Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

CONGRÉS DE LAÏCAT A CATALUNYA . 2-3 OCTUBRE, Poblet

A 50 anys del CVII i 20 del Concili Provincial Tarraconense, i convocats per la XARXA LAÏCAT XXI, acompanyats per alguns dels nostres bisbes,  hem compartit aquests dies. 

Laïcat XXI vol continuar essent xarxa, no un nou moviment, que ens ajudi a viure el nostre ser laics en l’Església i cristians en el món arrelats en les nostre parròquies, comunitats i moviments.

A cadascú de nosaltres, personalment, el Déu de Jesucrist ens ha cridat. Cadascú dels que som aquí hem sentit la seva crida. Ens ha encomanat una tasca i a la vegada omple el nostre cor de joia i agraïment. Ara, a punt de tornar cap a casa, cap a les nostres comunitats, parròquies, moviments volem dir-nos tots junts que: 

·         Aquest és el Món que Déu continua estimant, i en el que Jesucrist es va fer home assumint les nostres penes, els nostres límits i les nostres esperances. En la nostra societat secularitzada, en la que sembla que Déu no sigui necessari. 
o   Nosaltres laics cristians, estimem aquest món i volem mirar-lo amb la mirada amorosa i confiada de Déu.  o Nosaltres laics cristians, a Catalunya, veiem aquesta societat que ens toca viure com una nova oportunitat per a donar testimoni de la radicalitat de l’amor de Déu, per cada home i dona i especialment per als pobres. 
o   I, si perdem privilegis com a Església guanyem en radicalitat evangèlica, i per això és també un bon moment per a l’Església!

·         Ens sabem en un món on els pobres, els preferits de Déu, viuen en la injustícia i sovint nosaltres ens som còmplices. Som conscients de les perifèries en què viuen o Volem que la lluita contra la pobresa, i el rostre humà dels pobres  canviïn la nostra manera de viure i siguin l’horitzó  dels nostres compromisos  i de la nostra activitat professional i laboral.
o   Volem que sigui centre i horitzó de la nostra vida personal i comunitària, eclesial, tot sabent que ens cal un món diferent i ens volem comprometre per a que sigui possible. 

·         Però sabem que el benestar, el diner fàcil, la superficialitat han generat una altra mena de pobresa: la d’aquells que no troben sentit ni horitzó a les seves vides i viuen buits d’esperança i d’alegria. 
o   Volem ser per a ells companyia i proposta fent-nos presents en aquesta perifèria existencial                                                                          

·         Les nostres famílies viuen els canvis accelerats d’aquests temps, amb formes i situacions diferents sovint no fàcils però també carregades d’amor. 
o   volem comprometre’ns a donar resposta d’acollida càlida i de recerca conjunta tant com a persones com des de les nostres comunitats. 

·         Com a lacis cristians, que vivim en el cor les “joies i esperances” de la gent amb qui compartim el dia a dia, sabem de la necessitat que té la nostra Església del nostre compromís. Ens sabem rostre de l’Església i com a membres d’ella sabem de les nostres contradiccions i del nostre pecat.   o Agraïm, valorem i ens sentim en comunió amb tantes persones i institucions que viuen seriosament la fe i són testimoni de l’amor de Déu i el missatge de Jesús. 
o   Volem col·laborar a fer una Església més “servidora del món”, més en sortida i volem ser testimonis d’aquesta fe que portem “en gerres de terrissa”. 
o   Per això ens comprometem a treballar per a ser més “sal de la terra i llum del món”, nosaltres, cadascú de nosaltres i ajudar a que les nostres comunitats, parròquies, grups i moviments també ho siguin. 

·         I això ens demana la valentia de plantejar-nos què sobra i què falta en les nostres vides, personals i comunitàries, parroquial, diocesana, dels nostres moviments per a ser realment rostre enmig del món de l’amor de Crist. Desfer-nos d’estructures que en el moment actual han perdut eficàcia o mantenim per rutina o per por del canvi.
o   Volem col·laborar a que les nostres celebracions reflecteixin l’alegria de la fe i de la vida comunitària, que siguin acollidores i trobin mitjans i llenguatge per a acollir aquells que ja no han viscut la cultura de la fe. 
o   Volem ser veu i gest corresponsable del món en la nostra Església, assumint la tasca que el Concili Vaticà II ja ens va encomanar i que té l’origen en el nostre baptisme. 

·         Sabem que això no serà possible si no vivim en el cor l’alegria de Crist ressuscitat. Cada dia, des de la pregària confiada, en el silenci i en la vida. En comunitat i en soledat, en família, en grup. En Església. És Ell qui fa possible que tornem a calar les xarxes, que siguem capaços de saltar a l’aigua quan l’intuïm en mig de les tempestes del nostre món, o en la calma del llac. 
o   Volem tenir cura de tot allò que ens hi ajuda i ser capaços d’inventar noves maneres per a sentir i viure que som les sarments d’un cep que estimem i ens estima. 
o   Volem viure i transmetre la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist. 

Senyor Jesucrist, home entre els homes i Déu: fes-nos capaços de continuar estimant aquest món que tu estimes, els seus homes i dones, estimant aquesta Església que ens has regalat, fes-nos valents i amb coratge, que tot ho fem amb amor, per a esdevenir nosaltres signes del teu Amor. Ajuda’ns a SER MÉS ESGLÉSIA PER A SERVIR MÉS EL MÓN. 

               Poblet, 3 d’octubre del 2015 
                                                                                                                                                                                              

Cap comentari:

Publica un comentari