Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

divendres, 30 de gener del 2015

LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA VOL FER UNA MIRADA A LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL ACTUAL. ENS HI AJUDES?



Si encara no ho has fet estàs a temps de col·laborar amb nosaltres!!!!!!!

Us recordem que des de la Pastoral Obrera de Catalunya (amb les seves delegacions, moviments i col·lectius) volem fer una anàlisis per descobrir el valor que té el treball digne des de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església.

Amb aquesta enquesta comencem el veure. Volem adonar-nos de com la precarietat laboral ha anat minvant els drets que tenim com a persones, com a treballadors i treballadores. I quines respostes estan donant davant aquesta precarietat laboral.

Caldrà entrar en diàleg amb companys i companyes i recollir així el seu testimoni personal. Podeu oferir directament aquest formulari o bé omplir-ho vosaltres mateixos després d'entrar en diàleg amb ells i elles.

També a les parròquies, congregacions i col·lectius eclesials de les nostres diòcesis poden fer aquest treball de conscienciació i difusió d'aquesta enquesta i animar a que es pugui participar.

Així, fins el 31 de gener, podeu accedir a l'enquesta per mitjà del següent enllaç Una mirada a la situació de precarietat laboral. També us l'adjuntem per si voleu fer-nos-la arribar a la delegació per correu electrònic.

Moltes gràcies!

dijous, 29 de gener del 2015

AMB OCASIÓ DEL XX ANIVERSARI DE LA PUBLICACIÓ DEL DOCUMENT "LA PASTORAL OBRERA DE TOTA L'ESGLÉSIA"

Con ocasión del XX aniversario de la publicación del documento "La Pastoral Obrera de toda la Iglesia"


1.-En el año 2014 se han cumplido veinte desde la aprobación por La LXII Asamblea Plenaria de la CEE del documento "La Pastoral Obrera de toda la Iglesia". Esta efeméride es ocasión de proponer en nuestra Iglesia una renovada reflexión desde la cambiada y cambiante situación del mundo del trabajo y de ofrecer el magisterio de nuestro episcopado, apoyado en el Evangelio y la Doctrina Social de la Iglesia. Queremos ofrecer claves para que los agentes de pastoral obrera en las parroquias y diócesis, los militantes de los movimientos obreros apostólicos enviados a evangelizar el mundo del trabajo, las congregaciones religiosas cuyo carisma las sitúa en la presencia evangelizadora en esa realidad, y con ellos toda la Iglesia, puedan sentirse de nuevo enviados a seguir anunciando con palabras y obras, el Evangelio y la salvación de Nuestro Señor Jesucristo, en la realidad esencial del trabajo humano.

2.-Desde siempre el trabajo humano -así nos lo dice la Palabra de Dios- nos asocia a la obra creadora de Dios, de la que es continuación; por él ganamos el sustento cotidiano para nuestras familias, realizamos la vocación propia de todo ser humano con el aliento del Espíritu Santo, ordenamos nuestra vida al bien común, y respondemos a las exigencias de justicia y caridad que la comunión fraterna pide de todos y cada uno. Por esto el trabajo humano es medio imprescindible de realización personal de la propia vocación, y reconocimiento de la sagrada dignidad de la persona, varón y mujer.

3.-Mediante el trabajo humano construimos también la vida social y política, contribuyendo en nuestro mundo y sus circunstancias históricas concretas, a la realización del Plan de Dios para la humanidad, anticipando en la solidaridad humana y en la justa distribución de los bienes destinados universalmente a todos, la comunión fraterna que nuestro Señor Jesucristo realiza entre nosotros por medio de su Espíritu.

4.-Si falta el trabajo la dignidad humana está herida, nos ha recordado recientemente en diversas ocasiones el papa Francisco.

5.-En algunos lugares hoy el carácter sagrado de la dignidad humana no se tiene en cuenta y queda especialmente dañado por las condiciones de trabajo que imperan, con frecuencia, en nuestro mundo. La realidad del mundo del trabajo es hoy distinta a la de hace veinte años: se ha precarizado aún más, se ha desvinculado el trabajo de la dignidad del ser humano, se ha despersonalizado. Pese a tener trabajo, cada vez más, las condiciones del mismo –especialmente las salariales- impiden que trabajar sea un medio para salir de la pobreza y la exclusión social. El trabajo se ha individualizado de tal modo que ha dejado de ser un elemento de construcción social de lo común; para muchas personas pasa a ser un instrumento de individualización egoísta que nos enfrenta a los hermanos, que fragmenta los vínculos sociales, que no crea comunión entre las personas y pueblos, que impide en muchas ocasiones una vida personal, familiar, y social. De hecho las sucesivas "reformas laborales" buscando la posibilidad de aumentar los puestos de trabajo han favorecido esta tendencia.

6.-El trabajo sigue siendo la clave –quizá la clave esencial, decía San Juan Pablo II, en Laborem Exercens- de la cuestión social, y esto porque en la nueva configuración del trabajo humano se asienta el nacimiento de un nuevo sujeto cuya existencia se orienta a producir y consumir, reduciendo su humanidad, hiriendo su dignidad humana, y configurando así una sociedad deshumanizada. Negar la dignidad humana del trabajador, cosificando el trabajo humano, es negar a Dios mismo, y entorpecer su proyecto de salvación para todos.

7.-La Enseñanza Social de la Iglesia, desde antes incluso de la publicación de Rerum Novarum, ha tenido claro y ha puesto de manifiesto que el trabajo no es solo medio de expresión de la dignidad humana, sino que en su configuración se juega de manera especial la configuración de la sociedad y del mundo, conforme al plan de Dios. Los papas en la Doctrina Social han ido prestando cada vez mayor atención a la deshumanización que se produce en el trabajo humano, y a cómo en lugar de ser principio de vida, pasa a ser demasiadas veces ocasión de dolor, empobrecimiento y muerte.

8.-La Iglesia española ha insistido en estas cuestiones por medio de multitud de cartas pastorales, homilías, y reflexiones de los obispos diocesanos, a lo largo de los años. En 1994, mediante el documento de la LXII Asamblea Plenaria se ofreció a la Iglesia que peregrina en España, una serie de orientaciones –sobre todo de carácter operativo, y propuestas pastorales- que invitaban a acoger la pastoral obrera no solo como la actividad propia de especialistas, de quienes de manera expresa eran enviados a evangelizar esa realidad, sino como eje transversal que pudiera estar presente en las distintas actividades pastorales de la Iglesia que quiere acompañar el sufrimiento de sus hijos, de todo el hombre, y de todos los hombres.

9.-El proceso que culminó en la aprobación de dicho documento de la Asamblea Plenaria partió de un "VER" que desde las diócesis, y con la participación directa de Movimientos Apostólicos, y Congregaciones Religiosas se realizó para identificar y caracterizar aquella realidad humana en la que el amor de Cristo nos urge a encarnarnos. Se nos ofreció entonces a los Obispos un rico conjunto de realidades, análisis, experiencias y reflexiones que nos ayudaron a proponer nuestro magisterio orientando y animando la presencia evangelizadora de la Iglesia en este mundo del trabajo.

10.-Posteriormente, el Manifiesto publicado por el Departamento de Pastoral Obrera, en 2004, con ocasión del X aniversario de la publicación de aquel primero, nos seguía insistiendo en la necesidad de reconocer la existencia del conflicto social. Hoy, veinte años después, es conveniente seguir mirando con detenimiento, y con misericordia entrañable esa realidad, mirar a los hombres y mujeres del trabajo, ver cuáles son sus esperanzas y sus gozos, sus sufrimientos y luchas; una mirada que nos permita actualizar en las nuevas circunstancias una propuesta pastoral para toda la Iglesia.

11.-Queremos invitaros de nuevo a recorrer un camino de mirada y misericordia entrañable, que nos lleve a transitar senderos de justicia, en los que sembrar el Evangelio en la vida de los hombres y mujeres del mundo obrero y del trabajo. Queremos invitar a nuestras comunidades diocesanas, a las delegaciones y secretariados de pastoral obrera y del trabajo, a los movimientos apostólicos especializados en el mundo obrero, a las parroquias, comunidades, congregaciones religiosas presentes en estos ámbitos de evangelización, a mostrar desde su cercanía encarnada el rostro sufriente de Cristo que nos sigue preguntando ¿Dónde está tu hermano?

12.-Queremos hacer llegar a todos los trabajadores y sus familias nuestra solidaria y fraterna cercanía; de modo especial a quienes son víctimas de accidentes laborales y enfermedades profesionales, a quienes han perdido el trabajo sin esperanza de recuperarlo, a quienes lo tienen que realizar en condiciones precarias o injustas, a quienes se ven atrapados en la espiral de la economía sumergida, informal y sin derechos; a los jóvenes a los que se les niega el trabajo y que les lleva a afrontar con desesperanza un futuro laboral cargado de incertidumbre; a las mujeres que se ven tantas veces discriminadas en el trabajo por su propia condición, a los migrantes forzados a abandonar sus familias y hogares en busca de un trabajo que les permita vivir con dignidad

13.-El proceso de mirada a la realidad que os invitamos a iniciar es la mejor manera de celebrar este aniversario del documento "La Pastoral Obrera de toda la Iglesia". Desde vuestra experiencia y reflexión podremos proponer mejor nuevas orientaciones que nos ayuden a realizar la misión evangelizadora de la Iglesia en medio del mundo obrero. Al Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS le encomendamos animar y coordinar este proceso a lo largo de este curso, que pueda ofrecernos este necesario punto de partida.

14.-Os animamos a seguir transparentando con vuestra vida el Amor misericordioso de Dios a todos los que sufren, y a seguir ofreciendo la salvación de Jesucristo a todos nuestros hermanos del trabajo.

Comisión Episcopal de Apostolado Seglar
Presidente: Excmo. y Rvdmo. Sr. D.
Javier Salinas Viñals. Obispo de Mallorca
Vicepresidente: Excmo. y Rvdmo. Sr. D.
Mario Iceta Gavicagogeascoa. Obispo de Bilbao
Miembros: Excmo. y Rvdmo. Sr. D.
Francisco Gil Hellín. Arzobispo de Burgos
Antonio Ángel Algora Hernando. Obispo de Ciudad Real
Francisco Cases Andreu. Obispo de Canarias
Juan Antonio Reig Plà. Obispo de Alcalá de Henares
Ángel Rubio Castro. Obispo Emérito de Segovia
Gerardo Melgar Viciosa. Obispo de Osma-Soria
José Mazuelos Pérez. Obispo de Jerez de la Frontera
Carlos Manuel Escribano Subías. Obispo de Teruel y Albarracín
Xavier Novell Gomá. Obispo de Solsona
Juan Antonio Aznárez Cobo. Obispo Auxiliar de Pamplona y Tudela

dilluns, 26 de gener del 2015

L'ESGLÈSIA DE BARCELONA ENTREVISTA A LA PASTORAL OBRERA. EN PEPE RODADO ENS EXPLICA QUINA ÉS LA PRIORITAT D'AQUEST CURS


Josep Rodado: “La precarietat laboral no és una casualitat. S’està potenciant amb les relacions laborals”


El delegat de Pastoral Obrera presenta, en unió amb tots els moviments d’Església, una enquesta que analitza com han anat minvant els drets dels treballadors

Veure la situació de precarietat laboral en les entitats d’Església i jutjar-la. Aquests són els dos passos que portarà a terme la Delegació de Pastoral Obrera al llarg del curs. I ho fa amb la publicació d’una enquesta que analitza com la precarietat laboral ha anat disminuint els drets que tenen els treballadors.

http://www.esglesiabarcelona.cat/node/7019

dimecres, 21 de gener del 2015

VETLLA DE PREGÀRIA DAVANT EL CIES DE BARCELONA, dissabte 17 de gener de 2015

Prop de 200 persones convocades per diferents organitzacions es van donar cita davant les portes del CIE sota el lema "No maltractis ni oprimeixis els Immigrants", en una vetlla de pregaria organitzada per la Fundació Migrastudium i la Plataforma d'entitats cristianes per la Immigració (de la que la Delegació de Pastoral Obrera i els seus moviments en formen part)




divendres, 16 de gener del 2015

CELEBRACIÓ DIOCESANA DE LA JORNADA MUNDIAL DELS MIGRANTS


Benvolgut/da

Com ja vàrem anunciar fa unes setmanes, organitzat pel col·lectiu “Caminem junts en la diversitat”, Càritas diocesana i la Delegació de Pastoral Social, el proper diumenge dia 25, celebrarem diocesanament, la Jornada mundial dels migrants. Amb el lema “tu tens la clau de la convivència” ens trobarem a la Parròquia de Santa Madrona , c.  Tapioles  10 (barri del Poble- sec).

L’acte començarà amb  l’Eucaristia  a les 12 del migdia. Eucaristia a on es visualitzarà la multiculturalitat de la nostra Església diocesana; desprès hi haurà una conferència sobre la història dels Migrants al Poble-sec; com ja és costum dinarem junts i a les 16 hores, una pregària tot recordant els morts a la Mediterrània, amb el documental “ Xam” (“Coneix").

Li agrairia que dones a aquesta convocatòria  la màxima difusió. En el cas que no fos
possible assistir-hi durant tota la Jornada es pot participar en alguna part d’ella. Aquest any volem donar especial relleu a la pregària de la tarda. No ens pot deixar indiferents la interpel·lació que ens va fer  el Papa Francesc en la seva visita a Lampedusa: “Qui de nosaltres ha plorat per aquest fet i per fets com aquest?". Qui ha plorat per la mort d'aquests germans i germanes? Qui ha plorat per aquestes persones que eren a la barca? Per les joves mares que portaven els seus nens? Per aquests homes que desitjaven alguna cosa per sostenir a les seves pròpies famílies?”

Cordialment
--
Josep m Jubany
Delegat de Pastoral Social
Sant Pau, 101 (Església de Sant Pau del Camp)
08001 Barcelona
933176397
pastoralsocial.cat




dijous, 8 de gener del 2015

VETLLA DE PREGÀRIA PER LA JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS 2015



Missatge del Sant pare Francesc per a la 
Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat 2015

UNA ESGLÉSIA SENSE FRONTERES, 
MARE DE TOTS 

Estimats germans i germanes:

Jesús és «l'evangelitzador per excel·lència i l'Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens convida a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir, anava despullat i em vau vestir, estava malalt i em vau visitar, a la presó i vinguéreu a veure» (Mt 25, 35-36). Missió de l'Església, pelegrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests, estan certament els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere difícils condicions de vida i tot tipus de perills. Per això, el lema de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat d'aquest any és: Una Església sense fronteres, mare de tots.

En efectivament, l'Església obre els seus braços per acollir a tots els pobles, sense discriminacions i sense límits, i per anunciar a tots que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. Ells, el dia de Pentecosta, van sortir del Cenacle amb valentia i entusiasme; la força de l'Esperit Sant va vèncer els seus dubtes i vacil·lacions, i va fer que cadascú escoltés el seu anunci en la seva pròpia llengua; així des del començament, l'Església és mare amb el cor obert al món sencer, sense fronteres. Aquest mandat abasta una història de dos mil·lennis, però ja des dels primers segles l'anunci missioner va fer visible la maternitat universal de l'Església, explicitada després als escrits dels Pares i represa pel Concili Ecumènic Vaticà II. Els Pares conciliars van parlar de Ecclesia mater per explicar la seva naturalesa. Efectivament, l'Església engendra fills i filles i els incorpora i «els abraça amb amor i sol·licitud com seus» (Const. Dogmàtica. Sobre l'Església Lumen gentium, 14).

L'Església sense fronteres, mare de tots, s'estén pel món la cultura de l'acollida i de la solidaritat, segons la qual ningú pot ser considerat inútil, fora de lloc o descartable. Si viu realment la seva maternitat, la comunitat cristiana alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

Tot això adquireix avui un significat especial. De fet, en una època de tan vastes migracions, un gran nombre de persones deixa els seus llocs d'origen i emprèn el arriscat viatge de l'esperança, amb l'equipatge ple de desitjos i de temors, a la recerca de condicions de vida més humanes. No és estrany, però, que aquests moviments migratoris suscitin desconfiança i rebuig, també en les comunitats eclesials, abans fins i tot de conèixer les circumstàncies de persecució o de misèria de les persones afectades. Aquests recels i prejudicis s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat.

D'una banda, sentim en el sagrari de la consciència la crida a tocar la misèria humana i a posar en pràctica el manament de l'amor que Jesús ens va deixar quan es va identificar amb l'estranger, amb qui pateix, amb quants són víctimes innocents de la violència i l'explotació. D'altra banda, però, a causa de la debilitat de la nostra naturalesa, "sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor" (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 270).

La força de la fe, de l'esperança i de la caritat permet reduir les distàncies que ens separen dels drames humans. Jesucrist espera sempre que ho reconeguem en els emigrants i en els desplaçats, en els refugiats i en els exiliats, i així mateix ens crida a compartir els nostres recursos, i en ocasions a renunciar al nostre benestar. Ho recordava el Papa Pau VI, dient que «els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per posar amb més liberalitat seus béns al servei dels altres» (Carta ap. Octogesima adveniens, 14 maig 1971, 23).

D'altra banda, el caràcter multicultural de les societats actuals convida a l'Església a assumir nous compromisos de solidaritat, de comunió i d'evangelització. Els moviments migratoris, de fet, requereixen aprofundir i reforçar els valors necessaris per garantir una convivència harmònica entre les persones i les cultures. Per això no n'hi ha prou la simple tolerància, que fa possible el respecte de la diversitat i dóna pas a diverses formes de solidaritat entre les persones de procedències i cultures diferents. Aquí se situa la vocació de l'Església a superar les fronteres ia afavorir «el pas d'una actitud defensiva i recelosa, de desinterès o de marginació a una actitud que posi com a fonament la" cultura de la trobada ", l'única capaç de construir un món més just i fratern »(Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

No obstant això, els moviments migratoris han assumit tals dimensions que només una col·laboració sistemàtica i efectiva que impliqui els estats i les organitzacions internacionals pot regular eficaçment i fer-los front. En efecte, les migracions interpel·len a tots, no només per les dimensions del fenomen, sinó també «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals ia la comunitat internacional »(Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate 29 juny 2009, 62).

A l'agenda internacional tenen lloc freqüents debats sobre les possibilitats, els mètodes i les normatives per afrontar el fenomen de les migracions. Hi ha organismes i institucions, en l'àmbit internacional, nacional i local, que posen el seu treball i les seves energies al servei de tots emigren a la recerca d'una vida millor. Malgrat els seus generosos i lloables esforços, cal una acció més eficaç i incisiva, que serveixi d'una xarxa universal de col·laboració, fundada en la protecció de la dignitat i centralitat de la persona humana. D'aquesta manera, serà més efectiva la lluita contra el tràfic vergonyós i delictiu d'éssers humans, contra la vulneració dels drets fonamentals, contra qualsevol forma de violència, vexació i esclavitud. Treballar junts requereix reciprocitat i sinergia, disponibilitat i confiança, sabent que «cap país pot afrontar per si sol les dificultats unides a aquest fenomen que, sent tan ampli, afecta en aquest moment a tots els continents en el doble moviment d'immigració i emigració» (Missatge per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat 2014).

A la globalització del fenomen migratori cal respondre amb la globalització de la caritat i de la cooperació, perquè s'humanitzin les condicions dels emigrants. Alhora, cal intensificar els esforços per crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria a causa de guerres i caresties, que sovint es concatenen unes a les altres.

A la solidaritat amb els emigrants i els refugiats cal afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.

Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i la ajudeu a tenir un cor més gran per manifestar la seva maternitat amb tota la família humana. No perdeu la confiança ni l'esperança. Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor. Us encomano a la protecció i us imparteixo de cor la benedicció apostòlica.


Vaticà, 3 setembre 2014