DECLARACIÓN POR EL DÍA DEL TRABAJO

Poner el trabajo y los trabajadores en el centro de la vida económica
 
Mons. Stephen E. Blaire, obispo de Stockton
Presidente del Comité de Justicia Nacional y Desarrollo Humano
Conferencia de Obispos Católicos de los Estados Unidos
3 de septiembre de 2012
 
Este Día del Trabajo, nuestro país sigue luchando con una economía quebrantada que no está produciendo suficientes empleos decentes. Millones de estadounidenses sufren desempleo o subempleo, o viven en la pobreza pues sus necesidades básicas con demasiada frecuencia no son satisfechas. Esto representa una seria falla económica y moral para nuestra nación. Como personas de fe, estamos llamados a estar con los que han quedado atrás, ofrecer nuestra solidaridad y unir fuerzas con “los más pequeños de estos” para ayudar a satisfacer sus necesidades básicas. Buscamos una renovación económica nacional que ponga a las personas que trabajan y sus familias en el centro de la vida económica.
La economía quebrantada deja a demasiadas personas sin trabajo decente
Oficialmente más de 12 millones de trabajadores están en busca de trabajo pero no pueden encontrar empleo, y millones más han dejado buscar empleo. Millones más están subempleados; están dispuestos y pueden trabajar a tiempo completo, pero no hay empleos suficientes. Más de diez millones de familias son “trabajadores pobres”: trabajan esforzadamente, pero sus empleos no pagan lo suficiente para satisfacer sus necesidades básicas. La triste realidad es que más de 46 millones de personas viven en la pobreza y, lo más preocupante, más de 16 millones de niños crecen en la pobreza en nuestra nación. El vínculo entre el desempleo y la pobreza es innegable, como señala el papa Benedicto XVI:
Los pobres son en muchos casos el resultado de la violación de la dignidad del trabajo humano, bien porque se limitan sus posibilidades (desocupación, subocupación), bien porque se devalúan “los derechos que fluyen del mismo, especialmente el derecho al justo salario, a la seguridad de la persona del trabajador y de su familia” (Caritas in Veritate, no. 63).
Los funcionarios públicos debaten con razón sobre la necesidad de reducir los insostenibles déficits y deuda del gobierno federal. En las campañas políticas actuales, oímos hablar mucho sobre la economía, pero casi nada sobre el imperativo moral de superar la pobreza generalizada en un país todavía bendecido con importantes recursos y poder económico.
Estas duras realidades económicas ocasionan terribles costos humanos a millones de familias, que viven con ansiedad e incertidumbre y deben arreglárselas con salarios estancados o cada vez menores. Muchos se ven obligados a desempeñar dos o tres empleos, lo que somete a mayor presión el bienestar de sus hijos, y millones de adultos jóvenes ven negada la posibilidad de formar familias. Estas personas no son abstracciones: son cofeligreses y nuestros vecinos, nuestros primos y tíos, nuestros hermanos y hermanas, nuestras madres y padres; posiblemente nuestros propios hijos. La economía debería ayudar a las familias a prosperar, no someterlas a presiones adicionales.

Esta economía quebrantada también contribuye al peligro de que los trabajadores sean explotados o maltratados por otros medios. Por ejemplo, muchos empleados luchan por salarios justos, un lugar de trabajo seguro y una voz en la economía, pero no pueden comprar los productos que fabrican, alojarse en los hoteles que limpian o comer los alimentos que cosechan, preparan o sirven. Los inmigrantes y sus familias son especialmente vulnerables, lo que pone de relieve la urgente necesidad de una reforma inmigratoria integral.
Los obispos católicos de los Estados Unidos, a través de nuestra oficina de Servicios de Migración y Refugiados (MRS) y la Campaña Católica para el Desarrollo Humano (CCHD), ofrecen ayuda y esperanza a los trabajadores explotados y maltratados. MRS ayuda a trabajadores que han huido de sus países de origen con la promesa de un empleo, sólo para verse obligados a trabajar largos horarios en trabajos peligrosos. La CCHD apoya a grupos en todo el país que empoderan a los trabajadores para que alcen su voz y recuperen los salarios que se les ha quitado, exijan trato justo y busquen mayores oportunidades económicas. La economía quebrantada también somete a presión adicional a otras organizaciones católicas, como Catholic Relief Services, Catholic Charities y la Sociedad de San Vicente de Paúl, que pasan muchas dificultades para cumplir con nuestro mandato evangélico ante una mayor demanda y menores recursos.
La explotación de los trabajadores, ya sea sutil o evidente, lesiona su humanidad y niega su dignidad inherente. Los trabajadores explotados y maltratados requieren de nuestra atención y solidaridad. Una economía que permite esta explotación y abuso exige nuestra atención y acción. Como señalan los obispos en el Marco católico para la vida económica, “Con nuestras decisiones, iniciativa, creatividad e inversión, mejoramos o menoscabamos las oportunidades económicas, la vida comunitaria y la justicia social.” Debemos preguntarnos: ¿Cómo contribuimos a las fuerzas que amenazan la dignidad humana de los trabajadores vulnerables? ¿Cómo pueden nuestras elecciones en la vida económica y pública mejorar su vida, luchar por la justicia económica y promover las oportunidades?
Un llamado a la renovación económica y apoyo a los trabajadores
Nuestra nación necesita una renovación económica que ponga a los trabajadores y sus familias en el centro de la vida económica y cree suficientes empleos decentes para todos los que pueden trabajar. El trabajo es más que un sueldo; ayuda a criar nuestras familias, desarrollar nuestro potencial, participar de la creación de Dios y contribuir al bien común.
Todos y todas las instituciones tienen un papel que desempeñar en la construcción de una economía más justa. En las palabras de nuestra Conferencia, buscamos una economía al servicio de la persona y no al revés. El beato Juan Pablo II dijo:
…la sociedad y el Estado deben asegurar unos niveles salariales adecuados al mantenimiento del trabajador y de su familia, incluso con una cierta capacidad de ahorro. Esto requiere esfuerzos para dar a los trabajadores conocimientos y aptitudes cada vez más amplios, capacitándolos así para un trabajo más cualificado y productivo; pero requiere también una asidua vigilancia y las convenientes medidas legislativas para acabar con fenómenos vergonzosos de explotación, sobre todo en perjuicio de los trabajadores más débiles, inmigrados o marginales. En este sector es decisivo el papel de los sindicatos que contratan los mínimos salariales y las condiciones de trabajo (Centesimus Annus, no. 15).

Los sindicatos y otras asociaciones de trabajadores tienen una responsabilidad única y esencial en esta necesaria renovación económica. Nuestra Iglesia siempre ha enseñado que los sindicatos son “un elemento indispensable de la vida social, especialmente en las sociedades modernas industrializadas” (Laborem Exercens, no. 20) y son ejemplos de los principios católicos tradicionales de solidaridad y subsidiariedad en la acción. En lo mejor de sí, los sindicatos demuestran solidaridad al congregar a los trabajadores para hablar y actuar colectivamente para proteger sus derechos y perseguir el bien común. Los sindicatos son un signo de subsidiariedad al formar asociaciones de trabajadores para tener una voz, expresar sus necesidades y negociar con las grandes instituciones económicas y estructuras de gobierno.
Al igual que otras instituciones, incluidos grupos religiosos, empresariales y cívicos, los sindicatos a veces no están a la altura de esta promesa y responsabilidad. Algunas acciones sindicales pueden contribuir a polarización excesiva y partidismo intenso, pueden asumir posiciones que entren en conflicto con el bien común, o pueden centrarse en sólo estrechos intereses propios. Cuando las instituciones laborales no están a la altura, ello no niega la enseñanza católica en apoyo de los sindicatos y la protección de las personas que trabajan, pero llama a un nuevo enfoque y un diálogo franco sobre cómo defender mejor a los trabajadores. De hecho, la renovación económica que pone a los trabajadores y sus familias en el centro de la vida económica no puede tener lugar sin sindicatos eficaces. Esta renovación requiere que las organizaciones empresariales, religiosas, laborales y cívicas trabajen juntas para ayudar a los trabajadores a defender su dignidad, reclamar sus derechos y tener una voz en el lugar de trabajo y la economía en general.
Construir una economía más justa
En este momento de crisis económica e incertidumbre, tenemos que reflexionar sobre las dimensiones morales y humanas de demasiada pobreza e insuficiente trabajo. Estamos llamados a trabajar juntos--empresarios, trabajadores y gobierno--para construir una economía productiva que ofrezca oportunidades, cree empleos, genere crecimiento, proteja la dignidad de las personas que trabajan, respete la familia y promueva el desarrollo humano genuino.
El relativo silencio de los candidatos y sus campañas sobre el imperativo moral de resistir y superar la pobreza es a la vez inquietante y desalentador. A pesar de los niveles inaceptables de pobreza, pocos candidatos y funcionarios electos hablan de la pobreza generalizada o de ofrecer un camino para superarla. Tenemos que escuchar a aquellos que buscan conducir este país acerca de los pasos específicos que tomarían para sacar a la gente de la pobreza. En este año electoral, los católicos deben examinar y actuar con base en lo que los obispos de los Estados Unidos dijeron sobre las cuestiones económicas en Formando la conciencia para ser ciudadanos fieles:
Las decisiones e instituciones económicas deberían ser evaluadas según hayan protegido o devaluado la dignidad de cada persona humana. Las políticas sociales y económicas deberían promover la creación de puestos de trabajo para todos aquellos que puedan trabajar, con condiciones laborales decentes y salarios justos. Las barreras que no permiten salarios y puestos de trabajo en igualdad de condiciones para mujeres y para quienes sufren discriminación injusta deben ser erradicadas. La doctrina social católica apoya el derecho de los trabajadores a elegir si quieren o no organizarse, pertenecer a un sindicato, negociar colectivamente y hacer uso de estos derechos sin ser objeto de represalias. También afirma la libertad económica, la iniciativa y el derecho a la propiedad privada. Los trabajadores, dueños, empleadores y sindicatos deberían trabajar juntos para crear puestos de trabajo decentes, construir una economía más justa y promover el bien común (no. 76).
Nuestra Conferencia de Obispos está desarrollando una reflexión pastoral sobre el trabajo, la pobreza y una economía quebrantada. Esta modesta reflexión se basará en gran medida en las vigorosas encíclicas del papa Benedicto XVI, comunicará nuestra solidaridad con aquellos que se han quedado atrás, y llamará a la oración, la educación, la discusión y la acción. Será un ejemplo de respuesta al llamado del papa Pablo VI a los seglares:
… pertenece a ellos, mediante sus iniciativas y sin esperar pasivamente consignas y directrices, penetrar del espíritu cristiano la mentalidad y las costumbres, las leyes y las estructuras de su comunidad de vida. Que cada cual se examine para ver lo que ha hecho hasta aquí y lo que debe hacer todavía. No basta recordar principios generales, manifestar propósitos, condenar las injusticias graves, proferir denuncias con cierta audacia profética; todo ello no tendrá peso real si no va acompañado en cada persona por una toma de conciencia más viva de su propia responsabilidad y de una acción efectiva (Octogesima Adveniens, no. 48).
Este Día del Trabajo, millones de trabajadores y sus familias tienen necesidades urgentes y apremiantes. Les pido que me acompañen en una oración especial por ellos y por todos los trabajadores, especialmente lo que están sin trabajo y luchan por vivir con dignidad. Que Dios guíe a nuestra nación en la creación de una economía más justa que honre verdaderamente la dignidad del trabajo y los derechos de los trabajadores.

RESCATAR LES PERSONES

La GOAC de Barcelona-St. Feliu volem compartir la nostra indignació pel greuge entre el rescat dels bancs i l’abandó de les persones.

Estem vivint en una situació de profunda crisi no només econòmica sinó també política, social, cultural i de valors. L'afany de lucre i el menyspreu a qui està ja patint les conseqüències es troba a l'arrel d'aquesta crisi. Grans empreses multinacionals i  entitats financeres s'han enriquit de forma immoral especialment en els últims anys gràcies a les polítiques neoliberals dictades per tots els governs. Per a “recuperar-nos” d'aquest robatori els mateixos governs han iniciat constants retallades als drets socials que estan suposant la vulneració dels drets humans més fonamentals: salut, educació, treball, habitatge, alimentació... Els mercats financers (que tenen cares i noms) amb el beneplàcit dels governants han generat una crisi econòmica evitable.

En aquests dies el govern anuncia, entre mentida i opacitat, un rescat de milers de milions d’euros per part de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea) per a sanejar l'economia espanyola. Però aquest fons seguirà enriquint els amos i directius dels bancs i les grans empreses que estan implicats en la desesperació, pobresa i mort de persones i famílies.  Amb aquest rescat de la troica imposarà  mesures orientades a reduir encara més els drets de la població per aconseguir una mà d'obra barata, atemorida i sotmesa. D'aquesta forma s’agreuja el conflicte social. Perquè on hi ha pobresa no hi ha llibertat, i on no hi ha llibertat no hi ha pau.

Vivim, però, també entre persones i col·lectius compromesos amb la justícia. Les accions per la defensa de la sanitat, l’educació, els serveis socials públics i de qualitat són constantment organitzades per moviments socials, professionals, sindicats, associacions i usuaris. Es duu a terme una iniciativa legislativa popular per la dació en pagament contra una llei injusta. La població desnonada s’organitza i reallotja en habitatges buits. Els moviments socials convoquen a denunciar les situacions inhumanes de la classe treballadora: el jovent, les dones  discriminades, persones immigrades sense drets, les persones aturades sense subsidi... Totes les lluites, unides a la solidaritat familiar i veïnal, apaigava el dolor i el converteix en esperança.

Nosaltres, dones i homes creients i seguidors de Jesús de Natzaret, entenem que la persona, especialment la més desfavorida, ha de ser el centre i motiu de tota activitat humana; que l'economia, la política, el treball i la cultura han d'estar al servei de les persones i el bé comú.

Per això ens comprometem i animem a totes les persones a desobeir lleis injustes, a buscar col·lectivament solucions als problemes col·lectius des de l’equitat i la fraternitat: a participar activament en els grups que denuncien la injustícia, en les plataformes sindicals que lluiten pels drets de les persones treballadores, en les cooperatives i entitats que treballen per l'economia solidària i el repartiment de la riquesa, en els espais on es creen alternatives de vida que trenquen amb les lleis del neoliberalisme, en els col·lectius que cerquen una organització política d'autèntica democràcia i en els moviments que lluiten perquè qui ha propiciat aquesta crisi i s'ha beneficiat amb el dolor aliè respongui davant el poble.

Assemblea Germanor Obrera d’Acció Catòlica Barcelona-St. Feliu

Cabrera de Mar, 1 de juliol 2012

MANIFEST DE LA PASTORAL SOCIAL

Delegació de Pastoral Social

Secretariat Diocesà pels Marginats

Rivadeneyra,6, 8a

08002 Barcelona

El Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona ha dedicat part de les seves sessions d’estudis, d’aquest curs 2011-12, a examinar les conseqüències de les retallades econòmiques en les polítiques socials.

Retallades que repercuteixen de forma molt negativa en la vida de moltes persones en especial d’aquelles que pateixen mes precarietats i que han anat creixent en aquests darrers temps, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que pateix el nostre país

En les nostres trobades hem convidat a  experts. hem escoltat el testimoni de persones que treballen en institucions en el camp de l'exclusió social... Agraïm les aportacions d’alguns biblistes que ens han  ajudat a reflexionar  a la llum de la Paraula de Déu

En finalitzar el curs hem cregut convenient fer públiques algunes de les conclusions a les que hem arribat. La nostra pretensió no és una altra sinó la d'apuntar algunes pistes que puguin ajudar  als creients, i a tots els homes i dones de bona voluntat, a tenir alguns elements de judici  

ALGUNES REALITATS 

Algunes realitats

1-      En el nostre país cada vegada creix més el nombre de famílies en què cap dels seus membres tenen ingressos estables, degut  que es troben en atur i se'ls ha acabat el subsidi o bé, perquè no han accedit a la primera feina.

2-      Augmenta el nombre de persones que es veuen obligades  a demanar, per subsistir, roba o aliments en les parròquies, Càrites, Creu Roja o altres institucions  de caire benèfic.

3-      És molt significatiu l’augment considerable de persones “sense sostre”. Segons el recompte que es va fer el 8 de novembre del 2011, en l’actualitat en la ciutat de Barcelona són 2.791 (1533, dormint directament al carrer o en assentaments i 1258 allotjades en els recursos públics i privats existents), un 32’1% més, que fa quatre anys.

4-      Creix el nombre de persones que es veuen obligades a treballar en l’economia submergida, sense cap mena d’assegurança i cobrant uns sous de misèria. Aquest fenomen és transversal, però el pateixen d’una forma molt significativa el col·lectiu d’immigrants.

5-      S’ha denegat o retirat el “PIRMI”, únic ingrés estable,  a moltes famílies, degut a les noves exigències administratives.

6-      Els infants són un dels col·lectius més afectats per la política de “retallades”. Segons els darrers informes, un de cada quatre nens de Catalunya es troben en situació de risc, degut a la manca d’alimentació adequada, d’higiene, i de condicions de vida. Els menjadors escolars es queixen de manca de recursos o de cobrar de l’Administració amb molt de retard i algunes d’aquestes empreses amenacen amb plegar. Per alguns infant és l’únic menjar adient.

7-      Cada vegada és més gran el nombre de persones que es veuen obligades per subsistir a buscar restes de menjar als contenidors, a recollir ferralla en les deixalles, o a la venda ambulant. En aquest darrer cas, exposant-se a la detenció o l'embargament dels productes o es veuen obligats a fugir i amagar-se de les forces de seguretat com si fossis delinqüents.

8-      S’han cancel·lat o retallat moltes subvencions a entitats socials, fet que ha obligat a moltes d’aquestes entitats a suprimir o disminuir  alguns dels seus serveis, en detriment de les persones que se’n beneficiaven. Darrerament un dels col·lectius que s’han vist afectat, no l’únic, ha estat el dels  qui pateixen deficiències psíquiques

 A LA LUM DE LA PARAULA DE DÉU

A la llum de la Paraula de Déu

1-      Davant de tants homes i dones que pateixen, Déu continua interpel·lant-nos amb la mateixa pregunta que va fer a Caín, des dels inicis de la història: “On és el teu germà Abel?” (Gn 4, 9)

2-      Els creients no podem fer cas omís de les observacions de la carta de Sant Jaume: “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2 14-17).

3-      No podem tancar els ulls davant del sofriment de tants homes i  tantes dones que no tenen el mínim per viure amb dignitat. El nostre criteri de comportament ha de ser la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37).                               DENUNCIEM

Denunciem

1.       Que el pes de la crisi econòmica recaigui en el més febles, aquells que menys es van beneficiar en temps de bonança.

2.       Que en el debats parlamentaris, tant a nivell estatal com català, és parli molt més de polítiques financeres, d’estabilitats pressupostàries, de dèficit fiscal, que no pas de persones. Conscients que és bàsic per un país una correcta política econòmica, aquesta ha d’estar al servei de les persones, i de forma molt particular, al servei dels més pobres i no a la inversa.

3.       Que en l'elaboració dels pressupostos no es tingui com a primera prioritat les polítiques de benestar social, ajudant amb projectes i subvencions a la reinserció social d’aquells que s’han vist llançats per la crisi econòmica al marge de la societat.

4.       Que mentre hi ha persones que es veuen obligades a viure en el carrer o en habitatges sense les degudes condicions, entitats financeres i immobiliàries posseeixi un gran estoc de pisos buits.

5.       Que va creixent en la nostra societat el nombre de persones que viuen la marginalitat, abocades a un procés de degradació personal que farà molt difícil, per no dir impossible, la seva reintegració a la societat.

6.       Que cada vegada és més gran la diferència que hi ha entre la població sense recursos suficients, els pobres, i els que neden en l’abundància, els rics. És escandalós que un dels mercats que més creixi sigui, els dels productes de luxe als quals sembla que no els afecti la crisi.

Demanem

1.      En primer lloc a les comunitats cristianes, que tot i seguint l’exemple de la primitiva Església, intensifiquin  la comunió de béns (Ac 2, 44-46). I tinguin com a prioritat la solidaritat envers els més febles.

2.      A les administracions públiques que revisin els seus pressupostos, i posin com a primer objectiu de despesa, polítiques de reinserció i promoció social, d’ajudes i subvencions a les entitats que treballen en el món de la marginació i dels més pobres, encara que això sigui en detriment d’altres realitats

3.      A les entitats financeres que posin al servei del més pobres els seus recursos, i facilitin l’accés a l’habitatge posant a disposició en condicions  assumibles, l’estoc de pisos buits que tenen

4.      Als partits polítics que deixant de banda, les seves llegítimes diferències, s’esforcin per cercar un gran acord per posar l’economia del país al servei del més febles.

5.      A la societat en general que sigui conscient que el nostre món no té futur, si continua creixent el nombre de persones que no poden viure amb dignitat, i promoguin com un dels valors més preuats la solidaritat

Finalment volem agrair al gran nombre de voluntaris, i institucions, tant civils, com d’inspiració religiosa, que treballen per la promoció de les persones, i que hi dediquen temps, creativitat, recursos. Són un signe d’esperança, enmig d’aquesta situació tant difícil per a molts.

Secretariat Diocesà pels Marginats

Dia del Corpus Christi, festa de la caritat,

10 de juny de 2012

COMUNICAT PLATAFORMA IMMIGRACIÓ

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA D’ENTITATS CRISTIANES AMB ELS IMMIGRANTS ENTORN L’ELIMINACIÓ DEL DRET A L’ASSITÈNCIA SANITÀRIA A LES PERSONES ESTRANGERES  SENSE AUTORITZACIÓ  DE RESIDÈNCIA

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

1.      L’esmentat Decret Llei, entre moltes altres mesures que no són objecte de la nostra atenció aquí, elimina del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres  sense autorització de residència a l’Estat espanyol, un dret reconegut fins ara per la Llei d’Estrangeria. L’assistència ja només es mantindrà en els casos d’urgència per accident o malaltia fins l’alta mèdica, dones embarassades i menors de 18 anys.

2.      Des del nostre punt de vista, aquesta mesura, de dubtosa constitucionalitat, representa una greu i inacceptable involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l’assistència mèdica de les persones afectades, reconegut en l’art. 25.1 de la Declaració Universal del Drets Humans, posant també en perill el seu dret a la vida i menyspreant la seva dignitat humana. Alhora, comportarà un factor d’inseguretat i exclusió social per a aquests col·lectius, fet que s’afegeix a la creixent precarietat que ja pateixen, enviant un missatge populista i molt perillós d’ estigmatització dels estrangers.

3.      Al nostre parer, aquesta mesura no es pot justificar per la intenció de reduir el dèficit públic, atès que l’estalvi econòmic que representa en el conjunt del pressupost sanitari és mínim. Al contrari, és més que probable que, en molts casos, el fet de no prestar l’assistència mèdica oportuna generarà posteriorment un cost econòmic superior, quan moltes patologies acabin derivant en malaltia greu. A més a més, això pot contribuir a col·lapsar els serveis d’urgències. Tampoc no es pot justificar pel fet que existeixin casos de frau en la utilització dels serveis de salut per part d’algunes persones estrangeres (“turisme sanitari”). En tot cas, calen mesures per evitar o reduir el frau que es pugui produir, en comptes d’eliminar l’assistència de forma generalitzada a tot un col·lectiu.

4.      Des del nostre punt de vista, aquesta mesura s’integra en una tendència preocupant de polítiques que, en l’actual context de crisi econòmica, perjudiquen especialment als col·lectius socials més vulnerables i que debiliten greument l’Estat del benestar o Estat social.  Aquesta forma d’Estat és una conquesta irrenunciable de justícia social, que Europa hauria de mantenir i reivindicar com a model de referència global.

5.      Per tot això, instem el Govern espanyol a rectificar aquesta mesura i a continuar oferint assistència mèdica a tota persona que ho necessiti. Com recorda contínuament l’Església, “qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots en qualsevol situació” (Benet XVI, Caritas in Veritate, 65). Comprenem l’exigència de reduir el dèficit públic, però entenem que existeixen altres polítiques que poden obtenir els mateixos resultats sense posar en perill prestacions tan essencials com són l’educació bàsica i l’atenció sanitària universals i gratuïtes. La reducció del dèficit es pot aconseguir amb la racionalització de la despesa pública en diferents aspectes: la disminució de l’enorme despesa militar espanyola; la lluita més activa contra totes les formes de corrupció, d’abús dels serveis públics  i de frau fiscal; la millora en la gestió i l’ús més responsable dels serveis públics; i un repartiment més equitatiu de les càrregues públiques en funció dels nivells de renda, entre d’altres.

Barcelona, 3 de maig de 2012

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.

MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG 2012

MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2012

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les  víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història del moviment obrer.

El Primer de Maig d’enguany està molt marcat per la reforma laboral, les retallades econòmiques, la pujada de l’atur, els desnonaments injustos, el dèficit fiscal i la conseqüent resposta dels treballadors i treballadores a la vaga general del passat 29 de març.

Entre llums i ombres els cristians obrers, que també vivim en la nostra pròpia pell aquesta situació, ens sentim solidaris a tantes persones que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica provocada per un sistema econòmic injust.

Hem vist que...:

-          totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores;

-          moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...,

-          va augmentant el nombre d’aturats i aturades;

-          els joves miren amb molta inseguretat el seu futur;

-          cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació;

-          algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i nets;

-          famílies han de renunciar les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques;

-          treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur.

Ens hem deixar il·luminar per l’evangeli segons Marc que…

-          ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34);

-          ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc 10, 21);

-          ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43);

-          ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17);

-          ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44);

-          ens empenta per fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

La dignitat de la persona i les exigències de la justícia requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessiva i moralment inacceptable les desigualtats i que se segueixi buscant com a prioritat l'objectiu de l'accés al treball per part de tots, o ho mantinguin. Caritas in veritate 36, de Benet XVI

Ens sentim compromesos a...:

-          continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi;

-          treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat;

-          tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones;

-          sensibilitzar a les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida;

-          educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, capses de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.

29 DE MARÇ, VAGA GENERAL

DAVANT LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ 2012

E

l proper 29 de març els sindicats i moltes altres entitats socials convoquen una vaga general a tot l’Estat. El detonador ha estat el profund malestar que ha provocat el decret llei de Reforma Laboral de febrer, que s’afegeix a la indignació provocada per les contínues retallades de tot tipus i alhora els increments de preus, que recauen sobre els i les treballadores, aturats, pensionistes... i que cada cop provoca més exclusió.

Concretament, aquesta reforma laboral, lluny d’aconseguir un creixement econòmic i la creació d’ocupació, redueix encara més els salaris i consolida el model productiu basat en els baixos costos.

Aquesta llei que imposa el govern del PP és una enorme agressió als drets dels treballadors i treballadores, i una immensa pèrdua en qualitat de vida. Els aspectes que veiem més negatius i impactants són:

* Es facilita i abarateix l’acomiadament. (Es rebaixa la indemnització a 20 dies per any treballat. Pot ser motiu d’acomiadament estar 9 dies de baixa).

*  L’empresari té el poder absolut sobre les condicions de treball i els salaris.(Poden abaixar els salaris i modificar les condicions laborals, unilateralment).

* Es suprimeixen les bonificacions per maternitat.   

* Agredeix el dret constitucional de la negociació col·lectiva. (L’empresari pot aplicar la clàusula de despenjament del conveni col·lectiu).

* Limita el poder judicial. (En matèries com els ERO, que es faran directament, sense autorització prèvia de l’Administració; i l’estabilitat en l’ocupació. Augmenten les  causes objectives per l’acomiadament).

Com a homes i dones obrers cristians no som aliens a la situació que vivim, per això:

-  sentim com a propi el plor i l’angoixa, el goig i l’esperança, sobretot dels pobres i de tota mena    d’afligits del nostre món, en tant que deixebles de Jesucrist (GS 1)

-  ens sentim cridats a participar en la construcció d’una societat, on la dignitat de les persones i els seus drets, estiguin per damunt de qualsevol interès economicista, que degrada les persones a mers instruments.

- ens sabem amb la responsabilitat de continuar el treball pels drets que hem rebut i volem            treballar perquè les generacions futures també en tinguin.

- ens motiva la caritat social i política: l’esforç dirigit a organitzar i estructurar la societat de manera que el pròxim no hagi de patir la misèria, sobretot quan aquesta  es converteix en la situació en que es debaten un immens nombre de persones i fins a pobles sencers, situació que avui té les proporcions d’una veritable qüestió social mundial (CDSE 208).  

Com a Pastoral Obrera de Barcelona oferim aquests elements de reflexió perquè creiem que no  podem callar davant la realitat que vivim, tot cridant a:

-           conèixer més a fons la Reforma Laboral

-           preparar i participar en la vaga general

-           continuar treballant, l’endemà de la vaga, per un treball més humà i una vida més           comunitària

PASTORAL OBRERA DE BARCELONA: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERES I RELIGIOSES EN BARRIS

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

"El 8 de març és un símbol per a les dones de tot el món. Tot i haver acomplert el primer centenari dels tràgics fets que recorden aquest dia, el Dia Internacional de la Dona Treballadora continua tenint moltes raons per existir i moltes discriminacions per esborrar definitivament, per caminar cap a una societat amb igualtat d'oportunitats.
La situació de la dona treballadora encara és molt lluny de la igualtat d'oportunitats respecte als homes. Hi ha moltes precarietats que es fonamenten en un model de societat molt ben après i interioritzat, on els homes i les dones tenen uns rols definits, que costen de canviar. La situació s'agreuja si som dones i som joves, i també si, a més, som immigrants.
Encara trobem molts testimonis de dones que diuen: Em plantejo si podré formar una família. Penso que és impossible treballar en les condicions en què em trobo. S'ha de pensar molt, perquè no tindré gaire temps per dedicar-lo als meus fills i filles. Jo li dic a la meva parella que potser quan tornem a Hondures ens ho podrem plantejar, o si aconseguís un treball estable aquí, que tal i com estan les coses no crec que passi (Jenny, d'Hondures).
Un altre exemple de la situació de la dona treballadora és aquest: Com a fisioterapeuta, no crec que tingui connotacions especials el fet de ser dona de cara a les empreses, però si que en té de cara als pacients. Es pensen que com que sóc una noia (i més aviat petita), no seré capaç de sostenir una persona mentre l'estic reeducant a caminar o fent pujar i baixar escales, quan trontolla i comença a caure. Però això no és veritat, ja que no és per la força bruta que aguantaràs una persona que cau, és per com compenses amb el pes del teu cos la caiguda del pacient. Costa explicar-ho als pacients, així que la solució que he trobat és ensenyar- los, fent una demostració en viu, que tot i ser dona i “petita” el puc aguantar.... (Helena, militant de la JOC).
Aprofitem l'ocasió per parlar-ne des del que vivim en el nostre entorn. Ens adonem que Déu ens ofereix un projecte col·lectiu basat en el reconeixement de cada persona, de cada home i de cada dona, cosa que sempre sorprèn. S'estranyen que Jesús parlés amb una dona (Jn 4, 27).
Per això posem de manifest el valor de tota persona, especialment de la dona per totes aquestes situacions que encara vivim. Cap de nosaltres no pot ser menyspreada, ni pot ser tractada socialment com a un objecte de consum o mà d'obra barata.
En, i des dels nostres moviments continuem treballant, transmetent, lluitant i comprometent-nos a unir els nostres esforços, junt amb tantíssimes persones que defensen la igualtat entre els éssers humans i la prioritat de la persona per sobre del capital i del patriarcat.
Ens comprometem a continuar aquest camí amb la nostra metodologia, partint de la vida, de les situacions que estan patint els i les treballadores dels moviments i dels nostres entorns, amb qui compartim la vida i el treball dia a dia. Volem unir els nostres esforços amb totes les persones del món que lluiten i treballen en aquest mateix camí dins del món obrer.
Proclamem que:
√ L'atur no ha de castigar més les dones, les oportunitats han de ser iguals per a tothom.
√ Voler fer una família no hauria de representar un impediment laboral o quedar-se sense feina.
√ Hem d'eradicar els prejudicis de la societat sobre allò que una dona pot fer o no pot fer.
√ Les pensions de les dones no les poden deixar en el llindar de la pobresa.
√ Comunitàriament, hem de continuar fent per sortir de l'atur, la marginació, la soledat, els maltractaments...
Continuem lluitant, amb el somni que un altre món ja! és possible, que una vida igual per tothom i per a nosaltres, les dones, també és possible!"
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÓCESIS DE CATALUNYA.