Delegació de Pastoral
Social
Secretariat Diocesà pels Marginats
Rivadeneyra,6,
8a
08002
Barcelona
El
Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona ha dedicat part de les
seves sessions d’estudis, d’aquest curs 2011-12, a examinar les conseqüències
de les retallades econòmiques en les polítiques socials.
Retallades
que repercuteixen de forma molt negativa en la vida de moltes persones en
especial d’aquelles que pateixen mes precarietats i que han anat creixent en
aquests darrers temps, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que pateix
el nostre país
En
les nostres trobades hem convidat a
experts. hem escoltat el testimoni de persones que treballen en
institucions en el camp de l'exclusió social... Agraïm les aportacions d’alguns
biblistes que ens han ajudat a
reflexionar a la llum de la Paraula de
Déu
En
finalitzar el curs hem cregut convenient fer públiques algunes de les
conclusions a les que hem arribat. La nostra pretensió no és una altra sinó la
d'apuntar algunes pistes que puguin ajudar
als creients, i a tots els homes i dones de bona voluntat, a tenir
alguns elements de judici
ALGUNES REALITATS
Algunes
realitats
1- En
el nostre país cada vegada creix més el nombre de famílies en què cap dels seus
membres tenen ingressos estables, degut
que es troben en atur i se'ls ha acabat el subsidi o bé, perquè no han
accedit a la primera feina.
2- Augmenta
el nombre de persones que es veuen obligades
a demanar, per subsistir, roba o aliments en les parròquies, Càrites,
Creu Roja o altres institucions de caire
benèfic.
3- És
molt significatiu l’augment considerable de persones “sense sostre”. Segons el
recompte que es va fer el 8 de novembre del 2011, en l’actualitat en la ciutat
de Barcelona són 2.791 (1533, dormint directament al carrer o en assentaments i
1258 allotjades en els recursos públics i privats existents), un 32’1% més, que
fa quatre anys.
4- Creix
el nombre de persones que es veuen obligades a treballar en l’economia
submergida, sense cap mena d’assegurança i cobrant uns sous de misèria. Aquest
fenomen és transversal, però el pateixen d’una forma molt significativa el
col·lectiu d’immigrants.
5- S’ha
denegat o retirat el “PIRMI”, únic ingrés estable, a moltes famílies, degut a les noves
exigències administratives.
6- Els
infants són un dels col·lectius més afectats per la política de “retallades”.
Segons els darrers informes, un de cada quatre nens de Catalunya es troben en
situació de risc, degut a la manca d’alimentació adequada, d’higiene, i de
condicions de vida. Els menjadors escolars es queixen
de manca de recursos o de cobrar de l’Administració amb molt de retard i
algunes d’aquestes empreses amenacen amb plegar. Per alguns infant és l’únic
menjar adient.
7- Cada
vegada és més gran el nombre de persones que es veuen obligades per subsistir a
buscar restes de menjar als contenidors, a recollir ferralla en les deixalles,
o a la venda ambulant. En aquest darrer cas, exposant-se a la detenció o
l'embargament dels productes o es veuen obligats a
fugir i amagar-se de les forces de seguretat com si fossis delinqüents.
8- S’han
cancel·lat o retallat moltes subvencions a entitats socials, fet que ha obligat
a moltes d’aquestes entitats a suprimir o disminuir alguns dels seus serveis, en detriment de les
persones que se’n beneficiaven. Darrerament un dels col·lectius que s’han vist
afectat, no l’únic,
ha estat el dels
qui pateixen deficiències psíquiques
A LA LUM DE LA PARAULA DE DÉU
A la
llum de la Paraula de Déu
1- Davant
de tants homes i dones que pateixen, Déu continua interpel·lant-nos amb la
mateixa pregunta que va fer a Caín, des dels inicis de la història: “On és
el teu germà Abel?” (Gn 4, 9)
2- Els
creients no podem fer cas omís de les observacions de la carta de Sant Jaume:
“Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb
les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no
tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu:
«Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò
que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe:
si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2 14-17).
3- No
podem tancar els ulls davant del sofriment de tants homes i tantes dones que no tenen el mínim per viure amb
dignitat. El nostre criteri de comportament ha de ser la paràbola del bon
samarità (Lc 10,25-37). DENUNCIEM
Denunciem
1. Que
el pes de la crisi econòmica recaigui en el més febles, aquells que menys es
van beneficiar en temps de bonança.
2. Que
en el debats parlamentaris, tant a nivell estatal com català, és parli molt més
de polítiques financeres, d’estabilitats pressupostàries, de dèficit fiscal,
que no pas de persones. Conscients que és bàsic per un país una correcta
política econòmica, aquesta ha d’estar al servei de les persones, i de forma
molt particular, al servei dels més pobres i no a la inversa.
3. Que
en l'elaboració dels pressupostos no es tingui com a primera prioritat les
polítiques de benestar social, ajudant amb projectes i subvencions a la
reinserció social d’aquells que s’han vist llançats per la crisi econòmica al
marge de la societat.
4. Que
mentre hi ha persones que es veuen obligades a viure en el carrer o en
habitatges sense les degudes condicions, entitats financeres i immobiliàries
posseeixi un gran estoc de pisos buits.
5. Que
va creixent en la nostra societat el nombre de persones que viuen la
marginalitat, abocades a un procés de degradació personal que farà molt
difícil, per no dir impossible, la seva reintegració a la societat.
6. Que
cada vegada és més gran la diferència que hi ha entre la població sense recursos
suficients, els pobres, i els que neden en l’abundància, els rics. És
escandalós que un dels mercats que més creixi sigui, els dels productes de luxe
als quals sembla que no els afecti la crisi.
Demanem
1. En
primer lloc a les comunitats cristianes, que tot i seguint l’exemple de la primitiva Església,
intensifiquin la comunió de béns (Ac 2,
44-46). I tinguin com a prioritat la solidaritat envers els més febles.
2. A
les administracions públiques que revisin els seus pressupostos, i posin com a
primer objectiu de despesa, polítiques de reinserció i promoció social,
d’ajudes i subvencions a les entitats que treballen en el món de la marginació
i dels més pobres, encara que això sigui en detriment d’altres realitats
3. A
les entitats financeres que posin al servei del més pobres els seus recursos, i
facilitin l’accés a l’habitatge posant a disposició en condicions assumibles, l’estoc de pisos buits que tenen
4. Als
partits polítics que deixant de banda, les seves llegítimes diferències,
s’esforcin per cercar un gran acord per posar l’economia del país al servei del
més febles.
5. A
la societat en general que sigui conscient que el nostre món no té futur, si
continua creixent el nombre de persones que no poden viure amb dignitat, i
promoguin com un dels valors més preuats la solidaritat
Finalment
volem agrair al gran nombre de voluntaris, i institucions, tant civils, com
d’inspiració religiosa, que treballen per la promoció de les persones, i que hi dediquen temps, creativitat, recursos. Són un
signe d’esperança, enmig d’aquesta situació tant difícil per a molts.
Secretariat Diocesà pels Marginats
Dia del Corpus Christi, festa
de la caritat,
10 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada