- Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats.
- Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’Orient Mitjà.
La política de control i
d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005,
amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la
Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió
Europea), ha empitjorat progressivament
les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem
traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts
del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que
es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers
de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia
s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa
italiana. Lampedusa posa en relleu
el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.
Hem arribat a una situació
complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí,
del qual Lampedusa només ha estat un avís:
- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.
- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.
- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.
- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.
Una situació tan dramàtica
exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una
recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la
Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió
i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea
garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels
menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.
Per això, demanem:
- Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.
- Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.
- Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.
- Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.
- Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació.
- Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.
Com a entitats cristianes
presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea,
demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les
comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de
l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem,
cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són
interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al
nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament
sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a
canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels
fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal
esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre
com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació
legal.
En aquests temps de crisi i
incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val
la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força
que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots.
Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en
sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi
naufragi.
Plataforma d’entitats
cristianes amb els immigrants Novembre
2013
ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA,
CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ
DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ
MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU,
INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB
IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC),
BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS
DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada