Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 28 d’abril de 2011

PRIMER DE MAIG



De cara a la Celebració del Primer de Maig, la Pastoral Obrera de Catalunya ha escrit, com cada any, un Manifest:

MANIFEST PRIMER DE MAIG 2011

El Primer de Maig, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals. Avui, veiem noves víctimes de la desigualtat, de l’explotació i de l’atur en el món del treball. Com a treballadores i treballadors cristians, volem manifestar públicament aquestes reflexions:

Mirant la realitat actual:

  • Segons Càritas el 12% de les llars espanyoles se situen per sota del llindar de la pobresa. El 9,8% presenten diversos problemes d'integració social. El 7,2% (mig milió de llars) es troben en pobresa extrema i exclusió social. 1.350.000 llars no tenen cap tipus d'ingressos al nostre país. El 36% de les llars espanyoles té com principal font d'ingressos una pensió.
  • Amb els diners donats als bancs hi hauria per eradicar la fan al món durant 600 anys.
  • L’estatut del treballador considera l'ocupació temporal com una excepció de la norma, no obstant, un terç de l'ocupació continua essent temporal.
  • Encara que cada vegada hi ha més dones que treballen a canvi d'un salari, la seva part de responsabilitats familiars no sembla haver disminuït.
  • Hem muntat un estil d'economia i de vida, en el qual hem abusat dels diners inexistents, tant a nivell institucional com a personal i ens ha mancat el valor de l'hospitalitat i de la solidaritat.
  • Vivim una dictadura del mercat. Els amos del món no concorren a les eleccions, perquè els qui manen de debò no són ni el govern ni les institucions.

Sentint la realitat actual a la llum de la fe:

Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu? (1 Jn 3, 17)

Davant la realitat actual, en l’estructura de la qual es troben profundament inserits tants conflictes, causats per l’home, i en la qual els mitjans tècnics —fruit del treball humà— juguen un paper primordial, cal recordar sobretot un principi ensenyat sempre per l’Església. És el principi de la prioritat del «treball» davant del «capital». (Laborem Exercens 12).

Les majories empobrides a tot el món són una denúncia palpable contra la ideologia del neoliberalisme econòmic que fomenta la cobdícia i el lucre, i posterga irreverentment a les persones.

Actuant amb esperança:

Volem recordar que el que som, és gràcies a molts homes i dones conscients de la seva dignitat obrera, que van aconseguir molts avenços en el terreny laboral, sindical, social i cultural...

Per tant ens comprometem a:

  • Revisar en profunditat l'orientació de la nostra vida social, particularment la manera d'entendre l'economia.
  • Donar prioritat a la persona enfront del mercat, que no pot ser instrumentalitzada per les estructures socials, econòmiques i polítiques.
  • Prioritzar els drets dels més empobrits dins el món obrer.
  • Treballar per la conciliació de la vida laboral i familiar.
  • Treballar en la política, entesa com a preocupació i servei pels altres.
  • Discernir i recolzar, les diferents propostes i mobilitzacions sindicals i socials per fer front a aquest canvi de model de societat que empobreix als més febles, trencant la comunió i la solidaritat.
  • Articular una presència pública de les nostres Parròquies i Moviments, en la societat, on la pregària i l’acompanyament a les víctimes vagin unides a la denúncia de les causes que les generen.
  • Desenvolupar un treball de conscienciació que trenqui el silenci, el descoratjament i la desconfiança que es viu i s’accepta com a “normalitat”.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.

Cap comentari:

Publica un comentari