Cada dia que passa, les famílies del món obrer i del treball veuen
créixer la inseguretat, la incertesa i la por. Va augmentant el nombre de persones que
passa a engrossir les llistes de l’atur. Persones que acudeixen a Càrites, a
menjadors socials, que són amenaçades pels bancs en no poder pagar les
hipoteques que van assumir quan disposaven d’un lloc de treball, immigrants que
es queden sense atenció sanitària, joves que veuen davant seu un futur incert
en l’educació i en l’accés al món laboral, impossibilitant desenvolupar un
projecte de vida personal...
Són les conseqüències visibles d’aquesta situació econòmica en la qual
ens han ficat els poderosos d’aquest món, en nom de l’idolatrat mercat. A
aquesta situació hi hem arribat, entre altres coses, per unes formes de vida
molt poc solidàries i per una cultura social que ha afavorit que persones i,
sobretot, estructures no hàgim tingut en compte la justícia deguda als més
empobrits. Els governs desenvolupen una sèrie de mesures polítiques, la fi de
les quals és l’increment dels beneficis d’una minoria enfront de les
necessitats de la
majoria. Són mesures immorals perquè pretenen organitzar la
vida d’esquena al treball i a les necessitats humanes, mesures que estan creant
major desigualtat i pobresa i que no hem d’acceptar amb resignació.
Davant aquesta situació la GOAC, com a Església al món obrer, volem
manifestar:
- Que no és ètic, humà ni cristià posar en el centre de la vida política i legislativa mesures que condemnin a la pobresa, a l’exclusió i a l’esclavitud milers de persones, de famílies, tant al nostre país com a la resta del planeta. S’estan destruint els drets socials i laborals.
- Que hem de plantejar-nos com és possible organitzar la vida social, econòmica, política i personal, des de criteris que no siguin prioritàriament els de la lògica del benefici sinó els del bé comú.
“El primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar
és l’home, la persona en la seva integritat” (Benet XVI).
“Les necessitats dels pobres han de tenir preferència
sobre els desitjos dels rics; els drets dels treballadors, sobre l’increment
dels beneficis” (Joan Pau II).
“Un criteri just
no ha de basar-se en retallades desproporcionades en serveis essencials per als
pobres. El criteri moral que ha de regir és que l’economia existeix per a la
persona i no la persona per a l’economia” (bisbes
d’EUA, setembre de 2012, amb motiu del dia del treball).
Volem posar de
manifest que existeix també una altra realitat, de la qual els mitjans de
comunicació no solen fer-se ressò. Són fets i experiències de vida humana, que
ens mostren que és possible viure d’una altra manera, construir una altra
societat més fraterna, des de criteris no economicistes, on totes i tots puguem
viure amb dignitat. Per als creients són signes d’un món nou, i suposen per a la GOAC
i altres moviments cristians una constant lluita diària contra la indignitat
que provoca aquest sistema.
Així ens ho mostren tantes experiències i accions que s’estan vivint
dins i fora de les nostres fronteres:
- Les plataformes d’afectats per les hipoteques i la solidaritat amb les persones que queden sense habitatge.
- Les expressions variades contra les retallades socials, com les mobilitzacions sindicals i socials.
- Les diverses manifestacions de treballadores i treballadors, que mostren el seu rebuig davant el tancament d’empreses, davant els ERO; les assemblees d’aturats i aturades d’arreu, que busquen alternatives per al repartiment de l’ocupació.
- Les plataformes veïnals que treballen per la construcció d’uns barris on poder viure amb dignitat.
- Les experiències col·lectives que fomenten l’ocupació: empreses d’inserció; cooperatives; xarxes de solidaritat nacional i internacional; bancs de temps; economats solidaris; banca ètica; tendes a cost zero; solidaritat familiar i veïnal, o els grups de persones que comparteixen els seus béns amb altres famílies.
- I totes les lluites dels pobles per ser veritables protagonistes de la seva vida i la seva història.
Totes aquestes experiències ens mostren que hi ha alternatives, que és
possible un altre tipus de societat, un altre tipus de cultura solidària. Són
pràctiques generadores d’una altra cultura, que fa viable noves formes
d’organització de la vida social, on l’aspecte econòmic no té l’última paraula
i on el centre és l’ésser humà i les seves necessitats. A això estem cridats.
Aquí trobem la felicitat.
Masnou, 6-7 d’octubre de 2012
Assemblea diocesana de la GOAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada