Justícia i Pau de Catalunya, després de
temps de reflexió sobre com garantir el dret a un treball decent a la població,
concloem la nostra tasca amb el manifest següent:
Crida de Justícia i Pau de Catalunya
Cal garantir el dret a un treball decent
Les comissions de Justícia i Pau de
Catalunya en els darrers anys hem reflexionat conjuntament, a la llum del
pensament social cristià, sobre el món de treball i les conseqüències que la
crisi econòmica ha tingut sobre les condicions de treball i de vida de bona
part de la població catalana que viu del seu treball. En particular, hem
reflexionat sobre la creixent precarietat laboral i la terrible realitat de
l’atur, veritable “desastre social”. Fruit de les diferents anàlisis i
els debats organitzats sobre la matèria -alguns coorganitzats amb les
comissions de la resta de l’Estat espanyol- i dels diversos documents i
informes estudiats, concloem la nostra tasca amb el document de síntesi
següent:
1.
Cal prendre’s més seriosament que el
treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat
humana. El treball no és només una font d’ingressos, encara que tot
treballador i treballadora treballin per obtenir un diners mitjançant els quals
poder atendre les pròpies necessitats. Tampoc no pot ser considerat un simple
cost, una mercaderia o una pura força de producció. El treball és una
activitat amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les
nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb un esforç, i també ens
comuniquem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra
societat, potenciem la nostra autoestima i contribuïm al bé comú. Alhora, el
fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a
persones i membres de la societat i opera com la principal via d’integració
social. En definitiva, el treball és un bé per a la persona, que li permet
realitzar-se ella mateixa com a tal i que expressa i augmenta la seva
dignitat. Per tot això, com ens ha recordat recentment el Papa Francesc,
“en l’actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les
empreses i d’una qüestionable racionalitat econòmica, és necessari mantenir
sempre com a objectiu prioritari l’accés al treball per a tothom.
2.
Tanmateix és important poder
treballar en unes condicions que dignifiquin la persona. No és el mateix
treballar en unes condicions que en unes altres. Cal respectar els drets
laborals: a una remuneració justa, al descans, a la seguretat i higiene, a la
protecció social... Situacions laborals com els baixos salaris, la
temporalitat, el treball a temps parcial no volgut, els excessos de jornada
laboral, els horaris irracionals, la subocupació, els falsos autònoms,
l’economia submergida, etc. són molt presents en el nostre marc laboral i
exercides de forma forçada per la major part de les persones afectades. La
pèrdua de drets laborals ha portat a la generalització de la precarietat, és a
dir, de treballadors i treballadores que viuen de forma continuada en alguna o
vàries de les situacions destacades. Malauradament la figura del treballador
pobre s’ha estès per tota la geografia catalana.
3.
La precarietat laboral no s’entén sense la
seva vinculació a la precarietat personal i social. No tenir treball o
tenir-lo precari significa no poder portar a terme els projectes personals de
vida individual o familiar. Tot i que les estadístiques indiquen que l’ocupació
està creixent, no ens podem conformar quan aquesta ocupació no és de qualitat i
no permet als treballadors i treballadores viure dignament. Són moltes les
trajectòries laborals precàries per a una bona part de la ciutadania del nostre
país.
4.
Els efectes de les polítiques anticrisi
sobre l’ocupació han portat fins al moment a una major destrucció d’ocupació
i a una major flexibilitat laboral, que s’ha traduït en un augment en
el nombre d’acomiadaments i en les dificultats per a la negociació col•lectiva.
Tot plegat ha fet perdre poder de negociació als treballadors assalariats i
competitivitat a la nostra economia.
5.
Precisament, organismes internacionals com
la OIT manifesten que el principal repte que es planteja a l’agenda de treball
decent a Catalunya, i al conjunt de l’Estat espanyol, és la lluita
contra la precarietat laboral. En aquest sentit, cal tenir present que l’Agenda
2030 de desenvolupament sostenible de Nacions Unides ha fixat com a vuitè
Objectiu de Desenvolupament Sostenible el foment del treball decent.
6.
Les causes de tot plegat tenen a veure, en
el nostre país, amb un model productiu basat en l’especialització en
sectors amb baixos nivells d’innovació i productivitat, la creació
d’ocupació amb baixos nivells de qualificació, la legislació permissiva
(reformes laborals), l’excessiva rotació laboral per l’elevada temporalitat
laboral i les estratègies empresarials acomodatícies.
És per tot això que reivindiquem:
1. Una societat que tingui
com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti
l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització
dels projectes de vida individual i familiar.
2. Una valoració de
l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues
perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el
desenvolupament de les persones.
3. Una recuperació
econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la
taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels
inicis de la crisi, i fins i tot inferiors. El nivell elevat d’atur al nostre
país és estructural, per la qual cosa s’ha d’aprofitar el creixement econòmic
per assentar les bases per a una ocupació molt més estable i duradora.
4. Una millora de la
protecció social, reduint al màxim possible el nombre de persones
sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut la seva
ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin
part de la pobresa i exclusió social, que també es presenten com a
estructurals. Són moltes les llars en les quals cap membre actiu treballa i,
per tant, no hi entren rendes provinents del treball.
I, per això, demanem als poders públics i
als agents socials que treballin en favor de:
1.
Incentivar les inversions en
economia productiva i gravar les inversions financeres especulatives
per poder potenciar l’activitat generadora d’ocupació de qualitat. És necessari
implementar una política industrial adequada, donar un major
suport a la diversitat productiva, la creativitat empresarial, la petita
i mitjana empresa i els autònoms, i afavorir l’accés al crèdit, i
també donar el suport necessari a l’agricultura i la ramaderia
diversificades i sostenibles, i a la preservació del medi rural.
2.
Promoure i donar major suport a
les iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa que siguin
generadores d’ocupació de qualitat i que afavoreixen la inserció social i
laboral de col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral.
3.
Estudiar i impulsar polítiques que generin
la creació de llocs de treball de qualitat en serveis d’interès públic
o social,especialment en àmbits com la cura de persones.
4.
Portar a terme polítiques actives
i personalitzades d’ocupació que augmentin les competències dels treballadors i
treballadores amb una millor capacitació professional. Aquestes
polítiques han de tenir programes ben orientats i eficaços, incloure una
rigorosa avaluació i disposar d’una dotació suficient.
5.
Disposar d’un sistema de protecció
social ben dissenyat amb l’objectiu d’incentivar alhora la recerca de
treball, la reducció de la pobresa i les desigualtats socials. D’aquesta manera
es facilitarà l’augment de la demanda interna de la nostra economia i la
reducció de la desocupació.
6.
Avançar cap a l’establiment de mecanismes
que assegurin una renda mínima garantida per a tots els
ciutadans.
7.
Obrir un debat social i polític en
profunditat sobre les possibilitats d’un repartiment més just del
treball productiu disponible a la nostra societat, a partir de
l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les
hores extres, o l’avançament de la jubilació.
8.
Potenciar el diàleg social i la
negociació col·lectiva com a instruments essencials per a la cohesió
social.
9.
Impulsar polítiques de cooperació amb
els països pobres que afavoreixin la creació i manteniment de llocs de treball
dignes i la lluita contra l’explotació laboral com a factors claus de
desenvolupament. Això inclou promoure un consum públic i privat més
responsable, que no afavoreixi condicions laborals inadequades en els països en
desenvolupament.
En el nostre debat intern també hem
destacat la necessitat d’un compromís social i polític per part de la
ciutadania com a via per a la millora de les condicions de vida de les
persones. Amb el compromís en moviments i agrupacions socials, plataformes
ciutadanes, organitzacions sindicats i gremials, i partits i agrupacions
polítiques és molt ampli el ventall d’actuacions possibles i d’incidència
política i social. Fem una crida, doncs, a la conscienciació ciutadana i
política de la greu situació que es viu en el món laboral del nostre país.
El període de crisi ha comportat limitacions de recursos molt discutibles, i en
certs casos també pot haver servit d’excusa per encobrir la manca real de
voluntat per donar resposta a unes demandes socials justes. La recuperació que
es comença a manifestar en l’àmbit macroeconòmic hauria de servir per dur a
terme un gir important en les polítiques econòmiques i socials per posar les
persones, sobretot les més vulnerables, i la seva dignitat com a objectiu
d’acció prioritària.
Justícia i Pau de
Catalunya
26 de novembre de 2015
S’adhereixen a aquest manifest:
Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
ACO – Acció Catòlica Obrera
GOAC – Germandat Obrera d’Acció Catòlica
JOC – Joventut Obrera Cristiana
MIJAC – Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica
