1er DE MAIG - COMUNICAT DE LA PLATAFORMA ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT

Aprofundim en les polítiques actives d’ocupació, repensem el nostre model productiu!

 

Les altes taxes d’atur que tradicionalment tenim, agreujades ara amb el drama de la Covid-19, ens indiquen que cal fer un replantejament de cara al futur sobre el tipus de llocs de feina que es generen al nostre país. En aquest sentit, ens preocupa la tendència a convertir els ERTOs en EROs, és a dir, en un augment de l’atur amb caràcter permanent. En el curt termini cal encarar com dotem d’instruments a les persones aturades per tal que puguin estar més ben situades per trobar feina, per això sense cap mena de dubte és del tot urgent i necessari impulsar a Catalunya noves i enèrgiques polítiques actives d’ocupació. El govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’aprofitar més i millor els fons que la Unió Europea destina a les polítiques actives.

 

Ens dirigim cap a un món on les treballadores i treballadors ens hem de formar de manera constant per actualitzar els nostres coneixements a allò que la societat demanda. La formació ocupacional ha de tenir en compte les demandes del mercat, actuals i previsibles, atenent en particular al repte de la digitalització. La formació al llarg de la vida i l’adquisició de noves competències professionals beneficia tothom, cal consolidar-la com a dret laboral, i cal facilitar l’assistència puntual a accions formatives acompanyades d’una retribució justa. La formació professional i ocupacional de les persones sense feina, una vegada acabada, s’ha de completar  amb un seguiment personalitzat per ajudar-les a entrar al mercat laboral. És injust i inhumà que les persones “sense papers” no tinguin accés a aquestes polítiques, perquè se’ls estan negant possibilitats per a la seva inserció social i es falta al respecte a la seva dignitat.

 

Per impulsar polítiques actives d’ocupació cal negociar seriosament nous i valents acords entre el sector públic, màxim responsable del tema, i el sector privat, sovint encarregat de la seva gestió. Cal garantir sempre un control públic i transparent de les actuacions. Volem que les empreses del Tercer Sector i de l’economia social, solidària i cooperativa tinguin un paper destacat en la recerca i la realització de noves polítiques actives. Aquestes empreses, sense ànim de lucre, poden facilitar la superació de moltes de les actuals mancances.

 

Si bé en el present cal un aprofitament major i més accessible de les polítiques actives d’ocupació, de cara al futur cal fer-se determinades preguntes. Les altes taxes d’atur juvenil -líders a Europa en les dues crisis econòmiques de forma consecutiva- ens indiquen que alguna cosa va malament amb el nostre model econòmic i laboral, intens en mà d’obra de baixa qualificació, davant una joventut cada cop més formada. Tant les persones que tenen estudis i no troben feina d’allò que han estudiat (fenomen conegut com a "sobrequalificació") com les persones joves que queden fora del sistema acadèmic formal, no són problemes individuals com s’acostuma a posar de manifest, sinó una tragèdia col·lectiva: tenim un sistema econòmic que s’ha demostrat incapaç d’aprofitar els coneixements de la gent jove, i davant d’això no hi ha formació contínua que ho arregli. Com pot la nostra economia absorbir el talent? Com pot retenir els llocs de treball i generar-ne de nous? Com ha de respondre el nostre model productiu als grans reptes de la humanitat, en particular a l’emergència climàtica i a la justícia global? Com pot la nostra economia avançar cap a una transició ecològica justa, que generi llocs de treball sostenibles en el temps i arrelats al territori? Per a aquest 1r de Maig, reclamem valentia als agents socials per entomar aquests reptes, i un debat real participat amb la ciutadania on puguem assentar les bases per repensar el model productiu en l’era post-Covid.

Celebració de Pasqua de la Joventut Obrera Cristiana 2021

   per Joc Nacional

Enguany, la Joventut Obrera Cristiana (JOC), sota el lema «Esbotzem la pandèmia, ressuscitem a la vida» hem pogut celebrar la Pasqua en comunitat i a distància, tot apropant les diferents federacions mitjançant les xarxes socials, els vídeos en directe i convocatòries a diferents parròquies.

Personalment, la Trobada de Pasqua de la JOC és una jornada que, després de dos anys sense poder fer-la presencialment, trobo molt a faltar. Però poder veure la resta de la militància als racons online i a les celebracions, alhora que caminem pels últims moments de la vida de Jesús, ha estat una gran alegria.

Dijous es va engrescar tothom a viure les celebracions del Sopar del Senyor a les parròquies dels barris i pobles.

Divendres vam començar el dia amb la pregària preparada pel grup de La Pau de la federació de Besòs 4.0 i, més tard, vam poder parlar sobre subvencions en el racó dinamitzat per la Carolina de la federació Zona Sud - El Pla. Per la tarda ens vam trobar (algunes a la parròquia de Santa Magdalena a la federació de Nou Barris i d’altres a través del directe al Youtube) per celebrar la Passió del Senyor amb l’acompanyament del Bisbe Sergi Gordo i, a la nit, vam poder fer la Vetlla entorn la creu.

Dissabte ens vam despertar amb la pregària del grup de La Sagrera de la federació Besòs 4.0. Després, durant el racó del dia vam poder escoltar diferents testimonis i vam parlar de com evangelitzar a través de les Xarxes Socials. Tot molt dinàmic gràcies a la Irene de la federació de Nou Barris.

A la tarda, igual que el dia anterior, vam assistir de diferents maneres a la celebració de la Vetlla Pasqual, celebrada a la parròquia de Sant Josep Obrer a Rubí, des d’on les joves de la federació del Vallès van transmetre la joia de la Resurrecció de Jesús, tot cantant clàssics jocistes com el «resucitó versión a pleno pulmón» i, tot i que elles no m’escoltaven, jo les vaig acompanyar tot fent palmades des de casa. Més tard, es va celebrar la gresca online, on vam poder jugar, riure i celebrar.

Diumenge, per tancar, el grup de Llefià de la federació de Besòs 4.0, el meu grup de Revisió de Vida Obrera, vam fer la pregària del matí i, a la tarda, el Secretariat Nacional (qui ha fet molt de l’esforç per apropar la militància des de la distància per celebrar la Pasqua d’enguany) ens va compartir la sempre esperada Carta Pasqual (perquè a totes les federacions ens agrada escoltar com som de fantàstiques).

M’agradaria acabar aquest petit article tot pregant perquè puguem viure la Trobada de Pasqua del 2022 en la seva totalitat. Amb tota la benvinguda, els tallers, els descansos «al solecito», els racons, les cançons, el compartir de les nostres creus i resurreccions, l’acompanyament, les abraçades, les palmades, els crits de joia i la festa. Perquè, si som sinceres, a pocs llocs es reflexiona, es reivindica i es fa festa com ho fem a la JOC.

Bona pasqua i...

Un jove val més que tot l’or del món!

Yolanda Díaz Blanco – Militant de la JOC

L'Arcadi Oliveres i Boadella ens diu adéu. Gràcies pel teu llegat!!

                        

El passat dimarts 6 d'abril se'ns comunicava que el nostre company i amic Arcadi Oliveres i Boadella ens deixava.

Estem commogudes per la seva pèrdua i molt agraïdes per tot el que ha dedicat a la causa de la pau, la justícia social, els drets humans i la solidaritat. L’Arcadi ha estat un autèntic mestre de militància i un referent moral indiscutible. Tothom el reconeix com una persona, senzilla, generosa, d’una gran bondat, un mestre que ha transmès el seu missatge amb coherència. Els seus milers de xerrades i intervencions en els mitjans i la seva incansable implicació en campanyes cíviques durant més cinquanta anys, han deixat una empremta molt profunda. Nombroses persones, entre elles moltes de joves, s’han sentit impactades pel seu testimoni i s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal.

 «Mamá, ¿quién era Arcadi?»  Per Sonia Herrera, Cristianisme i Justícia

«Mamá, ¿quién era Arcadi?». Algún día, tal vez dentro de unos cuantos años, surgirá esta pregunta en medio de alguna conversación… La crisis ecológica y social quizás se habrán agravado y seguramente nos estaremos preguntando qué nos diría Arcadi Oliveres, que nos alentaría a hacer, qué entramados de poder y desigualdad deconstruiría, qué caminos iluminaría en la oscuridad…

Los adultos allí presentes, ya observando los 40 probablemente por el retrovisor, nos miraremos cómplices con una sonrisa, porque somos de aquella generación afortunada que lo tuvo de profesor en la universidad o, simplemente, en la vida, como referente indispensable de nuestro activismo social y político. Somos de la generación que lo escuchó en tantas y tantas charlas a lo largo del territorio hablando sobre este sistema que es como un kraken colosal que todo lo devora: le escuchamos hablar de decrecimiento, de banca ética, de patentes y farmacéuticas, de antimilitarismo, de la deuda externa, del Norte depredador y el expolio de las transnacionales en el Sur, de objeción fiscal, de democracia y de movimientos sociales…

Nos miraremos satisfechos por el privilegio de haber aprendido de personas como Arcadi, con su ejemplo de coherencia entre reflexión y acción, que la esperanza se construye día a día y se pasa de mano en mano como una antorcha encendida en la llama de la utopía. Sentiremos el peso de la responsabilidad de ser relevo, discípulos -quizás indignos- de aquellos maestros y maestras que como él pusieron el cuerpo y el nombre siempre al lado de quien sufre.

Recordaremos que Arcadi fue uno de aquellos hombres buenos que encarnaron un trabajo infatigable por la justicia global que brotaba de una profunda fe. Y así lo explicaba nítidamente el historiador Giaime Pala en Twitter el mismo día de su muerte: «El principio de esperanza, si está apoyado en una genuina base cristiana, es más robusto que el optimismo de la voluntad». Así lo puso de manifiesto Arcadi hasta el último momento: enseñando, escribiendo, respondiendo, acogiendo…

«Mamá, ¿quién era Arcadi?», me preguntarás insistente. Y no me faltarán las palabras, sino que todas se amontonarán entre el corazón y los labios, esperando ser pronunciadas. Te subiré en mi regazo y quizás googlearé para enseñarte alguna foto de aquel profesor con barba y rostro amable que se ofrecía para darte toda una clase, café mediante, porque no habías podido asistir a su sesión por estar enferma. Y te contaré orgullosa que me acompañó el día de la defensa de mi tesis, como Jaume Botey, que también nos dejó hace algún tiempo. Y más allá de las anécdotas, te hablaré de servicio, de gratuidad, de resiliencia, de ternura, de compromiso, de humildad, de cuidado…, de que para Arcadi no había causas perdidas.

Te explicaremos entre todas las presentes por qué la palabra profética de Arcadi siempre fue acicate que nos hizo creer que era posible hacer caer este sistema capitalista, patriarcal y colonial desde la cultura de paz y transformarlo todo para hacer, para los que veníais detrás, un mundo más justo y habitable. Y, tal vez, acabaremos citándolo para decirte que «estamos obligados, pues, a no perder la esperanza, pero también hay que ser realistas y tener claro que este no perder la esperanza nos obliga a hacer muchos cambios y muchos trabajos inmediatos. (…) Solo falta voluntad. Voluntad generalizada y voluntad individual para combatir el egoísmo y caminar hacia una dignidad global» (Paraules d’Arcadi, Angle Editorial, 2021).

Quizás entonces, hijo, entenderás que la muerte no se llevó a Arcadi, que lo llevamos dentro y que nos enseñó que nunca está tan oscuro como justo antes de que salga el sol.

PER UNA LLEI QUE GARANTEIXI L'HABITATGE - Concentració, dissabte 20 de març, a les 11h, davant la Delegació del Govern

 

8 de març - Comunicat de la Pastoral Obrera de Catalunya

 

Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC - No ens paren ni els virus!!

 

"Segur que ens enyoràveu!", van dir les joves presentadores. Després de mesos separats, un dissabte de finals de febrer la Joventut Obrera Cristiana organitza el que seria la 22ª Trobada Nacional d'Iniciació, aquest cop, això sí, telemàtica. I és que ja fa temps que les trobades virtuals formen part de la nova normalitat. Davant d'una situació sense final visible, els moviments han hagut de fer mil invencions per poder trobar-se o simplement no perdre el contacte. I la JOC no ha estat menys.

Les joves que donen nom a la Iniciació de la JOC van reunir-se en petits grups repartits pels seus barris o federacions per poder celebrar com tocava. Les restriccions eren clares i hi existia una intenció clara de no tornar a repetir una trobada on tothom estava sol a casa davant del seu ordinador. L'ambient era joiós, alguns grups feia molt temps que no es veien, altres simplement que no celebraven. No només era una trobada, era una celebració, i d'aquestes avui en dia n'hi ha poques.

Una pregària inaugura el matí. Amb tot el que enfrontem cada dia, què ens fa sentir insegures i què ens ajuda a seguir endavant. Obrir-se de bon matí no és fàcil, però els grups se'n surten. La pandèmia ha afectat d'una forma o una altra a totes les vides. Les més joves senten que no estan vivint una etapa transcendental de la seva vida. "Sé que hi ha gent pitjor, però ara estaria sortint amb les meves amigues, aniria de festa i coneixeria a gent", d'altres reconeixen que "un futur laboral incert o les poques possibilitats de distreure’s” fan que la situació els atabali. Les vivències són diferents i totes vàlides. Cadascú troba consol en diferents aspectes. Tot té un final. Hi ha gent pitjor. La família. Amigues. Jesús. S'escriu en uns post-its i es penja a la sala, ara qui entri veurà aquest missatge d'esperança.

No hi pot haver una TNI sense acte reivindicatiu. Costa reivindicar a la distància, sense reunir-se, el ciberactivisme no és fàcil ni cosa de tots. Aquest grup escriu en un paper les coses que enyoren d'aquella vida tan llunyana, de la vida pre COVID-19. Dinars familiars, no haver-se de preocupar per la quantitat de persones, opcions d'oci pel jovent, petons i abraçades... Les paraules que omplen la llista formen part de la quotidianitat, almenys abans. Potser per això és encara més impactant. "Eren coses que donàvem per fet", diu una jove. Ara sembla que abans donéssim tot per fet. En aquesta primera part de l'acte, els joves tiren els seus papers mentre es posen una mascareta i gel. Canviant una cosa per l'altra. Una metàfora de la vida actual.

La segona part de la reivindicació està pensada per les xarxes. Tots els grups, siguin on siguin, graven un TikTok. Potser alguns no esteu molt familiaritzats amb aquesta aplicació de vídeos, però aquest últim any ha estat un èxit entre els joves. En aquest cas, era un vídeo informal on la iniciació de la JOC havia d'escollir entre dues opcions d’aquesta rutina que ha portat la pandèmia. Què preferiu la mascareta quirúrgica o la de tela? Segons l'opció has d'anar a l'esquerra o la dreta. Si prefereixes un gel hidroalcohòlic amb mal olor a l'esquerra, si prefereixes que sigui enganxós a l'esquerra. Tot acompanyat d'una música animada. El producte final, publicat dies després, crea un ambient distès i genera un sentiment de comunitat que les joves no recordaven.

Però encara faltava la millor part. La trobada engloba en el seu final un directe d'Instagram. Dues joves del Vallès, la Laia i la Clara, porten la batuta del show del dia, on totes les participants tenen veu. És el moment de reunió a temps real. Tothom ha fet les mateixes activitats a diferents indrets, però ara toca la posada en comú, la trobada en viu i en directe. Després d'una breu presentació de les federacions i alguns problemes tècnics, la federació de Zona Sud-El Pla llegeix el manifest que expressa, en definitiva, tot el que s'ha recollit durant la jornada. La incertesa, el desencant i la falta d'esperança amb els que conviuen cada dia. A més, expressa que les joves se senten com simple mà d'obra en aquesta societat, on més enllà de la perspectiva productiva no se'ls té en compte. Seguidament, l'Izan de 9 barris presenta la campanya que es treballarà els pròxims dos anys sobre els efectes que ha tingut la COVID-19 en el dia a dia de les joves treballadores. Encara que en alguns moments pot semblar que la trobada sigues monotemàtica, la realitat és que el context social també ho és. Si estan vivint això, què vols que expliquin? El directe acaba amb la federació de 9 barris, quasi al complet, cantant el famós himne. "Som molts més dels que et penses!". I tant que ho són. Durant tota aquesta estona al xat no deixaven d'aparèixer missatges de jocistes participant, bromejant, rient, fent caliu. L'ambient era joiós, la falta d'aquests moments es nota. Les joves presentadores s'acomiaden desitjant bon profit als espectadors, ja són prop de la una del migdia i hi ha gana. Toca anar dient adéu, i encara que normalment els comiats no agraden, aquest era feliç. Acomiadar-se vol dir haver-se retrobat abans, i això és motiu d'alegria.

COMUNICAT XXXIII JORNADA D'ESTUDI DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 Realitats d’exclusió laboral i propostes evangèliques

El passat dissabte 13 de febrer, els moviments, col·lectius i membres de la Pastoral Obrera de Catalunya hem celebrat la XXXIII Jornada d'Estudi, sota el títol Realitats d'exclusió laboral i propostes evangèliques.

La pandèmia de COVID-19 ha tret a la llum fets d’abús laboral i d’exclusió social que ja hi eren presents, però que aquesta ha agreujat. Els testimonis de la Raquel, del Mohamed i del Joan ens han acostat a tres cruels situacions. Ens han confirmat que diferents grups del món obrer han patit el binomi contradictori de l'atur i la sobreexplotació; que són serveis essencials els més explotats, i que augmenta l’alçària del mur que impedeix la incorporació salarial per altres, tot trencant l'acompliment de somnis vitals, causant desocupació forçosa i incrementant la precarietat.

Però aquestes ferides no els han paralitzat. Han anat a les causes de les seves situacions. I les cicatrius els han portat a actuar. Hem constatat que l'organització (veïnal, obrera, de la joventut, de les dones, de les persones migrants sense papers, d’aquelles que no troben feina o que pertanyen al precariat...) garanteix que les situacions d'exclusió passin de ser problemàtiques únicament personals a ser-ho de col·lectives, ja que compartir «empodera» envers una vida justa i digna.

En Francisco José Pérez Barbero ens ha regalat la lectura cristiana de la realitat, una visió per a fer-nos conscients que aquestes situacions de precarietat són diferents signes d'una mateixa realitat socio-econòmica que no posa la persona al centre, sinó que la valora exclusivament en tant que resulta útil per al sistema productiu. Aquesta «revolució» neoconservadora ha generat una societat profundament malalta. El fet que ens descobrim febles i vulnerables ens porta a reorientar les nostres relacions: el nostre interior, la relació amb les altres persones i amb la natura en general, i el nostre desenvolupament espiritual.

Hem de superar la desconfiança de la participació com a estratègia de millora social, i desenvolupar la política com a activitat que cuida la vida. Aquí el ponent ens ha convidat a mirar la realitat amb ulls de dona, d’ecologista... La política amb majúscules ha de reivindicar-se com a contribuïdora a aportar solucions i no a crear problemes, com sovint i malauradament passa. Però no podem prescindir d'ella, perquè la seva absència ens porta a viure sota la llei del més poderós.

No hem de caure en el desànim i fer només descripcions d'allò que ens oprimeix. El papa Francesc ens anima a l’acció: "... el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure alternatives".

Cal, doncs, afavorir una nova consciència que s’encamini a l’imprescindible nou ordre basat en la justícia eco-social, la honestedat i la compassió. Atrevim-nos a combatre les falses notícies que criminalitzen les persones i grups “descartats”. Reconstruïm la utopia a partir d’enfortir les petites utopies, acompanyar, teixir xarxes, practicar un compromís integral i oferir bones notícies d’alliberament, tot recordant i recordant-nos la necessitat d’organització. Creem una nova comunitat alternativa, capaç d'encarnar els valors de l'Evangeli, de ser signe i servei del Regne de Déu en aquest moment concret de la història que ens ha tocat viure. Cultivem una espiritualitat renovada des de baix, de mirada oberta i plena de compromís social. Contribuïm a portar endavant el projecte que s’albira en Laudato si’ i en Fratelli tutti.

Perquè aquesta és la disjuntiva:

Com volem que sigui la nostra existència? Deixar que la por arrossegui les nostres vides, o triar la Bona Notícia? Mantenir-nos en el model de vida insostenible, o posar-nos a la llum de l'Evangeli perquè il·lumini els problemes que vivim?

La Pastoral Obrera ha de continuar essent encarnada, apostar per la formació obrera-cristiana i per un millor apropament entre Església i Món Obrer. Ha de servir per respondre des de la fe i els criteris evangèlics als problemes dels treballadors i les treballadores i denunciar les injustícies que patim. Aquest és el nostre compromís, basat en l’esperança que la misericòrdia del Déu de Jesús ens ofereix cada dia.

  

 

 

 

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Baleares: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya