • Depurar la història, analitzar i investigar els casos que s’hagin produït en comissions i auditories independents, malgrat hagin pogut prescriure, i tractar-los d’igual manera que els del present.
  • Oferir espais de confiança i acompanyament per tal que les víctimes que no hagin denunciat ni fet públic el seu cas, puguin iniciar un procés de guariment.
  • Sancionar els encobridors que, amb la seva desídia, han contribuït a agreujar el problema.
  • Col·laborar activament i informar la Fiscalia davant qualsevol cas fonamentat i respondre davant la justícia civil i canònica quan hi hagi delicte.


Pel que fa al present i al futur més immediat,
  • Identificar quins són els factors de risc que fan que es produeixin els abusos i prevenir-los.
  • Revisar profundament la visió deformada que una part del clergat té de la sexualitat i de la dona i la formació al respecte que s’imparteix a seminaris i noviciats.
  • No obviar la incidència que podria tenir el celibat, viscut de manera inadequada, en alguns casos d’abusos.
  • Denunciar la hipersexualització de la nostra societat i l’ús pervers que se’n fa i promoure i valorar la sexualitat vinculada a l’amor entre dos éssers humans.
  • Predicar amb l’exemple i convertir l’Església en un espai segur per als menors i altres persones vulnerables, per tal que altres instàncies on també (i majoritàriament) es produeixen abusos —família, escola, esport i lleure...— puguin emmirallar-se.
  • Contribuir al debat públic seriós respecte aquesta qüestió i treballar junts i coordinadament amb altres entitats que també lluiten contra l’abús de poder i sexual en altres àmbits (laboral, familiar, veïnal...).
Subratllem l’oportunitat que aquesta situació penosa d’abaixament pugui servir per fer emergir una Església més autènticament evangèlica, autobuidada del poder que el clericalisme atorga la dignitat eclesiàstica i, també, orientada a servir d’acord amb l’estil i el missatge de Jesucrist.

Per últim, considerem que aquest és un moment propici per fer examen de consciència, tots i totes, de la nostra relació amb el poder i el seu exercici per tal d’identificar qualsevol situació d’abús que puguem o haguem pogut exercir amb el compromís d’evitar-la en un futur, tot imitant el model del Crist. Igualment, també és una oportunitat per a què, com a laïcat, avancem i fem més nostra l’Església, sentint-nos concernits pels problemes que ha d’afrontar i participant en la seva solució. Per això,

volem agrair tots els esforços que ja s’estan realitzant a l’Església per eradicar aquesta xacra i oferim la nostra col·laboració.


Barcelona, 15 de juny del 2019






MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARES: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA