Els membres del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC) expressem el nostre sentiment de condol per la mort del bisbe D. Antonio Algora, que va morir a Madrid el proppassat 15 d’0ctubre, després d’una convalescència de quasi un mes a l’hospital, a causa de la Covid.
El bisbe Algora ha sigut
durant 27 anys el bisbe responsable del
Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Hem
compartit múltiples trobades i reunions al llarg d’aquests anys. Sempre hem
trobat en ell una persona i un pastor senzill, obert, dialogant, proper al món
del treball, als treballadors i treballadores. Durant aquest temps ha compartit
amb els moviments apostòlics les diferents crisis viscudes al nostre país i que
han anat precaritzant la feina i la vida dels qui només tenen el seu treball
per a viure.
Com a consiliari de les
Hermandades del Trabajo, i després com a bisbe de Terol i de Ciudad Real, ha
estat un home que ha estimat els seus pobles, sempre atent a la realitat
concreta del treball i de la pastoral, que com a cristians i treballadors, ha
estat i és la nostra principal acció.
Testimoni agraït de tants
homes, dones i joves militants, generosos i entregats amb el vestit del servei,
valorava aquest tresor de l’Església, desconegut moltes vegades, incomprès
moltes altres. Ell mateix va viure també moments d’incomprensió que sabia
afrontar amb humor i patiment discret.
A les reunions del Consell
Assessor del Departament de Pastoral Obrera, sempre l’hem trobat escoltant amb atenció, participant com un més,
comunicant-nos les seves sàvies experiències, sense imposar res, que enllaçava
una darrera l’altra com diu Jesús: Tot
mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap
de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles (Mateu 13,52)
Tots els qui formem la
família de la pastoral obrera a casa nostra donem gràcies a Déu pel seu
testimoni com a deixeble i apòstol (com a creient i pastor) de Jesucrist. Que
la pastoral obrera és de tota l’Església va ser una de les seves conviccions i
lluites. Que el Pare Bo l’hagi acollit. Ben segur que hem guanyat un
intercessor davant d’ell en aquesta situació de pandèmia, que tant amenaça la
salut, el treball i la vida de les persones i a nivell social.
Amb Don Antonio, i tants
militants, volem pregar una vegada més i ben significativament en aquesta hora:
Que les obreres i obrers morts en el camp de l’honor del treball i de la lluita
descansin en pau. Gràcies D. Antonio. Comptem amb la seva pregària.
Barcelona, a 17 d’octubre de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada