En el dia de la
Jornada Mundial pel Treball Decent, 7 d’octubre, impulsada per l’Organització
Internacional del Treball (OIT), els bisbes de Catalunya donant suport a les
delegacions diocesanes de pastoral obrera i altres entitats cristianes, volem
recordar el compromís que tota la comunitat cristiana ha de tenir perquè tothom
pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat,
seguretat i dignitat humana.
1. La situació actual
Darrere
l’argument de la recuperació econòmica i de la disminució de l’atur, a
Catalunya continuen havent-hi més de 650.000 persones aturades (més de
4.700.000 persones al conjunt de l’Estat Espanyol, segons dades del començament
del 2016). En els darrers anys s’han aplicat algunes mesures en favor d’aquesta
recuperació que han capgirat les condicions de treball de moltes persones
treballadores pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada i el seu nivell
salarial.
Avui, l’ocupació
ja no garanteix sortir de la pobresa, com ho demostra el fet que el nombre de
«treballadors pobres» vagi creixent de manera progressiva, ja que la taxa de
risc de pobresa en el treball a Catalunya ja es troba a l’11,7% de les persones
treballadores. Cada vegada ens trobem més persones excloses del mercat de
treball, d’altres amb unes condicions laborals indignes, moltes treballant en
l’economia submergida i molts joves que segueixen patint una falta de
perspectives laborals que els angoixen.
2. La necessitat d’un treball decent per la
persona i per la societat
A la nostra
societat, el treball té un paper fonamental i decisiu en la vida personal,
familiar i social de la ciutadania. Quan el treball i les seves condicions es
veuen profundament deteriorats, tota la vida personal, familiar i social es veu
afectada negativament. El treball és un bé i un dret fonamental de tota
persona, vinculat a la dignitat humana. Es tracta d’una activitat amb la qual
les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats,
majoritàriament adquirides amb esforç, així mateix ens relacionem amb els
altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, i potenciem la
nostra autoestima, tot contribuint al bé comú. Alhora, el fet de treballar
suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la
societat, i que actua com la principal via d’integració social. Per als cristians i tots els qui compartim
la fe en Déu creador, el treball és un dret i un deure i constitueix una
veritable col·laboració en el creixement i perfeccionament del món creat
(Joan Pau II, Laborem exercens,
16).
3. L'Església pel treball decent
El Concili
Vaticà II afirma que «el treball és un dret fonamental i un bé per a la persona
humana» (Gaudium et Spes 26). Diferents entitats i associacions d’Església
porten temps dedicant part dels seus esforços a la conscienciació sobre la
situació laboral i el deteriorament en les condicions de treball. Per aquest
motiu, manifestem la necessitat de posar com a objectiu de les nostres
institucions i organitzacions la necessitat d’un treball decent per a tothom,
promovent una economia que generi oportunitats, iniciativa empresarial,
desenvolupament, llocs de treball i formes de vida més sostenibles per a
tothom.
Benet XVI afirma
«¿Què significa la paraula decència aplicada al treball? Significa un treball
que, en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de tot
home o dona: un treball lliurement elegit, que associï efectivament els
treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un
treball que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats,
evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de
les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar;
un treball que consenti els treballadors d’organitzar-se lliurement i fer
sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament
amb les pròpies arrels en l’àmbit personal, familiar i espiritual; un treball
que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació»
(Caritas in Veritate 63).
Demanem als
governants que exerceixin la seva responsabilitat de defensar els drets humans
i socials més bàsics com el treball, l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament, i
de controlar el desenvolupament de l’economia, perquè sigui un instrument al
servei de les persones i no a l’inrevés. El camí cap al treball decent hauria
de ser una prioritat en les polítiques i en els objectius dels agents socials i
empresarials.
Com a seguidors
de Jesús volem col·laborar a fer prendre consciència que l’economia no pot ser
mai un absolut i que ha d’estar sempre al servei de les persones. La rendibilitat econòmica i, per tant, el
preu que tingui en el mercat no pot ser mai, ni l’únic ni el darrer criteri de
valoració del treball. Reclamem que es doni la importància merescuda al
treball digne per a tothom i als drets de les persones més empobrides.
Si el sistema
econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius,
és que aquest sistema va en contra seu. Com diu el papa Francesc «Així com el
manament de 'no matar' posa un límit clar per assegurar el valor de la vida
humana, avui hem de dir “no a una economia de l'exclusió i la desigualtat”.
Aquesta economia mata» (Evangelii Gaudium 53).
Les generacions
futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta, ens urgeixen a no ser
passius ni insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots, entre
les quals hi ha el dret al treball, i a un treball decent. Com posa en relleu
el Papa Francesc: «El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida
en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització
personal» (Laudato Si' 128).
Els Bisbes
de Catalunya
Barcelona, 6
d’octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada