A 50 anys del CVII i 20 del Concili Provincial Tarraconense, i convocats
per la XARXA LAÏCAT XXI, acompanyats per alguns dels nostres bisbes, hem compartit aquests dies.
Laïcat XXI vol continuar essent xarxa, no un nou moviment, que ens ajudi a
viure el nostre ser laics en l’Església i cristians en el món arrelats en les
nostre parròquies, comunitats i moviments.
A cadascú de nosaltres, personalment, el Déu de Jesucrist ens ha cridat.
Cadascú dels que som aquí hem sentit la seva crida. Ens ha encomanat una tasca
i a la vegada omple el nostre cor de joia i agraïment. Ara, a punt de tornar
cap a casa, cap a les nostres comunitats, parròquies, moviments volem dir-nos
tots junts que:
·
Aquest és el Món que Déu continua estimant, i en
el que Jesucrist es va fer home assumint les nostres penes, els nostres límits
i les nostres esperances. En la nostra societat
secularitzada, en la que sembla que Déu no sigui necessari.
o
Nosaltres
laics cristians, estimem aquest món i volem mirar-lo amb la mirada amorosa i confiada
de Déu. o Nosaltres laics cristians, a Catalunya, veiem
aquesta societat que ens toca viure com una nova oportunitat per a donar
testimoni de la radicalitat de l’amor de Déu, per cada home i dona i
especialment per als pobres.
o
I, si perdem
privilegis com a Església guanyem en radicalitat evangèlica, i per això és
també un bon moment per a l’Església!
·
Ens sabem en
un món on els pobres, els preferits de Déu, viuen en la injustícia i sovint
nosaltres ens som còmplices. Som conscients de les perifèries en què viuen o
Volem que la lluita contra la pobresa, i el rostre humà dels pobres canviïn la nostra manera de viure i siguin
l’horitzó dels nostres compromisos i de la nostra activitat professional i
laboral.
o
Volem que
sigui centre i horitzó de la nostra vida personal i comunitària, eclesial, tot
sabent que ens cal un món diferent i ens volem comprometre per a que sigui
possible.
·
Però sabem
que el benestar, el diner fàcil, la superficialitat han generat una altra mena
de pobresa: la d’aquells que no troben sentit ni horitzó a les seves vides i
viuen buits d’esperança i d’alegria.
o
Volem ser per
a ells companyia i proposta fent-nos presents en aquesta perifèria
existencial
·
Les nostres
famílies viuen els canvis accelerats d’aquests temps, amb formes i situacions
diferents sovint no fàcils però també carregades d’amor.
o
volem
comprometre’ns a donar resposta d’acollida càlida i de recerca conjunta tant
com a persones com des de les nostres comunitats.
·
Com a lacis
cristians, que vivim en el cor les “joies i esperances” de la gent amb qui
compartim el dia a dia, sabem de la necessitat que té la nostra Església del
nostre compromís. Ens sabem rostre de l’Església i com a membres d’ella sabem
de les nostres contradiccions i del nostre pecat. o Agraïm, valorem i ens sentim en comunió
amb tantes persones i institucions que viuen seriosament la fe i són testimoni
de l’amor de Déu i el missatge de Jesús.
o
Volem
col·laborar a fer una Església més “servidora del món”, més en sortida i volem
ser testimonis d’aquesta fe que portem “en gerres de terrissa”.
o
Per això ens
comprometem a treballar per a ser més “sal de la terra i llum del món”,
nosaltres, cadascú de nosaltres i ajudar a que les nostres comunitats,
parròquies, grups i moviments també ho siguin.
·
I això ens
demana la valentia de plantejar-nos què sobra i què falta en les nostres vides,
personals i comunitàries, parroquial, diocesana, dels nostres moviments per a
ser realment rostre enmig del món de l’amor de Crist. Desfer-nos d’estructures
que en el moment actual han perdut eficàcia o mantenim per rutina o per por del
canvi.
o
Volem
col·laborar a que les nostres celebracions reflecteixin l’alegria de la fe i de
la vida comunitària, que siguin acollidores i trobin mitjans i llenguatge per a
acollir aquells que ja no han viscut la cultura de la fe.
o
Volem ser veu
i gest corresponsable del món en la nostra Església, assumint la tasca que el
Concili Vaticà II ja ens va encomanar i que té l’origen en el nostre
baptisme.
·
Sabem que
això no serà possible si no vivim en el cor l’alegria de Crist ressuscitat.
Cada dia, des de la pregària confiada, en el silenci i en la vida. En comunitat
i en soledat, en família, en grup. En Església. És Ell qui fa possible que
tornem a calar les xarxes, que siguem capaços de saltar a l’aigua quan l’intuïm
en mig de les tempestes del nostre món, o en la calma del llac.
o
Volem tenir
cura de tot allò que ens hi ajuda i ser capaços d’inventar noves maneres per a
sentir i viure que som les sarments d’un cep que estimem i ens estima.
o
Volem viure i
transmetre la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist.
Senyor Jesucrist, home
entre els homes i Déu: fes-nos capaços de continuar estimant aquest món que tu
estimes, els seus homes i dones, estimant aquesta Església que ens has regalat,
fes-nos valents i amb coratge, que tot ho fem amb amor, per a esdevenir
nosaltres signes del teu Amor. Ajuda’ns a SER MÉS ESGLÉSIA PER A SERVIR MÉS EL
MÓN.
Poblet, 3 d’octubre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada