Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

divendres, 28 de març de 2014

PRESENTACIÓ PROJECTE DE LLEI PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA AL PARLAMENT

Ple del Parlament de Catalunya 2014.03.26
Intervenció de Diosdado Toledano, representant de la Comissió Promotora de la ILP Renda Garantida Ciutadana


Molt Honorables presidenta i president de la Generalitat
Honorables consellers i conselleres
Senyors i senyores Diputats i Diputades
Senyors i senyores Convidats/des

En primer lloc expressar el nostre reconeixement a totes les persones i entitats que han fet possible que aquest projecte de llei es presenti al Parlament, els 121.191 signants, fedataris i fedatàries, a les persones sense feina que van realitzar les marxes al febrer de 2013 i 2014, a qui recentment van participar a les marxas a Madrid i el 22 de març es van manifestar pel pa, treball i sostre, en una jornada memorable.

Amb el projecte de llei que presentem s'obre una esperança de dignitat per a la ciutadania de Catalunya, per als més de dos milions que viuen sota el llindar de la pobresa, especialment per als més de 600.000 en situació de pobresa severa i en particular per a les 95.000 famílies on tots els seus membres no tenen feina ni ingressos.

"La pobresa no pot esperar", ha dit el Papa Francisco, paraules de sentit comú que comparteix la gran majoria d'una societat solidària com la catalana. Però el govern va fer el contrari i va agreujar  la pobresa al retallar la renda mínima d'inserció a l'agost de 2011, excloent d'aquest subsidi a milers de famílies i impedint el seu accés a moltes més.

En veritat s'arriba amb molt retard!!. Des que es va aprovar el Nou Estatut l'art º 24.3 ha estat al calaix. ¿Quant patiment, desnonaments, talls d’aigua, llum i gas, i actes desesperats  s'haurian estalviat a centenars de milers de persones si aquest projecte de llei s'hagués aprovat fa anys?

És l’hora de la reparació. Cal evitar que aquesta tragèdia humana continuï i s'estengui, debatent, enriquint i aprovant aquest projecte de llei que desenvolupa l'enunciat de l'art 24.3 que diu "Totes les persones i famílies en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna".

En resum, en aquest projecte de llei:
- La renda garantida és un dret subjectiu i individual de totes les persones que compleixen els requisits que s'estableixen, no només d'un titular de la família com a la Renda Mínima, sinó de tots els membres que tinguin dret.

- Aborda la dimensió de la nova pobresa conseqüència de la crisi econòmica, agreujada pel "dogma" de les polítiques fracassades d'ajust i austeritat. No està condicionat de manera general, com en la RMI, a l'obligació a participar en cap tipus d'inserció laboral o social, però manté les ​​responsabilitats de les administracions per garantir aquest servei a les persones que necessitin aquesta inserció.

- Es proposa assegurar els mínims d'una vida digna, aplicant la mateixa quantitat econòmica que la pròpia administració estableix en l'indicador de suficiència de renda, per cert congelat en els darrers anys, és a dir, 569 euros per 14 pagues, o bé 664 euros per 12 pagues, quantitat clarament inferior a la xifra vergonyant del salari mínim a Espanya.

En justícia, els 426 euros de la RMI són clarament insuficients.  Poseu-vos en la pell de les famílies que ho perceben. Escolteu al Comitè Europeu dels Drets Socials quan en les seves conclusions de gener 2014 per a Espanya i Catalunya, excepte País Basc i Navarra, denuncia que els sistemes de Renda Mínima no són conformes al que disposa la Carta Social Europea, ni pel que fa al nivell de prestació, molt per sota del sòl de pobresa fixat per Eurostat, ni per les restriccions en les seves condicions d'aplicació.

- La Renda Garantida de Ciutadania és un dret, que entre els seus deures, té l'obligació d'acceptar una oferta de treball en condicions legals, sota pena en cas contrari de perdre la prestació. Per tant es fals que aquesta renda desactivi la recerca de feina.

A les mans del govern està canviar les polítiques fracassades d'ajust i austeritat i impulsar polítiques que creïn ocupació. Perquè la principal reivindicació del conjunt de persones sense ocupació és tenir una feina digna.

La democràcia no consisteix només a votar cada quatre anys, és moltíssim més, tenir els drets per viure dignament. No hi ha llibertat sotmesos a la misèria i la desigualtat. No hi pot haver una Catalunya lliure i democràtica sense cohesió social. Per això l'aplicació d'aquest projecte de llei ha de ser una de les prioritats, al costat de la salut i l'educació.

El seu caràcter de prioritat hauria de ser suficient a l'hora d'establir la seva viabilitat, però tenim molts arguments que avalen també la seva viabilitat econòmica i que anirem aportant al llarg del debat: Estalviar els costos de la pobresa i estimular la demanda, estalviar les despeses prescindibles, simplificar i racionalitzar la despesa de l’ajuda social, combatre el frau fiscal i la usura dels bancs i fons a la mateixa Generalitat, impostos a les grans fortunes i grans empreses, etc.

Per descomptat la pobresa té solució si es respecten els drets bàsics de la ciutadania. Però no la té si la pobresa s’utilitza com a instrument per forçar la devaluació salarial, i una competitivitat basada en l'absència de drets.

Per una Catalunya sense pobresa i desigualtat, de ciutadans i ciutadanes lliures, emancipada d'una economia que mata com denuncia també el papa Francisco.

Bona feina senyors i senyores diputats/es. ¡No defraudin aquesta esperança!


Diosdado Toledano Gonzalez
Representant Comissió Promotora ILP Renda Garantida de Ciutadania

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada