Un de
cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa, la mateixa
proporció que a casa nostra. Davant aquesta realitat inadmissible, els nous Objectius de Desenvolupament
Sostenible de les Nacions Unides, agenda de treball internacional fins el
2030, insten tots els països a complir amb determinades metes. El primer
objectiu és posar fi a la pobresa arreu
del món i el desè defensa l’adopció de noves polítiques fiscals, salarials i de protecció social per aconseguir
progressivament una major igualtat.
Davant
la necessitat d'un canvi de model
econòmic i social orientat a la justícia global, Pobresa Zero reivindica la
responsabilitat dels poders públics de desplegar polítiques predistributives i redistributives per reduir les
desigualtats i eradicar la pobresa. Per aconseguir-ho reclama a les
institucions que s’apuntin a l’agenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un país més just, on totes les
persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que
alhora contribueixi a fer-ho possible
també arreu del món.
I. Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les
persones
Segons
la OIT, “el treball remunerat dignament ha de constituir la base de les
estratègies encaminades a reduir la desigualtat”. Les diferències entre els salaris més alts i els més baixos han crescut
a escala mundial, però a Espanya les desigualtats s’han eixamplat més que
en qualsevol altre Estat desenvolupat i la bretxa
de gènere continua creixent. A Catalunya, el 15% dels treballadors són pobres i els salaris estan per sota de
la mitjana europea. Per superar
aquest atzucac cal generar ocupació de
qualitat amb nou marc laboral orientat a repartir el treball i promoure
l’equitat i la inclusió social, amb contractes que garanteixin l’estabilitat i la dignitat, un salari mínim més alt i una
inspecció efectiva que eviti abusos. L’avenç cap a un nou model productiu i
econòmic basat en l’ètica i la justícia
social ha d’incloure polítiques de suport a l’economia solidària i un paper
directe del Govern com a generador de canvis a través de clàusules socials de contractació i compra pública.
II. Educar sense deixar ningú enrere
Totes
les persones tenim dret a l’educació, però la desigualtat econòmica i social
condiciona l’èxit educatiu dels infants i joves. Procedir d’entorns
empobrits suposa accedir més tard a l’oferta educativa, tenir pitjors resultats
i abandonar abans el sistema. El percentatge de joves catalans que deixen
prematurament els estudis o que ni estudien ni treballen és dels més alts
d’Europa. No corregir les desigualtats suposa una vulneració de drets i un
atac a la cohesió social. Per redreçar-ho cal garantir una educació
equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats, apostant
per l’educació 0-3 anys i dotant-nos d’una escola pública diversa, no
segregada, inclusiva i gratuïta. Calen també més i millors polítiques d’acompanyament i orientació a
infants, joves i les seves famílies i, sobretot, garantir als més
vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola.
III. Aplicar una fiscalitat justa
La
política fiscal defineix el model de societat que volem construir i és un pilar
fonamental per a l'equitat. Per combatre les desigualtats cal revisar les
polítiques de recaptació i despesa i adoptar un sistema fiscal just en què paguin més aquells que més tenen.
Tenim marge de maniobra: la pressió fiscal a l'Estat espanyol està set punts
per sota de la mitjana de la UE: un 37,8% del PIB davant el 45,2% europeu. Per
una redistribució més justa i equitativa
dels recursos cal augmentar la
capacitat recaptatòria de la Generalitat amb la reforma de l'impost sobre
successions i donacions, desenvolupar una hisenda pròpia que garanteixi els principis
de proporcionalitat i responsabilitat, protegir l'esforç fiscal dels que menys
tenen, blindar les cotitzacions a la Seguretat Social, potenciar la lluita contra el frau i obrir la fiscalitat a la
participació en base al principi de transparència.
IV. Desenvolupar un sistema de prestacions que
garanteixi uns mínims a tothom
El gran
número de persones excloses del sistema de protecció social evidencia les
limitacions d’un model complex, incoherent i fragmentat. A Catalunya 519.800
desocupats no cobren subsidi ni prestació i 257.700 persones viuen en llars sense cap ingrés. La quantia de les
prestacions no arriba al salari mínim interprofessional i la cobertura és
insuficient. Per complir l’article 24.3 de l’Estatut cal garantir uns ingressos mínims a tothom en la línia que planteja la
ILP per una Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu, que més enllà
de permetre una vida digna instauri el
valor de l’autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.
V. Assegurar un habitatge digne per a tothom
A
Catalunya s’han iniciat més de 110.000
execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a
causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500
persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat
sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació
de les famílies amb dificultats. Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la llei de
mesures urgents per afrontar
l'emergència habitacional i la pobresa energètica; ampliar el parc públic
de lloguer social; fomentar usos
alternatius de tinença; i incrementar el parc de centres d’acollida i menjadors per a
persones sense sostre.
VI. Garantir els serveis sociosanitaris com a dret
Tots els
espanyols i els estrangers en territori nacional tenen dret a la salut i a
l’assistència social, però els copaga-ments posen en perill l’equitat del sistema i són discriminatoris.
L’envelliment de la població i els canvis en les estructures familiars
requereixen un nou model d’atenció sociosanitària que superi la forta asimetria actual entre els drets i deures de les usuàries del
sistema sanitari i les dels serveis socials. Ambdós han de ser públics i universals, basats en la
solidaritat i el principi
redistributiu, i finançats majoritàriament a través dels impostos amb un percentatge del PIB equivalent a la mitjana de la UE-15. L’atenció ha d’estar centrada en la
persona i promoure la seva autonomia mitjançant la incorporació
sistemàtica de la prevenció
del risc sanitari i social.
VII. Eradicar les polítiques migratòries racistes
Les
lleis i polítiques actuals defineixen un apartheid jurídic que sotmet la població
d’origen immigrat a una ciutadania de segon nivell i la crisi de refugiats
posa de manifest el concepte d’Europa-fortalesa, a més d’assenyalar que les grans migracions tenen, en origen, una
causa d’injustícia sovint alimentada per interessos econòmics i/o polítics.
Reclamem un pacte europeu que garanteixi
la igualtat de drets i oportunitats i aposti per la pedagogia en tots els
àmbits. A l’Estat espanyol cal derogar
la Llei d’Estrangeria i les subsegüents normatives que violen drets
fonamentals, suspendre les ordres
d’expulsió i tancar els CIEs.
VIII. Fomentar un comerç equitatiu i sostenible
entre els països
Els
actuals intercanvis comercials provoquen greus
danys sobre els drets econòmics, socials i culturals de les poblacions més
vulnerables degut a un model comercial que destrueix mitjans de subsistència i
sabers ancestrals. Davant els límits ambientals i la petjada ecològica
del model de consum, reclamem un comerç
equitatiu entre els països, respectuós amb la sostenibilitat del planeta i basat en el respecte dels drets
humans. Per fer-lo efectiu cal aturar
els Tractats de Lliure Comerç que pretenen liberalitzar béns i serveis i
afavorir les inversions de capital atorgant més poder a les transnacionals en
detriment dels poders públics; prioritzar
el benestar de les persones i el medi ambient per sobre dels beneficis
econòmics; i promoure la sobirania
alimentària.
IX. Exigir el control de les transaccions financeres
L’economia especulativa ha guanyat
pes en detriment de la productiva, que és la que crea
ocupació i cobreix les necessitats bàsiques, degut a la liberalització dels
mercats de capitals i els paradisos fiscals, entre altres. Per revertir aquesta
deriva cal regular els mercats de
capitals; implantar un impost sobre
les transaccions financeres per impulsar el desenvolupament dels països
empobrits i combatre el canvi climàtic; afavorir la transparència financera; i acabar amb l’evasió, el frau fiscal i el
blanqueig de capitals. A Catalunya reclamem una llei que impedeixi la
contractació pública d’empreses
radicades o que operin en paradisos fiscals.
X. Auditar el deute públic per dilucidar la seva
legitimitat
El
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides afirma que "la liquidació de deute amb fons
oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la
capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets
humans". En un context en què el deute extern podria ser considerat un
mecanisme de dominació i empobriment que perpetua unes relacions injustes i
desiguals, demanem auditories dels
deutes públics per dirimir la seva legitimitat; la reclamació de
responsabilitats polítiques i judicials als qui hagin contret deutes que han
acabat vulnerant els drets de la ciutadania; i pautes per a l’endeutament futur.
XI. Supervisar les inversions realitzades per empreses
transnacionals
La
limitació de la responsabilitat dels governs a l'interior de les seves
fronteres comporta un buit en la
protecció real dels drets humans a nivell internacional que les empreses
transnacionals aprofiten sovint al no veure’s obligades a respectar-los allà on
inverteixen, però els Estats poden convertir els principis rectors de Nacions
Unides en obligatoris i acompanyar-los de mecanismes
de supervisió. Proposem crear un observatori públic que emeti informes
independents sobre els impactes de la
inversió catalana a l'exterior i demanem incorporar aquests principis a la promoció de la internacionalització de
l'economia catalana com a norma d'obligat compliment.
XII. Implementar una política pública de cooperació
internacional coherent i justa
El
compromís dels països enriquits de destinar
el 0,7% del PIB al desenvolupament dels més empobrits no s’ha arribat a
complir mai i, en la pràctica, els empobrits acaben convertint-se en creditors
nets dels enriquits pel retorn dels
deutes i la repatriació de beneficis de les inversions estrangeres directes.
Malgrat haver quedat desfasat, assolir el 0,7 mostraria una mínima voluntat
política que ha d’anar acompanyada de polítiques transversals coherents per
fomentar el desenvolupament sostenible,
la igualtat de gènere i la construcció
de pau.
En definitiva, POBRESA ZERO RECLAMA actuar
sobre les causes estructurals de les
desigualtats potenciant els poders públics com a actor principal de la cohesió social i de l’economia a través
de la regulació perquè els mercats treballin també per al benestar comú, amb l’objectiu d’oferir un marc real d’igualtat d’oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per a tothom.
Barcelona, 17 d'Octubre | Dia Internacional per a
l'Eradicació de la Pobresa
Pobresa
Zero agrupa més de 3.200
organitzacions de l'àmbit de l'acció social, la cooperació, la pau i els
drets humans a Catalunya
|
|
