Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 30 d’octubre del 2019

A PROVENÇALS, SENT LLEVAT DINS LA PASTA EN EL MÓN OBRER: UNA FE ATERRADA




Divendres 25 d’octubre ens vàrem trobar persones de l’Arxiprestat de Provençals per a reflexionar entorn d’uns testimonis marcats per l’experiència del bisbat en la pastoral obrera. Els testimonis van ser diversos: jove estudiant i treballadora, home de mitjana edat, treballador manual, home jubilat amb el compromís amb la lluita per les pensions.

Els testimonis van suggerir molts aspectes interessants:

Ens sentíem reflectits, per exemple, en el testimoni de la persona jove en relació als fills/es. 

Es va valorar que les jornades laborals són terrorífiques. Ens falta consciència de tot plegat i de veure una mica més enllà del que fem (per exemple: si anem a comprar a les botigues del barris o a un gran centre comercial).

El sistema capitalista ha estat criticat pel Papa Francesc, titllant-lo de salvatge i assassí. Però nosaltres, en certa mesura, també l’hem impulsat. Podem canviar-lo?

L’apostolat es fa, sens dubte; potser no com abans, amb un anunci de Jesús tan explícit,…però amb la manera d’estar al món, transmets Jesús. Vol dir mirar de ser autèntics. L’apostolat es fa a la feina, agafant l’autobús, comprat al barri (per a retenir els treballadors i que els beneficis de les empreses no marxin fora), lluitant pel barri, …En definitiva, sent coherents.

Cal tenir present sempre que, el primer, és la persona. I ens cal fer comunitat i solidaritat. Es va  remarcar la importància de l’educació i de fer reflexionar entorn allò que és important i ens constitueix com a persones.

Ens hem adonat que la lluita amb la fe ens pren tota la vida; hi ha persones grans que expressen, explícitament, que estan lluitant per les pensions dels seus fills. I ja no diguem l’acompanyament dels fills que estan fent: amb la cura dels nets i netes, amb el suport econòmic a partir de les ja minses pensions.

També varen sorgir les qüestions: per què a les cúpules dels sindicats no solen a haver-hi dones? on són?

Per a tot això necessitem una fe aterrada, molt horitzontal.

D’entre el públic assistent, una veu anuncià que tot el que havíem parlat tenia a veure amb l’eix que encara estem treballant del Pla Pastoral Diocesà (Sortim!): la Fraternitat.

Ens vàrem emplaçar a trobar-nos els dies 8 i 15 de novembre, a les 19:30 a Sant Paulí de Nola (Barcelona) per continuar amb la presentació de la Pastoral Obrera a l’Arxiprestat de Provençals. Es va recordar que, des de fa uns anys, la Pastoral Obrera treballa pel treball decent en una plataforma amb altres entitats d’Església; cada any, el 7 d’Octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent i a la diòcesi es realitzen varis actes. Finalment, es va anunciar que, a Ràdio Estel, aquest curs s’emet el programa “Llevat dins la Pasta” impulsat pel Secretariat de Pastoral Obrera Interdiocesà de Catalunya; és cada divendres a les 17:30h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada