El 30 de gener continuem amb la lluita. CIE MAI MÉS!!!! A les 11h davant el CIE Barcelona

VETLLA DE PREGÀRIA. PER DIGNITAT I JUSTÍCIA. NO VOLEM QUE EL CIE TORNI A OBRIR - DISSABTE 16 DE GENER DE 2016 A LES 18H

BON NADAL 2015!!!!!

CAL GARANTIR EL DRET A UN TREBALL DECENT!!

Justícia i Pau de Catalunya, després de temps de reflexió sobre com garantir el dret a un treball decent a la població, concloem la nostra tasca amb el manifest següent:  

Crida de Justícia i Pau de Catalunya
Cal garantir el dret a un treball decent

Les comissions de Justícia i Pau de Catalunya en els darrers anys hem reflexionat conjuntament, a la llum del pensament social cristià, sobre el món de treball i les conseqüències que la crisi econòmica ha tingut sobre les condicions de treball i de vida de bona part de la població catalana que viu del seu treball. En particular, hem reflexionat sobre la creixent precarietat laboral i la terrible realitat de l’atur, veritable “desastre social”.  Fruit de les diferents anàlisis i els debats organitzats sobre la matèria -alguns coorganitzats amb les comissions de la resta de l’Estat espanyol- i dels diversos documents i informes estudiats, concloem la nostra tasca amb el document de síntesi següent:

1.    Cal prendre’s més seriosament que el treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, encara que tot treballador i treballadora treballin per obtenir un diners mitjançant els quals poder atendre les pròpies necessitats. Tampoc no pot ser considerat un simple cost, una mercaderia o una pura força de producció.  El treball és una activitat amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb un esforç, i també ens comuniquem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, potenciem la nostra autoestima i contribuïm al bé comú. Alhora, el fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la societat i opera com la principal via d’integració social. En definitiva, el treball és un bé per a la persona, que li permet realitzar-se ella mateixa com a tal i que expressa i augmenta la seva dignitat.  Per tot això, com ens ha recordat recentment el Papa Francesc, “en l’actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les empreses i d’una qüestionable racionalitat econòmica, és necessari mantenir sempre com a objectiu prioritari l’accés al treball per a tothom. 

2.    Tanmateix és important poder treballar en unes condicions que dignifiquin la persona. No és el mateix treballar en unes condicions que en unes altres. Cal respectar els drets laborals: a una remuneració justa, al descans, a la seguretat i higiene, a la protecció social... Situacions laborals com els baixos salaris, la temporalitat, el treball a temps parcial no volgut, els excessos de jornada laboral, els horaris irracionals, la subocupació, els falsos autònoms, l’economia submergida, etc. són molt presents en el nostre marc laboral i exercides de forma forçada per la major part de les persones afectades. La pèrdua de drets laborals ha portat a la generalització de la precarietat, és a dir, de treballadors i treballadores que viuen de forma continuada en alguna o vàries de les situacions destacades. Malauradament la figura del treballador pobre s’ha estès per tota la geografia catalana.

3.    La precarietat laboral no s’entén sense la seva vinculació a la precarietat personal i social. No tenir treball o tenir-lo precari significa no poder portar a terme els projectes personals de vida individual o familiar. Tot i que les estadístiques indiquen que l’ocupació està creixent, no ens podem conformar quan aquesta ocupació no és de qualitat i no permet als treballadors i treballadores viure dignament. Són moltes les trajectòries laborals precàries per a una bona part de la ciutadania del nostre país.

4.    Els efectes de les polítiques anticrisi sobre l’ocupació han portat fins al moment a una major destrucció d’ocupació i a una major flexibilitat laboral, que s’ha traduït en un augment en el nombre d’acomiadaments i en les dificultats per a la negociació col•lectiva. Tot plegat ha fet perdre poder de negociació als treballadors assalariats i competitivitat a la nostra economia.

5.    Precisament, organismes internacionals com la OIT manifesten que el principal repte que es planteja a l’agenda de treball decent a Catalunya, i al conjunt de l’Estat espanyol, és la lluita contra la precarietat laboral. En aquest sentit, cal tenir present que l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de Nacions Unides ha fixat com a vuitè Objectiu de Desenvolupament Sostenible el foment del treball decent.

6.    Les causes de tot plegat tenen a veure, en el nostre país, amb un model productiu basat en l’especialització en sectors amb baixos nivells d’innovació i productivitat, la creació d’ocupació amb baixos nivells de qualificació, la legislació permissiva (reformes laborals), l’excessiva rotació laboral per l’elevada temporalitat laboral i les estratègies empresarials acomodatícies.

És per tot això que reivindiquem:

1.    Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització dels projectes de vida individual i familiar.

2.    Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.

3.    Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi, i fins i tot inferiors. El nivell elevat d’atur al nostre país és estructural, per la qual cosa s’ha d’aprofitar el creixement econòmic per assentar les bases per a una ocupació molt més estable i duradora.

4.    Una millora de la protecció social, reduint al màxim possible el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut la seva ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part de la pobresa i exclusió social, que també es presenten com a estructurals. Són moltes les llars en les quals cap membre actiu treballa i, per tant, no hi entren rendes provinents del treball.

I, per això, demanem als poders públics i als agents socials que treballin en favor de:

1.    Incentivar les inversions en economia productiva i gravar les inversions financeres especulatives per poder potenciar l’activitat generadora d’ocupació de qualitat. És necessari implementar una política industrial adequada, donar un major suport a la diversitat productiva, la creativitat empresarial, la petita i mitjana empresa i els autònoms, i afavorir l’accés al crèdit, i també donar el suport necessari a l’agricultura i la ramaderia diversificades i sostenibles, i a la preservació del medi rural.

2.    Promoure i donar major suport a les iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa que siguin generadores d’ocupació de qualitat i que afavoreixen la inserció social i laboral de col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral.

3.    Estudiar i impulsar polítiques que generin la creació de llocs de treball de qualitat en serveis d’interès públic o social,especialment en àmbits com la cura de persones. 

4.    Portar a terme polítiques actives i personalitzades d’ocupació que augmentin les competències dels treballadors i treballadores amb una millor capacitació professional. Aquestes polítiques han de tenir programes ben orientats i eficaços, incloure una rigorosa avaluació i disposar d’una dotació suficient.

5.    Disposar d’un sistema de protecció social ben dissenyat amb l’objectiu d’incentivar alhora la recerca de treball, la reducció de la pobresa i les desigualtats socials. D’aquesta manera es facilitarà l’augment de la demanda interna de la nostra economia i la reducció de la desocupació.

6.    Avançar cap a l’establiment de mecanismes que assegurin una renda mínima garantida per a tots els ciutadans.

7.    Obrir un debat social i polític en profunditat sobre les possibilitats d’un repartiment més just del treball productiu disponible a la nostra societat, a partir de l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les hores extres, o l’avançament de la jubilació.

8.    Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instruments essencials per a la cohesió social.

9.    Impulsar polítiques de cooperació amb els països pobres que afavoreixin la creació i manteniment de llocs de treball dignes i la lluita contra l’explotació laboral com a factors claus de desenvolupament. Això inclou promoure un consum públic i privat més responsable, que no afavoreixi condicions laborals inadequades en els països en desenvolupament.

En el nostre debat intern també hem destacat la necessitat d’un compromís social i polític per part de la ciutadania com a via per a la millora de les condicions de vida de les persones. Amb el compromís en moviments i agrupacions socials, plataformes ciutadanes, organitzacions sindicats i gremials, i partits i agrupacions polítiques és molt ampli el ventall d’actuacions possibles i d’incidència política i social. Fem una crida, doncs, a la conscienciació ciutadana i política de la greu situació que es viu en el món laboral del nostre país.
El període de crisi ha comportat limitacions de recursos molt discutibles, i en certs casos també pot haver servit d’excusa per encobrir la manca real de voluntat per donar resposta a unes demandes socials justes. La recuperació que es comença a manifestar en l’àmbit macroeconòmic hauria de servir per dur a terme un gir important en les polítiques econòmiques i socials per posar les persones, sobretot les més vulnerables, i la seva dignitat com a objectiu d’acció prioritària.

Justícia i Pau de Catalunya
26 de novembre de 2015

  
S’adhereixen a aquest manifest:

Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya
ACO – Acció Catòlica Obrera
GOAC – Germandat Obrera d’Acció Catòlica
JOC – Joventut Obrera Cristiana
MIJAC – Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica

MISERICORDIA DE DIOS EN EL MUNDO OBRERO - COMUNICADO FINAL DE LAS XXI JORNADAS GENERAL DE PASTORAL OBRERA

Convocados por el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, de la Conferencia Episcopal, presididos por Mons. Antonio Algora Hernando, y con la presencia de Mons. Jesus García Burillo, nos hemos reunido en Ávila, los días 14 y 15 de noviembre, alrededor de 70 personas de más de treinta diócesis, junto con los presidentes y presidentas de los Movimientos Apostólicos Obreros, para celebrar las XXI Jornadas Generales de Pastoral Obrera.

En el transcurso de las mismas nos hemos sentido conmocionados por el atentado terrorista ocurrido en París, por la muerte injusta e injustificable. Nos duelen estas muertes porque nos duele la vida de cada ser humano que se pierde por causa de la injusticia, y nos reafirmamos en la necesidad de construir una cultura de la paz, sobre la base de la justicia entre los pueblos.

El lema de este encuentro, “Misericordia de Dios para el mundo obrero” ha querido expresar lo que desde siempre, y hoy, quiere ser la Iglesia a través de la Pastoral Obrera, encarnada en la realidad de desempleo, precariedad, deshumanización que viven los hombres y mujeres del trabajo, y responder a la convocatoria del Año de la Misericordia realizada por el papa Francisco.

La realidad de empobrecimiento y deshumanización, -especialmente manifestada en el desempleo de los mayores de 45 años, la precariedad del empleo juvenil, el subempleo de la mujer, la situación laboral de los inmigrantes, las situaciones de pobreza de multitud de familias obreras- la hemos iluminado con la reflexión del teólogo Jesús Espeja, y las experiencias de las diócesis de Sevilla, Cantabria, Bilbao, Ciudad Real y Plasencia, que hemos compartido, y que nos llevan a la conciencia de lo que hay que hacer, y de que es posible hacerlo, como testimonio de la Verdad.

En una sociedad en que el trabajo humano es configurado, cada vez más, como un instrumento de mercantilización de la vida humana, como un instrumento de deshumanización y empobrecimiento, que nos priva de la sagrada dignidad a quienes hemos de trabajar para poder desarrollar nuestra existencia en plenitud, nos vemos urgidos hoy a dotar de sentido el trabajo humano, recuperando su esencial servicio al desarrollo de un verdadero proyecto de humanización personal y comunitario.

Trabajar, poder satisfacer las verdaderas necesidades humanas, realizar la propia vocación, contribuir a la construcción de una sociedad fraterna y humana, posibilitar cauces de construcción de la vida social y política, contribuir, en fin, al bien común, es algo que realiza la persona que trabaja. Deshumanizar el trabajo, precarizándolo e impidiéndolo, destruye la vida social, nos convierte en una sociedad incapaz de mirar compasivamente las necesidades de los más pobres.

Como Iglesia de Jesucristo que quiere caminar con su pueblo, sentimos la invitación renovada del Señor Jesús a ser con nuestra vida instrumentos de la Misericordia de Dios para el mundo obrero, y para ello hemos de renovar nuestro compromiso de presencia encarnada en medio de la vida del mundo obrero y del trabajo para:

. Mirar con misericordia la vida del mundo obrero, oyendo compasivamente su clamor de justicia, y acoger con misericordia a todas las personas que son víctimas de esta economía que descarta a las personas, y las sume en una vida de precariedad; que mata.

. Seguir creciendo en nuestra conversión a Jesucristo y a los empobrecidos, personal y comunitariamente, en nuestras maneras de pensar, en nuestras prácticas, en nuestros estilos de vida y consumo, en nuestra austeridad, en nuestras vidas...

. Seguir denunciando toda injusticia, todo aquello que despersonaliza el trabajo humano, que lo priva de su sagrada dignidad como nos recuerda a menudo el papa Francisco, dignidad que radica en ser el trabajo algo inseparable del ser humano, creado a imagen de Dios.

. Seguir generando dinámicas de solidaridad y comunión en nuestra Iglesia, y crear redes sociales y eclesiales para continuar trabajando por la Justicia que se construye desde la Misericordia.

. Continuar haciendo posibles experiencias concretas de comunión que, desde la lógica del don y la gratuidad, muestren que otro trabajo, otra economía, y otra sociedad son posibles.

Dios, padre de la Misericordia y del Consuelo, aliente nuestro servicio, llene de su ternura la vida del mundo obrero, y nos haga ser instrumentos de su amor, y María de Nazaret, madre de los pobres, nos guíe nuestros para caminar humildemente con nuestro Dios. (Mq 6, 8)

Ávila, 15 de noviembre de 2015

EL DRET A UN TREBALL DECENT, 26 DE NOVEMBRE A LES 19h A L'AUDITORI DE LA FUNDACIÓN JOAN MARAGALL

XXII JORNADA DE RELIGIOSES EN EL MÓN OBRER - LA VIDA CONSAGRADA, AVUI: UNA PERSPECTIVA TRINITÀRIA

Benvolguts i benvolgudes,

des de la Coordinadora de Religioses/os del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya, com cada curs, hem organitzat la nostra jornada de formació.

Ens acompanyarà la Germana Teresa Forcades qui ens ajudarà a situar-nos en l'Any de la Vida Consagrada i l’inici de l’Any de la Misericòrdia i aprofundir en el sentit del profetisme en les religioses i religiosos del món obrer. La pobresa, l'obediència i la castedat són vots que defineixen clarament una opció i en el nostre cas molt encarnada en el món obrer i les persones més empobrides.

I tindrem una taula rodona amb el testimoni de tres persones laiques que compartiran la seva visió en relació a la vida religiosa, a la vida consagrada.

Seran el proper dissabte 21 de novembre, al Seminari Conciliar de Barcelona. Us adjuntem el programa