Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 28 d’abril del 2011

PRIMER DE MAIG



De cara a la Celebració del Primer de Maig, la Pastoral Obrera de Catalunya ha escrit, com cada any, un Manifest:

MANIFEST PRIMER DE MAIG 2011

El Primer de Maig, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals. Avui, veiem noves víctimes de la desigualtat, de l’explotació i de l’atur en el món del treball. Com a treballadores i treballadors cristians, volem manifestar públicament aquestes reflexions:

Mirant la realitat actual:

  • Segons Càritas el 12% de les llars espanyoles se situen per sota del llindar de la pobresa. El 9,8% presenten diversos problemes d'integració social. El 7,2% (mig milió de llars) es troben en pobresa extrema i exclusió social. 1.350.000 llars no tenen cap tipus d'ingressos al nostre país. El 36% de les llars espanyoles té com principal font d'ingressos una pensió.
  • Amb els diners donats als bancs hi hauria per eradicar la fan al món durant 600 anys.
  • L’estatut del treballador considera l'ocupació temporal com una excepció de la norma, no obstant, un terç de l'ocupació continua essent temporal.
  • Encara que cada vegada hi ha més dones que treballen a canvi d'un salari, la seva part de responsabilitats familiars no sembla haver disminuït.
  • Hem muntat un estil d'economia i de vida, en el qual hem abusat dels diners inexistents, tant a nivell institucional com a personal i ens ha mancat el valor de l'hospitalitat i de la solidaritat.
  • Vivim una dictadura del mercat. Els amos del món no concorren a les eleccions, perquè els qui manen de debò no són ni el govern ni les institucions.

Sentint la realitat actual a la llum de la fe:

Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu? (1 Jn 3, 17)

Davant la realitat actual, en l’estructura de la qual es troben profundament inserits tants conflictes, causats per l’home, i en la qual els mitjans tècnics —fruit del treball humà— juguen un paper primordial, cal recordar sobretot un principi ensenyat sempre per l’Església. És el principi de la prioritat del «treball» davant del «capital». (Laborem Exercens 12).

Les majories empobrides a tot el món són una denúncia palpable contra la ideologia del neoliberalisme econòmic que fomenta la cobdícia i el lucre, i posterga irreverentment a les persones.

Actuant amb esperança:

Volem recordar que el que som, és gràcies a molts homes i dones conscients de la seva dignitat obrera, que van aconseguir molts avenços en el terreny laboral, sindical, social i cultural...

Per tant ens comprometem a:

  • Revisar en profunditat l'orientació de la nostra vida social, particularment la manera d'entendre l'economia.
  • Donar prioritat a la persona enfront del mercat, que no pot ser instrumentalitzada per les estructures socials, econòmiques i polítiques.
  • Prioritzar els drets dels més empobrits dins el món obrer.
  • Treballar per la conciliació de la vida laboral i familiar.
  • Treballar en la política, entesa com a preocupació i servei pels altres.
  • Discernir i recolzar, les diferents propostes i mobilitzacions sindicals i socials per fer front a aquest canvi de model de societat que empobreix als més febles, trencant la comunió i la solidaritat.
  • Articular una presència pública de les nostres Parròquies i Moviments, en la societat, on la pregària i l’acompanyament a les víctimes vagin unides a la denúncia de les causes que les generen.
  • Desenvolupar un treball de conscienciació que trenqui el silenci, el descoratjament i la desconfiança que es viu i s’accepta com a “normalitat”.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA


En motiu de la celebració del 8 de març passat, es va redactar com cada any el Manifest pel Dia de la Dona Treballadora. El text a continuació:

De nou aquest any tenim motius per celebrar de forma reivindicativa el dia de la dona treballadora. Dones de tot el món continuem en múltiples situacions de desigualtat. En les condicions laborals, l’organització social i la divisió del treball són a l’arrel del problema: mentre el 56% de treballadors ocupats són homes, només el 44% són dones. Les dones constituïm menys del 40% del total de treballadors remunerats a temps complet i en canvi més del 80% dels ocupats a temps parcial. La desigualtat salarial és encara del 20%.

Les tasques de cura encara avui es concentren en les dones, no només dels fills i filles, sinó també de malalts i persones grans de la família, d’aquí que el 85 % de les excedències són sol·licitades per dones. Segons un estudi recent, el 63% de jornades reduïdes per la cura dels fills menors de cinc anys, són sol·licitades per dones, i el 19% per homes.

Les últimes mesures aprovades pel govern en el sistema de pensions situarà les dones encara més en el llindar de la pobresa. Tampoc aquí no es compleix el principi d’equitat, ja que la pensió mitjana de les dones és de 599 €, un 39% més baixa que la dels homes, que està en 977€ al mes.

Aquest any, amb la situació de crisi, ha disminuït la representació de les dones dins el parlament i el govern, i ha desaparegut el Ministeri d’Igualtat. Moltes dones segueixen patint violència, assetjament i maltractament psicològic i sexual a la llar o al treball. Durant l’any 2010 han mort 71 dones per violència de gènere, 73% de les quals eren immigrants. La situació de pobresa genera més conflictes personals i familiars amb el risc d’arribar a l’exclusió social.

També, però, entre col·lectius diferents de dones es fa palesa la desigualtat d’oportunitats: el treball de moltes dones immigrants en tasques domèstiques i de cura, dins l’economia submergida, és el que permet a dones europees alliberar-se i ingressar al mercat laboral. No podem obviar que el creixement econòmic dels seus països d’origen, depèn en gran mesura de les trameses d’aquestes dones.

La situació de les dones joves també és difícil. Aquelles que vulguin desenvolupar una carrera professional s’han d’enfrontar a una realitat laboral on, per una banda, poden ser vistes, des del prejudici, com a dones que en el futur prioritzaran les responsabilitats domèstiques i familiars i, per altra banda, s’esperarà d’elles que rendeixin al màxim i que es concentrin en la seva activitat laboral. Les estadístiques també ens indiquen que continuen havent-hi diferències entre homes i dones joves pel que fa a la taxa d’ocupació: segons l’ INE, al 2008 la diferència entre homes i dones menors de 30 anys era del 10%.

Malgrat tot, el despertar de la dona no s’atura i avui podem veure el seu paper motor en les revoltes populars dels països de l’orient mitjà; els seus esforços d’adaptació a casa nostra i les seves denúncies de múltiples situacions d’injustícia. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò, últimament, del patiment de més de 30.000 dones a qui entre els anys 50 i 90 es va robar els fills; són 261 les que han presentat ja denúncia.

Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret, que ens proposa la igualtat i amor entre dones i homes d’arreu del món, demanem als governs, empreses i institucions que:
  • Es promoguin polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i redistribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i homes per igual.
  • S’articulin mesures correctives de la desigualtat salarial i en el sistema depensions.
  • L’Església catòlica modifiqui el seu discurs i pràctica actual envers les dones.
  • S’universalitzi l’educació infantil de qualitat i els serveis professionals públics d’atenció a la dependència.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.