Ple del
Parlament de Catalunya 2014.03.26
Intervenció de Diosdado Toledano, representant de la Comissió Promotora de la ILP Renda Garantida Ciutadana
Molt Honorables presidenta i president de la
Generalitat
Honorables consellers i conselleres
Senyors
i senyores Diputats i Diputades
Senyors
i senyores Convidats/des
En
primer lloc expressar el nostre reconeixement a totes les persones i entitats
que han fet possible que aquest projecte de llei es presenti al Parlament, els
121.191 signants, fedataris i fedatàries, a les persones sense feina que van realitzar
les marxes al febrer de 2013 i 2014, a qui recentment van participar a les
marxas a Madrid i el 22 de març es van manifestar pel pa, treball i sostre, en
una jornada memorable.
Amb el projecte de llei que presentem
s'obre una esperança de dignitat per a la ciutadania de Catalunya, per als més de dos milions
que viuen sota el llindar de la pobresa, especialment per als més de 600.000 en
situació de pobresa severa i en particular per a les 95.000 famílies on tots
els seus membres no tenen feina ni ingressos.
"La pobresa no pot
esperar", ha dit el Papa Francisco, paraules de sentit comú que
comparteix la gran majoria d'una societat solidària com la catalana. Però el
govern va fer el contrari i va agreujar
la pobresa al retallar la renda mínima d'inserció a l'agost de 2011,
excloent d'aquest subsidi a milers de famílies i impedint el seu accés a moltes
més.
En veritat s'arriba amb molt retard!!. Des que es va aprovar el
Nou Estatut l'art º 24.3 ha estat al calaix. ¿Quant patiment, desnonaments,
talls d’aigua, llum i gas, i actes desesperats
s'haurian estalviat a centenars de milers de persones si aquest projecte
de llei s'hagués aprovat fa anys?
És l’hora de la reparació. Cal evitar que aquesta
tragèdia humana continuï i s'estengui, debatent, enriquint i aprovant aquest
projecte de llei que desenvolupa l'enunciat de l'art 24.3 que diu "Totes les persones i famílies en situació
de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els
asseguri els mínims d'una vida digna".
En
resum, en aquest projecte de llei:
- La renda garantida és un dret subjectiu i
individual de totes les persones que compleixen els requisits que
s'estableixen, no només d'un titular de la família com a la Renda Mínima, sinó
de tots els membres que tinguin dret.
- Aborda la dimensió de la nova pobresa
conseqüència de la crisi econòmica, agreujada pel "dogma" de les
polítiques fracassades d'ajust i austeritat. No està condicionat de manera
general, com en la RMI, a l'obligació a participar en cap tipus d'inserció laboral
o social, però manté les responsabilitats de les administracions per garantir
aquest servei a les persones que necessitin aquesta inserció.
- Es proposa assegurar els mínims d'una vida
digna, aplicant la mateixa quantitat econòmica que la pròpia administració
estableix en l'indicador de suficiència de renda, per cert congelat en els
darrers anys, és a dir, 569 euros per 14 pagues, o bé 664 euros per 12 pagues,
quantitat clarament inferior a la xifra vergonyant del salari mínim a Espanya.
En justícia, els 426 euros de la RMI
són clarament insuficients. Poseu-vos en
la pell de les famílies que ho perceben. Escolteu al Comitè Europeu dels
Drets Socials quan en les seves conclusions de gener 2014 per a Espanya i
Catalunya, excepte País Basc i Navarra, denuncia que els sistemes de Renda
Mínima no són conformes al que disposa la Carta Social Europea, ni pel que fa
al nivell de prestació, molt per sota del sòl de pobresa fixat per Eurostat, ni
per les restriccions en les seves condicions d'aplicació.
- La Renda Garantida de Ciutadania és un
dret, que entre els seus deures, té l'obligació d'acceptar una oferta de
treball en condicions legals, sota pena en cas contrari de perdre la
prestació. Per tant es fals que aquesta renda desactivi la recerca de feina.
A
les mans del govern està canviar les polítiques fracassades d'ajust i
austeritat i impulsar polítiques que creïn ocupació. Perquè la principal
reivindicació del conjunt de persones sense ocupació és tenir una feina digna.
La democràcia no consisteix només a
votar cada quatre anys, és moltíssim més, tenir els drets per viure dignament. No hi ha llibertat sotmesos
a la misèria i la desigualtat. No hi pot haver una Catalunya lliure i
democràtica sense cohesió social. Per això l'aplicació d'aquest projecte de llei
ha de ser una de les prioritats, al costat de la salut i l'educació.
El seu caràcter de prioritat hauria
de ser suficient a l'hora d'establir la seva viabilitat, però tenim molts arguments
que avalen també la seva viabilitat econòmica i que anirem aportant al llarg
del debat: Estalviar els costos de la pobresa i estimular la demanda, estalviar
les despeses prescindibles, simplificar i racionalitzar la despesa de l’ajuda social,
combatre el frau fiscal i la usura dels bancs i fons a la mateixa Generalitat,
impostos a les grans fortunes i grans empreses, etc.
Per descomptat la pobresa té solució
si es respecten els drets bàsics de la ciutadania. Però no la té si la pobresa
s’utilitza com a instrument per forçar la devaluació salarial, i una
competitivitat basada en l'absència de drets.
Per
una Catalunya sense pobresa i desigualtat, de ciutadans i ciutadanes lliures,
emancipada d'una economia que mata com denuncia també el papa Francisco.
Bona
feina senyors i senyores diputats/es. ¡No defraudin aquesta esperança!
Diosdado
Toledano Gonzalez
Representant Comissió Promotora ILP Renda Garantida de
Ciutadania
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada