dilluns, 17 de desembre del 2012
dilluns, 3 de desembre del 2012
CELEBRACIÓ DEL NADAL DE LA GOAC de BARCELONA-SANT FELIU
Celebrar el naixement del Crist,
la Bona Noticia que cada dia reneix entre
nosaltres,
Dissabte 15 de desembre
a la parròquia St. Pere Ermengol, al C. Lluís Borrassà 20
metro Besós Mar, línea groga.
A les 18h presentació de SIGNES D'ESPERANÇA
amb una persona de la PAH,
un company de Telefònica implicat en la Vaga de Fam contra els
acomiadaments
i una persona d'un AMPA.
A les 20h farem la CELEBRACIÓ del NADAL
Cal portar una copa, la que més us estimeu.
A les 21h sopar comunitari.
Us esperem a tots i totes!!!!!
dilluns, 26 de novembre del 2012
TESTIGOS DE LA FE PARA EVANGELIZAR EL MUNDO OBRERA (Comunicado de las XVIII Jornadas Generales de Pastoral Obrera)
Bajo el lema “Testigos de la Fe para evangelizar el
mundo obrero” se han celebrado, en Ávila, los días 17 y 18 de noviembre, las
decimoctavas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral
Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora
Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y
secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de
los Movimientos Apostólicos Obreros.
En el contexto de la celebración del Año de la Fe, de
la conmemoración del 50 aniversario de la apertura del Concilio Vaticano II, y
en el vigésimo aniversario de la publicación del Catecismo, fruto del Concilio,
hemos querido sentirnos, una vez más, interpelados por la vida del mundo obrero
y del trabajo, y preguntarnos cómo ser testigos de la fe para evangelizar el
mundo obrero en las actuales circunstancias.
Como mujeres y hombres
trabajadores, somos portadores nosotros mismos del dolor y el sufrimiento del
mundo del trabajo: el desempleo creciente, la precariedad, las cambiantes condiciones de
trabajo, el miedo y la incertidumbre, las condiciones de vida de las familias
obreras, cada vez más difíciles; los desahucios que afectan a las familias más
empobrecidas, víctimas de la crisis.
Como cristianos,
miembros de la Iglesia, somos conscientes de cómo todo ello afecta a la propia vida familiar, y
cómo dificulta la propia vivencia de la fe y su transmisión. La vida familiar es el
primer lugar en el cual el Evangelio se encuentra con la vida ordinaria y
muestra su capacidad de transfigurar las condiciones fundamentales de la
existencia en el horizonte del amor.
Ponemos de manifiesto
con nuestros obispos que “la situación de crisis genera en muchas personas sentimientos de
malestar y de desencanto, de irritación y de rechazo ante unas instituciones
sociales y políticas que, aun disponiendo de tantos medios económicos y
técnicos, no han sido capaces de ordenar la vida en común de un modo
verdaderamente justo y humano. Los jóvenes sufren de un modo muy intenso los
efectos de la crisis y se ven afectados por la falta de trabajo en porcentajes
difíciles de soportar. Es éste uno de los aspectos más dolorosos y preocupantes
de la actual situación.”(Ante la crisis, solidaridad. Declaración de la Comisión Permanente
de la CEE)
Nosotros
confiamos en la inspiración y en la fuerza del Espíritu, que nos enseñará lo
que debemos decir y lo que debemos hacer, aun en las circunstancias más
difíciles. Es nuestro deber, por eso, vencer el miedo con la fe, el cansancio
con la esperanza, la indiferencia con el amor. Encontramos en este mundo obrero y del trabajo una invitación del
Resucitado a ser testigos de su nombre.
Junto al mismo Cristo, el otro signo de
autenticidad de la nueva evangelización tiene el rostro de los empobrecidos. Por eso percibimos las llamadas urgentes que surgen a la luz del Evangelio en
nuestro mundo: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo
transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada a
menudo por el desempleo, especialmente entre los jóvenes; poner a la persona
humana en el centro del desarrollo económico; y pensar este mismo desarrollo
como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad. El hombre, a través del trabajo con el que
transforma el mundo, está llamado también a salvaguardar el rostro que Dios ha
querido dar a su creación.
En esta situación, como Iglesia nos sentimos convocados
a renovar nuestra presencia íntima y realmente solidaria del género humano y de su historia llamados
a seguir denunciando los mecanismos perversos de esta economía que impiden
que esté al servicio de las personas y su dignidad. Nos sentimos llamados a testimoniar la fe en Jesucristo,
único Señor, y a vivir la vida personal,
familiar y comunitaria desde la fe en Jesucristo, que nos llama a poner en el centro de la vida las necesidades de los
más pobres.
divendres, 9 de novembre del 2012
COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL I LES ELECCIONS CATALANES
14-N, vaga general; 25-N, eleccions
al Parlament.
Els homes i dones obrers i cristians
hi participarem
activament per reivindicar els drets
socials
Tots nosaltres, homes i
dones d’Església obrera i compromesa, tenim un especial interès en el seguiment
de tot el procés de la crisi econòmica. Som especialment sensibles i crítics
amb les mesures aplicades per a sortir-ne i les seves conseqüències, des de la
solidaritat activa amb els moviments i plataformas ciutadanes que s’enfronten
críticament a aquesta situació i que elaboren alternatives.
Avui, la societat catalana i
el món estan en constant mobilització. El neoliberalisme econòmic ha fracassat
amb la seva sacralització del benefici i dels mercats per damunt de tot. Les
classes populars reclamem ara canvis profunds en els principis ètics i valors
que regeixen la societat, així com en les formes de vida i d’organització. I
cerquem horitzons que il·lusionin i ens ajudin a anar definint aquests canvis,
que han
de tenir com a finalitat el
bé comú.
1. S’està precaritzant fins a nivells insostenibles la vida política, econòmica,
social i laboral
Avui, el sistema, està
mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels
governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia
productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %), de la precarietat
laboral i social, i de la pobresa en general (21%).
Veiem com els governs
apliquen al conjunt de les classes populars retallades, mesures d’austeritat,
augment d’impostos a les classes més desfavorides, flexibilitat laboral, congelación
de sous, etc. i com aquestes mesures no són aplicades als poderosos i als rics
del sistema. Constatem que amb la finalitat
de defensar el benefici i als
mercats “tot si val”, i que el deute l’hem de pagar els treballadors i les
treballadores.
La VAGA GENERAL és,
altre cop, la concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant
agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores. Al
mateix temps s’ha produït una convocatòria d’ELECCIONS al Parlament de Catalunya, del
tot inesperada, on es planteja, com a perspectiva de fons, la necessitat de
construir un projecte de futur nacional, que doni al nostre poble la
possibilitat de sortirse’n a partir de les pròpies capacitats. Amb els nostres
bisbes de Catalunya “defensem la
legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte
de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb
paciència la pau i la justícia” (Al servei del nostre poble, CET 2011, n.5).
2. Rebutgem aquesta realitat
Davant de la opressió de
tantes persones pel sistema, creiem que no és ètic, humà, ni cristià continuar
impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la
exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals. La
persona i el bé comú, que són per a nosaltres prioritaris, no han estat una perspectiva
d’aquest sistema.
Creiem que els criteris
ètics, les actituds i les mesures polítiques dutes a terme en la gestió d’aquesta
crisi, han malmès l’avenç en democràcia. Els fets d’usura manifesta, de malversació
de fons públics, de frau, d’engany en l’aplicació dels programes i promeses
polítiques han fonamentat una desafecció vers el món de la política i un clar
rebuig i allunyament dels nostres joves.
La necessitat de ser i de
lluitar per la nostra dignitat de persones i de poble, s’ha convertit avui en
una necessitat social.
3. Ens sentim compromesos i reivindiquem un canvi de sistema
Com a cristianes i cristians
tenim molt presents les paraules del Concili Vaticà II: “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels
homes contemporanis, sobretot dels pobres, i de tots els que sofreixen són
també la joia i l’esperança, la tristesa il’angoixa dels deixebles de Crist, i
no hi ha res de veritablementhumà que no trobi ressò en el cor d’ells.” (Gaudium
et Spes 1)
És per això que davant d’aquesta
doble convocatòria de vaga general i eleccions al Parlament:
Reivindiquem i ens sentim
compromesos en la necessitat d’organitzar la vida social, l’economia, la
política, des d’altres criteris que no siguin els de la lògica dels beneficis, i
ens posem a caminar com ja ho fan, de fa anys, molts homes i dones militants
solidaris i moltes organitzacions del poble.
Defensarem els valors democràtics fonamentals de diàleg,
voluntat d’acord, afavorir el bé comú, la llibertat
d’expressió, el lliure dret
a decidir dels pobles,…
Reivindiquem claredat en els
missatges i programes polítics pel que fa a les mesures per sortir de la crisi
i concreció en el model de
país al qual aspirem i volem construir.
Ens comprometem a ser
persones actives, participatives, crítiques i solidàries en la defensa de la
dignitat humana i dels pobles. De la mateixa manera continuarem aprofundint en
la concreció, en el dia a dia, del nostre compromís obrer i cristià, posant en
primer lloc els més pobres i febles de la nostra societat.
MOVIMENTS I
COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS:ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS
OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS
DE CATALUNYA
COMUNICADO DE LOS MOVIMIENTOS OBREROS CRISTIANOS DE PORTUGAL Y ESPAÑA ANTE LA JORNADA EUROPEA DE HUELGAS Y MANIFESTACIONES DEL 14 DE NOVIEMBRE
La Confederación Europea de Sindicatos (CES) ha convocado una jornada
de acción y solidaridad para el próximo 14 de noviembre. Esta Jornada europea
adoptará diversas formas: huelgas, manifestaciones, concentra- ciones y otras
acciones.
Ante este acontecimiento importante e histórico para la vida de
los trabajadores y trabajadoras de Europa y para quienes sufren la lacra
del desempleo, nosotros como Movimientos Cristianos en el mundo
obrero de España y Portugal, nos alegramos por esta jornada europea y hacemos
pública nuestra posición.
Las tasas de pobreza y exclusión de nuestros países del sur de Europa
están aumentando a un ritmo vertiginoso. Hay un ataque en toda regla a los
derechos sociales y a la protección de las personas y familias
trabajadoras con el argumento de priorizar el pago de la deuda. Una
deuda que es ilegítima al proceder de préstamos que fueron concedidos y
gestionados de manera dudosa, que atentan contra la dignidad de la vida de
la ciudadanía, y ponen en peligro la convivencia pacífica entre los
pueblos. La política europea, que tomó medidas desastrosas en algunos de los
estados miembros, ha declarado como prioridad la salvación del sistema
financiero y de los bancos, en lugar de rescatar a las personas. La deuda
pública se está convirtiendo en un mecanismo de trasvase de riqueza de pobres a
ricos. Por eso, cada vez hay más personas con empleos precarios o que no
encuentran trabajo y con un futuro incierto, especialmente los jóvenes.
Entendemos que pese a la situación que estamos sufriendo, no podemos
ni debemos olvidar a nuestros hermanos y hermanas de los países más
empobrecidos de Europa del Este y de nuestro planeta. Lo que aquí empezamos a
sufrir es lo que está sucediendo, sobre todo en el Sur, desde hace décadas,
donde la deuda externa se ha cobrado millones de vidas, abocando al hambre y la
esclavitud a miles de personas, familias y países enteros.
Las consecuencias de estas decisiones afectan al conjunto de la
sociedad pero, de manera más dura, a los sectores del mundo del trabajo más
débiles y empobrecidos. Estas consecuencias llevan al empobrecimiento
generalizado y a la pérdida de cohesión social
y de horizonte vital. Los grupos más castigados son los inmigrantes, los jóvenes, las mujeres
y parados de larga duración...
Este año en la Iglesia celebramos “el Año de la fe”. Como parte de
ella, se nos invita a profundizar en el Catecismo de la Iglesia, en donde
leemos: “La regulación de la economía únicamente por la ley de mercado
quebranta la justicia social, porque «existen numerosas necesidades humanas que
no pueden ser satisfechas por el mercado». Es preciso promover una regulación
razonable del mercado y de las iniciativas económicas, según una justa
jerarquía de valores y con vistas al bien común.” (CIC, 2425)
Nosotras y nosotros, que formamos parte de estos
movimientos, entendemos que quien debe promover esta regulación razonable
del mercado, son los gobiernos. Pero en la situación actual, nuestros gobiernos
son súbditos de la situación financiera y la única salida que nos están
ofreciendo son políticas de recortes, que rebajan claramente los derechos de
los trabajadores respecto a situaciones anteriores. Lo peor es que en los últimos años de nuestras democracias
siempre pierden en el concierto social los mismos, y siempre los más
débiles.
Por eso, la primera vía para intentar revertir esta situación de
conflicto es el diálogo. Cuando éste no es posible, la propia Iglesia
reconoce la legitimidad del recurso a “la huelga no violenta, cuando se
presenta como el instrumento necesario, en vistas a unas mejoras proporcionadas
y teniendo en cuenta el bien común” (CIC,
517) La política que se está
desarrollando ha olvidado el sentido de la justicia y un trabajo en defensa de
la fraternidad y el bien común.
Precisamente por esta razón, entendemos que esta convocatoria de
huelga general y las movilizaciones en toda Europa están justificadas.
Las políticas al servicio de las personas y de sus necesidades básicas deberían
ser prioridad, por encima de los intereses de los mercados.
Una de
las terribles consecuencias que ha provocado esta involución y regresión
social, es la aparición de un sentimiento generalizado de miedo. Un estado de
miedo e incertidumbre que se ha instalado para condicionar las expectativas y
proyectos personales y familiares de las personas: miedo a perder el
empleo, asumiendo así todo tipo de precariedad, miedo a las represalias
por cualquier acción de protesta, miedo igualmente a secundar una convocatoria
de huelga...
Mientras
esto sea así, entendemos que hay legitimidad para actuar en
defensa de los derechos de las personas y familias trabajadoras. A su vez
reivindicamos, en el marco de esta Jornada europea de acción y
solidaridad, el papel de la política y, en especial, de los sindicatos, que son
la principal defensa organizada de los trabajadores.
Por todo ello, pedimos a los políticos,
sindicatos, empresarios, entidades financieras y a los distintos expertos, que
actúen con responsabilidad ante la gravedad de la situación actual, que
puede empeorarse en el caso de que olviden este principio básico de humanidad:
“las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos de los
ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los beneficios”
(Juan
Pablo II, Toronto 1984)
Queremos acabar invitando a vivir las palabras de
nuestros obispos, al finalizar el reciente Sínodo sobre la Nueva
Evangelización, celebrado en octubre:
“Al mundo de la economía y del trabajo queremos
recordar como de la luz del Evangelio surgen algunas llamadas urgentes: liberar
el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso
insoportable con una perspectiva incierta, amenazada por el desempleo,
especialmente entre los jóvenes, poner a la persona humana en el centro del
desarrollo económico y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de
crecimiento de la humanidad en justicia y unidad.”
MADRID, LISBOA, BRUSELAS
7 de noviembre de 2012
LOC/MTC de Portugal (Liga Obrera Catòlica/Movimiento de Trabajadores Cristianos)
JOC Portugal
HOAC España
ACO España
JOC España
Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa
XERRADA-CO·LOQUI "L'ORGANITZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE CATALUNYA"
Amics i amigues,
la GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica) us convida a la xerrada-col·loqui
sobre
"L'organització Social
i Política de Catalunya"
L'acte serà dissabte 10 de novembre a les 16,30h
al C. Rivadeneyra 6, 3ra planta.
Es comptarà amb la participació de:
Gregorio Belmonte,
responsable d'organització d'EUiA,
Fidel Lora, membre de la
Trobada Alternativa de 9Barris i de la Comissió Municipalista de la CUP
Ferran Fuguet, militant de
la GOAC Barcelona-St. Feliu
Animeu-vos!!!
dijous, 25 d’octubre del 2012
XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS - Vida religiosa enmig de la crisi. Demano la Paraula!
XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona
Benvolgudes germanes i germans,
amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.
La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.
Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.
Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.
És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.
Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.
Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?
Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.
Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.
Us esperem a totes i tots.
PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
Comiat
COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551 · pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona
Benvolgudes germanes i germans,
amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.
La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.
Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.
Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.
És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.
Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.
Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?
Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.
Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.
Us esperem a totes i tots.
PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
Comiat
COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551 · pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€
Subscriure's a:
Missatges (Atom)