1er DE MAIG - CELEBRACIÓ DIOCESANA DE LA PASTORAL OBRERA

1er de Maig i crisi derivada del Covid-19

Eguany, davant la situació actual que ha provocat no poder celebrar el primer de maig com sempre, des de la POB hem volgut recollir la realitat d'aquesta nova crisi, veure com ens està afectant i fer propostes d'actuació. 

Amb les respostes a les preguntes que vam enviar als moviments de la Pastoral Obrera hem elaborat aquest vídeo a ocasió del Primer de Maig.

Veure el vídeo 

D'altre banda, la Plataforma Església pel Treball Decent també ha elaborat un comunicat amb motiu del 1er de Maig. El teniu a continuació...

Nota de la Plataforma Església per un treball decent en ocasió del

Dia Internacional dels Treballadors 2020

ÉS URGENT IMPLEMENTAR UN INGRÉS MÍNIM GARANTIT DINS UN PROGRAMA QUE INTEGRI TOTES LES POLÍTIQUES SOCIALS

Arribem enguany a la celebració del Dia Internacional dels Treballadors en mig d’una pandèmia d’abast mundial, que genera un impacte social i econòmic devastador, amb efectes molt greus sobre milions de treballadors i treballadores, sobretot per als que desenvolupen treballs menys qualificats o precaris.

Amb l’esperança que puguem superar aviat aquesta malaltia, escau anar pensant en com fer front a les seves conseqüències. En aquest sentit, creiem que el pensament social de l’Església ofereix una perspectiva que pot ser de gran ajut.

Els poders públics han d’aprovar polítiques socials i econòmiques de la màxima potència possible que contribueixen a la protecció dels drets de totes les persones afectades i a la reactivació econòmica.

Entre d’altres, creiem que cal posar en marxa amb urgència totes les normes i instruments que assegurin un ingrés mínim garantit per a totes les persones que no disposin d’ingressos suficients, que ajudi a mantenir la convivència social i recuperi l’economia. La qüestió és evidentment molt complexa. La diversitat territorial, amb experiències a diversos territoris com és el cas de Catalunya amb la Renda Garantida de Ciutadania han de ser tingudes en compte a l’hora d’articular un ingrés mínim garantit que doni cobertura a totes les persones en el conjunt l’Estat.

Atès que persones i famílies desprotegides necessiten uns ingressos mínims per poder viure amb dignitat, cal que les autoritats públiques els hi proporcionin a través de prestacions públiques adequades. Molts dirigents polítics de diferents tendències ideològiques ho han reconegut, com també hi ha fet diverses referències el mateix Papa Francesc. Com que no hi ha gaires experiències de situacions d’urgència similars, allò que s’acordi demanarà coratge i s’haurà de fer “ad experimentum”. Els pressupostos de cada any ho podran anar ajustant, perquè esperant trobar la fórmula perfecta, hi ha el perill de perdre el tren.

Així mateix, tal i com reclamen altres organitzacions i col·lectius, són necessàries altres mesures molt importants per garantir els drets d’alguns col·lectius que es troben particularment desprotegits. Entre d’altres, la prestació d’atur per les persones treballadores de la llar, el reconeixement social del treball a la llar i de les cures, així com la regularització extraordinària i urgent dels treballadors i treballadores de nacionalitat estrangera en situació d’irregularitat administrativa, que els deixa en una circumstància especialment vulnerable.

Més enllà de les polítiques públiques, estem convençuts que la recuperació de l’economia productiva demanarà un esforç gran d’entesa entre treballadors i empresaris, els quals, en

aquestes circumstàncies excepcionals, hauran d’acordar moltes coses per poder tornar progressivament a la normalitat en la mesura que es vagi controlant la malaltia.

Els invents d’enginyeria financera i els paradisos fiscals han d’ésser cosa d’un passat a  superar. Tampoc no són acceptables ERTO’s fraudulents. Tothom ha d’afrontar la seves responsabilitats i assumir una necessària i fraternal justícia social.

La dramàtica situació que es viu pot voler justificar actuacions rígides de l’Estat, sense respectar la necessària diversitat. Cal recordar que l’economia necessita de la iniciativa privada i del control públic, sempre d’acord amb el principi de subsidiarietat. Els ajuts i subvencions que arribaran de la Unió europea s’hauran d’administrar amb  gran responsabilitat i transparència. Malauradament hi ha encara entre nosaltres els qui intenten d’aprofitar-se sense justificació, perjudicant greument el conjunt de la nostra societat i el crèdit que necessitem a nivell internacional.

En qualsevol cas, la crisi que vivim ens ha situat com a societat davant d’un repte enorme i, a la vegada, d’una nova oportunitat: avançar junts cap a un nou model econòmic i social centrat en la persona, que garanteixi el dret a un treball digne i decent per tothom, o subsidiàriament uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques, en el marc d’una ecologia integral. Com diu el papa Francesc, cal «construir altres maneres d'entendre l'economia i el progrés, per a combatre la cultura del descart, per a donar veu als qui no la tenen, per a proposar nous estils de vida. Mentre el nostre sistema econòmic i social produeixi una sola víctima i hi hagi una sola persona descartada, no hi haurà una festa de fraternitat universal.»

                                                   

Barcelona, 1 de maig de 2020

Plataforma Església pel Treball Decent: Càritas diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Secretariat diocesà de Pastoral Obrera (JOC, MIJAC, ACO, GOAC), Delegació diocesana de Pastoral Social, Fundació ASCA-Acció Solidaria Contra l’Atur, Mans Unides, SEDASE-Seminari Doctrina i Acció Social de l’Església, URC-Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya, Secretariat diocesà de Missions