Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

MANIFEST DE LA 59a JORNADA GENERAL DE L'ACO. JOIA I ESPERANÇA - Gaudium et spes



En un context de crisi profunda ens cal albirar un nou demà, assenyalar un altre Món; anunciant una altra manera de viure, tot desmarcant-nos del que suposa l’escalada ferotge del guany, l’especulació i l’explotació. Tenir una mirada i una acció que combatin la indiferència i que vetllin i donin esperança a aquells i aquelles que pateixen les conseqüències d’un món injust.

Què oferim avui els cristians a la societat? En què ens distingim dels altres homes? Oferim una alternativa de vida? Ens hem difuminat en l'anonimat i en la manca de compromís amb la justícia i la llibertat per a tots? En comptes de contagiar els valors de l'evangeli de Jesús, han estat els "valors" del món els que influeixen en la majoria de les nostres decisions: recerca d'una posició social de prestigi, passió per tenir i ser rics, despreocupació pels marginats, seguir el que esta establert, buscar la satisfacció personal...

Però estem cridats a ser profetes del nostre temps. A cridar amb veu potent:

Mt 5,3
 »Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Els que han triat una manera de viure concreta en que el bé comú està per sobre de qualsevol possessió material, que el “ser”, té més valor que el “tenir”, són afortunats perquè estan a punt per canviar un món consumista i capitalista on el diner val més que l’home.

Mt 5,4
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
També els que ploren per la cobdícia dels rics que els han fet perdre la seva independència econòmica i han de viure sotmesos als que els han despullat tenen ara l’oportunitat de descobrir la importància de qui sap compartir. Potser fa falta haver plorat alguna vegada per viure la satisfacció de treballar per un món més just.

Mt 5,5
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Els aturats, els de l’associació de veïns, els obrers, els voluntaris... que es comprometen en el dia a dia per donar respostes a les necessitats que es plantegen, són els que fan possible una societat més justa. Són ells el que fan possible un món millor.

Mt 5,6
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns homes sobre uns altres, unes nacions sobre altres, participen en la construcció d’una humanitat lliure de totes les opressions i perquè tothom tingui els béns
necessaris per a una vida digna. Feliços ells que són capaços de viure els veritables ideals humans.

Mt 5,7
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Els que són capaços de posar-se a la “pell” de l’altre, compartir el seu patiment, entendre les seves errades, donar un cop de mà quan cal... podran viure confiant amb els que els envolten.


Mt 5,8
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Els de conducta irreprotxable, els que no pensen d'una manera i obren d'una altra, els que han cremat tots els ídols, els que no abriguen males intencions contra els altres, els de conducta transparent i sincera, els que creen confiança al seu voltant ... Tindran una profunda i constant experiència de Déu en la seva vida.

Mt 5,9
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Els que treballen, sense armes ni violència, per implantar la justícia, per fer respectar els drets dels febles, única manera d'aconseguir la veritable pau, experimentaran la joia de viure amb els germans.

Mt 5,10
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Els perseguits per una societat -basada en l'ambició de poder i de riqueses- que no tolera l'existència i l'activitat de persones o grups que treballin per enderrocar les bases del seu sistema demostren que estan en el bon camí.

Mt 5,11
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Només els que estan disposats a persecucions, insults, calúmnies ... serveixen per construir el regne de Déu en aquest món. La persecució és una prova que la nostra vida està causant impacte en la societat. És la prova del nostre èxit. Ara bé no podem oblidar que moltes de les crítiques -potser la majoria- són a causa de la nostra infidelitat a l'evangeli.

No trobarem la felicitat en els valors del món d’avui que genera atur, fam, exclusió, tortura, destrucció, alienació, misèria, marginació, soledat... Qui afavoreixi o qui consent la fam, la incultura, la injustícia, la mentida, l'opressió ... no és cristià.

Per construir el seu Regne, Déu actua en els pobres i els nets de cor, en els que tenen fam i set de justícia, en els perseguits per ser solidaris amb el poble... T’hi apuntes?

Qui tingui orelles que escolti, i qui tingui iphone que el desconnecti.


Inspirat en el llibre: Acercamiento a Jesús de Nazaret 2 de Francisco Bartolome Gonzalez Edicions Paulinas/Madrid 1985. Pags. 6-19

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada