CONSTRUÏM UNA ALTRA EUROPA - EUROMARXES 2015, Gibraltar - Brussel·les del 1 al 17 d'octubre

https://plataformamarxaabrusselles.wordpress.com/2015/07/20/crida-euromarxes-2015/

Us facilitem informació sobre l'arribada de les Euromarxes que es faràn a l'arribada de la columna del sud-oest a Barcelona:

Dia 5, arribada dels autobusos a Pl. Universitat. Concentración a la plaça per esperar-los i manifestació posterior cap a Pl. Sant Jaume a on espera l'alcaldessa i el consistori. Acte a la Plaça a les 20h

Dia 6.- Actes durant tot el dia que informarem.

Dia 7.- La columna segueix cap Brussel·les amb l'incorporació de la gent de Barcelona que vulgui. Per informació d'EuroMarxes i reservar plaçes al blog: Crida EuroMarxes 2015.

Qui vulgui pujar al autobús sólament per la manifestació contra el paradis fiscal d'Andorra el dia 7 d'octubre, el autobus surt a les 8 h i retorna el mateix 7 desprès de la manifestació a Andorra , a les 18h. Reserva de places cap a Andorra al mateix blog: https://plataformamarxaabrusselles.wordpress.com/2015/07/20/crida-euromarxes-2015/

JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT, 7 d'octubre

La delegació diocesana de Pastoral Obrera, un any més, s'ha volgut sumar i hem organitzat un acte el mateix 7 d'octubre, a les 20h, al peu de la Catedral de Barcelona.


Us esperem...

NOTA DE LA PLATAFORMA D'ENTITATS CRISTIANES AMB L'IMMIGRACIÓ, AMB MOTIU DE LA CRISI GENERADA PER L'ENTRADA DE REFUGIATS PER LA FRONTERA EST D'EUROPA

Nota de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb el immigrants, amb motiu de la crisi generada per l'entrada de refugiats per la frontera Est d'Europa


Davant els dramàtics esdeveniments que envolten l'entrada de refugiats a Europa, la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants, que aplega una vintena d'organitzacions que treballen entorn al fet migratori, fem nostres les paraules de la nota pública divulgada ahir 2 de setembre per Caritas espanyola, Justícia i Pau d'Espanya i la Confederació de Religiosos d'Espanya (CONFER).

Per això, reclamem que es revisin en profunditat les ineficients polítiques d'immigració i asil europees i, enlloc de centrar-se en el control i la por,  posin en el centre la protecció de les persones, els drets humans i la integració social, estableixin vies legals d'accés a Europa i impulsin decididament polítiques coherents de cooperació al desenvolupament i de promoció de la democràcia i la pau en el nostre entorn i arreu del món.

A la vegada, fem una crida a les institucions i governs de Catalunya, Espanya i Europa per tal que posin en marxa plans d'emergència per l'acollida humanitària d'aquestes persones, procedents majoritàriament de països que pateixen greus conflictes armats (Síria, Afganistan, Iraq, Líbia...) als quals Europa no és aliena.

Reproduïm a continuació la nota de Caritas espanyola, Justícia i Pau d'Espanya i CONFER a la que ens adherim íntegrament:

CAL UN CANVI EN LA POLÍTICA MIGRATÒRIA:
CONTROL I POR NO FUNCIONEN

Càritas, CONFER i Justícia i Pau diuen NO a la política de la por, Sí a la política de la integració, l'acollida i el desenvolupament dels pobles.

Madrid, 2 de setembre de 2015.- L’escletxa de la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot just un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea d'Immigració, a més d'un saldo en vides i en drames humans, ofereix un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.

No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta mala política, no les causes.

No és només una crisi de refugiats. És el resultat d'una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de la mobilitat humana en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament.

Estem orfes d'una veritable política de migracions que abordi i explori de veritat vies legals d'accés al nostre territori, que flexibilitzi els criteris de reagrupació familiar, que faci visible la mobilitat humana com una oportunitat per a la nostra vella Europa i no com un risc.

No és només una crisi de la solidaritat. És el resultat d'una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que, darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una vida, hi ha una causa d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic ...) i persones a les que protegir.

És el moment d'abordar el repte que, com a societat, tenim davant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica sense afrontar què l'única solució proposada, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d'humanitat, ni en termes polítics.

És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.

Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per al desenvolupament i en polítiques d'integració.

Ens unim al missatge del Papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real, un canvi d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra ".

Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reïxes, aportant solucions i polítiques que posin en el centre a les persones, aportant vies de protecció i acollida, alternatives de desenvolupament que vagin a les causes.

Tenim un gran repte com a societat, dignificar com a éssers humans, no només fent un lloc a casa nostra, sinó buscant camins nous per què tots puguem transitar.

COMUNICAT FINAL DE LA XIII ASAMBLEA GENERAL DE L'HOAC. Segovia, 13-16 d'agost de 2015

Comunicat Final de la XIII Assemblea General de l'HOAC L'HOAC, Germanor Obrera d'Acció Catòlica, ha celebrat a Segòvia la seva XIII Assemblea General del 13 al 16 d'agost, sota el lema: "Construint Església en les perifèries del Món Obrer. Justícia, treball digne i solidaritat ", en la qual han participat 950 persones entre militants, simpatitzants, acompanyants, convidats i convidades. Ens han acompanyat el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez; el bisbe responsable de l'Acció Catòlica Espanyola, D. Carlos M. Escribano; així com el bisbe responsable de la Pastoral Obrera, D. Antonio Algora. També hem comptat amb la presència dels bisbes de Bilbao, D. Mario Iceta; i de Còria-Càceres, D. Francisco Turó. En diferents moments de l'Assemblea, han participat representants dels moviments germans de l'Acció Catòlica i d'altres moviments eclesials, així com representants del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, MMTC, i del Moviment Europeu de Treballadors Cristians, MTCE. També ens han enviat la seva salutació diverses organitzacions socials i eclesials. A partir d'una mirada creient de la realitat i de la revisió del compartit a l'Assemblea anterior en 2009, hem pregat, dialogat i decidit el que seran els nostres objectius i compromisos per als propers sis anys. Els homes i dones de l'HOAC ens hem posat d'acord per avançar en viure en comunió amb els treballadors i les treballadores més precàries i excloses del món obrer i del treball. Coneixem i patim els seus sofriments. La GOAC està unida a les seves vides i a les seves lluites (també amb les organitzacions obreres i socials) per construir conjuntament una nova societat on el treball sigui digne i on puguem viure com a una veritable comunitat. En els últims anys hem anat veient com la injustícia i la desigualtat han anat creixent i hem vist que les conseqüències són: • Patiment i deshumanització.  • Pèrdua de drets socials i laborals de les persones, de les famílies i dels pobles.  • Precarització de les condicions de treball i de la vida dels treballadors i treballadores.  • Descart de vides humanes i negació de la dignitat de la persona des de la lògica del capital que fa mal, fereix i mata.  • De retallades de drets d'expressió pública i reivindicació de les persones i col·lectius que més estan patint aquesta situació. Aquestes són avui les perifèries del món obrer a les que "ara més que mai" ens sentim enviats i enviades. I perquè la realitat del nostre món no ens resulta indiferent, en l'HOAC volem seguir donant passos per convertir-nos a Jesús i ser Església, Acció Catòlica encarnada en el món obrer i del treball. Per això anem a avançar en viure la comunió de béns, vida i acció amb les persones empobrides, concretant-ho en aquestes propostes: • Acompanyar la vida de les persones i col·laborar amb elles al fet que es donin les condicions perquè puguem viure la nostra humanitat de manera plena.  • Col·laborar a un canvi de mentalitat. Fa falta una altra comprensió vital de en què consisteix la nostra humanitat i com es construeix.  • Col·laborar al canvi de les institucions perquè estiguin molt més al servei de les necessitats de les persones, en particular de les empobrides.  • Ajudar a construir experiències alternatives en la manera de ser i treballar que expressin i construeixin la nova mentalitat que necessitem. Creiem que és hora de reforçar, amb nova empenta, el nostre compromís de portar la Bona Nova, l'alegria de l'Evangeli, al món obrer: Li pertany. Fruit del nostre diàleg i compromís, hem aprovat quatre resolucions que volen ser veu d'Església compromesa amb aquestes situacions i amb les persones que les estan patint: ■ "Per una Europa dels treballadors i treballadores."  ■ "Una Renda per viure amb dignitat."  ■ "En favor de les persones migrants. No als Centres d'Internament d'Estrangers CIES.  ■ "Dones amb fam i set de justícia." També com a expressió de la nostra comunió de béns, hem compartit la col·lecta de les nostres eucaristies amb quatre projectes que potencien l'ocupació digna i la inclusió laboral: ■ Prelar Tèxtil, SLL empresa d'economia social (Huelva).  ■ Fundació Tots Units. Reciplana, Empresa d'inserció: (Castelló).  ■ Caixa de Resistència Subcontracta Treballadors de Movistar.  ■ Context, com a expressió de solidaritat amb treballadors i treballadores de Bolívia. Renovats en la trobada personal i comunitària amb Crist i alegres per comunicar l'esperança de l'Evangeli, hem celebrat la eucaristia a la Catedral de Segòvia i hem omplert la seva Plaça Major per reclamar públicament#trabajodigno i denunciar la precarietat laboral que patim la classe treballadora en el nostre país i que avui dificulta la vida personal, familiar i social. L'amor del Déu Pare i Mare atorga a cada persona una dignitat infinita, el que ens compromet a incloure-les en la casa comuna que és la "germana mare terra", aquest llibre no escrit a través del qual ens parla Ell i que és reflex del amor a totes les seves criatures. Enviats i enviades per l'Església, oferim les nostres vides, igual que van fer els i les militants que, van lliurar la seva vida pel Regne, per la causa de la justícia i dels pobres. Alhora, ens comprometem a seguir construint aquesta "casa comuna", amb l'alegria que ens dóna el saber que en aquesta missió ens sentim acompanyats per Jesucrist, l'obrer de Natzaret, i cridats a seguir "Construint Església en les perifèries del món obrer ".

CONCENTRACIÓ DAVANT EL PARLAMENT PER UNA IL`P DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ DIMECRES 22 DE JULIOL A LES 18 HORES DAVANT DEL PARLAMENT

Per reivindicar l'aprovació sense retards i retallades de la proposta de llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Per donar suport a l'aprovació de la proposta de Llei d'Emergència habitacional i pobresa energètica:

Tothom a la concentració davant del Parlament de Catalunya el dimecres 22 de juliol a les 18 hores.

MANIFEST DEL SECRETARIAT DE MARGINACIÓ DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA ENTORN LES POLÍTIQUES I ACCIONS SOCIALS EN EL NOSTRE PAÍS

El Secretariat de marginació de l’Arquebisbat de Barcelona, ha dedicat les seves trobades d’aquest curs, 2014-15, a reflexionar de com desitjaríem que fossin les polítiques i accions socials en el nostre País, els propers anys. Anys que seran decisius en la  configuració política i social de Catalunya. El nostre afany és col·laborar amb propostes positives, que siguin justes i ajudin a la millora de les condicions de vida dels exclosos i marginats.

La nostra reflexió ha estat inspirada en la Doctrina social de l’Església, que té com un dels seus principis  que l’economia estigui al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia. Ens hem fitxat, amb alguns col·lectius que actualment es troben en una situació de molta vulnerabilitat:

·       Famílies sense recursos en què ha sofert o estat en risc de patir desnonaments,

·       Infants amb malnutrició, dones soles amb càrregues familiars,

·       dones que pateixen violència de gènere, o es veuen obligades a exercir la prostitució,

·       persones sense sostre, immigrants en situació alegal,

·       també el creixement de les desigualtats econòmiques, com a conseqüència d’aquest  temps de crisi

DEMANEM A LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

1. Unes lleis d’habitatge que possibilitin que tothom tingui un habitatge digna. I que es busquin solucions polítiques per posar fi als desnonaments que deixen a famílies al carrer, tant freqüents en aquests darrers anys a Catalunya i que ha estat motiu de sofriment per tantes persones.
2. Que hi hagi llocs a on, sense excessives exigències, es pugui  acollir a les persones sense sostre. I també que junt amb l’acollida se’ls ofereixin tractaments mèdics i psicològics per  les malalties psíquiques i d’addiccions, que sovint pateixen aquestes persones.
3. Atenció a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució. Prioritzar plans de reinserció social, ofertes realistes de treball, per damunt de la repressió policíaca en el carrer.
4. Ajudes suficients a les famílies, especialment les que no tenen recursos, a les desestructurades, monoparentals, perquè puguin garantir una alimentació i educació adequada als seus fills. Combatre la malnutrició infantil.
5. Garantir una renda bàsica a tota la població.
6. Combatre, i si cal penalitzar, les expressions, gests i actituds xenòfobes que es donen en persones i organitzacions socials i polítiques en contra els immigrants.
7. Garantir l’educació i la sanitat a totes les persones que viuen entre nosaltres, independentment de la seva situació legal.
8. Fer plans urbanístics en els barris, amb equipaments culturals, esportives, socials que afavoreixin la cohesió social.
9. No perseguir, amb controls o batudes a persones, només perquè els seus trets físics, permeten pensar que son persones nascudes fora.
10. Polítiques  que permetin als joves, dones, l’accés al treball. Plans de formació professional especialment per persones que tenen dificultats de seguir els cursos reglats dels plans de formació.

DEMANEM A LES COMUNITATS CRISTIANES

Que fidels al Missatge de l’Evangeli, i seguint els ensenyaments del Papa Francesc, estiguin  atentes als sofriments dels homes i dones, i no oblidi que els pobres són els destinataris privilegiats de l‘Evangeli. “ Cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. No els deixem mai sols” (Evangelii Guadium n 48)

LA NOSTRA RESPONSABILITAT

En les nostres demandes no volem fer demagògia, som conscients  que ens involucren a tots, i molt especialment els que col·laborem amb entitats i grups que treballen  per la dignitat de les persones del “quart món”. Com a creients en Jesucrist, no ens podem quedar només en demanar a les institucions polítiques que assumeixin les seves responsabilitats, sinó que volem manifestar el nostre compromís per treballar tant individualment com a entitats d’església per a favor del més necessitats, fem nostres les paraules del papa Francesc, volem una església pobra, i per als pobres. Una església que escolta el clam del més desafavorits.

Ens estimem el nostre País, Catalunya, i volem posar al seu servei, els nostres talents. Un país que desitgem just, i lliure a on tothom hi pugui viure amb dignitat

El NOSTRE AGRAÏMENT

Volem fer un reconeixement i agraïment a moltíssimes persones, professionals i voluntaris que des de fa molt de temps treballen per la dignitat de les persones, així com les moltes institucions, que amb temps de crisi i retallades, han suplert amb  el seu esforç i creativitat, la manca de recursos

Barcelona

6 de juliol de 2015

III MARXA CONTRA L'ATUR, LA PRECARIETAT, LA POBRESA I DESIGUALTAT - QUATRE DIES MARXANT SOLA EL SOL I AMB EL VENT DEL CANVI A FAVOR

QUATRE DIES MARXANT SOTA EL SOL I AMB EL VENT DEL CANVI A FAVOR

Milers de persones han participat al llarg del recorregut de la III Marxa contra l'atur, la precarietat, la pobresa i desigualtat, en un ambient reivindicatiu i de fraternitat, així com en els diversos actes de presentació organitzats a Vilanova i la Geltrú, Prat de Llobregat, Barcelona, ​​Terrassa, Santa Coloma Gramenet, etc.

La marxa va començar el 6 de juliol a les 9 hores a la Plaça de la Vila de Badalona i va finalitzar davant del Parlament el 9 de juliol a les 19 hores.

Al llarg de quatre dies, caminant sota un sol implacable, les nombroses persones que van participar en la marxa amb desenes de banderes representatives de l'àmplia pluralitat d'entitats i organitzacions que la van recolzar, i de nombroses pancartes de col·lectius i campanyes com la setmana de 30 hores, van passar per Badalona, ​​Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixach, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Badia del Vallès, Barberà, Sabadell, Terrassa, Rubí, SEAT Martorell, Abrera, Sant Vicenç dels Horts, l'Hospitalet de Llobregat, fins arribar a Barcelona.

A l'entrada de les ciutats grups nombrosos de persones es concentraven per rebre i acompanyar la marxa, gent de la Coordinadora d'assemblees de treballadors / es en atur de Catalunya, de la Marea pensionista, de la PAH, dels diversos sindicats, iaioflautes, gent del moviment veïnal i del ric teixit associatiu de Catalunya, i de les organitzacions polítiques que donaven suport a la marxa. Les pancartes penjaven als carrers i places de les ciutats convocant i saludant la marxa.

En tots els ajuntaments pels quals va passar la marxa es van realitzar concentracions de suport per a lliurar la carta reivindicativa i explicar els seus objectius. En alguns ajuntaments aquest acte es va realitzar a la sala de plens municipal, o sales habilitades a l'efecte, en altres es va realitzar a l'entrada a l'ajuntament davant de les persones concentrades. En general l'actitud de les alcaldesses i alcaldes i de les representacions municipals va superar la mera cortesia protocol·lària, i van declarar sintonitzar amb els objectius de la carta reivindicativa i la seva disposició a aplicar-los en el marc de les seves competències, o bé elevar mocions en suport de aquests objectius cap a les institucions de la Generalitat i de l'Estat espanyol.

El vent del canvi havia entrat amb diversa intensitat en els ajuntaments, se sentia, es respirava, especialment per aquells que havien participat en anteriors marxes com la II Marxa a l'octubre de 2010. Molts alcaldes i alcaldesses ens esperaven a la plaça, o venien a rebre'ns a l'entrada de la ciutat o ens acompanyaven fins a sortir del municipi.

A totes les representacions municipals se'ls va agrair la seva actitud de compromís i se'ls va convidar a trucar a la ciutadania i els moviments socials quan necessitin del seu suport enfront de l'oposició i boicot dels poders econòmics i de la dreta conservadora, però també se'ls va recordar que en cas de flaquejar i no complir amb el programa i els compromisos favorables a la majoria social, el poble acudirà a la plaça per exigir el seu compliment i les responsabilitats pertinents.

La marxa no es va limitar a caminar o concentrar-se davant dels ajuntaments, es van difondre a mà milers de diaris de la marxa, es van realitzar actes reivindicatius davant de les oficines del BBVA per protestar contra els desnonaments, es va protestar contra la privatització de l'aigua en algunes localitats i es va reivindicar la seva remunicipalització, es va reivindicar el caràcter públic dels hospitals en defensa de la salut. També es van realitzar actes informatius a les places i locals dels pobles.

El primer dia a la plaça de la "Porxada" de Granollers es va representar l'obra de teatre "amb l'aigua al coll" pel col·lectiu de persones en atur d'Olot, una magnífica obra pel seu testimoni i pedagogia, que va alegrar i va refrescar els ànims després d'un dia de marxa sota un sol tòrrid que ens va fer trobar a faltar l'ombra dels arbres absents a la ribera del Besòs.

La marxa que va discórrer amb gran precisió no hagués estat possible sense la col·laboració de molta gent solidària, també d'alguns ajuntaments, que van facilitar avituallament d'aigua, que van preparar els esmorzars, dinars i sopars populars, o van facilitar transport públic.

Finalment la marxa va entrar a Barcelona i després de gaudir de l'acollida a Can Batlló, va reposar les seves forces al Parc de l'Espanya Industrial i al Casinet d'Hostafranchs, per reprendre a les 15:30 hores la marxa fins a la Plaça de Sant Jaume, on la nova alcaldessa Ada Colau, acompanyat pel primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, i altres representants municipals van rebre a la marxa en un saló de l'ajuntament on se li va lliurar i va explicar la Carta reivindicativa, per a continuació baixar a la plaça de Sant Jaume i expressar el seu compromís davant les persones concentrades.

 A continuació la marxa es va dirigir al Parlament on va arribar sobre les 19 hores. Sengles delegacions es van entrevistar amb Anna Simó en absència de la presidenta, i amb els grups parlamentaris, a tots ells se'ls va fer entrega de la Carta reivindicativa i es va detallar el seu contingut.

La resposta dels grups parlamentaris presents, amb les absències justificades del representant del PP i de la CUP, va oscil·lar entre el ple suport als objectius de la Carta que va expressar la representant d'ICV-EUiA, les manifestacions de desacord de les representacions de CiU i Ciutadans amb la majoria d'objectius de la Carta reivindicativa, i les posicions més diverses i matisades de les representacions d'ERC i PSC, suport de tots dos a la proposta de llei d'emergència habitacional ia la la petició de derogació de la reforma laboral, suport d'ERC a les mocions de rebuig al TTIP, reserves o distàncies amb la resta de reivindicacions.

A diferència del vent de canvi que percebem en els ajuntaments, al Parlament es va trobar a faltar tan sols una lleugera brisa. En conclusió cal seguir mobilitzats perquè el vent del canvi abast de ple al Parlament.

Per defensar l'aprovació "sense retallades" de les propostes de llei de Renda Garantida de Ciutadania i d'Emergència habitacional i pobresa energètica es va anunciar, a la sortida de l'entrevista amb els grups parlamentaris, la convocatòria d'una concentració el dimecres 22 de juliol a les 18 hores a l'entrada del Parlament de Catalunya.

Finalment expressem el nostre agraïment a totes les persones que han participat en la marxa i han col·laborat en el seu èxit, a les persones, entitats i organitzacions que han donat suport a la marxa, i han facilitat amb les seves aportacions seu autofinançament: