Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 11 d’octubre del 2018

JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT - REPARTIR EL TREBALL PER COMPARTIR LA RIQUESA

8 D'OCTUBRE de 2018 - Església de Barcelona

150 persones es concentren a Santa Maria del Pi per reclamar un treball decent

Pobresa. Situacions precàries, d’exclusió. Sous baixos i elevada temporalitat laboral. Aquesta és la situació de prop de 400.000 persones amb feina a Catalunya. Així, sota el lema “Repartir el treball per compartir la riquesa”, unes 150 persones es van concentrar a Santa Maria del Pi. Es tracta de fer un clam contra aquestes situacions injustes. La concentració ha volgut ser una esmena a la totalitat al discurs oficial dels governants en matèria laboral. L’Església és una de les defensores del dret al treball com a garant d’una vida digna. Amb motiu, doncs, del Dia Mundial del Treball Decent, diverses entitats d’Església van fer un acte simbòlic.

Precarietat laboral 

S’observa amb preocupació com hi ha moltes persones vulnerables que encara es troben immerses en la precarietat laboral. Treballar ja no és garantia per sortir de la pobresa, ja que el 2017 un 12,2% de les persones que treballaven a Catalunya no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en 0,2% en relació al 2016 i un 3,6% respecte al 2008.
El recent estudi de la Fundació Foessa “Análisis y perspectivas 2018” constata com la feina només protegeix la meitat de les llars treballadores. Aquesta dada evidencia com la qualitat de certs llocs de treball no són suficients per cobrir les necessitats d’una llar.
L’elevada temporalitat i parcialitat involuntària pressionen a la baixa els sous de les persones més vulnerables, afectant sobretot a les que duen a terme feines menys qualificades. Un dels col·lectius que posa rostre a la precarietat laboral és, per exemple, el de les treballadores domèstiques.

Mesures que es reclamen

Així, tenint en compte aquestes dades, les entitats fan una crida a construir una societat que creï llocs de treball per a tothom. Clamen l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per als projectes de vida personals i familiars. Per tant, reclamen les mesures següents:
  • Polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives.
  • Mesures per afavorir la conciliació laboral.
  • Sou mínim interprofessional de 1.000 € al mes.
  • Implementació total de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
  • Qualificació i dignificació dels llocs de treball, especialment de les feines més senzilles, com és el cas de les treballadores domèstiques.
  • Eradicació del frau per garantir que les empreses paguin allò que els pertoca.
  • Solidaritat i acollida amb les persones nouvingudes que garanteixi la plena integració social.
  • Reconeixement i suport a la tasca de les entitats del tercer sector social i a les iniciatives d’economia social, cooperativa i solidària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada