20è ANIVERSARI DE L'EQUIP DE PASTORAL OBRERA DE BADALONA

A les 10 del matí la Fina i la Montse rebien els assistents a l’entrada de l’Ateneu de Sant Roc que s’anaven acumulant per moments mostrant en animada conversa l’alegria d’un nou retrobament. En el Pati, el Salva ja ho tenia tot preparat per cuinar en el seu moment les paelles. En la sala gran de la reunió una exposició de 40 cartolines farcides de documents i fotos mostrava algunes de les activitats realitzades en els 20 anys d’història de l’EPO. En una taula lateral es podien consultar diverses publicacions que l’Equip de Pastoral Obrera ha editat i difós al llarg d’aquests anys, i més en concret el llibre que recull la seva història i que porta per títol Vint anys de compromís obrer i espiritualitat cristiana. Al fons de l’escenari una gran pancarta recordava el motiu de la trobada.

Amb goig i esperança renovada 12 de març de 2016 hem celebrat el nostre 20è aniversari. Els membres de l’EPO - Fina, Antonio, Isidre, Lídia, Amàlia, Elena, Alberto, Miquel  i  Emili - hem estat acompanyats pel Delegat de Pastoral Obrera de Barcelona Pepe Rodado i la secretària de l’entitat Èrika Fabregat, i pel Delegat de Pastoral Obrera de Terrassa, Pepe Baena, que fou en aquella primavera de 1996 un dels iniciadors de l’EPO de Badalona. També d’amics i amigues pertanyents a les parròquies de Sant Roc, Sant Antoni de Llefià, Santa Clara de Morera,  Capella de la Salut Alta, Sant Adrià, de moviments apostòlics obrers ACO i GOAC, de religioses de Lestonnac, de Jesús Maria, de la Sagrada Família, de rectors de parròquies i capellans obrers. 

Una gran alegria ens ha produït la presència i l’acompanyament en aquesta trobada de sindicalistes i militants obrers històrics de la ciutat i de fora que sempre ens han fet costat, molts dels quals van ser ponents de les xerrades realitzades per l’EPO, com Adoni González, Joan Rico, Xavier Becerra, Ernestina Ròdenas, Salva Figuerola, Esteve Corbera, Juanje Guerrero, Quim Cervera;  de persones que van realitzar el Curs de Formació per al Compromís Social; de membres d’entitats culturals com Associació Cultural El Pedrís i del propi Ateneu de Sant Roc amb els quals, juntament amb l’Institut Pau Gargallo, l’AAVV de Morera i l’Orfeó Badaloní, vam tirar endavant el “Projecte Haissa” per recuperar l’escultura dedicada a les obreres i l’obrer morts en l’incendi de la fàbrica tèxtil del mateix nom. Altres amics i amigues provenien de ciutats  i pobles propers com Barcelona, Cornellà, Sant Adrià de Besòs, Hospitalet, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Teià, Mataró i Badia del Vallès. Un record especial  vam tenir pels amics malalts i pels que ja ens han deixat: el bisbe Joan Carrera, la Roser Hernández, l’Enric Grasses, el José Antonio González, el Dani  Sabater,...

A l’acte es va fer present l’Alcaldessa de Badalona,  Dolors Sabater, que va dirigir unes paraules als assistents valorant la tasca feta per l’Equip de Pastoral Obrera, els valors cristians que l’inspiren i  encoratjant-lo a seguir actiu en el compromís per fer una Badalona més justa, acollidora,  igualitària i fraterna. També  la Fàtima Taleb, Regidora de Participació Ciutadana i Convivència, primera dona musulmana regidora de l’Ajuntament de Badalona, recordà en la seva intervenció la seva inicial participació en l’EPO que la va empènyer en el seu compromís social. Hi foren presents igualment el regidor Oriol Lladó, primer Tinent Alcalde de l’Ajuntament i responsable de l’àmbit Badalona Habitable, i Marcel Mauri,  Cap del Gabinet d’Alcaldia i Comunicació.

En la primera sessió es va fer memòria històrica d’aquests 20 anys de tasca formativa, social i evangelitzadora resseguint  les imatges de l’audiovisual elaborat amb motiu de la publicació Vint anys de compromís obrer i espiritualitat cristiana, amb aportacions i testimonis dels assistents. Després d’un descans reparador es va entrar en el debat sobre com llegim el moment històric actual i els valors que ens han de seguir acompanyant en la lluita per fer un món millor.  L’amic Quim Cervera ens ha elaborat un resum ordenat i completíssim de les aportacions i reflexions fetes pels assistents que adjuntem en un annex final.

Seguidament va tenir lloc el dinar de germanor amb un aperitiu i dues paelles d’arròs cuinades amb molt d’amor per l’amic Esteve Tortajada. En l’estona de sobretaula que seguí el seu fill Lot ens va oferir diverses caçons del seu extens repertori, contagiant-nos del seu missatge i del sentiment i la  tendresa  en què les interpretava.

Voldríem deixar constància del nostre agraïment a totes i tots els assistents i a totes i tots els que ens heu acompanyat en aquests vint anys d’acció evangelitzadora i transformadora. Una gratitud  enormel per a l’Ateneu de Sant Roc que amb tant d’afecte ens ha acollit sempre i de forma especial  en aquesta celebració. Esperem que aquesta trobada ens doni força per continuar seguint les passes de Jesús de Natzaret sempre al costat dels treballadors i treballadores de la nostra ciutat i del món. 

Els membres de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en nom de tots els assistents ens adherim a la denúncia feta per les entitats d’acció social de l’Església que rebutgen l’acord subscrit entre la Unió Europea i Turquia per a retornar els refugiats, i animem a totes les persones de bona voluntat a denunciar aquesta situació indignant  i a tenir una actitud de solidaritat activa en favor de tots els germans i germanes que fugen de les guerres i/o de la fam. Entre altres coses diu el document: 

“... la imagen de una Europa de los mercaderes vuelve a emerger como escandaloso colofón a la larga serie de acciones caóticas, confusas y represivas que en los últimos meses vienen adoptándose contra los refugiados en la Frontera Este. 

El acuerdo adoptado con Turquía viola los convenios internacionales y europeos ratificados por los Estados miembros que prohíben expresamente la devolución de personas que son objeto de persecución o víctimas de guerra. Es, por tanto, inaplicable. Además, supondrá un incremento mayor si cabe del inmenso saldo de sufrimiento, dolor y muerte por parte de quienes siguen arriesgando cada día sus vidas mientras buscan bienestar, seguridad y protección a las puertas de Europa.

Pedimos a los Estados miembros que defiendan la Convención de Ginebra y se atengan a los valores proclamados en sus constituciones. Instamos una vez más a la UE a que ofrezca canales legales y seguros para acceder a nuestro territorio, garantizando la protección de los derechos humanos y la dignidad de estas personas que huyen del terror y la desesperación.

Invitamos a la comunidad cristiana y a toda la sociedad a expresar su rechazo inequívoco a este acuerdo, que condena a todos esos seres humanos —mujeres y niños en su mayoría— a ver cercenados sus anhelos de libertad”.

A través del link http://www.oxfamintermon.org/es/accion-humanitaria/emergencia/stop-acuerdo podeu accedir al document complet. 

                                                                                               Badalona, 12 de març de 2016

20 ANIVERSARI DE L’EQUIP DE PASTORAL OBRERA DE BADALONA I SANT ADRIÀ 
12 març 2016. Ateneu Sant Roc de Badalona

Resum del Debat

1. Lectura que fem del moment històric actual

- Estem passant d’una lectura europea de la realitat social, a una pluralitat de lectures, procedents d’altres cultures, cosmovisions i religions de l’anomenat “tercer món” . Sortim de l’eurocentrisme i anem vers el diàleg intercultural i hem d’escoltar què diuen, com llegeixen la realitat els marroquins, els pakistanesos, etc.

- Estem no en una etapa de canvis, sinó en un canvi d’etapa, en una nova era”:

• De canvis tecnològics, científics, laborals, dels mitjans de comunicació,...
• Que tenen efecte en les classes socials: en sorgeixen de noves, i les tradicionals entren en una dinàmica de transformació.
• El sistema capitalista s’ha fet l’amo del món, i no té alternativa ni real, ni teòrica. Hem entrat en la globalització econòmica.
• Això altera els partits polítics: “via-crucis” en els partits, conflictes, tensions, coalicions diverses, noves formacions polítiques,...
• Es produeixen també canvis de valors: crisi i pluralitat cultural i religiosa...
• Tot plegat afecta en desorientacions, pors, aprenentatges, recerques, a vegades de seguretats (fonamentalismes...)
• Hi ha elements que moren i elements que naixen, tant en el pla econòmic, com polític, cultural religiós i eclesial.
• Per això esdevenim a la vegada “ploraneres” que fem el dol del que es mor i necessitem recursos psicològics per afrontar-ho, i també esdevenim “llevadores” del que neix de nou, que encara no sabem com serà, i que ens dóna esperança, i en aquest sentit hem d’estar atents i escoltar als joves.

- El sistema capitalista és assassí, com observem en:

• En els suïcidis que es donen que no suporten la pressió laboral, social...
• El refús a l’entrada d’immigrants, la xenofòbia..., que ens avergonyeix, ens indigna i cal denunciar.
• Els acomiadaments i els treballs precaris, l’atur...
• Els desnonaments.
• L’augment de la desigualtat i de la pobresa
• L’individualisme que “mata” la vida comunitària i les relacions humanes.
• Les guerres a diferents llocs del planeta (negoci de les armes).
• La crisi ecològica.
• En el món cada cop hi ha més persones i es va desertitzant (es fa petit el món).
• El canvi climàtic.
• La informació és “un mirall trencat”: arguments  i contra-arguments, no sabem a qui creure, davant de tanta desinformació, no sabem què és el que passa realment, se’ns amaga informació; la robòtica al servei de qui es posa? i de què?

- Estem en una democràcia segrestada, en la que sembla que l’alta banca i les grans empreses multinacionals, ja no hi creguin, la manipulin, l’utilitzin al seu servei, reduint-la i adulterant-la i no deixant que es desenvolupi i esdevingui més participativa.

- La classe obrera segueix existint i ens preguntem:

• ¿Es pot parlar de classe obrera? Notem que és millor el terme obrer, que no pas “empleat”, o “productor”.
• ¿On és?
• ¿Qui representa les mestresses de casa, els aturats, els de l’economia submergida,...?
• Hem lluitat pels drets, pels sous i en part hem perdut drets i sous.
• Caldria cercar camins de coordinació de tots els moviments a favor de la classe obrera, i utilitzar els recursos tecnològics que tenim.

- La consciència de classe obrera

• ¿Qui és considera classe obrera avui?
• ¿Els joves es senten obrers? Alguns el terme “obrer” el veuen “antic” i diuen que hem de canviar de mentalitat.
• Hi ha apatia i passivitat en els capes treballadores: joves que no es mouen gaire, potser perquè encara viuen massa bé i ja s’ho trobaran. Altres es mouen amb noves formes organitzatives, amb força creativitat, i potser imaginaran un altre sistema...
• I cada cop hi ha més consciència que s’estén a partir  de les “esquerdes” que el mateix sistema capitalista té. Per una part no pot solucionar ni la desigualtat, ni la depredació de la natura, dos de les qüestions més importants del planeta, ja que està recolzat sobre elles, i les reprodueix per la necessitat del mateix sistema. Per altra part les “esquerdes” que l’acció del moviment obrer i la dels moviments socials li anem creant.
• Hi ha resistències als canvis que es produeixen en els moviments socials, en els partits. Ens caldria ser més flexibles. Hem d’acceptar que les condicions de vida canvien, no podem viure com en temps “d’eufòries econòmiques”, ja que el model “occidental “ no es pot reproduir a tot el món, i per això cal afrontar una economia sostenible, i a la vegada avançar en el repartiment de la riquesa que acumulen uns molts pocs en el món.
• No ens hem de culpabilitzar més del compte, ja que som més víctimes que causants de la situació.
• Encara ens manca un pensament madur, que aglutini i globalitzi tot el que es va analitzant i pensant, també falta elaborar una utopia que engresqui i mobilitzi, i una coordinació de tots els moviments socials de protesta.

- La gent gran:

• Sosté moltes de les associacions, entitats, fundacions, moviments socials, parròquies, moviments eclesials, iniciatives diverses...
• Seguirà creixent el nombre de persones grans i cada cop es faran més grans i poden durar fins els 100, anys i més endavant fins els 120 anys (diu la demògrafa Anna Cabré).
• Per tant no hem de tenir nostàlgia ni enyorança de la nostra època de joves, o tenir “enveja” o preocupar-nos massa dels joves d’avui si estan en les nostres accions o no.
• Hem de trobar el nostre paper, saber transmetre la nostra experiència, recolzar i també seguir actuant (no “tirar la tovallola”).
• Hem sembrat una llavor i hem de tenir esperança que anirà creixent i de fet anem veient com van sorgint “fruits” (alcaldesses d’esquerres en moltes poblacions, nous moviments socials, cooperativisme, associacions i fundacions de caire social...).

2. Valors amb els que volem continuar creixent com a persones i com a societat.

- Els valors de la tradició i moviment obrer: generositat, solidaritat, fraternitat, el compartir, l’estar per l’altre, sentit de col·lectiu, alliberament, acció, participació, justícia social, pau, dignitat,...

- Seguir esperançats.

- Creure en el valor de les petites accions, gests, que cada dia es fan per part de molta gent: Hi ha molt “volum” d’estimació en tot el món.

- Creure i confiar en els joves que se’n sortiran.

- Creure i confiar en la gent, que té ganes, que actuen, fan passos alliberadors, amb la gent gran que segueix aportant, etc.: confiança en l’esser humà.

- Viure l’estil de Jesús, que ens fa feliços, que implica:

• Confiar amb les persones, amb la seva força interior espiritual  (“la teva fe t’ha salvat”).
• Confiar en Déu, que ens estima i ens es fidel.
• Seguir cooperant en la construcció del regnat de Déu (de justícia, pau, llibertat, amor...) en el món i a  dins nostre.

3. Propostes per seguir endavant.

- Passar de l’anàlisi i de la indignació a l’acció col·lectiva transformadora (manifestacions, signar manifestos...).

- Combatre les causes i no sols actuar amb mesures pal·liatives.

- Recolzar experiències humanitzadores i col·laborar amb les incitatives ja existents.

- Crear espais de diàleg, de trobada que ajudin a la presa de consciència.

- Repartir el treball.

- Ensenyar als nostres fills, nets i a les persones del nostre entorn, les nostres experiències d’acció, la nostra consciència, els nostres valors, la nostra esperança.

- Potenciar els equips de Pastoral Obrera i crear-ne de nous en altres indrets i procurar que l’Església els reconegui, valori i els  recolzi (seguint el bisbe de Roma Francesc).

- Fer una denúncia en nom de l’ EPO sobre el tancament d’Europa en quant a acollir els refugiats i immigrants.