8 de MARÇ!!!! JORNADA MUNDIAL DE LA DONA TREBALLADORA

Aquest 8 de març ens sumem a la Vaga Feminista!!
Aquí teniu el comunicat i els actes que es fan des de la Pastoral Obrera de Catalunya....💪💪

Descarrega't aquí el Comunicat Jornada de la Dona Treballadora 

BONA JORNADA DEL DIA DE LA DONA TREBALLADORA!!!

COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA AMB MOTIU DEL 8 DE MARÇ!!

PER DESCARREGAR-HO CLIQUEU: 

CATALÀ

CASTELLÀ

MANIFESTACIÓ EN SUPORT VAGUISTES DE TELEFÓNICA-MOVISTAR

Aquest divendres 29 de maig, a les 19h, al parc de les Tres Xemeneies, comença la manifestació de les organitzacions que donem suport a la lluita dels treballadors i treballadores tècniques de Movistar, que porten 52 dies de vaga indefinida contra la precarietat del treball i de la vida!!

La mani anirà fins a Porta del Angel (local de Movistar i del Mobile Center Congress ocupat) on a les 21h es farà un concert!

EN SOLIDARITAT AMB EL COL·LECTIU DE TÈCNICS I TÈCNIQUES EN VAGA INDEFINIDA DE TELEFÒNICA-MOVISTAR

El col·lectiu de tècnics i tècniques de Telefònica-Movistar va començar una vaga indefinida arreu de l’Estat el 7 d’abril, uns dies després que s’iniciés a Madrid (28 de març). El desencadenant va ser la intenció de la multinacional de les telecomunicacions de rebaixar el preu del treball a les empreses subcontractistes en un moment en què aquest personal ja es troba en una situació límit. El personal tècnic depèn de contractes, subcontractes o és obligat a fer-se autònom, quan en realitat efectua les mateixes tasques que el poc personal que encara forma part de la plantilla. Aquest col·lectiu altament precaritzat percep salaris de 500 a 800 € bruts mensuals per treballar fins a 10 hores diàries. Aquestes retribucions es poden acabar convertint en uns 400 € perquè han de sufragar-se la seguretat social, impostos, vehicle i benzina, entre altres despeses. 

Per la seva banda, Telefònica-Movistar s’acull a les lleis neoliberals per dir que aquesta vaga no té res a veure amb l’empresa i no reconeix el col·lectiu en vaga com a interlocutor vàlid. En realitat, els tècnics i tècniques són la cara visible de Movistar, són les persones que van a les llars a instal·lar o arreglar les línies en nom de Telefònica, les quals treballen en condicions que anomenen d’esclavatge. Després d’un mes de vaga, les avaries s’acumulen per manca de personal, les portabilitats i noves altes estan aturades i, malgrat tot, Telefònica-Movistar encara insisteix que “el conflicte és aliè a l'empresa”. 

Sabíeu que... 

Recentment, Telefònica ha apujat el preu del seus serveis a tots els usuaris/es argumentant millores en la qualitat del servei? 

El personal tècnic percep salaris de 500 a 800 € mensuals per treballar fins a 10 hores diàries mentre que el president de l’empresa, César Alierta, guanya més de mig milió d’euros al mes? 

Els membres del consell d'administració de la multinacional, els mateixos que van aprovar un ERO que afectava 6.830 treballadores (2011-2013), es van apujar un 20% el sou l’any passat? 

La vaga de tècnics i tècniques – en un sector estratègic com el de les telecomunicacions – pot suposar un punt d’inflexió en la lluita contra la precarietat laboral que s’estendrà a d’altres sectors. Es tracta d’un col·lectiu fragmentat en centenars d’empreses i amb milers de contractes de falsos autònoms. Malgrat tot, durant les últimes setmanes s’han unit per defensar la seva dignitat i reclamar una millora de les condicions laborals. 

El col·lectiu de tècnics i tècniques en vaga indefinida reclama a Telefònica-Movistar: 

• Que reconegui la responsabilitat que té amb el seu personal tècnic i es digni a reconèixer el comitè de vaga com a interlocutor vàlid en una taula de negociació. Telefònica ha d’actuar de forma responsable per solucionar un conflicte laboral que afecta tant a treballadors/es com a clients/es 
• Un nou contracte mercantil entre Telefònica i les empreses contractistes que garanteixi uns sous dignes, una jornada de 40 hores setmanals i poder descansar dos dies a la setmana 
• Que s’ofereixi als autònoms la possibilitat de tornar formar part de la plantilla de les contractes directes 
• Que no hi hagi cap repressió contra els i les vaguistes i que s'aturi la campanya de criminalització de la protesta que porta a terme Telefónica-Movistar 
• La configuració d’un conveni de les telecomunicacions i la millora de les condicions de seguretat laboral 

Les entitats sotasignants, conscients de la situació de pèrdua creixent de drets econòmics i laborals i de precarietat en què es troben col·lectius cada cop més grans de la nostra societat, amb les retallades i la desregulació, creiem que la lluita i les reivindicacions del col·lectiu de tècnics i tècniques en vaga de Telefònica Movistar implica i ens apel·la a totes les persones que treballem per la justícia social i una vida digna per a tothom. Per aquest motiu, us convidem a adherir-vos al manifest de suport enviant un email a teleafonica@ymail.com

SI VOLEU SEGUIR DE PROP AQUESTA LLUITA....  http://teleafonica.blogspot.com.es/

COMUNICAT PER LA JORNADA D'ACCIÓ MUNDIAL PEL DRET A LA VAGA - 18 FEBRER 2015

La Confederació Sindical Internacional (CSI) ha convocat una jornada d'acció mundial el 18 de febrer contra la posició del grup d'ocupadors a l'Organització Internacional del Treball (OIT) que intenten acabar amb aquest dret. Com a treballadors cristians, homes i dones, preocupats pels atacs constants als drets socials i laborals de les persones i les famílies en tot el món, recordem el missatge de l'Església sobre el dret a vaga i els sindicats: "La vaga és una de les conquestes més costoses del moviment sindical (...) 

La doctrina social de l'Església reconeix la legitimitat de la vaga «quan constitueix un recurs inevitable, si no necessari per obtenir un benefici proporcionat», després d'haver constatat la ineficàcia de totes les altres modalitats per superar els conflictes. El Magisteri reconeix la funció fonamental desenvolupada pels sindicats de treballadors, la raó de ser consisteix en el dret dels treballadors a formar associacions o unions per defensar els interessos vitals dels homes ocupats en les diverses professions. 

Els sindicats «s'han desenvolupat sobre la base de la lluita dels treballadors, del món del treball i, sobretot, del treballadors industrials per a la tutela dels seus justos drets davant els empresaris i els propietaris dels mitjans de producció». "(Compendi de Doctrina social de l'Església, 304-3005).

A la llum del magisteri de l'Església, des del Moviment Europeu de Treballadors Cristians (MTCE) ens unim a aquesta jornada d'acció mundial i la recolzem decididament. Alhora, mostrem el nostre més absolut rebuig a la criminalització de les actuacions d'homes i dones sindicalistes en defensa dels drets dels treballadors i les treballadores. La nostra fe en Jesucrist ens fa lluitar per una societat justa, fraterna i sostenible i entenem que el moviment sindical mundial, amb les seves llums i ombres, segueix fent una aportació ineludible per aconseguir la justícia universal en tots els racons del món. 

Otto Meier

President del MTCE

The European Christian Workers Movement Le Mouvement des Travailleurs Chrétiens d'Europe Movimiento Europeo de Trabajadores Cristianos Europäische Bewegung Christlicher ArbeitnehmerInnen 

Hi haurà diferents concentracions com la que tindrà lloc a Barcelona, a les 17.30 hores, davant la Delegació del Govern (carrer de Mallorca, 278).

#VagaNoÉsDelicte​

CONVERSA AMB ELS TREBALLADORS EN VAGA DE FAM DE L'EMPRESA DE COMROC A BADALONA

Per uns amics em vaig assabentar que uns treballadors estaven en vaga de fam  a la porta de la fàbrica.  Vaig decidir anar a veure’ls, preguntar sobre la seva situació i fer-los costat. Cada dia, com tantes altres persones, intento passar una estona amb l’Alexandru, el Viorel, el Nicolae i el Titus, els treballadors de l’empresa COMROC de Badalona, en vaga de fam des de fa 21 dies (dilluns 10 de juny), per reclamar el seu salari no cobrat i els seus drets com a treballadors. Cada dia quan els pregunto cóm es troben, sempre em diuen que estan bé. Jo els miro els ulls i noto clarament el seu cansament però també la seva fermesa en continuar amb  l’acció i la lluita que de forma tan decidida han emprés. No obstant cada dia em vaig  a casa amb el cor encongit pensant en com es deuen sentir  realment després de tants dies de no prendre aliments sòlids i del conseqüent desgast físic i  també psicològic pel fet d’haver d’atendre a tota la gent que els visita.

El divendres els hi vaig preguntar si tenien algun inconvenient en explicar-me aspectes de la seva vida personal, familiar i laboral. Pensava que seria bo que la gent solidària que els acompanya en la lluita  els pogués conèixer també en la seva dimensió més personal.  Em van dir que no tenien cap inconvenient. En la visita del dissabte, al voltant de la taula  de davant de la tenda de campanya i acompanyat d’unes poques persones que també van venir a estar-hi una estona amb ells, vam tenir una conversa informal sobre el tema,  el resum de la qual, molt senzill per altra part,  us el passo (després d’haver-lo revisat amb ells i de tenir la seva conformitat)  perquè sigui del vostre coneixement.

“L’Alexandru Aroncutean, nascut el 6 d’agost de 1962,  el Viorel Aroncutean, nascut el 3 d’abril de 1965, i  el Nicolae Aroncutean, nascut el 9 de setembre de 1972, són els tres germans més petits d’un total de vuit que vivien a la casa dels pares a la ciutat de  Cluj-Napoca de Romania.  Tots ells treballaven com a agricultors en les terres propietat de l’Estat. Economia bàsicament de subsistència on solament es comercialitzaven els excedents del camp (patates, blat, blat de moro, hortalisses, raïm...) i de la ramaderia cassola que tenien (porcs, gallines, conills,...). La matança del porc , com en molts pobles de la Catalunya rural, constituïa cada any un esdeveniment especial. Les vedelles que criaven  eren propietat de l’Estat que les comercialitzava en exclusiva. Amb la caiguda del règim comunista la terra, que amb anterioritat havia estat de la família, els fou retornada en propietat.  El Titus Petrean, nascut també a Cluj-Napoca el 20 de juny de 1962, mecànic industrial de professió,  tenia dos germans més  essent el seu pare  soldador de professió i la seva mare treballadora de la neteja.   Cluj-Napoca és una ciutat de 800.000 habitants situada en la part nord-oest de Romania, en la regió de Transilvània,  a una distància de 450 kilòmetres respecte de la capital Bucarets i  amb predomini de clima continental. Tots ells vivien en una barriada obrera situada als afores de la ciutat, políticament dirigida pel Partit Comunista que era qui ho gestionava tot.

Als set anys començaren en  l’Escola General els  estudis bàsics fins als 14 anys en què passaren a l’escola professional on s’especialitzaren en mecànica  metal·lúrgica i tècnica industrial. El Viorel va fer també un curs de tractorista. En acabar els estudis els tres germans comencen a treballar en l’agricultura estatal i Titus en una fàbrica industrial. Feien jornades de 10 hores i cobraven un sou  de 1.800 leus al mes, equivalent a uns 300 euros.

Amb  l’aniquilació de Ceausescu  a finals de 1989 i l’assentament del nou règim visqueren alguns canvis importants.  En la nova situació gaudien d’un ambient de més llibertat però la vida s’encarí de cop i de forma extraordinària.   Abans  tots els queviures estaven controlats i racionats pel govern, hi havia diners  però els productes per a comprar escassejaven. Sovint hi havien restriccions de llum i d’aigua, i les emissions de televisió s’aturaven constantment per manca d’energia. Amb el canvi de règim passà al revés: els supermercats s’ompliren de  productes però les famílies no tenien diners per comprar-los. Els productes esdevingueren igual de cars que aquí però els sous eren molt inferiors. En la seva ciutat celebraven les festes de Nadal, de la Pasqua ortodoxa, del Primer de Maig (Dia de la Classe Obrera), i la festa nacional del 23 d’agost en record de la victòria sobre els alemanys  el  1944. En el temps de lleure practicaven esports com el futbol, el ciclisme,... o bé anaven a la discoteca, al teatre, a l’òpera,...

Als 20 anys realitzaren el servei militar obligatori  i posteriorment  anaren contraent matrimoni.  L’Alexandru casà amb l’Ana i tingueren dos fills: Alín de 14 anys i Alexandru de 10. La dona de Viorel també  es diu Ana i tenen un fill: Andrei de 24 anys. Nicolae casà amb Violeta i tingueren dos fills: Carmen de 18 anys i Adi de 14. El Titus casà amb l’Emília i han tingut també dos fills: el Titus de 28 anys, que resideix a Badalona, i el Sergio de 23. A Romania es casaven molt joves com abans passava en el nostre país. En el nuviatge seguien tradicions molt semblants a les d’aquí:  el promès havia de demanar el consentiment als pares de la noia. Les núvies, el dia del casament, vestien uns models pràcticament iguals. El convit tenia lloc  al camp, al costat o sota una carpa que muntaven expressament per a l’ocasió. Tot i que en l’actualitat la majoria ho fa en restaurants, la celebració de la boda al camp, a l’aire lliure, reconeixen, tenia un caràcter més engrescador.

Va arribar un moment en què es van plantejar  emigrar. A la seva ciutat  de  Cluj començà a escassejar  el treball, els sous eren baixíssims, i les perspectives de futur molt negres. L’entrada  del país  el 2007 a la Unió Europea i les facilitats per creuar les fronteres i assentar-se en qualsevol altre país de la Unió facilità la decisió d’emigrar. Molta gent ho feia. En primer lloc va venir l’Alexandru que, en trobar treball, de seguida, va arrossegar progressivament els altres tres germans, el Nicolae primer i després el Viorel. L’Alexandru explica la tristor i l’angúnia que patia en  haver de deixar la família a Romania i venir sol aquí. En el primer any va fer tres viatges a veure’ls. El comiat abans de retornar a Badalona  era summament dolorós tant per a ell mateix  como per a la dona i els fills. Cal dir que el primer en venir uns anys abans va ser el cunyat del Titus el qual  també va influir en la seva posterior vinguda a Badalona. Altres companys marxaren i s’assentaren a Castelló, província que acull una gran part de l’emigració romanesa.

En el primer any, a mesura que arribaven els altres germans, s’anaren recollint  en el mateix pis de Bufalà, però, com és lògic, en arribar un any després les seves famílies, cadascuna hagué de buscar habitatge propi. El Nicolae i l’Alexandru s’hi quedaren a viure a la mateixa casa. La relació amb els familiars i amics de Romania continuà viva, els truquen assíduament per telèfon i periòdicament, no tan sovint com al principi, fan un viatge a la seva ciutat per veure’ls.  La necessitat de realitzar bé el treball i d’entendre correctament les feines que els manaven els forçà a aprendre aviat el castellà, però també entenen perfectament el català tot i que sempre s’expressen en castellà. En una llibreta s’apuntaven les paraules per no oblidar-les i memoritzar-les millor. Valoren positivament  l’actitud d’acollida que tingueren per part dels veïns, del llogater del pis, i dels nous amics i amigues que feien. A Titus l’afectà el fet que es criminalitzés i es denigrés el col·lectiu de romanesos de Badalona per part de determinats partits i sectors socials.

Tots trobaren de seguida  feina a l’empresa COMROC. El seu treball consistia en tirar cables  de mitjana o d’alta tensió a dins de les rases, en túnels,... Han treballat al túnel del Cadí, al traçat de l’AVE de Girona, etc.  Cada dia sortien del magatzem situat a Coll i Pujol, núm. 56, a les sis del matí i retornaven a les 8 de la tarde.  Cada dia anaven i tornaven. Moltes hores de viatge.  El menjar se l’emportaven de casa. El temps d’anada  constava com a hores de treball, el de  tornada no. Jornades de dotze hores de treball,  algunes vegades inclosos dissabtes i diumenges si l’amo així ho proposava.  L’empresari els contractà com a fals autònoms tot i que realitzaven  la mateixa feina que la resta de treballadors. El seu salari, però,  es concretava en cobrar 10 euros per cada hora de treball realitzat. No tenien dret a vacances, ni a pagues extres, ni  a cobrar els dies de festa i de descans. Simplement 10 euros per hora treballada. Cap obligació de l’amo fora d’això. Després de sis anys de treball intens i esgotador  l’empresa va decidir acomiadar-los  quan els devia  un any de salari. Llavors decidiren denunciar l’empresa davant la justícia per exigir  els salaris no pagats però amb dues sentencies al seu favor l’amo seguí sense voler pagar.

Un dia mentre els tres germans estaven menjant  acordaren començar una vaga de fam per reclamar els seus drets. Sense recolzament inicial de ningú  el dia 21 de maig es posicionen davant l’entrada de la fàbrica i inicien la seva lluita. Els tres primers dies dormen davant la porta a sobre d’uns cartons. El Titus es troba en aquest moment a Romania on ha anat per visitar la família.  Li fan una trucada: “estem en vaga de fam per reclamar el que ens deuen”, li diuen. Titus creu que li gasten una broma, que li prenen el pèl. Però no era així. El dia 2 de juny, en retornar de Romania, s’incorpora també a la vaga de fam que fan els seus companys”.

La gent va començar a conèixer l’acció dels tres treballadors  i  de seguida aparegué i s’estengué la solidaritat entre veïns, membres d’entitats cíviques, AAVV, alguns partits de l’esquerra política i ciutadania en general. Es constituí un comitè de vaga per coordinar les accions. Els portaren una  tenda de campanya perquè pogueren  aixoplugar-se de la pluja i del sol, ells mateixos buscaren en els contenidors matalassos per  dormir millor, els portaren  també  una carpa, cadires...  Els mitjans de comunicació començaren a fer-se ressò de la seva lluita. La solidaritat es concretà en concentracions solidàries, en la recollida d’aliments i diners per a les famílies, en cercar advocats perquè poguessin orientar-los i acompanyar-los en les qüestions legals. Metges i infermeres es preocupen diàriament de controlar el seu estat físic i la seva salut. Cada dia passa gent i col·lectius a preguntar per ells, a interessar-se per ells, a mostrar la seva solidaritat en la lluita que amb tanta valentia i decisió han emprés. Deixen aliments per a les famílies, diners, afecte, solidaritat.

El  dimarts, dia 4 de juny, a les 21 hores,  comença un dejuni solidari de 24 hores que és seguit per un bon grup de gent. El diumenge 9 de juny, es realitza una concentració solidaria a la Plaça Pompeu Fabra on s’informa de la seva situació i d’altres lluites que també tenen lloc en aquest moment per altres indrets de Catalunya. Lluites que es porten amb  el suport d’algunes  organitzacions  tradicionals del moviment obrer però sobretot per l’acció de moviments cívics i  socials i per la gent del carrer; lluites que comprenen  aspectes laborals però també  es connecten amb altres que tenen relació amb l’educació, la sanitat, l’habitatge, etc. perquè cada vegada més tots aquests aspectes estan units.

La solidaritat amb els obrers acomiadats, represaliats, empresonats, ha estat una  constant en la història del moviment obrer de Badalona i també de Catalunya. Continuar amb aquesta pràctica és connectar amb els valors més autènticament humanistes i emancipadors de les classes treballadores explotades i oprimides que mai no hauríem de perdre. El fet que l’Alexendru, el Viorel, el Nicolae i el Titus siguin d’origen romanès li dóna a la lluita un sentit  internacionalista que tampoc no hauríem de perdre mai,  i encara més en la nostra ciutat de Badalona on s’han propagat últimament actituds xenòfobes contra aquest col·lectiu. Hem de tenir clar que d’aquí o de fora tots som classe treballadora, que tot i les transformacions que en els últims anys ha patit la classe obrera continua sent la que té més valors, capacitat i energies per transformar aquest món i portar-lo per camins de major justícia, igualtat i fraternitat.

No sabem ara quin serà el resultat final de la lluita. Les formes d’acció i de lluita poden ser diverses, però el camí recorregut i la forma com s’ha recorregut ja és una victòria d’ells i de la ciutadania solidària. Tot i la posició de duresa de  l’empresari, esperem poder aconseguir els objectius que ells s’han marcat. Ells pensen que aquesta setmana serà decisiva. Ara més que mai necessiten de la nostra ajuda i solidaritat.

                                                                       Emili Ferrando

COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL I LES ELECCIONS CATALANES

14-N, vaga general; 25-N, eleccions al Parlament.

Els homes i dones obrers i cristians hi participarem

activament per reivindicar els drets socials

Tots nosaltres, homes i dones d’Església obrera i compromesa, tenim un especial interès en el seguiment de tot el procés de la crisi econòmica. Som especialment sensibles i crítics amb les mesures aplicades per a sortir-ne i les seves conseqüències, des de la solidaritat activa amb els moviments i plataformas ciutadanes que s’enfronten críticament a aquesta situació i que elaboren alternatives.

Avui, la societat catalana i el món estan en constant mobilització. El neoliberalisme econòmic ha fracassat amb la seva sacralització del benefici i dels mercats per damunt de tot. Les classes populars reclamem ara canvis profunds en els principis ètics i valors que regeixen la societat, així com en les formes de vida i d’organització. I cerquem horitzons que il·lusionin i ens ajudin a anar definint aquests canvis, que han

de tenir com a finalitat el bé comú.

1. S’està precaritzant fins a nivells insostenibles la vida política, econòmica, social i laboral

Avui, el sistema, està mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %), de la precarietat laboral i social, i de la pobresa en general (21%).

Veiem com els governs apliquen al conjunt de les classes populars retallades, mesures d’austeritat, augment d’impostos a les classes més desfavorides, flexibilitat laboral, congelación de sous, etc. i com aquestes mesures no són aplicades als poderosos i als rics del sistema. Constatem que amb la finalitat

de defensar el benefici i als mercats “tot si val”, i que el deute l’hem de pagar els treballadors i les treballadores.

La VAGA GENERAL és, altre cop, la concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores. Al mateix temps s’ha produït una convocatòria d’ELECCIONS al Parlament de Catalunya, del tot inesperada, on es planteja, com a perspectiva de fons, la necessitat de construir un projecte de futur nacional, que doni al nostre poble la possibilitat de sortirse’n a partir de les pròpies capacitats. Amb els nostres bisbes de Catalunya “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia” (Al servei del nostre poble, CET 2011, n.5).

2. Rebutgem aquesta realitat

Davant de la opressió de tantes persones pel sistema, creiem que no és ètic, humà, ni cristià continuar impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals. La persona i el bé comú, que són per a nosaltres prioritaris, no han estat una perspectiva d’aquest sistema.

Creiem que els criteris ètics, les actituds i les mesures polítiques dutes a terme en la gestió d’aquesta crisi, han malmès l’avenç en democràcia. Els fets d’usura manifesta, de malversació de fons públics, de frau, d’engany en l’aplicació dels programes i promeses polítiques han fonamentat una desafecció vers el món de la política i un clar rebuig i allunyament dels nostres joves.

La necessitat de ser i de lluitar per la nostra dignitat de persones i de poble, s’ha convertit avui en una necessitat social.

3. Ens sentim compromesos i reivindiquem un canvi de sistema

Com a cristianes i cristians tenim molt presents les paraules del Concili Vaticà II: “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres, i de tots els que sofreixen són també la joia i l’esperança, la tristesa il’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablementhumà que no trobi ressò en el cor d’ells.” (Gaudium et Spes 1)

És per això que davant d’aquesta doble convocatòria de vaga general i eleccions al Parlament:

Reivindiquem i ens sentim compromesos en la necessitat d’organitzar la vida social, l’economia, la política, des d’altres criteris que no siguin els de la lògica dels beneficis, i ens posem a caminar com ja ho fan, de fa anys, molts homes i dones militants solidaris i moltes organitzacions del poble.

Defensarem els valors democràtics fonamentals de diàleg, voluntat d’acord, afavorir el bé comú, la llibertat

d’expressió, el lliure dret a decidir dels pobles,…

Reivindiquem claredat en els missatges i programes polítics pel que fa a les mesures per sortir de la crisi

i concreció en el model de país al qual aspirem i volem construir.

Ens comprometem a ser persones actives, participatives, crítiques i solidàries en la defensa de la dignitat humana i dels pobles. De la mateixa manera continuarem aprofundint en la concreció, en el dia a dia, del nostre compromís obrer i cristià, posant en primer lloc els més pobres i febles de la nostra societat.

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS:ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

COMUNICADO DE LOS MOVIMIENTOS OBREROS CRISTIANOS DE PORTUGAL Y ESPAÑA ANTE LA JORNADA EUROPEA DE HUELGAS Y MANIFESTACIONES DEL 14 DE NOVIEMBRE

La Confederación Europea de Sindicatos (CES) ha convocado una jornada de acción y solidaridad para el próximo 14 de noviembre. Esta Jornada europea adoptará diversas formas: huelgas, manifestaciones, concentra- ciones y otras acciones.

Ante  este acontecimiento importante e histórico para la vida de los trabajadores y  trabajadoras de Europa y para quienes sufren la lacra del  desempleo, nosotros como Movimientos Cristianos en el mundo obrero de España y Portugal, nos alegramos por esta jornada europea y hacemos pública nuestra posición.    

Las tasas de pobreza y exclusión de nuestros países del sur de Europa están aumentando a un ritmo vertiginoso. Hay un ataque en toda regla a los derechos sociales y a la protección de las personas y familias trabajadoras con el argumento de priorizar el pago de la deuda. Una deuda que es ilegítima al proceder de préstamos que fueron concedidos y gestionados de manera dudosa, que atentan contra la dignidad de la vida de la ciudadanía, y ponen en peligro la convivencia pacífica entre los pueblos. La política europea, que tomó medidas desastrosas en algunos de los estados miembros, ha declarado como prioridad la salvación del sistema financiero y de los bancos, en lugar de rescatar a las personas. La deuda pública se está convirtiendo en un mecanismo de trasvase de riqueza de pobres a ricos. Por eso, cada vez hay más personas con empleos precarios o que no encuentran trabajo y con un futuro incierto, especialmente los jóvenes.

Entendemos que pese a la situación que estamos sufriendo, no podemos ni debemos olvidar a nuestros hermanos y hermanas de los países más empobrecidos de Europa del Este y de nuestro planeta. Lo que aquí empezamos a sufrir es lo que está sucediendo, sobre todo en el Sur, desde hace décadas, donde la deuda externa se ha cobrado millones de vidas, abocando al hambre y la esclavitud a miles de personas, familias y países enteros.

Las consecuencias de estas decisiones afectan al conjunto de la sociedad pero, de manera más dura, a los sectores del mundo del trabajo más débiles y empobrecidos. Estas consecuencias llevan al empobrecimiento generalizado y a la pérdida de cohesión social y de horizonte vital. Los grupos más castigados son los  inmigrantes, los jóvenes, las mujeres y parados de larga duración...

Este año en la Iglesia celebramos “el Año de la fe”. Como parte de ella, se nos invita a profundizar en el Catecismo de la Iglesia, en donde leemos: “La regulación de la economía únicamente por la ley de mercado quebranta la justicia social, porque «existen numerosas necesidades humanas que no pueden ser satisfechas por el mercado». Es preciso promover una regulación razonable del mercado y de las iniciativas económicas, según una justa jerarquía de valores y con vistas al bien común.” (CIC, 2425)

Nosotras y nosotros, que formamos parte de estos movimientos, entendemos que quien debe promover esta regulación razonable del mercado, son los gobiernos. Pero en la situación actual, nuestros gobiernos son súbditos de la situación financiera y la única salida que nos están ofreciendo son políticas de recortes, que rebajan claramente los derechos de los trabajadores respecto a situaciones anteriores. Lo peor es que en los últimos años de nuestras democracias siempre pierden en el concierto social los mismos, y siempre los más débiles. 

Por eso, la primera vía para intentar revertir esta situación de conflicto es el diálogo. Cuando éste no es posible, la propia Iglesia reconoce la legitimidad del recurso a “la huelga no violenta, cuando se presenta como el instrumento necesario, en vistas a unas mejoras proporcionadas y teniendo en cuenta el bien común” (CIC, 517) La política que se está desarrollando ha olvidado el sentido de la justicia y un trabajo en defensa de la fraternidad y el bien común. 

Precisamente por esta razón, entendemos que esta convocatoria de huelga general y las movilizaciones en toda Europa están justificadas. Las políticas al servicio de las personas y de sus necesidades básicas deberían ser prioridad, por encima de los intereses de los mercados.

Una de las terribles consecuencias que ha provocado esta involución y regresión social, es la aparición de un sentimiento generalizado de miedo. Un estado de miedo e incertidumbre que se ha instalado para condicionar las expectativas y proyectos personales y familiares de las personas: miedo a perder el empleo, asumiendo así todo tipo de precariedad, miedo a las represalias por cualquier acción de protesta, miedo igualmente a secundar una convocatoria de huelga... 

Mientras esto sea así, entendemos que hay legitimidad para actuar en defensa de los derechos de las personas y familias trabajadoras. A su vez reivindicamos, en el marco de esta Jornada europea de acción y solidaridad, el papel de la política y, en especial, de los sindicatos, que son la principal defensa organizada de los trabajadores.

Por todo ello, pedimos a los políticos, sindicatos, empresarios, entidades financieras y a los distintos expertos, que actúen con responsabilidad ante la gravedad de la situación actual, que puede empeorarse en el caso de que olviden este principio básico de humanidad: “las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos de los ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los beneficios” (Juan Pablo II, Toronto 1984) 

Queremos acabar invitando a vivir las palabras de nuestros obispos, al finalizar el reciente Sínodo sobre la Nueva Evangelización, celebrado en octubre:

“Al mundo de la economía y del trabajo queremos recordar como de la luz del Evangelio surgen algunas llamadas urgentes: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada por el desempleo, especialmente entre los jóvenes, poner a la persona humana en el centro del desarrollo económico y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad.” 

MADRID, LISBOA, BRUSELAS

7 de noviembre de 2012

LOC/MTC de Portugal (Liga Obrera Catòlica/Movimiento de Trabajadores Cristianos)

JOC Portugal

HOAC España

ACO España

JOC España

Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa