Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.
Eguany, davant la situació actual que ha provocat no poder celebrar el primer de maig com sempre, des de la POB hem volgut recollir la realitat d'aquesta nova crisi, veure com ens està afectant i fer propostes d'actuació.
Amb les respostes a les preguntes que vam enviar als moviments de la Pastoral Obrera hem elaborat aquest vídeo a ocasió del Primer de Maig.
D'altre banda, la Plataforma Església pel Treball Decent també ha elaborat un comunicat amb motiu del 1er de Maig. El teniu a continuació...
Nota
de la Plataforma Església per un treball
decent en ocasió del
Dia
Internacional dels Treballadors 2020
ÉS
URGENT IMPLEMENTAR UN INGRÉS MÍNIM GARANTIT DINS UN PROGRAMA QUE INTEGRI TOTES
LES POLÍTIQUES SOCIALS
Arribem enguany a la celebració del Dia Internacional
dels Treballadors en mig d’una pandèmia d’abast mundial, que genera un impacte
social i econòmic devastador, amb efectes molt greus sobre milions de
treballadors i treballadores, sobretot
per als que desenvolupen treballs menys qualificats o precaris.
Amb
l’esperança que puguem superar aviat aquesta malaltia, escau anar pensant en com fer front a les seves
conseqüències. En aquest sentit, creiem que el pensament social de l’Església
ofereix una perspectiva que pot ser de gran ajut.
Els poders públics han d’aprovar polítiques socials i
econòmiques de la màxima potència possible que contribueixen a la protecció
dels drets de totes les persones afectades i a la reactivació econòmica.
Entre d’altres, creiem que cal posar en marxa amb
urgència totes les normes i instruments que assegurin un ingrés mínim garantit per a totes les persones que no disposin
d’ingressos suficients, que ajudi a mantenir la convivència social i recuperi
l’economia. La qüestió és evidentment molt complexa. La
diversitat territorial, amb experiències a diversos territoris com és el cas de
Catalunya amb la Renda Garantida de Ciutadania han de ser tingudes en compte a l’hora d’articular un
ingrés mínim garantit que doni cobertura a totes les persones en el conjunt
l’Estat.
Atès que persones i famílies desprotegides necessiten uns
ingressos mínims per poder viure amb dignitat, cal que les autoritats públiques
els hi proporcionin a través de prestacions públiques adequades. Molts
dirigents polítics de diferents tendències ideològiques ho han reconegut, com
també hi ha fet diverses referències el mateix Papa Francesc. Com que no hi hagaires experiències
de situacions d’urgència similars, allò que s’acordi demanarà coratge i s’haurà
de fer “ad experimentum”. Els pressupostos de cada any ho podran anar ajustant,
perquè esperant trobar la fórmula perfecta, hi ha el perill de perdre el tren.
Així mateix, tal i com reclamen altres organitzacions i
col·lectius, són necessàries altres mesures molt importants per garantir els
drets d’alguns col·lectius que es troben particularment desprotegits. Entre d’altres,
la prestació d’atur per les persones treballadores de la llar, el reconeixement
social del treball a la llar i de les cures, així com la regularització
extraordinària i urgent dels treballadors i treballadores de nacionalitat
estrangera en situació d’irregularitat administrativa,que els deixa en una circumstància
especialment vulnerable.
Més enllà de les polítiques públiques, estem convençuts
que la recuperació de l’economia productiva demanarà un esforç gran d’entesa
entre treballadors i empresaris, els quals, en
aquestes
circumstàncies excepcionals,
hauran d’acordar moltes coses per poder tornar progressivament a la normalitat
en la mesura que es vagi controlant la malaltia.
Els invents d’enginyeria financera i els paradisos
fiscals han d’ésser cosa d’un passat a
superar. Tampoc no són acceptables ERTO’s fraudulents. Tothom ha d’afrontar
la seves responsabilitats i assumir una necessària i fraternal justícia social.
La dramàtica situació que es viu pot voler justificar
actuacions rígides de l’Estat, sense respectar la necessària diversitat. Cal
recordar que l’economia necessita de la iniciativa privada i del control
públic, sempre d’acord amb el principi de subsidiarietat. Els ajuts i
subvencions que arribaran de la Unió europea s’hauran d’administrar amb gran responsabilitat i transparència. Malauradament
hi ha encara entre nosaltres els qui intenten d’aprofitar-se sense
justificació, perjudicant greument el conjunt de la nostra societat i el crèdit
que necessitem a nivell internacional.
En qualsevol cas, la crisi que vivim ens ha situat com a
societat davant d’un repte enorme i, a la vegada, d’una nova oportunitat:
avançar junts cap a un nou model econòmic i social centrat en la persona, que
garanteixi el dret a un treball digne i decent per tothom, o subsidiàriament
uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques, en el marc d’una
ecologia integral. Com diu el papa
Francesc, cal «construir altres maneres
d'entendre l'economia i el progrés, per a combatre la cultura del descart, per
a donar veu als qui no la tenen, per a proposar nous estils de vida. Mentre el
nostre sistema econòmic i social produeixi una sola víctima i hi hagi una sola
persona descartada, no hi haurà una festa de fraternitat universal.»
Barcelona, 1 de maig de 2020
Plataforma Església pel Treball Decent: Càritas
diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Secretariat
diocesà de Pastoral Obrera (JOC, MIJAC, ACO, GOAC), Delegació diocesana de
Pastoral Social, Fundació ASCA-Acció Solidaria Contra l’Atur, Mans Unides,
SEDASE-Seminari Doctrina i Acció Social de l’Església, URC-Unió de Religiosos i
Religioses de Catalunya, Secretariat diocesà de Missions
El primer de maig és
sempre moment de reclamar el protagonisme de la classe obrera i moment de
reivindicar totes les lluites que ens han portat a millorar les condicions de
vida de treballadores i treballadors. En aquest primer de maig de 2020, la
crisi sanitària creada per la Covid-19, que ha esdevingut ja una crisi social i
econòmica, ens fa demanar mesures d’acció ràpida per reduir les desigualtats i
patiments dels treballadors i treballadores.
1.Es degraden les condicions de vida del món
laboral
L’estat
d’alarma creat per la Covid-19 està generant situacions de incertesa en el futur.
Constatem l’empitjorament en les condicions de vida de les persones i, de forma
més greu, d’aquelles que ja vivien en situacions de precarietat, provocades
principalment per les condicions de treball. Més atur, reduccions salarials,
ajuts econòmics que es retarden, lloguers i pagament de hipoteques pendents,
manca de recursos informàtics per l’educació de la infància, saturació del
sistema sanitari, manca total d’ingressos per a persones que treballen a
l’economia submergida, són algunes de les conseqüències més directes de la
situació de pandèmia. Malauradament molta gent
quedarà exclosa fruit d'aquesta situació, com va passar a l'anterior crisi del
2008. Aquella, en particular, va servir per revertir gran part del sistema de
benestar del que ens havíem beneficiat, i que ara es veu tan necessari de
preservar.
La
conjuntura actual de les empreses en el nostre país és el resultat d’unes
polítiques aplicades en el passat. La globalització ha anat comportant, des fa
unes dècades, la deslocalització d’empreses. Provoca, a més de pèrdues de llocs
de treball, una manca de subministrament de productes que ara esdevenen bàsics
en la gestió d’aquesta crisi (mascaretes, respiradors,..). Així mateix, en les
darreres dècades, moltes grans empreses s'han desfet dels seus treballadors per
a contractar-los com a falsos autònoms incrementant la precarietat de les
condicions de vida de les persones.
Aquest
sistema econòmic que es presenta com a infal·lible i creador de riquesa, no fa
més que provocar uns nivells de pobresa creixent. Empeny a les persones a
"tenir més" en diners, poder i privilegis, per sobre de simplement
"ser". Afecta així el nucli de la condició humana: sentir-se estimats
pel que cada una/un és i estimar sense condicions. Destrueix el medi ambient amb
una sobreproducció que esgota els recursos naturals i trenca l’equilibri
ecològic que ens cura i protegeix. I d'aquí es deriven tota classe de violències
traduïdes en assetjaments de tota mena. Deforma la vocació de les persones que
estem cridades a ser fills i filles de Déu i a viure amb dignitat. Joseph
Cardijn, fundador de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), va dedicar la seva
vida a transmetre i fer possible aquest missatge dins de l'Església i al món
obrer. Missatge que és, més que mai, actual i necessari de viure i
transmetre.
2.La dignitat de les
treballadores i treballadors per damunt de tot
Aquesta crisi és també una crisi humanitària que ha portat i seguirà
portant una gran dosi de patiment cruel a moltes persones, especialment a la
gent gran. Pensem avui en la soledat de moltes persones malaltes soles als
hospitals; gent que ha mort sense la presència de les persones estimades;
l'abandonament de molts avis a residències; l'angoixa de les seves famílies
sense notícies; els enterraments gèlids sense família ni amics; el drama dels
que han de conviure a la mateixa llar amb els seus maltractadors o
abusadors; cases amb moltes persones vivint sota el mateix sostre; avis que
viuen la soledat a casa seva; infants que no poden
desenvolupar-se com mereixen; i tantes altres situacions dures. Disminuir
el patiment de tanta gent hauria de ser també un objectiu per a les nostres
societats.
Des
de Pastoral Obrera de Catalunya manifestem que no podem sortir d’aquesta crisi
repetint els mateixos esquemes econòmics i polítics. Volem sortir-ne construint
noves relacions i noves estructures que prioritzin la dignitat de les persones,
i en primer lloc, les necessitats de les persones més vulnerables. Valorem molt
les accions de solidaritat que estem vivint en aquestes setmanes, demanem que
es transformin en permanents i que siguin liderades des de les institucions públiques.
Apostem per uns serveis públics que donin respostes eficients a tota la
població, sense exclusions per l’origen, pel gènere, ni pels nivells econòmics.
Exigim la necessitat d'una renda bàsica garantida, indispensable per
molts col·lectius, alguns ja afectats per les anteriors crisis i ara tocats de
ple per l'actual crisis sanitària i ja també econòmica i social.
3. Anar a les causes i impulsar sistemes cooperatius i de participació
Al planeta hi
ha recursos i coneixement suficients per a preservar allò més essencial, i per
tant prioritari, per a les persones: la salut, l’habitatge, el menjar, el
treball digne, l'educació, la cultura, el respecte per la natura i la millora
del medi ambient. Sentim i volem compartir una crida per a bastir un Món Nou,
com Jesús ens proposa. Si no ens hi posem, no ens en sortirem d'aquesta i, a
més, ens vindran altres crisis (ambientals, alimentàries, més crisis
sanitàries). Crisis que ja estan patint, fa anys, els països més empobrits. No
hem d’oblidar que estem en un sol Món.
Proposem d'anar
a les causes. Hem d'empènyer, a través de la política, a fer governs valents
que plantin cara a aquest sistema neoliberal, impulsar sistemes cooperatius en
la gestió de les empreses, reforçar els col·lectius i la participació ciutadana
en el treball i en els diferents àmbits de la vida, fent de la democràcia (i no
de la imposició) un estil de vida permanent, i posant un altaveu a les veus
profètiques del nostre temps de fora i de dins de l'Església.
El projecte de Jesús és la solidaritat, la presa de consciència,
l'ajuda mútua, la lluita per la justícia i la denuncia de la injustícia, l'amor
compartit amb les persones més empobrides i amb les que pateixen. Descobrim la
crida per construir el nou món que Jesús ens proposa. Amb aquesta confiança, i
amb tothom que vulgui, posem fil a l'agulla.
¡¡¡ SOM-HI !!!
MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE
CATALUNYA I BALEARES: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS
EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE
CATALUNYA
------------ En castellà ------------
El primero de mayo es siempre momento de
reclamar el protagonismo de la clase obrera y momento de reivindicar todas las
luchas que nos han llevado a mejorar las condiciones de vida de trabajadoras y
trabajadores. En este primero de mayo de 2020, la crisis sanitaria creada por
la Covid-19, que se ha convertido ya una crisis social y económica, nos hace
pedir medidas de acción rápida para reducir las desigualdades y sufrimientos de
los trabajadores y trabajadoras.
1. Se degradan las condiciones de vida
del mundo laboral
El estado de alarma creado por la Covid-19 está generando situaciones de
incertidumbre en el futuro. Constatamos el empeoramiento en las condiciones de
vida de las personas y, de forma más grave, de aquellas que ya vivían en
situaciones de precariedad, provocadas principalmente por las condiciones de
trabajo. Más paro, reducciones salariales, ayudas económicas que se retrasan,
alquileres y pago de hipotecas pendientes, falta de recursos informáticos para
la educación de la infancia, saturación del sistema sanitario, falta total de
ingresos para personas que trabajan en la economía sumergida, son algunas de
las consecuencias más directas de la situación de pandemia. Desafortunadamente
mucha gente quedará excluida fruto de esta situación, como ocurrió en la
anterior crisis de 2008. Aquella, en particular, sirvió para revertir gran
parte del sistema de bienestar del que nos habíamos beneficiado, y que ahora se
ve tan necesario de preservar.
La coyuntura actual de las empresas en nuestro país es el resultado de unas
políticas aplicadas en el pasado. La globalización ha ido comportando desde
hace unas décadas, la deslocalización de empresas. Provoca, además de pérdidas
de puestos de trabajo, una falta de suministro de productos que ahora se
convierten en básicos en la gestión de esta crisis (mascarillas, respiradores…).
Asimismo, en las últimas décadas, muchas grandes empresas se han deshecho de
sus trabajadores para contratarlos como falsos autónomos incrementando la
precariedad de las condiciones de vida de las personas.
Este sistema económico que se presenta
como infalible y creador de riqueza, no hace más que provocar unos niveles de
pobreza creciente. Empuja a las personas a "tener más" en dinero,
poder y privilegios, por encima de simplemente "ser". Afecta así el
núcleo de la condición humana: sentirse queridos por lo que cada una/uno es y
amar sin condiciones. Destruye el medio ambiente con una sobreproducción que
agota los recursos naturales y rompe el equilibrio ecológico que nos cura y
protege. Y de ahí se derivan toda clase de violencias traducidas en acosos de
todo tipo. Deforma la vocación de las personas que estamos llamadas a ser hijos
e hijas de Dios y vivir con dignidad. Joseph Cardijn, fundador de la Juventud
Obrera Cristiana (JOC), dedicó su vida a transmitir y hacer posible este
mensaje dentro de la Iglesia y en el mundo obrero. Mensaje que es, más que
nunca, actual y necesario de vivir y transmitir.
2. La dignidad de las trabajadoras y trabajadores por encima de todo
Esta crisis es también una crisis
humanitaria que ha llevado y seguirá llevando una gran dosis de sufrimiento
cruel a muchas personas, especialmente a las personas mayores. Pensamos hoy en
la soledad de muchas personas enfermas solas en los hospitales; gente que ha
muerto sin la presencia de las personas queridas; el abandono de muchos
ancianos en residencias; la angustia de sus familias sin noticias; los
enterramientos gélidos sin familia ni amigos; el drama de los que tienen que
convivir en el mismo hogar con sus maltratadores o abusadores; casas con muchas
personas viviendo bajo el mismo techo; abuelos que viven la soledad en su casa;
niños que no pueden desarrollarse como merecen; y tantas otras situaciones duras.
Disminuir el sufrimiento de tanta gente será también un objetivo para nuestras
sociedades.
Desde Pastoral Obrera de Cataluña
manifestamos que no podemos salir de esta crisis repitiendo los mismos esquemas
económicos y políticos. Queremos salir construyendo nuevas relaciones y nuevas
estructuras que prioricen la dignidad de las personas, y en primer lugar, las
necesidades de las personas más vulnerables. Valoramos mucho las acciones de
solidaridad que estamos viviendo en estas semanas, pedimos que se transformen
en permanentes y que sean lideradas desde las instituciones públicas. Apostamos
por unos servicios públicos que den respuestas eficientes a toda la población,
sin exclusiones por el origen, por género, ni por los niveles económicos.
Exigimos la necesidad de una renta básica garantizada, indispensable para
muchos colectivos, algunos ya afectados por las anteriores crisis y ahora
tocados de lleno por la actual crisis sanitaria y ya también económica y
social.
3. Ir a las causas e impulsar sistemas cooperativos y
de participación
En el planeta hay
recursos y conocimiento suficientes para preservar lo más esencial, y por tanto
prioritario, para las personas: la salud, la vivienda, la comida, el trabajo
digno, la educación, la cultura, el respeto por la naturaleza y la mejora del
medio ambiente. Sentimos y queremos compartir una llamada para construir un
Mundo Nuevo, como Jesús nos propone. Si no nos ponemos, no saldremos de ésta y,
además, nos vendrán otras crisis (ambientales, alimentarias, más crisis
sanitarias). Crisis que ya están sufriendo, hace años, los países más
empobrecidos. No debemos olvidar que estamos en un solo Mundo.
Proponemos ir a las causas. Debemos
empujar, a través de la política, a hacer gobiernos valientes que hagan frente
a este sistema neoliberal, impulsar sistemas cooperativos en la gestión de las
empresas, reforzar los colectivos y la participación ciudadana en el trabajo y
en los diferentes ámbitos de la vida, haciendo de la democracia (y no de la
imposición) un estilo de vida permanente, y poniendo un altavoz a las voces
proféticas de nuestro tiempo de fuera y de dentro de la Iglesia.
El proyecto de Jesús es la solidaridad, la toma de conciencia, la ayuda
mutua, la lucha por la justicia y la denuncia de la injusticia, el amor
compartido con las personas más empobrecidas y con las que sufren. Descubrimos
la llamada para construir el nuevo mundo que Jesús nos propone. Con esta
confianza, y con todo el mundo que quiera, nos ponemos manos a la obra.
¡¡¡ VAMOS !!!
MOVIMIENTOS Y COLECTIVOS OBREROS CRISTIANOS
DE CATALUÑA Y BALEARES: ACO, GOAC, JOC Y MIJAC, CURAS OBREROS, RELIGIOSAS/OS EN
BARRIOS OBREROS Y POPULARES Y DELEGACIONES DE PASTORAL OBRERA DE LAS DIOCESIS
DE CATALUÑA
