BON NADAL!!!!!

 

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA D'ENTITATS CRISTIANES AMB LA IMMIGRACIÓ DAVANT EL TRÀGIC INCENDI A BADALONA

 

Davant el tràgic incendi d’avui en una nau industrial de Badalona, des de l’equip coordinador hem cregut necessari emetre una nota de dolor i consternació pel que ha passat.

Des de la Plataforma, ja fa anys que venim denunciant l’infrahabitatge en que viuen moltes persones, especialment persones migrants. L’any 2013 ja vam emetre un comunicat en aquest sentit.

La crisi i la situació de la pandèmia no ha fet sinó empitjorar les condicions d’alguns d’aquests espais. Cal que la societat reaccioni i que empenyi als responsables polítics a actuar per assegurar una acollida digna en un habitatge digne. 

Barcelona, 10 de desembre de 2020,

PEL TREBALL I ELS DRETS SOCIALS. L'ATUR NO ÉS UN VIRUS... TÉ RESPONSABLES, TÉ SOLUCIONS! - CONCENTRACIÓ 14 DESEMBRE, 12H, PLAÇA SANT JAUME

 

ANTONIO ARANDA, NOU DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE PASTORAL DEL TRABAJO DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL. El primer laic nomenat per aquesta tarea

El laico de la diócesis de Orihuela-Alicante, Antonio Javier Aranda, ha sido nombrado por la Conferencia Episcopal, nuevo director del departamento de Pastoral del Trabajo, según ha anunciado el sacerdote y director saliente, Juan Fernández de la Cueva, durante el desarrollo de las jornadas que esta pastoral acaba de realizar.

Recordó la experiencia vivida y compartida -especialmente junto al obispo Antonio Algora, recientemente fallecido-, para seguir situando el trabajo como clave de toda la cuestión social, "sumando y aportando conjuntamente con otras pastorales".

21.11.2020 | Abraham Canales, Noticias Obreras

Aranda, primer laico nombrado para animar y dinamizar la Pastoral del Trabajo de la Iglesia en España, ha agradecido la confianza puesta en él y espera ser “un buen servidor de esta tarea encomendada sabiendo que no está solo en esta pastoral”. Es natural de Tetuán al emigrar sus abuelos paternos y maternos en busca de trabajo. A mediados de 1964 vuelve con su familia a España tras la independencia de Marruecos estableciéndose en Elche, localidad en la que vive y trabaja.

Militante de la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) desde 1985, muy implicado en el secretariado de Pastoral Obrera de la diócesis, del que fue director. En la parroquia Madre de Dios de su barrio, ha animado la pastoral juvenil y formado parte del Consejo Pastoral. Ha sido distinguido con la Insignia Pro Ecclesia de su diócesis, reconociendo su servicio pastoral y su testimonio de servicio y entrega generosa. Es conocida también su extensa trayectoria de compromiso en el mundo del trabajo, siendo delegado sindical del ayuntamiento de su ciudad.

Compromiso con los trabajadores, los más vulnerables

En la primera jornada de esta pastoral con la denominación de Pastoral de Trabajo –anteriormente Pastoral Obrera–, Aranda ha trasladado, a las cerca de 300 personas participantes, el nuevo encaje en la reestructuración de comisiones y departamentos realizada en Añastro, pasando ahora a depender de la Comisión Episcopal de Pastoral Social y Promoción Humana.

En su primera intervención como director, Aranda ha recordado el proceso dialogado “sobre el papel a desarrollar” por esta pastoral, así como el recorrido, la experiencia vivida y compartida –especialmente junto al obispo Antonio Algora, recientemente fallecido–, para seguir situando el trabajo como clave de toda la cuestión social, “sumando y aportando conjuntamente con otras pastorales”, animando la evangelización del mundo del trabajo, tender puentes con sus instituciones, acompañar a los trabajadores, especialmente en situaciones de precariedad y exclusión

 

XXVI JORNADAS GENERALES DE PASTORAL OBRERA - LOS RETOS DE LA PASTORAL DEL TRABAJO ANTE LA COVID19

 

Este 21 de noviembre, bajo el lema “Retos y esperanzas en el mundo del trabajo ante la situación actual y futura de la covid-19”, se han celebrado las XXVI Jornadas Generales de Pastoral del Trabajo, “on line”.

Comenzábamos con el saludo de Mons. D. Abilio Martínez Varea, obispo de Osma- Soria, que desde este curso está al frente del Departamento de Pastoral de Trabajo (Comisión Episcopal de la Pastoral Social y Promoción Humana). Nos recordaba que la Pastoral Obrera y del Trabajo es tarea de toda la Iglesia, no podemos obviar la centralidad del trabajo para la vida humana. Las Jornadas han contado con  la participación de unas 300 personas de 37 diócesis.

Tras la oración, hemos tenido un recuerdo agradecido para Mons. D. Antonio Ángel Algora  Hernando. De su mano hemos aprendido a vivir con más profundidad y coherencia la fidelidad a la Iglesia y al mundo obrero. Recogemos su testigo. ¡Hasta mañana en el Altar!

Esta Jornada ha sido espacio para compartir las situaciones de vida de los hombres y mujeres del mundo del trabajo, agravada por la actual pandemia, ahondando en la precariedad, el desempleo y la negación de su dignidad a tantas personas: mujeres, jóvenes, personas migrantes, personas cuyos ingresos dependen de la economía informal…; y también para compartir esta realidad, hacer una lectura creyente desde el Evangelio y la Doctrina Social, ayudándonos a descubrir retos y esperanzas en el empeño por construir nuestra historia en “términos de comunidad, de prioridad de la vida” (F.T. nº116).

Desde diferentes ámbitos y perspectivas, Raúl Flores Martos, Secretario Técnico de la Fundación FOESSA y Coordinador de estudios de Cáritas Española;  Joaquín Pérez da Silva, Secretario General de USO; M.ª Francisca Sánchez Vara,  Directora del Departamento de Migraciones y Movilidad Humana de la CEE; Elena Ruiz Cebrián, Presidenta del Consejo de la Juventud de España, nos han ayudado a fijar la mirada y  reafirmarnos en que no podemos seguir “normalizando” tantas situaciones donde el empleo no garantiza una vida digna, donde crece  la pobreza, la exclusión y  se instalan la inestabilidad y la precariedad. Recordamos especialmente a las trabajadoras del empleo doméstico, temporeros, personas que trabajan en la economía  informal, a las víctimas de la siniestralidad laboral y a los jóvenes golpeados de nuevo por una crisis mas.

Hoy se hacen más necesarias políticas, leyes, medidas de protección, recursos sociales y económicos como por ejemplo Rentas Mínimas, Reforma Fiscal, Ley de Extranjería, Reparto del Trabajo, frente a un mundo que descarta y deja a tantas personas en los márgenes. Necesitamos fortalecer las organizaciones sociales y sindicales.  Frente a una “economía que mata”, que genera víctimas y destruye el planeta, tenemos que conjugar los verbos: Acoger, proteger, promover e integrar, como dice el Papa Francisco.

Pedro José Gómez Serrano, Profesor Titular de la Facultad de Ciencias Económicas de la UCM, nos ha insistido que más allá del ver, juzgar y actuar, están el dolerse, soñar y celebrar, tomando conciencia de que el futuro está por construir, haciendo verdad las tres “t”: tierra, techo, trabajo. Las fracturas (sanitaria, laboral, económica, social) que dividen, aíslan, rompen la fraternidad y niegan la vida, sólo es posible eliminarlas si nos comprometemos a valorar el cuidado, la protección y la defensa del trabajo a la medida del ser humano.

Como nos insisten “Laudato si” y “Fratelli Tutti”,  el empeño es  hacer de la “casa común”, “hogar habitable”, donde vivir como familia humana, pasando del yo al “Nosotros”. Este tiempo de pandemia, de crisis, es tiempo  de asumir riesgos, generar nuevas experiencias y alternativas, hay posibilidades inéditas que generan solidaridad y hacen crecer en humanidad. Como Iglesia tenemos que estar ahí.

Esta Jornada es la primera que celebramos como Departamento de Pastoral de Trabajo en el marco de la Comisión Episcopal de Pastoral Social y Promoción humana. Tras recordar la trayectoria de esta pastoral, hemos dialogado sobre el papel a desarrollar en el futuro por este Departamento en un nuevo contexto de transversalidad con el resto de áreas con las que compartimos la misión.

Este año nos ha faltado el contacto más personal y la convivencia. Nos hemos encontrado, compartido anhelos, soñando juntos. “Soñemos como una única humanidad. Que Dios inspire ese sueño en cada uno de nosotros, impulsándonos a crear sociedades más sanas,  un mundo más digno, sin hambre, sin pobreza, sin violencia, sin guerras”. (P. Francisco en F.T.nº8,287 ,Oración).

ACTES AMB MOTIU DE LA JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT

El passat 7 d'octubre vam celebrar la Jornada Mundial pel Treball Decent. Compartim amb vosaltres dos dels actes que es van organitzar des d'algunes de les delegacions de la Pastoral Obrera.

A la diòcesis de Lleida van fer una conferència-debat sota el títol "Església i món obrer en aquest moment de crisi". Va ser a càrrec d'en Paco Porcar, militant de la HOAC. La podreu escoltar en el següent enllaç: click aquí

A la diòcesis de Barcelona, la plataforma Església pel Treball Decent van organitzar una taula rodona amb el títol "Feina i Covid: triem un altre camí". Va comptar amb la participació de Miriam Feu (Cáritas Barcelona), Toni Mora (en nom dels sindicats CCOO, UGT i USOC), Àngeles Tejada (Foment del treball) i Chakir Elhomrani (Conselleria de de Treball, Famílies i Afers Socials). La podreu veure a través del següent enllaç: click aquí  

Esperem sigui del vostre interès i les gaudiu!!

Mons. Bisbe Algora, un dels bisbes de la Pastoral Obrera. Nota de condol

Els membres del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC) expressem el nostre sentiment de condol per la mort del bisbe D. Antonio Algora, que va morir a Madrid el proppassat 15 d’0ctubre, després d’una convalescència de quasi un mes a l’hospital, a causa de la Covid.

El bisbe Algora ha sigut durant  27 anys el bisbe responsable del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Hem compartit múltiples trobades i reunions al llarg d’aquests anys. Sempre hem trobat en ell una persona i un pastor senzill, obert, dialogant, proper al món del treball, als treballadors i treballadores. Durant aquest temps ha compartit amb els moviments apostòlics les diferents crisis viscudes al nostre país i que han anat precaritzant la feina i la vida dels qui només tenen el seu treball per a viure. 

Com a consiliari de les Hermandades del Trabajo, i després com a bisbe de Terol i de Ciudad Real, ha estat un home que ha estimat els seus pobles, sempre atent a la realitat concreta del treball i de la pastoral, que com a cristians i treballadors, ha estat i és la nostra principal acció.

Testimoni agraït de tants homes, dones i joves militants, generosos i entregats amb el vestit del servei, valorava aquest tresor de l’Església, desconegut moltes vegades, incomprès moltes altres. Ell mateix va viure també moments d’incomprensió que sabia afrontar amb humor i patiment discret.

A les reunions del Consell Assessor del Departament de Pastoral Obrera, sempre l’hem trobat  escoltant amb atenció, participant com un més, comunicant-nos les seves sàvies experiències, sense imposar res, que enllaçava una darrera l’altra com diu Jesús: Tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles (Mateu 13,52)

Tots els qui formem la família de la pastoral obrera a casa nostra donem gràcies a Déu pel seu testimoni com a deixeble i apòstol (com a creient i pastor) de Jesucrist. Que la pastoral obrera és de tota l’Església va ser una de les seves conviccions i lluites. Que el Pare Bo l’hagi acollit. Ben segur que hem guanyat un intercessor davant d’ell en aquesta situació de pandèmia, que tant amenaça la salut, el treball i la vida de les persones i a nivell social.

Amb Don Antonio, i tants militants, volem pregar una vegada més i ben significativament en aquesta hora: Que les obreres i obrers morts en el camp de l’honor del treball i de la lluita descansin en pau. Gràcies  D. Antonio. Comptem amb la seva pregària.

 

Barcelona, a 17 d’octubre de 2020

7 D'OCTUBRE - JORNADA PEL TREBALL DECENT

 Aquests són els actes i el comunicat que la plataforma Església pel Treball Decent ha organitzat per celebrar la Jornada Mundial pel Treball Decent.

Us hi esperem!!!

Iglesia por el Trabajo Decent llama a "moverse" por un nuevo sistema productivo que ponga a la persona en el centro

• El manifiesto de ITD para la Jornada Mundial por el Trabajo Decente anima a movilizarse contra el aumento de la precariedad provocada por el impacto social de la pandemia y en defensa del trabajo decente y accesible

• Reivindica condiciones dignas para los empleos esenciales para la vida

• Imágenes para redes sociales #NosMovemosPorElTrabajoDecente

Las entidades de inspiración cristiana que impulsan en España la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente (ITD) lanzan un llamamiento a celebrar el 7 de octubre la Jornada Mundial por el Trabajo Decente “moviéndose” y alzando la voz “en nuestros barrios, ante las organizaciones sindicales y en las instituciones de gobierno” para reclamar un nuevo modelo productivo que, en pleno impacto social de la pandemia, garantice empleo digno y accesible.

En el manifiesto para esta Jornada, con el lema “Nos movemos por el trabajo decente”, y que ITD convoca en España por sexto año consecutivo, se denuncia la precariedad que sufren millones de trabajadores y trabajadoras “aumentada por la situación de emergencia sanitaria provocada por la pandemia mundial de la COVID-19” y que ha puesto de relieve “las debilidades estructurales del Estado de bienestar en España y la necesidad del trabajo decente para el desarrollo de una sociedad fraterna”.

Millones de personas se están quedado atrás

“Esta crisis –señala ITD—nos ha enseñado que se puede consumir menos y mejor, que el servicio de aquellos oficios menos valorados, social y económicamente son los que sostienen la vida y el cuidado comunitario”. Denuncian, en ese sentido, que “la realidad en que nos encontramos está visibilizando las consecuencias de un modelo productivo incapaz de generar empleo con alto valor añadido y caracterizado por las altas tasas de precariedad laboral”.

ITD identifica los síntomas de la gravedad de la situación, como son la galopante destrucción de empleo, con unas cifras de ERTE y paro disparadas; una protección social que no está llegando a quienes tienen derecho y peor lo están pasando, como en el caso del ingreso mínimo vital o la prestación para las empleadas de hogar, y que deja fuera a miles de personas sin posibilidad de acceso por ejercer su actividad en la economía sumergida; y la persistencia de demasiados empleos considerados esenciales que mantienen condiciones laborales tan precarias que rozan la indecencia.

Las últimas cifras aportadas por el Instituto Nacional de Estadística y CCOO así lo confirman:

• Hay 3.368.000 personas en paro (15,3% de tasa de desempleo). Entre los menores de 25 años, es del 39,6%; entre los mayores de 55 años, el 11,6%. La tasa de paro masculina, es del 14,13%, mientras la femenina es del 16,72%
• El 34% de los desempleados lleva más de un año buscando empleo y un 22% más de dos.
• El número de asalariados temporales sufre el mayor descenso trimestral (671.900 menos, un 16,22%), mientras el número de asalariados con contrato indefinido muestra una cifra de caída trimestral más moderada (-2,91%, con 361.400 asalariados indefinidos menos). La tasa de temporalidad se sitúa en un 22,35%, casi 4 puntos menos que al inicio de 2020 (26,1%).
• Hay 1.063.000 personas inactivas (han dejado de buscar empleo por el confinamiento y la coyuntura) y 1.150.00 hogares con todos sus miembros activos en paro.

Junto a ello, el informe Análisis y Perspectivas 2020 de la Fundación FOESSA constata el notable incremento (30%) de familias en situación de pobreza severa (67,8%), con unos ingresos inferiores a los 370 € mensuales para una persona y menos de 776 € para dos adultos y dos menores de edad.

Señala, además, que solo 1 de cada cuatro hogares se puede sostener del empleo; que el 60% de los hogares en exclusión grave ha visto cómo empeoraba su estado psicoemocional durante el confinamiento, mientras que el 26% consideran que ha empeorado su estado físico; y que uno de cada tres hogares (34%) está disminuyendo el rendimiento escolar de sus hijos e hijas al no poder seguir el ritmo marcado (cuando este ha existido) por el centro de enseñanza.

Solidaridad y unidad en la adversidad

Este grave deterioro del empleo y, por tanto, de la vida, “está suponiendo –se afirma en el manifiesto— que multitudes se vean abocadas a acudir a los servicios sociales públicos, a los recursos sociales de las organizaciones de la Iglesia o a la ayuda de las comunidades parroquiales y vecinales para poder subsistir. Es aquí donde se ha manifestado la mayor experiencia de solidaridad y apoyo común que hemos descubierto en esta circunstancia tan extraordinaria, una experiencia de unidad en la adversidad que ha hecho que nos movamos por el bien común”. Por ello, “tenemos que valorar el trabajo humano en la medida que nos dignifica como hijas e hijos de Dios, corresponsables con el cuidado de la vida y la creación”.

Una jornada reivindicativa

Ante esa situación, ITD invita a “movernos en comunidad, aunar esfuerzos, buscar apoyos y seguir reclamando un trabajo decente”. Urge, para ello, “a adoptar las medidas necesarias para conseguir que el trabajo decente sea una realidad accesible para todas las personas, con condiciones que permitan mantener una vida digna y que la protección social llegue a todas las personas que lo necesitan”. De forma concreta, ITD reivindica:

• Apostar por un nuevo sistema productivo, capaz de generar empleos con alto valor añadido y que ponga a la persona en el centro.
• Lograr el reconocimiento social y laboral de los empleos esenciales para la vida, con unas condiciones laborales dignas que permitan a las personas salir de la pobreza.
• Reconocer el derecho a la protección social sin que esté supeditado a la vida laboral.
• Garantizar que el ingreso mínimo vital sea una realidad para las personas que lo necesitan, dotando a las instituciones de los recursos necesarios para su gestión.
• Asegurar la percepción del subsidio extraordinario a las trabajadoras de hogar y que se reconozca su derecho a la prestación por desempleo al igual que para el resto de personas trabajadoras.

Las organizaciones que impulsan la iniciativa ITD han organizado una agenda de actos reivindicativos y celebrativos tanto en espacios virtuales como en todas las plazas y parroquias de las diócesis, cumpliendo los protocolos de seguridad.

Asimismo, animan a sumarse en las redes sociales a la movilización por el trabajo decente a través del hashtag #NosMovemosPorElTrabajoDecente.

RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA - S'ANUNCIA LA PRESENTACIÓ DE RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL DECRET 55/2020 DEL REGLAMENT DE LA LLEI DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

En la roda de premsa convocada per la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) el divendres 18 de setembre davant de Parlament de Catalunya han intervingut el representant de la Comissió Promotora de la RGC Diosdado Toledano, el portaveu de la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya Joan Mestres, el representant de Marea Pensionista i la COESPE Ramon Franquesa, i han aportat el seu testimoni Joan Llambrich i Farida Harrak.

Després de donar les gràcies als mitjans de comunicació presents, als representants de diversos moviments socials i sindicats, i a el diputat present de la CUP Vidal Aragonés, s'ha iniciat la roda de premsa amb un breu repàs a la pèssima praxis de la Direcció General de Economia Social (DGES) en la implementació de el dret a la RGC. Amb les últimes dades publicades de 126.000 persones beneficiàries de prestacions d'RGC i complements de RGC només es dóna cobertura a menys de l'30% de les persones amb privació material severa a Catalunya, 5,7% de la població (431.000 persones), dades de IDESCAT de 2019, i només es dóna cobertura a l'8,6% de la població en risc de pobresa (1.475.000 persones).

La gran majoria les sol·licituds de prestació de Renda Garantida de Ciutadania són denegades, o declarades desistides, de manera injusta.

Després d'analitzar el Decret 55/2020 de el Reglament de la llei RGC s'han constatat greus vulneracions de la llei RGC (veure Dossier Roda de Premsa) en un clar intent de blindar la pèssima praxis de la DGES en la implementació de la RGC. Davant el previsible agreujament de la pobresa com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i socials, és urgent l'aplicació efectiva de el dret a la RGC.

El passat 10 de juliol es va registrar l'anunci de el recurs contenciós administratiu, s'han tramitat els poders a la procuradora, i el TSJC ha requerit recentment la corresponent documentació a la DGES, després de la qual cosa es registrarà el recurs íntegrament.

També s'informa de l'registre el 2 de març de 2020 de l'requeriment a la DGES perquè respongui als punts de la Resolució de la GAIP 114/2019 que va ometre en la seva resposta. Requeriment que fins a la data la DGES no ha contestat. També s'expliquen les dues esmenes de lectura única per millorar la llei de la RGC el contingut es troba al Dossier de la roda de premsa, es denuncia l'opacitat de la DGES i per extensió de la Conselleria de Treball que fins a la data no ha complert la disposició addicional sisena de la llei RGC que obliga a el govern de la Generalitat a presentar un informe general d'avaluació i taxa de cobertura de la RGC, tot i les reiterades sol·licituds.

S'agraeix a la majoria de la Diputació Permanent de Parlament l'haver tombat el Decret llei 28/2020 que dificultava la tramitació i terminis per a l'accés de les persones a la RGC, etc.

Finalment s'anuncia que es tornarà a exigir l'actualització de l'IRSC en els pròxims pressupostos de la Generalitat, en compliment de la moció aprovada pel Parlament. Es reitera davant els grups parlamentaris la necessitat d'impulsar una auditoria independent sobre la gestió de la DGES en la implementació de la RGC. I es demana obrir el diàleg amb els grups parlamentaris per tramitar les esmenes de lectura única registrades.

Joan Mestres, portaveu de la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya: Informa dels greus problemes observats en la tramitació de les diverses prestacions socials de les persones sense ocupació a les oficines de l'SEPE, conseqüència de les retallades de personal i privatització de la gestió de l'ocupació. Aquests problemes també s'estenen a la tramitació de la RGC i de l'IMV. Anuncia una campanya de sensibilització i de mobilitzacions per fer efectius els drets de les persones aturades.

Ramon Franquesa, portaveu de COESPE i Marea Pensionista:

Denuncia la pèssima gestió de la DGES en la implementació dels complements de pensions no contributives amb el llindar de la RGC, i presenta la Carta enviada el president de el govern d'Espanya Sr. Pedro Sanchez on se sol·licita la derogació dels apartats 2 i 3 de l'article 364 de la Llei de la Seguretat Social, utilitzats fraudulentament per la DGES per retallar aquests complements.

Joan Llambrich, demandant d'un recurs a l'contenciós administratiu:

Denúncia l'extrema lentitud en el procés de la justícia, agreujada per la suspensió de la feina judicial durant l'estat d'alarma, la qual cosa ocasiona greus problemes en les persones vulnerables a l'espera de la corresponent sentència.

Farida Harrak (activista RGC a Blanes):

Denúncia la situació d'indefensió de nombroses persones vulnerables que sol·liciten la prestació de RGC, i critica als responsables municipals per no atendre i defensar degudament aquests drets.

Barcelona 18 setembre 2020

 

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadanía

Email: ilprcg@gmail.com

Web: http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/

 

UNA REALITAT QUE CLAMA SILENCIOSAMENT

Blog Cristianisme i Justícia .

 2 juny 2020· Per Pepe Rodado

https://blog.cristianismeijusticia.net/2020/06/02/una-realidad-que-clama-silenciosamente#more-28087 

Porto més de dos mesos sense treballar a causa de la Covid-19. El lloc on treball és una residència de joves esportistes lligada a un institut. No podrem tornar a la feina fins que obrin els instituts. Mentrestant, em vaig plantejar com podia donar un cop de mà davant tantes necessitats com anaven apareixent. Després d'oferir-me a Càritas, em van proposar participar en un punt de distribució d'aliments atenent famílies que, per primera vegada, s'acostaven a Càritas causa de la pèrdua de la feina o a l'atur dels treballs (amb un ERTO) pel coronavirus. Fa més d'un mes col·laborant en aquesta tasca. Què he observat des d'aquest lloc en aquestes setmanes?

Un 70% de les famílies són immigrants "sense papers". En situacions molt diverses en alguns aspectes, no així en el resultat final de necessitat màxima. M'explico. Molts d'ells no porten molt temps al nostre país: entre uns mesos i menys de dos anys. Hi ha altres que porten tres o més anys i encara no tenen papers. Alguns els havien presentat i la paralització administrativa els ha deixat congelats. Altres estan a l'espera d'aconseguir un contracte laboral d'un any a jornada completa per poder presentar-los. Aquesta és una de les exigències absolutament injustes de la Llei d'estrangeria  que impedeix a moltes persones, tot i l'arrelament al país, poder regularitzar la seva situació a Espanya i accedir a un mercat de treball regular, primer pas per poder adquirir la ciutadania amb els drets corresponents.

D'aquest grup, lògicament, els que treballaven ho feien sense contracte i la pandèmia els ha tret la font d'ingressos per anar tirant en el dia a dia, ja que els treballs que feien han quedat aturats: treballs de cura, de neteja, en la construcció, etc.

Un altre grup important és el de les persones que treballaven legalment, però l'empresa ha fet un ERTO. Moltes d'elles ho feien en el món de l'hostaleria i la restauració. Resulta que gairebé ningú, a mitjans de maig, ha cobrat res encara! Tot i que el ERTO era de mitjans de març. Només alguns han cobrat el mes de març. Per tant, porten un mes i mig sense entrades. L'angoixa per no poder fer front a l'alimentació, el pagament dels subministraments, dels lloguers dels pisos o habitacions, etc., és notable. En aquesta situació hi ha persones d'origen immigrant amb permís de residència i treball i també persones de país. Segons dades de CCOO, a dia d'avui hi ha 15.000 treballadors i treballadores que no han cobrat el ERTO, I en aquesta xifra només consten els de mitjanes o grans empreses, no els de les petites, com és el cas dels que han vingut a el punt de distribució d'aliments on col·laboro.

Un grup menor, però que m'ha cridat l'atenció, és el de persones que estaven al nostre país de turisme i els ha agafat la situació d'alarma proclamada pels governs respectius on s'han prohibit o reduït al mínim els vols. No han pogut tornar als seus països i han consumit tots els recursos de què disposaven. Els consolats i l'ambaixada els han deixat penjats. Els d'aquest grup són principalment de Sud-Amèrica.

Alguns casos més concrets. El d'una mare amb dos fills adolescents que porten sis mesos al nostre país. Encara no han aconseguit empadronar per les traves burocràtiques, a les quals s'ha afegit la no atenció a les oficines presencialment, i els mitjans telemàtics estan col·lapsats . Resultat: els dos nois no han pogut escolaritzar i perden tot el curs. A més de no tenir accés als drets bàsics que atorga l'empadronament.

Una dona jove que treballava en una botiga estava de baixa maternal quan va entrar en vigor l'atur per l'estat d'alarma. La petita empresa va optar per acollir-se a un ERTO ..., però es van oblidar d'ella i no la van incloure! Un "oblit" que l'ha deixat a ella i als seus dos fills al límit, en una habitació de lloguer de la que l'amenacen de fer fora si no paga ...

O el de diverses persones amb formació en educació i sanitat que s'enfronten a una quasi missió impossible quan intenten convalidar els seus estudis. Precisament professionals que podrien tenir possibilitats de treball davant la necessitat que tenim en aquests àmbits.

O el d'un parell de persones que els han rescindit el contracte d'obra i servei per la situació del coronavirus, sent la seva única font d'ingressos.

Aquesta és la fotografia des de l'atenció directa a 120 famílies. És una fotografia fidel d'una realitat laboral i social molt més àmplia. Com la punta d'un iceberg. Ella ens parla, a condició que vulguem veure-la i escoltar-la. És fonamental veure-la i escoltar-la en tant que persones, com a treballadors i treballadores amb les que podem identificar-nos. Però més important encara és que siguin vistes i escoltades pels responsables polítics, perquè puguin donar una resposta decent a aquestes persones. La majoria d'elles expressen que només volen viure del seu treball i viuen amb certa vergonya l'haver de demanar ajuda ... Per això aquesta setmana, quan han tornat per segona vegada a recollir els aliments, he descobert una llumeta d'esperança als ulls i la veu d'un grup d'ells, perquè han començat a fer algunes hores, els han cridat de la feina dient que a finals de mes o principis de juny reprendran el treball i compten amb ells.

Un cop més constatem que la feina és molt més que un pur mitjà per obtenir recursos materials per subsistir. És una acció que expressa la dignitat i l'autonomia personal i atorga un lloc social. Ho tindrà en compte la "nova normalitat"? O aquesta només significa seguir amb les mateixes condicions laborals, però amb mascareta i distància física? (Em nego a acceptar el concepte de distància social, que és terrible i ben significatiu!).

Les situacions referides, reals i feridores, són una denúncia viva d'unes condicions de vida laborals i socials que són inadmissibles i que caldrà modificar a favor de les persones si volem ser una societat decent. Només aquesta acció serà digna d'anomenar acció política. Per aquest motiu preferim fer la nostra l'expressió de Guy Ryder, director general de l'OIT, que afirma que més que una nova normalitat el que cal fer és entrar en una normalitat millor per a tothom.

DAVANT LA CRISI INDUSTRIAL I LABORAL A CATALUNYA - NOTA DE PREMSA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL T

Tarragona, 9 de juny de 2020 

Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid19 s'hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció, com és el cas de l’empresa Nissan a Catalunya. 

L’empresa automobilística tancarà les seves factories de Zona Franca a Barcelona, de Montcada i Reixac, i de Sant Andreu de la Barca. Aquest tancament afecta moltes persones del nostre entorn: amb l'acomiadament de més de 3.000 llocs de treball directes i una previsió de més de 20.000 d’indirectes. 

Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l'Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Els Bisbes desitgem transmetre aquest missatge per mirar el futur amb esperança:

1. Segons el parer de persones qualificades, la decisió d’aquesta deslocalització ha estat el resultat de tot un entramat de moviments econòmics, polítics i socials en l'àmbit internacional. Consta que la crisi s’ha anat forjant temps enrere i que, tot i haver buscat solucions, l'efecte de la pandèmia del Covid-19, ha accelerat les decisions empresarials.

2. No ignorem la complexitat del problema, però sí que expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades i confiem en l’èxit dels esforços realitzats conjuntament. Secundem totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú. 

3. La Doctrina Social de l'Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar. 

 4. Cal fer, doncs, un esforç per part de tots per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se. 

5. La repercussió social d'aquesta crisi ha reclamat l'atenció d'organitzacions civils i d'institucions polítiques. Fins ara ha resultat del tot insuficient i els intents de solució han arribat molt tard. Les forces socials s'han mobilitzat. En tot cas, les possibles sortides de la crisi no podran realitzar-se sense el diàleg, l'acord i la col·laboració dels tres àmbits implicats en el fenomen productiu: el treball, el capital i el poder polític. 

6. Els bisbes fem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Tot el conjunt de la societat ha de mirar el futur amb confiança, ha d’afavorir la creativitat i ha de lluitar amb fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes. 

7. Els Bisbes fem també una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Cridem, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves. 

8. Per fer-ho possible és necessari construir ponts per tal que siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats. 

9. Instem tots els catòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús ens inspirarà per dur a terme una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat. 

Davant la crisi industrial i laboral a Catalunya, demanem la benedicció de Déu perquè puguem trobar les respostes justes a les exigències legítimes de totes les persones i famílies que avui l’estan sofrint dolorosament. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres tots els seus dons. 

ANTE EL CIERRE DE LA NISSAN - TESTIMONIO DE UN TRABAJADOR AFECTADO

Hoy el alma se nos ha caído al suelo cuando la empresa, después de chantajearnos durante meses, nos han anunciado el cierre de nuestros puestos de trabajo. Después de dejarnos la piel durante tantos años, de congelaciones salariales, de recortes de derechos, de trabajadores despedidos, hoy nos pagan con una traición.

He ido contemplando como poco a poco les cambiaba el semblante a mis compañeros, de la esperanza al dolor y más tarde a la rabia. Siempre creímos sus mentiras, aceptamos los sacrificios que nos pidieron y su pago fueron 30 monedas de plata.

Con la mirada fría, como la de un verdugo, ni ha pestañeado, ni tan siquiera ha pensado en las 25.000 familias que hay detrás, sólo les ha importado sus beneficios.

Me suena el móvil y con voz alterada, mi hija me dice que el abuelo (al cual tuvimos que sacar de la residencia deprisa y corriendo porque se nos moría con covid19 y al cual mi ángel de la guarda, mi mujer, no dudó en encerrarse con él, arriesgando su propia vida), está pegando a Lorena, su cuidadora, ataques de la demencia. Así que tengo que dejar a mis compañeros quemando neumáticos, al grito de “si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra“, a toda prisa.

Por el camino de vuelta a casa, es cuando recuerdo tus palabras de hace un año aproximadamente. Al igual que ya hiciste con Simón, me preguntaste:

- Jorge, ¿tú me amas?

- Con todo mi corazón, Señor.

- Pues se fuerte ¿podrás?

- Y yo, todo valiente… lo que me eches.

Cuántas veces me creí un apóstol, un discípulo ejemplar, tonto de mí, iluso. Vanidoso. En estos dos meses, no te mentiré, he sufrido, he llorado y he padecido, hasta que, perdido, me volviste a preguntar:

          - ¿no decías que me amabas? Pues confía en mí.

¡¡¡Cuánto me pesa mi cruz!!! Y me acordé de ti, en el Gólgota, llevabas no una cruz, llevabas todas nuestras cruces. Cristo nos invitó a coger la cruz y a seguirle, no a tener miedo a la vida y tumbarnos a esperar. Cuando caemos, nos levantamos, pedimos perdón y corregimos nuestro rumbo.

Señor, quiero lo que tú quieras, cojo mi cruz y te sigo… que dulce es ahora. Para nosotros los cristianos obreros, la vida no es para sentarse y esperar a que Dios nos solucione todo el problema con milagros, sino empezar a hacerlo ya nosotros… luchando.

Paz en Cristo

Jorge Pérez

Militante de la ACO-Acción Católica Obrera

28 de mayo de 2020