Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 22 de maig de 2019

Nota de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants davant les properes eleccions municipals i al Parlament Europeu



“Era foraster i em vau acollir” (Mt. 25,35)



RESUM

Davant la propera convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i als ajuntaments, la Plataforma d’Entitats Cristianes expressa la seva preocupació pel fet que el fenomen migratori ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori. Ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i més justes han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades.
Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. En els darrers anys s’han fet enormes esforços en les polítiques d’acollida, atenció social, mediació i sensibilització. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.
Finalment, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals.


*****


Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir públicament les següents consideracions:

1. Vivim novament un moment important d’entrada de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.

Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma

2. Ens preocupa profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por, recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu. Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar. Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.

3. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori, per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes implicacions. Però és un canvi inevitable.

4. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, generadores d’exclusió, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les regions veïnes i en el món en general.


Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social

5. Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir un  habitatge digne. També continuar fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

6. L’acollida i la integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país, com és el padró, que facilita els processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015), tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.

7. L’educació ha estat sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i subsaharià.

8. Com ja vàrem expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la situació dels menors immigrants sense acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i joves.

9. L’acollida i la integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable, que és l’immens treball que fan les entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general. L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants.

10. Per últim, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals (europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista en aquesta delicada matèria.



Barcelona, 20 de maig de 2019



Acció dels Cristians per l’abolició de la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt-al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, Cintra–Benallar, Fundació Viarany- Centre Comvivim, Comunitats de vida cristiana a Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Secretariat de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat de Pastoral  amb migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, Ekumene (Centre Social Domingo Solà), ACAT-Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Equip de pastoral obrera de Badalona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra-Studium, Fundació Salut Alta, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC), Grup de Juristes Roda Ventura, Iniciatives Solidàries, Interculturalitat i Convivència, Joventut Obrera Cristiana (JOC),  Justícia i Pau de Barcelona, Mans Unides de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, ACO Catalunya, Religioses en Barris Obrers, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Comunitats Adsis de Barcelona, Capellans Obrers, AIDIR, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Ortodòxia, Parròquia de Santa Anna-Hospital de Campanya




dijous, 2 de maig de 2019

DAVANT EL MAQUILLATGE I OPACITAT DE LES DADES PUBLICADES SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA




El passat 15 d'abril, en plena campanya electoral, diversos diaris publicaven a "pàgines especials" la informació titulada "La Renda Garantida de Ciutadania ja arriba a més de 120.000 persones" (1), i un subtítol on diu que aquesta prestació "té gairebé el doble de beneficiaris que la Renda Mínima d'Inserció ".

Aquesta asseveració del subtítol és falsa, i busca maquillar l'incompliment de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) resultat d'una pèssima gestió i de la voluntat de restringir tant sí com l'accés a aquest dret, rebutjant de manera injusta la gran majoria de les noves sol·licituds efectuades des de 15 de setembre de 2017.

En efecte, en aquest article publicitari s'informa que hi ha hagut un increment del 92% respecte de les 62.525 persones que percebien la Renda Mínima d'Inserció al setembre de 2017. No obstant això, aquest increment és rotundament fals perquè no comptabilitza el nombre de 44.895 persones que van percebre prestacions de complements de pensions no contributives en aquesta mateixa data. Si sumem tots dos col·lectius, el nombre de persones beneficiàries de prestacions que es deriven de l'aplicació de la llei RGC ascendeix a 107.420 persones. Per tant, l'increment de persones beneficiàries de noves sol·licituds des setembre 2017 fins el 15 d'abril de 2019 ascendeix a 13.080 (120.500-107.420), és a dir un increment percentual del 12,18%, res a veure amb el percentatge del 92% indicat en l'article propagandístic.

D'altra banda, la mateixa xifra de 120.500 persones beneficiàries és qüestionable ja que suma persones beneficiàries de prestacions de caràcter diferent, tant per les seves característiques com per les seves quanties econòmiques: la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania i la prestació complementària de pensions i prestacions socials (2).

Amb la finalitat de tenir una informació real que permeti una valoració rigorosa de la implementació de la llei RGC, la Comissió Promotora de la RGC ve reclamant a la Direcció d'Economia Social, el Tercer Sector, les cooperatives i la Autoempresa de la Generalitat de Catalunya (DGES), el nombre de resolucions aprovades i persones beneficiàries, de manera diferenciada segons el tipus de prestació (3). També s'ha sol·licitat el nombre d'expedients i persones beneficiàries que perceben en l'actualitat cadascuna de les prestacions, un cop descomptats els expedients suspesos o extingits per diverses causes (trobar feina, deixar de complir els requisits, etc.)

L'afirmació en aquest article, que la millora de la informació explica l'evolució positiva del percentatge de sol·licituds aprovades en els últims mesos, ens sembla discutible ja que no té en compte el nombre de sol·licituds valorades en cada mes, i l'efecte desànim en persones potencialment beneficiàries de la RGC que renuncien a sol·licitar-les vistes les dificultats a què es reconegui aquest dret. Tampoc serveix per donar una explicació satisfactòria de les nombroses denegacions injustes de les prestacions, comprovades en els punts d'assessorament a les persones sol·licitants, els 9.300 recursos d'alçada presentats fins a desembre de 2018, els centenars reclamacions per silenci positiu incomplert, i de recursos al contenciós administratiu.

La implementació de la RGC és deplorable. De les 133.746 noves sol·licituds d'RGC i complements, des del 15 de setembre de 2017 fins el 9 de desembre de 2018 (4), només es van aprovar 10.468 sol·licituds, és a dir el 7,82%, sent rebutjades per denegació, desistiment, o no consideració 121.816, és a dir el 91,1%, quedant pendents de valoració en aquesta data 1.462 sol·licituds (1,1%).

Si considerem que l ' "Informe d'aplicació i efectivitat de la llei RGC" presentat pel Conseller de Treball, afers socials i famílies Sr. Chakir el Homrani a la Mesa del Parlament el 28 de desembre passat de 2018 reconeixia que el percentatge de sol·licituds aprovades de Renda Mínima d'Inserció a l'abril de 2016 era del 46,76%, mentre que a les noves sol·licituds de prestacions de RGC i complements només és del 12,18%; si a més, tenim en compte les dades de pobresa severa facilitades per IDESCAT una vegada finalitzat 2017, que arriba al 5% de la població a Catalunya o 347.000 persones, hem de concloure, que la implementació de la Llei de la RGC s'està gestionant de manera indeguda.

Davant els problemes observats en la implementació de la llei de la RGC el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de novembre de 2018 una moció que obliga el govern de la Generalitat a revisar la totalitat de sol·licituds rebutjades i documentar-les. Fins avui desconeixem si aquesta moció ha estat complerta.

Davant l'opacitat de la Direcció general d'Economia Social (DGES) en la gestió de la llei RGC, posada en evidència per la Resolució 114/2019 de la Comissió de Garantia de l'accés a la informació pública de la Generalitat que obliga a donar plena resposta a la sol·licitud d'informació pública presentada el 31 d'agost de 2018 (5), té més sentit que mai la nostra demanda presentada davant els grups parlamentaris i recolzada per mocions i declaracions aprovades pels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, Santa perpètua de la Mogoda, Cornellà, Vilafranca del Penedès, Prat de Llobregat, Barcelona, etc., d'aprovar una auditoria independent sobre la gestió del Departament de Treball, afers socials i famílies de la Generalitat en la implementació de la llei de la Renda garantida de Ciutadania.

24 abril 2019

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

Notes:

(*) Encara que no figura la signatura de l'autor o entitat que ha redactat el contingut d'aquestes pàgines especials, es dedueix pel seu contingut que el seu origen està en l'àmbit de la Conselleria de Treball, afers socials, i famílies.
(1) Aquesta pàgina publicitària informa que el nombre de persones beneficiàries és de 120.500 persones, sumant incorrectament prestacions diferents, la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que és la prestació central de la llei, i els complements de pensions no contributives i prestacions socials.
(2) La prestació de complements de pensions no contributives i prestacions socials s'estableix en la Disposició addicional tercera de la llei RGC
(3) La dita informació es va començar a sol·licitar el 31 d'agost del 2018, i en sol·licituds posteriors. No hi ha hagut resposta de la DGES fins a la data.
(4) Veure informes publicats al web del Departament de Treball, Afers Socials i families en setembre 2018 i 11 de gener el 2019.
(5) El termini perquè la DGES compleixi aquesta Resolució i faciliti les dades sol·licitades per la Comissió Promotora de la RGC finalitza el proper 25 d'abril, després d'aprovar-una sol·licitud d'ampliació del termini.