“Era foraster i em vau acollir” (Mt. 25,35)
RESUM
Davant la propera convocatòria
d’eleccions al Parlament Europeu i als ajuntaments, la Plataforma d’Entitats
Cristianes expressa la seva preocupació pel fet que el fenomen migratori ha
produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la
immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Hem de treballar per
revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment
la seva mirada sobre el fet migratori. Ha de passar del domini del paradigma de
l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la
solidaritat. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents
i més justes han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, a
l’obertura de vies regulars i segures a la immigració. De prioritzar les
polítiques de control de fluxos a enfortir de manera conjunta les polítiques
d’acollida, protecció i integració de les persones migrades.
Els nostres municipis són una
peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que
han arribat i seguiran arribant en els propers anys. En els darrers anys s’han
fet enormes esforços en les polítiques d’acollida, atenció social, mediació i
sensibilització. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els
recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.
Finalment, volem subratllar la
necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i
coordinació política en relació a totes aquestes
qüestions i en tots els nivells institucionals.
*****
Davant la convocatòria
d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la
Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la
participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar
Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per
a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a
ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir
públicament les següents consideracions:
1. Vivim novament un moment important d’entrada
de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es
deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que
pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que
ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho
faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un
futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.
Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma
2. Ens preocupa
profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració
com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por,
recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que
alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que
tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu.
Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels
europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques
governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres
exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els
trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar.
Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha
afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat
la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu
crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.
3. Hem de treballar
per revertir aquesta situació. Europa té
el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori,
per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la
seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als
drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa
ha de passar del domini del paradigma de
l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat.
De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se
per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i
plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai
un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la
identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això
implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes
implicacions. Però és un canvi inevitable.
4. Estem convençuts
que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels
països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques,
generadores d’exclusió, a l’obertura de
vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions
sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o
fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i
col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De
prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les
polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una
política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics
immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i
sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les
regions veïnes i en el món en general.
Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social
5. Els nostres
municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social
de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys.
Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària
atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així
com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es
tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten
el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la
relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes
aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent
en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir
un habitatge digne. També continuar
fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la
participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius.
Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients
per seguir desenvolupant aquestes polítiques.
6. L’acollida i la
integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país,
com és el padró, que facilita els
processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015),
tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu
municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten
o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.
7. L’educació ha estat
sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important
en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té
un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració
social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i
programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions
actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies
nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i
subsaharià.
8. Com ja vàrem
expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la
situació dels menors immigrants sense
acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal
consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta
integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria
d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització
administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte
global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació
de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i
joves.
9. L’acollida i la
integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable,
que és l’immens treball que fan les
entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general.
L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant
suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la
coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats
siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer
l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les
circumstàncies sempre canviants.
10. Per últim,
volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals
(europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat
i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució
afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions
difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta
completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista
en aquesta delicada matèria.
Barcelona, 20 de
maig de 2019
