JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT

Com cada any la Plataforma Església pel Treball Decent celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent, aquest 7 d'octubre.

FESTA DE RETROBAMENT DE LA JOC

 

El dissabte 29 de Maig la JOC Nacional de Catalunya i les Illes vam celebrar a la parròquia de Badia del Vallès la Festa del Retrobament. La federació acollidora ens va mostrar un gran espai verd al barri, ja que feia molt de temps que no ens trobàvem com a moviment en aquesta zona.

A l’arribada vam poder veure i saludar presencialment un munt de persones amb qui feia més d’un any que no compartíem espai ni somriures cara a cara. Vam dinar en grups petits, va ser un moment genial per compartir vivències i anècdotes dels dies que havíem estat sense trobar-nos mentre gaudíem del dinar solidari que Càritas ens va preparar.

Després de dinar vam divertir-nos realitzant la dinàmica de retrobament que cada federació havia preparat, va ser una estona molt alegre just abans de l’eucaristia. Aquesta va ser el moment on celebrar totes juntes tot allò que ens havíem estat explicant, deixant l’ofrena de la campanya realitzada fins llavors i, més introspectivament, agraint que tot seguís anant tant bé a la resta de fedes encara la situació viscuda.

Després d’un munt de fotos i esbarjo, la Sílvia Urbina de Justícia i Pau va presentar-nos el projecte Empremta CO4, on a partir del curs que ve ens hi implicarem per a treballar amb els i les joves la justícia global i l’ecologia integral d’ara en endavant.

Mossèn Ivan, de la parròquia de Badia, encarregat de Càritas de la zona, ens va explicar els projectes de l’organització i tota la gran feina que hi ha darrere.

A l’acte reivindicatiu es va llegir el manifest i vam omplir tot un mural amb aquelles conseqüències i esperances de la pandèmia que ens vam explicar, amb un somriure, després de tant de temps.

Actius i actives en pandèmia. Desescalem la precarietat!! - 1er de maig de la Pastoral Obrera

Compartim amb vosaltres el vídeo que vam visionar en la  celebració diocesana de Pastoral Obrera de Barcelona. 

Recull, a través de diferents testimonis, les indignacions i les esperances d'alguns dels col·lectius de treballadors i treballadores que més estan patint la pandèmia.  I cóm som actius i actives davant d'aquesta pandèmia, confiant en que comunitàriament també desescalarem la precarietat!

Bona Jornada del 1er de maig!!!!!

Per veure el vídeo cliqueu aquí

1er de MAIG - COMUNICAT i ACTES DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

Amb motiu de la celebració del 1er de maig com a dia internacional de les treballadores i treballadors, els moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i les Balears (ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers i Religioses/os en barris obrers i populars) i les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya, volem avançar en prendre consciència dels reptes que ens cal afrontar com a societat per tal de créixer en justícia i equitat.

 

És un repte urgent, donat que constatem

Que la classe treballadora, a casa nostra, ha vist agreujada la seva situació per la crisi sanitària, econòmica, laboral, social, d’equitat de gènere, ecològica i ètica, produint-se un increment de la desigualtat social en aquest darrer any. Aquesta es manifesta en:

●        La precarització contínua de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, amb una exigència de major flexibilitat i pèrdua de drets (atur, ERTOs, temporalitat, treball a temps parcial involuntari, falsos autònoms, reducció del sou, externalització de serveis, baixes pensions, bretxa salarials dona-home, desnormativització, incompliments normatius a les empreses…)

 

●        A aquesta precarietat del treball i de les vides, cal sumar unes polítiques socials que no tenen cura de les necessitats bàsiques de les persones. Els drets com ara l’habitatge, la sanitat, l’educació i el treball es mouen per interessos econòmics, de manera que no han estat drets cuidats ni respectats i que els efectes de la pandèmia han mostrat les conseqüències d’aquest debilitament.

 

●        A la nostra societat, el fet de ser dona, contínua significant discriminació i desigualtat a l’àmbit laboral, social i familiar. A diari es produeixen morts i agressions per violència sexista, així com a discursos als mitjans de comunicació que arriben a banalitzar aquesta violència i als moviments socials de denúncia d’aquesta.

 

●        Per fer front als efectes de la pandèmia no s’han materialitzat les mesures d’ajuda cap a la societat (retards de les ajudes, obstacles en l’accés…), creant moltes dificultats de les persones i famílies per sortir-se’n. S’està afrontant la pandèmia només des d’una mirada econòmica, això ha portat a un desgavell de mesures que no han acabat de donar resposta a les necessitats generades.

●    Finalment, constatem que davant aquest procés d’augment de les desigualtats es veu agreujat per una crisis democràtica (que ve d’abans de la pandèmia). Ens trobem amb una continua criminalització i judicialització de persones i de moviments que plantegen un nou model social. Cal anar amb compte amb la reducció dels drets polítics per raó de la pandèmia (limitacions a les manifestacions de caràcter laboral, feminista, social i polític...) per no normalitzar-los!

Davant aquesta realitat, des de la nostra mirada obrera i cristiana a la llum de l’Evangeli, és fonamental que descobrim l’esperança d’allò que ja és presència de Déu entre nosaltres, per això:

Creiem que cal

Actuar amb responsabilitat i sentit comunitari. És el moment de què la responsabilitat.

individual i col·lectiva es faci efectiva, que ens plantegem com a prioritat l'acompanyament a les persones en situació de més vulnerabilitat i generem respostes personals i col·lectives que posin en el centre a la persona.

Denunciar el que està fent el sistema dominat pels interessos econòmics dels grans monopolis i oligopolis, que aprofiten la crisi com una oportunitat econòmica i no com una oportunitat per a construir una societat més justa i equitativa (només cal veure què ha passat amb les farmacèutiques i el seu enriquiment amb les patents de les vacunes per a fer front a la pandèmia). Tal com vam expressar al comunicat final de la Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya d’aquest any 2021,

 

La política amb majúscules ha de reivindicar-se com a contribuïdora a aportar solucions i no a crear problemes, com sovint i malauradament passa. Però no podem prescindir d'ella, perquè la seva absència ens porta a viure sota la llei del més poderós. No hem de caure en el desànim i fer només descripcions d'allò que ens oprimeix. El papa Francesc ens anima a l’acció: "... el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure alternatives".

 

Així, per a posar-nos en acció, com a persones cristianes en el món obrer, cal que posem en marxa o ens hi sumem a totes aquelles iniciatives que cerquen assolir un món més just i equitatiu.

Actuem per

La construcció d’un model social que ens permeti afrontar la crisi climàtica, generant una economia que tingui cura de la casa comuna de totes i tots.

Un model que es basi en una resposta a la mercantilització dels serveis públics (sanitat, educació i habitatge). La pandèmia ens ha fet encara més evident la necessitat de què estiguin subjectes al bé comú.

L’autoorganització de les treballadores i treballadors, a través dels sindicats i dels moviments socials, per avançar en la millora de les condicions de treball, les pensions, la Renda Garantia de Ciutadana, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes… i tantes i tantes reivindicacions de la classe treballadora, prioritzant els sectors més exclosos i empobrits.

En definitiva, un compromís per ser presents com a cristians i cristianes a l’espai públic i polític, tot treballant amb tanta i tanta gent companya en les lluites per una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el món i que posi a les persones al centre.

 

MOVIMENTS i COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA i BALEARS (ACO, GOAC, JOC i MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS i POPULARS) i DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

1er DE MAIG - COMUNICAT DE LA PLATAFORMA ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT

Aprofundim en les polítiques actives d’ocupació, repensem el nostre model productiu!

 

Les altes taxes d’atur que tradicionalment tenim, agreujades ara amb el drama de la Covid-19, ens indiquen que cal fer un replantejament de cara al futur sobre el tipus de llocs de feina que es generen al nostre país. En aquest sentit, ens preocupa la tendència a convertir els ERTOs en EROs, és a dir, en un augment de l’atur amb caràcter permanent. En el curt termini cal encarar com dotem d’instruments a les persones aturades per tal que puguin estar més ben situades per trobar feina, per això sense cap mena de dubte és del tot urgent i necessari impulsar a Catalunya noves i enèrgiques polítiques actives d’ocupació. El govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’aprofitar més i millor els fons que la Unió Europea destina a les polítiques actives.

 

Ens dirigim cap a un món on les treballadores i treballadors ens hem de formar de manera constant per actualitzar els nostres coneixements a allò que la societat demanda. La formació ocupacional ha de tenir en compte les demandes del mercat, actuals i previsibles, atenent en particular al repte de la digitalització. La formació al llarg de la vida i l’adquisició de noves competències professionals beneficia tothom, cal consolidar-la com a dret laboral, i cal facilitar l’assistència puntual a accions formatives acompanyades d’una retribució justa. La formació professional i ocupacional de les persones sense feina, una vegada acabada, s’ha de completar  amb un seguiment personalitzat per ajudar-les a entrar al mercat laboral. És injust i inhumà que les persones “sense papers” no tinguin accés a aquestes polítiques, perquè se’ls estan negant possibilitats per a la seva inserció social i es falta al respecte a la seva dignitat.

 

Per impulsar polítiques actives d’ocupació cal negociar seriosament nous i valents acords entre el sector públic, màxim responsable del tema, i el sector privat, sovint encarregat de la seva gestió. Cal garantir sempre un control públic i transparent de les actuacions. Volem que les empreses del Tercer Sector i de l’economia social, solidària i cooperativa tinguin un paper destacat en la recerca i la realització de noves polítiques actives. Aquestes empreses, sense ànim de lucre, poden facilitar la superació de moltes de les actuals mancances.

 

Si bé en el present cal un aprofitament major i més accessible de les polítiques actives d’ocupació, de cara al futur cal fer-se determinades preguntes. Les altes taxes d’atur juvenil -líders a Europa en les dues crisis econòmiques de forma consecutiva- ens indiquen que alguna cosa va malament amb el nostre model econòmic i laboral, intens en mà d’obra de baixa qualificació, davant una joventut cada cop més formada. Tant les persones que tenen estudis i no troben feina d’allò que han estudiat (fenomen conegut com a "sobrequalificació") com les persones joves que queden fora del sistema acadèmic formal, no són problemes individuals com s’acostuma a posar de manifest, sinó una tragèdia col·lectiva: tenim un sistema econòmic que s’ha demostrat incapaç d’aprofitar els coneixements de la gent jove, i davant d’això no hi ha formació contínua que ho arregli. Com pot la nostra economia absorbir el talent? Com pot retenir els llocs de treball i generar-ne de nous? Com ha de respondre el nostre model productiu als grans reptes de la humanitat, en particular a l’emergència climàtica i a la justícia global? Com pot la nostra economia avançar cap a una transició ecològica justa, que generi llocs de treball sostenibles en el temps i arrelats al territori? Per a aquest 1r de Maig, reclamem valentia als agents socials per entomar aquests reptes, i un debat real participat amb la ciutadania on puguem assentar les bases per repensar el model productiu en l’era post-Covid.

Celebració de Pasqua de la Joventut Obrera Cristiana 2021

   per Joc Nacional

Enguany, la Joventut Obrera Cristiana (JOC), sota el lema «Esbotzem la pandèmia, ressuscitem a la vida» hem pogut celebrar la Pasqua en comunitat i a distància, tot apropant les diferents federacions mitjançant les xarxes socials, els vídeos en directe i convocatòries a diferents parròquies.

Personalment, la Trobada de Pasqua de la JOC és una jornada que, després de dos anys sense poder fer-la presencialment, trobo molt a faltar. Però poder veure la resta de la militància als racons online i a les celebracions, alhora que caminem pels últims moments de la vida de Jesús, ha estat una gran alegria.

Dijous es va engrescar tothom a viure les celebracions del Sopar del Senyor a les parròquies dels barris i pobles.

Divendres vam començar el dia amb la pregària preparada pel grup de La Pau de la federació de Besòs 4.0 i, més tard, vam poder parlar sobre subvencions en el racó dinamitzat per la Carolina de la federació Zona Sud - El Pla. Per la tarda ens vam trobar (algunes a la parròquia de Santa Magdalena a la federació de Nou Barris i d’altres a través del directe al Youtube) per celebrar la Passió del Senyor amb l’acompanyament del Bisbe Sergi Gordo i, a la nit, vam poder fer la Vetlla entorn la creu.

Dissabte ens vam despertar amb la pregària del grup de La Sagrera de la federació Besòs 4.0. Després, durant el racó del dia vam poder escoltar diferents testimonis i vam parlar de com evangelitzar a través de les Xarxes Socials. Tot molt dinàmic gràcies a la Irene de la federació de Nou Barris.

A la tarda, igual que el dia anterior, vam assistir de diferents maneres a la celebració de la Vetlla Pasqual, celebrada a la parròquia de Sant Josep Obrer a Rubí, des d’on les joves de la federació del Vallès van transmetre la joia de la Resurrecció de Jesús, tot cantant clàssics jocistes com el «resucitó versión a pleno pulmón» i, tot i que elles no m’escoltaven, jo les vaig acompanyar tot fent palmades des de casa. Més tard, es va celebrar la gresca online, on vam poder jugar, riure i celebrar.

Diumenge, per tancar, el grup de Llefià de la federació de Besòs 4.0, el meu grup de Revisió de Vida Obrera, vam fer la pregària del matí i, a la tarda, el Secretariat Nacional (qui ha fet molt de l’esforç per apropar la militància des de la distància per celebrar la Pasqua d’enguany) ens va compartir la sempre esperada Carta Pasqual (perquè a totes les federacions ens agrada escoltar com som de fantàstiques).

M’agradaria acabar aquest petit article tot pregant perquè puguem viure la Trobada de Pasqua del 2022 en la seva totalitat. Amb tota la benvinguda, els tallers, els descansos «al solecito», els racons, les cançons, el compartir de les nostres creus i resurreccions, l’acompanyament, les abraçades, les palmades, els crits de joia i la festa. Perquè, si som sinceres, a pocs llocs es reflexiona, es reivindica i es fa festa com ho fem a la JOC.

Bona pasqua i...

Un jove val més que tot l’or del món!

Yolanda Díaz Blanco – Militant de la JOC

L'Arcadi Oliveres i Boadella ens diu adéu. Gràcies pel teu llegat!!

                        

El passat dimarts 6 d'abril se'ns comunicava que el nostre company i amic Arcadi Oliveres i Boadella ens deixava.

Estem commogudes per la seva pèrdua i molt agraïdes per tot el que ha dedicat a la causa de la pau, la justícia social, els drets humans i la solidaritat. L’Arcadi ha estat un autèntic mestre de militància i un referent moral indiscutible. Tothom el reconeix com una persona, senzilla, generosa, d’una gran bondat, un mestre que ha transmès el seu missatge amb coherència. Els seus milers de xerrades i intervencions en els mitjans i la seva incansable implicació en campanyes cíviques durant més cinquanta anys, han deixat una empremta molt profunda. Nombroses persones, entre elles moltes de joves, s’han sentit impactades pel seu testimoni i s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal.

 «Mamá, ¿quién era Arcadi?»  Per Sonia Herrera, Cristianisme i Justícia

«Mamá, ¿quién era Arcadi?». Algún día, tal vez dentro de unos cuantos años, surgirá esta pregunta en medio de alguna conversación… La crisis ecológica y social quizás se habrán agravado y seguramente nos estaremos preguntando qué nos diría Arcadi Oliveres, que nos alentaría a hacer, qué entramados de poder y desigualdad deconstruiría, qué caminos iluminaría en la oscuridad…

Los adultos allí presentes, ya observando los 40 probablemente por el retrovisor, nos miraremos cómplices con una sonrisa, porque somos de aquella generación afortunada que lo tuvo de profesor en la universidad o, simplemente, en la vida, como referente indispensable de nuestro activismo social y político. Somos de la generación que lo escuchó en tantas y tantas charlas a lo largo del territorio hablando sobre este sistema que es como un kraken colosal que todo lo devora: le escuchamos hablar de decrecimiento, de banca ética, de patentes y farmacéuticas, de antimilitarismo, de la deuda externa, del Norte depredador y el expolio de las transnacionales en el Sur, de objeción fiscal, de democracia y de movimientos sociales…

Nos miraremos satisfechos por el privilegio de haber aprendido de personas como Arcadi, con su ejemplo de coherencia entre reflexión y acción, que la esperanza se construye día a día y se pasa de mano en mano como una antorcha encendida en la llama de la utopía. Sentiremos el peso de la responsabilidad de ser relevo, discípulos -quizás indignos- de aquellos maestros y maestras que como él pusieron el cuerpo y el nombre siempre al lado de quien sufre.

Recordaremos que Arcadi fue uno de aquellos hombres buenos que encarnaron un trabajo infatigable por la justicia global que brotaba de una profunda fe. Y así lo explicaba nítidamente el historiador Giaime Pala en Twitter el mismo día de su muerte: «El principio de esperanza, si está apoyado en una genuina base cristiana, es más robusto que el optimismo de la voluntad». Así lo puso de manifiesto Arcadi hasta el último momento: enseñando, escribiendo, respondiendo, acogiendo…

«Mamá, ¿quién era Arcadi?», me preguntarás insistente. Y no me faltarán las palabras, sino que todas se amontonarán entre el corazón y los labios, esperando ser pronunciadas. Te subiré en mi regazo y quizás googlearé para enseñarte alguna foto de aquel profesor con barba y rostro amable que se ofrecía para darte toda una clase, café mediante, porque no habías podido asistir a su sesión por estar enferma. Y te contaré orgullosa que me acompañó el día de la defensa de mi tesis, como Jaume Botey, que también nos dejó hace algún tiempo. Y más allá de las anécdotas, te hablaré de servicio, de gratuidad, de resiliencia, de ternura, de compromiso, de humildad, de cuidado…, de que para Arcadi no había causas perdidas.

Te explicaremos entre todas las presentes por qué la palabra profética de Arcadi siempre fue acicate que nos hizo creer que era posible hacer caer este sistema capitalista, patriarcal y colonial desde la cultura de paz y transformarlo todo para hacer, para los que veníais detrás, un mundo más justo y habitable. Y, tal vez, acabaremos citándolo para decirte que «estamos obligados, pues, a no perder la esperanza, pero también hay que ser realistas y tener claro que este no perder la esperanza nos obliga a hacer muchos cambios y muchos trabajos inmediatos. (…) Solo falta voluntad. Voluntad generalizada y voluntad individual para combatir el egoísmo y caminar hacia una dignidad global» (Paraules d’Arcadi, Angle Editorial, 2021).

Quizás entonces, hijo, entenderás que la muerte no se llevó a Arcadi, que lo llevamos dentro y que nos enseñó que nunca está tan oscuro como justo antes de que salga el sol.