Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

divendres, 5 de març del 2021

Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC - No ens paren ni els virus!!

 



"Segur que ens enyoràveu!", van dir les joves presentadores. Després de mesos separats, un dissabte de finals de febrer la Joventut Obrera Cristiana organitza el que seria la 22ª Trobada Nacional d'Iniciació, aquest cop, això sí, telemàtica. I és que ja fa temps que les trobades virtuals formen part de la nova normalitat. Davant d'una situació sense final visible, els moviments han hagut de fer mil invencions per poder trobar-se o simplement no perdre el contacte. I la JOC no ha estat menys.

Les joves que donen nom a la Iniciació de la JOC van reunir-se en petits grups repartits pels seus barris o federacions per poder celebrar com tocava. Les restriccions eren clares i hi existia una intenció clara de no tornar a repetir una trobada on tothom estava sol a casa davant del seu ordinador. L'ambient era joiós, alguns grups feia molt temps que no es veien, altres simplement que no celebraven. No només era una trobada, era una celebració, i d'aquestes avui en dia n'hi ha poques.

Una pregària inaugura el matí. Amb tot el que enfrontem cada dia, què ens fa sentir insegures i què ens ajuda a seguir endavant. Obrir-se de bon matí no és fàcil, però els grups se'n surten. La pandèmia ha afectat d'una forma o una altra a totes les vides. Les més joves senten que no estan vivint una etapa transcendental de la seva vida. "Sé que hi ha gent pitjor, però ara estaria sortint amb les meves amigues, aniria de festa i coneixeria a gent", d'altres reconeixen que "un futur laboral incert o les poques possibilitats de distreure’s” fan que la situació els atabali. Les vivències són diferents i totes vàlides. Cadascú troba consol en diferents aspectes. Tot té un final. Hi ha gent pitjor. La família. Amigues. Jesús. S'escriu en uns post-its i es penja a la sala, ara qui entri veurà aquest missatge d'esperança.

No hi pot haver una TNI sense acte reivindicatiu. Costa reivindicar a la distància, sense reunir-se, el ciberactivisme no és fàcil ni cosa de tots. Aquest grup escriu en un paper les coses que enyoren d'aquella vida tan llunyana, de la vida pre COVID-19. Dinars familiars, no haver-se de preocupar per la quantitat de persones, opcions d'oci pel jovent, petons i abraçades... Les paraules que omplen la llista formen part de la quotidianitat, almenys abans. Potser per això és encara més impactant. "Eren coses que donàvem per fet", diu una jove. Ara sembla que abans donéssim tot per fet. En aquesta primera part de l'acte, els joves tiren els seus papers mentre es posen una mascareta i gel. Canviant una cosa per l'altra. Una metàfora de la vida actual.

La segona part de la reivindicació està pensada per les xarxes. Tots els grups, siguin on siguin, graven un TikTok. Potser alguns no esteu molt familiaritzats amb aquesta aplicació de vídeos, però aquest últim any ha estat un èxit entre els joves. En aquest cas, era un vídeo informal on la iniciació de la JOC havia d'escollir entre dues opcions d’aquesta rutina que ha portat la pandèmia. Què preferiu la mascareta quirúrgica o la de tela? Segons l'opció has d'anar a l'esquerra o la dreta. Si prefereixes un gel hidroalcohòlic amb mal olor a l'esquerra, si prefereixes que sigui enganxós a l'esquerra. Tot acompanyat d'una música animada. El producte final, publicat dies després, crea un ambient distès i genera un sentiment de comunitat que les joves no recordaven.

Però encara faltava la millor part. La trobada engloba en el seu final un directe d'Instagram. Dues joves del Vallès, la Laia i la Clara, porten la batuta del show del dia, on totes les participants tenen veu. És el moment de reunió a temps real. Tothom ha fet les mateixes activitats a diferents indrets, però ara toca la posada en comú, la trobada en viu i en directe. Després d'una breu presentació de les federacions i alguns problemes tècnics, la federació de Zona Sud-El Pla llegeix el manifest que expressa, en definitiva, tot el que s'ha recollit durant la jornada. La incertesa, el desencant i la falta d'esperança amb els que conviuen cada dia. A més, expressa que les joves se senten com simple mà d'obra en aquesta societat, on més enllà de la perspectiva productiva no se'ls té en compte. Seguidament, l'Izan de 9 barris presenta la campanya que es treballarà els pròxims dos anys sobre els efectes que ha tingut la COVID-19 en el dia a dia de les joves treballadores. Encara que en alguns moments pot semblar que la trobada sigues monotemàtica, la realitat és que el context social també ho és. Si estan vivint això, què vols que expliquin? El directe acaba amb la federació de 9 barris, quasi al complet, cantant el famós himne. "Som molts més dels que et penses!". I tant que ho són. Durant tota aquesta estona al xat no deixaven d'aparèixer missatges de jocistes participant, bromejant, rient, fent caliu. L'ambient era joiós, la falta d'aquests moments es nota. Les joves presentadores s'acomiaden desitjant bon profit als espectadors, ja són prop de la una del migdia i hi ha gana. Toca anar dient adéu, i encara que normalment els comiats no agraden, aquest era feliç. Acomiadar-se vol dir haver-se retrobat abans, i això és motiu d'alegria.

dijous, 4 de març del 2021

COMUNICAT XXXIII JORNADA D'ESTUDI DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

 Realitats d’exclusió laboral i propostes evangèliques




El passat dissabte 13 de febrer, els moviments, col·lectius i membres de la Pastoral Obrera de Catalunya hem celebrat la XXXIII Jornada d'Estudi, sota el títol Realitats d'exclusió laboral i propostes evangèliques.

La pandèmia de COVID-19 ha tret a la llum fets d’abús laboral i d’exclusió social que ja hi eren presents, però que aquesta ha agreujat. Els testimonis de la Raquel, del Mohamed i del Joan ens han acostat a tres cruels situacions. Ens han confirmat que diferents grups del món obrer han patit el binomi contradictori de l'atur i la sobreexplotació; que són serveis essencials els més explotats, i que augmenta l’alçària del mur que impedeix la incorporació salarial per altres, tot trencant l'acompliment de somnis vitals, causant desocupació forçosa i incrementant la precarietat.

Però aquestes ferides no els han paralitzat. Han anat a les causes de les seves situacions. I les cicatrius els han portat a actuar. Hem constatat que l'organització (veïnal, obrera, de la joventut, de les dones, de les persones migrants sense papers, d’aquelles que no troben feina o que pertanyen al precariat...) garanteix que les situacions d'exclusió passin de ser problemàtiques únicament personals a ser-ho de col·lectives, ja que compartir «empodera» envers una vida justa i digna.

En Francisco José Pérez Barbero ens ha regalat la lectura cristiana de la realitat, una visió per a fer-nos conscients que aquestes situacions de precarietat són diferents signes d'una mateixa realitat socio-econòmica que no posa la persona al centre, sinó que la valora exclusivament en tant que resulta útil per al sistema productiu. Aquesta «revolució» neoconservadora ha generat una societat profundament malalta. El fet que ens descobrim febles i vulnerables ens porta a reorientar les nostres relacions: el nostre interior, la relació amb les altres persones i amb la natura en general, i el nostre desenvolupament espiritual.

Hem de superar la desconfiança de la participació com a estratègia de millora social, i desenvolupar la política com a activitat que cuida la vida. Aquí el ponent ens ha convidat a mirar la realitat amb ulls de dona, d’ecologista... La política amb majúscules ha de reivindicar-se com a contribuïdora a aportar solucions i no a crear problemes, com sovint i malauradament passa. Però no podem prescindir d'ella, perquè la seva absència ens porta a viure sota la llei del més poderós.

No hem de caure en el desànim i fer només descripcions d'allò que ens oprimeix. El papa Francesc ens anima a l’acció: "... el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure alternatives".

Cal, doncs, afavorir una nova consciència que s’encamini a l’imprescindible nou ordre basat en la justícia eco-social, la honestedat i la compassió. Atrevim-nos a combatre les falses notícies que criminalitzen les persones i grups “descartats”. Reconstruïm la utopia a partir d’enfortir les petites utopies, acompanyar, teixir xarxes, practicar un compromís integral i oferir bones notícies d’alliberament, tot recordant i recordant-nos la necessitat d’organització. Creem una nova comunitat alternativa, capaç d'encarnar els valors de l'Evangeli, de ser signe i servei del Regne de Déu en aquest moment concret de la història que ens ha tocat viure. Cultivem una espiritualitat renovada des de baix, de mirada oberta i plena de compromís social. Contribuïm a portar endavant el projecte que s’albira en Laudato si’ i en Fratelli tutti.

Perquè aquesta és la disjuntiva:

Com volem que sigui la nostra existència? Deixar que la por arrossegui les nostres vides, o triar la Bona Notícia? Mantenir-nos en el model de vida insostenible, o posar-nos a la llum de l'Evangeli perquè il·lumini els problemes que vivim?

La Pastoral Obrera ha de continuar essent encarnada, apostar per la formació obrera-cristiana i per un millor apropament entre Església i Món Obrer. Ha de servir per respondre des de la fe i els criteris evangèlics als problemes dels treballadors i les treballadores i denunciar les injustícies que patim. Aquest és el nostre compromís, basat en l’esperança que la misericòrdia del Déu de Jesús ens ofereix cada dia.

  

 

 

 

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Baleares: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya

 

dijous, 4 de febrer del 2021

XXXIII JORNADA D'ESTUDI DE LA PASTORAL OBRERA DE BARCELONA · Realitats d'exclusió laboral i propostes evangèliques

 





Benvolgudes amigues i amics de la Pastoral Obrera de Catalunya!

Ens disposem a celebrar la nostra XXXIII Jornada d’Estudi en el context de pandèmia de la Covd-19. L’any passat vam tenir la sort de poder-les celebrar uns dies abans del confinament dur de tres mesos que vam patir, i que tant ens ha canviat la vida social i personal. Qui ho hauria pensat en la Jornada que vam dedicar al diàleg social? Un dels canvis ha estat la necessitat d’adaptar-nos a les reunions virtuals. I aquesta nostra Jornada serà la primera en aquest format virtual!!!

Com sabem i patim, les conseqüències per la vida, la salut i la vida social, i especialment laboral està sent terrible per a moltes persones i famílies treballadores. Tot i així, tenim el risc d’acostumar-nos a veure com a normal aquesta situació i a restar indiferents davant unes xifres i estadístiques fredes i anònimes. Sobretot si no ens toca a nosaltres.

Davant d’aquesta realitat, volem contemplar i escoltar aquest poble del qual formem part, per acollir les crides de Déu en els seus crits i esperances.

La Jornada la plantegem com un Veure i un Jutjar, deixant l’Actuar per després de l’encontre, on cada militant, cada moviment, cada Delegació i com a SIPOC poder plantejar-nos la nostra presència i acció enmig d’aquests col·lectius de germans i germanes amb la voluntat de aportar canvis per la transformació que humanitzi d’acord amb la dignitat de les persones als ulls de Déu.

D’acord amb aquest plantejament tindrem una taula inicial de tres testimonis: des dels i les  joves, des de les persones en atur, i des d’aquelles que són treballadores immigrades “sense papers”. Després, una aportació de Francisco Pérez Barbero, militant obrer cristià de Saragossa, vinculat de molts anys a la GOAC i a la Pastoral Obrera de Saragossa, de la que ha estat responsable diocesà. La seva aportació voldrà ajudar-nos a fer una lectura creient d’aquesta realitat des de la Paraula de Déu, que no deixa de cridar-nos a col·laborar en el seu projecte d’humanitat.

Animeu-vos a participar. Us hi esperem!!





dijous, 28 de gener del 2021

VETLLA DE PREGÀRIA DAVANT EL CIE DE LA ZONA FRANCA - 30 DE GENER DE 2021, 18:00H




Per setè any consecutiu, des del grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium - SJM, organitzem una vetlla de pregària davant el CIE de la Zona Franca.

Es tracta de solidaritat i reivindicació. El CIE de la Zona Franca es va reactivar el passat 5 d'octubre amb l'internament de 80 persones provinents d'Algèria. Després de dos mesos de privació de llibertat i de l'expulsió de la majoria d'elles. Des del mes de març, que les entitats que entràvem al CIE per visitar els interns, tenim privada l’entrada. Aquesta setmana ha sortit una resolució judicial que obliga a la direcció del CIE a permetre les visites, però la realitat és que, a dia d'avui no hi podem entrar per acompanyar a les persones internes.

Serà dissabte 30 a les 18h davant del CIE de la Zona Franca (c/ E Zona Franca núm. 40 - Línies d'autobús 21 i 109). A través de la música, la pregària i el silenci volem apropar-nos a l'altre i recuperar plegats la dignitat sempre amenaçada i demanar fermament el tancament dels CIE d'una vegada i per sempre.

Per la situació de pandèmia actual cal realitzar una inscripció prèvia, i per a les persones que no puguin venir us animem a trobar un espai a casa vostra per a pregar amb el material que us farem arribar per correu electrònic el mateix dia de la Vetlla. No es podrà seguir la Vetlla virtualment però estarem units/des en la pregària.

T'hi esperem!

INSCRIPCIONS VETLLA

dijous, 7 de gener del 2021

CARTA PUBLICA AL GOBIERNO DE ESPAÑA SOBRE LA LEY DEL INGRESO MINIMO VITAL

La aprobación por el gobierno de España del Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo 2020, que establecía la ley del Ingreso Mínimo Vital y los primeros pasos en su implementación, infundieron esperanzas y levantaron expectativas entre las personas y familias vulnerables. 

Según las informaciones publicadas en la web de la Moncloa el Ingreso Mínimo Vital podría ser solicitado por 850.000 hogares y beneficiaría a 2,3 millones de personas en situación de vulnerabilidad. El presupuesto anual de esta prestación ascendería a 3.000 millones de euros anuales. 

En 2019, el porcentaje de la población en España en riesgo de pobreza, según la tasa AROPE, alcanzaba el 25,3%. El porcentaje en situación de privación material severa era del 4,7%, más de 2,2 millones de personas. Los efectos económicos y sociales de la Pandemia del Covid-19 han empujado a la pobreza y exclusión social a nuevos sectores de la sociedad. La ley del Ingreso Mínimo Vital podía reducir el impacto de la pobreza, mientras se preparaban las medidas para relanzar el trabajo digno y avanzar hacia el pleno empleo. 

Sin embargo, tras los inicios prometedores de la Ley del Ingreso Mínimo Vital (IMV), el desarrollo y gestión de su implementación hasta la fecha han provocado una gran decepción y frustración entre las personas vulnerables que han solicitado dicha prestación. Los datos publicados el 16 de diciembre por Seguridad Social son muy preocupantes: De 1.136.173 expedientes válidos de solicitud de la prestación del IMV, solo se habían aprobado 159.482 y denegados 466.973, estando el resto pendientes de subsanación y análisis. Es decir, solo 159.482 hogares donde viven 462.508 personas les ha sido reconocido el IMV. A esta cantidad hay que descontar los 74.119 hogares que percibían prestaciones por hijo a cargo sin discapacidad o con discapacidad menor del 33 y que el mes de junio recibieron la prestación de manera automática sin necesidad de presentar solicitud. En el caso de alguna provincia, como es el caso de Barcelona, las 1.596 solicitudes de IMV aprobadas solo representan el 1,9 % del conjunto de solicitudes presentadas a partir del 15 de junio 2020. 

Ante la triste e indignante realidad de la implementación del IMV, tras un primer análisis de la propia ley, y su contraste con la experiencia en la implementación de otras prestaciones como es el caso de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía, las personas y entidades firmantes de esta carta al gobierno proponemos como primeras medidas para mejorar la gestión de la implementación y el contenido de la ley del IMV: 

1.- Con carácter de urgencia dotar del personal necesario para una tramitación rápida y efectiva de las solicitudes de IMV. 

2.- Resolver de forma inmediata y efectiva la intercomunicación entre las distintas administraciones públicas, central, autonómica y local, para la resolución de las solicitudes y la articulación del IMV con las prestaciones similares que existen en las comunidades autónomas. 

3.- Modificar el apartado 2 del artº 18 “Cómputo de los ingresos y patrimonio” de la ley del IMV, reduciendo el periodo de cómputo de los ingresos obtenidos por el solicitante “durante el ejercicio anterior a la solicitud” a solo dos meses antes de la solicitud, tal como establece en la actualidad la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía de Catalunya. 

4.- Modificar el apartado 3 del artículo 25 “Tramitación” de la ley del IMV, del Real Decreto ley 28/2020 de 22 septiembre que modifica el Real Decreto ley 20/2020 del Ingreso Mínimo Vital, al ampliar el plazo de resolución del INSS a la solicitud de la prestación de tres a seis meses, reduciendo dicho plazo a dos meses.

5.- Modificar el párrafo final del apartado 3 del artículo 25, que establece la norma del silencio negativo “Transcurrido dicho plazo sin que se hubiera notificado resolución expresa, se entenderá desestimada” y sustituirla por la norma de silencio positivo que protege mejor los derechos de la persona solicitante, con el siguiente redactado: Transcurrido dicho plazo sin que se haya notificado la resolución a la persona interesada debe entenderse estimada la solicitud.

Como puede comprenderse exigir un año de carencia de ingresos antes de la solicitud del IMV y luego esperar seis meses a la resolución bajo la norma de silencio negativo a las personas en situación de vulnerabilidad es prolongar injustamente el sufrimiento a dichas personas, empujarlas a la exclusión social, a que abandonen la esperanza de solicitar el IMV.

 6.- Modificar el artículo 32 “Financiación” y sustituirla por el siguiente redactado: “La prestación económica del Ingreso Mínimo Vital se financia a cargo del presupuesto General del Estado. Para asegurar la cobertura suficiente de la prestación, los créditos tienen el carácter de ampliables, de acuerdo con la legislación vigente”.


De este modo se asegura la financiación del Ingreso Mínimo Vital sin depender de los fondos de la seguridad social. 

Finalmente, tras comprobar casos de solicitudes de IMV resueltas favorablemente, a las que se ha descontado de la cuantía de la prestación de IMV en 2020 las prestaciones de desempleo percibidas durante varios meses en 2019, lo cual ha motivado la presentación de la correspondiente demanda al juzgado de lo social, solicitamos la apertura de una investigación y la rectificación de dicha gestión devolviendo la parte detraída de la prestación del IMV a las personas que hayan sufrido dicha reducción. 

Esperamos que nuestras propuestas sean atendidas y expresamos nuestra disposición a dialogar con el gobierno de España para mejorar la Ley del Ingreso Mínimo Vital en base a la experiencia acumulada con la implementación de otras prestaciones similares. 

5 de gener de 2021


Suscriben la carta más de 65 entidades y 200 personas