Aprofundim
en les polítiques actives d’ocupació, repensem el nostre model productiu!
Les altes taxes d’atur que
tradicionalment tenim, agreujades ara amb el drama de la Covid-19, ens indiquen
que cal fer un replantejament de cara al futur sobre el tipus de llocs de feina
que es generen al nostre país. En aquest sentit, ens preocupa la tendència a
convertir els ERTOs en EROs, és a dir, en un augment de l’atur amb caràcter
permanent. En el curt termini cal encarar com dotem d’instruments a les
persones aturades per tal que puguin estar més ben situades per trobar feina,
per això sense cap mena de dubte és del tot urgent i necessari impulsar a
Catalunya noves i enèrgiques polítiques actives d’ocupació. El govern de
l’Estat i el de la Generalitat han d’aprofitar més i millor els fons que la
Unió Europea destina a les polítiques actives.
Ens dirigim cap a un món on les
treballadores i treballadors ens hem de formar de manera constant per
actualitzar els nostres coneixements a allò que la societat demanda. La
formació ocupacional ha de tenir en compte les demandes del mercat, actuals i
previsibles, atenent en particular al repte de la digitalització. La formació
al llarg de la vida i l’adquisició de noves competències professionals
beneficia tothom, cal consolidar-la com a dret laboral, i cal facilitar
l’assistència puntual a accions formatives acompanyades d’una retribució justa.
La formació professional i ocupacional de les persones sense feina, una vegada
acabada, s’ha de completar amb un
seguiment personalitzat per ajudar-les a entrar al mercat laboral. És injust i
inhumà que les persones “sense papers” no tinguin accés a aquestes polítiques,
perquè se’ls estan negant possibilitats per a la seva inserció social i es
falta al respecte a la seva dignitat.
Per impulsar polítiques actives
d’ocupació cal negociar seriosament nous i valents acords entre el sector
públic, màxim responsable del tema, i el sector privat, sovint encarregat de la
seva gestió. Cal garantir sempre un control públic i transparent de les
actuacions. Volem que les empreses del Tercer Sector i de l’economia social,
solidària i cooperativa tinguin un paper destacat en la recerca i la
realització de noves polítiques actives. Aquestes empreses, sense ànim de
lucre, poden facilitar la superació de moltes de les actuals mancances.
Si bé en el present cal un aprofitament
major i més accessible de les polítiques actives d’ocupació, de cara al futur
cal fer-se determinades preguntes. Les altes taxes d’atur juvenil -líders a
Europa en les dues crisis econòmiques de forma consecutiva- ens indiquen que
alguna cosa va malament amb el nostre model econòmic i laboral, intens en mà
d’obra de baixa qualificació, davant una joventut cada cop més formada. Tant
les persones que tenen estudis i no troben feina d’allò que han estudiat
(fenomen conegut com a "sobrequalificació") com les persones joves
que queden fora del sistema acadèmic formal, no són problemes individuals com
s’acostuma a posar de manifest, sinó una tragèdia col·lectiva: tenim un sistema
econòmic que s’ha demostrat incapaç d’aprofitar els coneixements de la gent
jove, i davant d’això no hi ha formació contínua que ho arregli. Com pot la
nostra economia absorbir el talent? Com pot retenir els llocs de treball i
generar-ne de nous? Com ha de respondre el nostre model productiu als grans
reptes de la humanitat, en particular a l’emergència climàtica i a la justícia
global? Com pot la nostra economia avançar cap a una transició ecològica justa,
que generi llocs de treball sostenibles en el temps i arrelats al territori?
Per a aquest 1r de Maig, reclamem valentia als agents socials per entomar
aquests reptes, i un debat real participat amb la ciutadania on puguem assentar
les bases per repensar el model productiu en l’era post-Covid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada